Primer dia de feina

[Belisa]

avui ha estat el primer dia de feina despres del permis de maternitar.vacances.etc...la meva reina s.ha quedat amb el papi i força be. jo en canvi he arribat animada(ahir per la nit plorava per la separacio) pero lo que mes me ha xocat es el munt de companyes que han aprofitat per dir.me ka seva...que si ja veuras com al final estaras desitjan marxar a la feina....que si es lo millor per la nena que es malacostuma.....que si aixo de trobarla a falta son tonteries......he flipat noies!!!!! nomes una companya s.ha emocinat recordan lo dur que va ser i que es mooooolt injust el sistema de reconciliacio laboral........la restaaaaaaaa per cremarles a la foguera.!!!!!!

[Belisa]

perdoneu.......pero es que porto molta rabia i molta pena dintre i em tenia que desfogar!!!!!

[novella]

Així va el món Belisa! Ens hem arribat a creure q els nens cansen i la feina allibera! I q és a la feina on ens sentim realitzades!! Als empresaris ja els va bé i així seguirem amb les 16 setmanes de merda de baixa per maternitat, amb milions de nens ben petits a la llar d'infants i amb tots els problemes de conciliació.

[clarabelle]

Suscric tot el que ha dit la nesbb. Anims Belisa...i desfoga't tant com necessitis, que es molt dur.

[Ponioleta]

Ànims guapa!
Totalment d'acord amb el que t'ha dit la Nesbb.
Tornar a treballar és dur i més si tens unes companyes tant soques com les teves.
Passa't per aquí a desfogar-te sempre que ho necessitis

[neuetes]

Doncs si! d'acord amb totes...
Sense anar mes lluny, acabo de parlar amb el meu jefe per saber el dia exacte que he de tornar a la feina despres d'empalmar tot el possible entre baixes, permisos lactància i vacances... i quan hem quedat entesos salta, i em diu: "ostres, quines vacancetes que et pegaras, no?" I lo més fort és que totesles compis pensen el mateix... que estic de panxing.

[voltamons]

Jo em vaig agafar una excència fins al gener, que m'havia de reincorporar, el Martí ja tenia 6 mesos, molta molta gent em deia, ja en tindràs ganes ehh, quin descans i coses així.

Al final m'he allargat l'excedència fin l'1 de juny que ja tindrà l'any, tota aquesta gent que em deia això ja no comenta res....suposo que han vist que ganes de començar poques.. però si, per desgràcia veus que per molta gent els seus fills són una càrrega

[sargantana:28]

Doncs quina llàstima si els hi fan nosa els seus fills...s'ha de sentir cada cosa...uffff

[Tutty29]

Jo actualment estic d'excedencia, el meu fill te 13 mesos i m'encanta estar amb ell, i espero allargar l'excedencia fins a 2 anys mes.

[Rossinyola]

Totalment d'acord amb totes vosaltres, nesbb l'has clavat. Jo vaig icorporar-me només per un mes, per acabar el contracte i després a l'atur. Doncs bé, l'últim dia de feina, hi havia companys que em deien " que bé, ara a descansar" o " i ara què? Et passaràs el dia mirant la tele!" Si home, i què més! El problema és que ho deien convençuts, i potser algun dia arribaran a jefes amb la qual cosa seguirem igual.....

[Rossinyola]

Doncs si! d'acord amb totes...
Sense anar mes lluny, acabo de parlar amb el meu jefe per saber el dia exacte que he de tornar a la feina despres d'empalmar tot el possible entre baixes, permisos lactància i vacances... i quan hem quedat entesos salta, i em diu: "ostres, quines vacancetes que et pegaras, no?" I lo més fort és que totesles compis pensen el mateix... que estic de panxing.

Deunidó!

A la meva feina, hi va haver una noia fa dos anys que va tenir un embaràs de risc, i des del principi va estar de baixa... També se sentia dir que estava de vacances.... Lamentable

[tiritissima]

Jo tinc una amiga que estava desitjant començar a treballar després de la maternitat. Pel que explica, el seu fill la va esgotar molt perquè plorava constantment i almenys anar a treballar (crec que 1/2 jornada) li anava bé per no pensar. És clar que s'enyorava, però ella diu que ho necessitava.
Però us entenc perfectament. Jo no sóc mare, però crec que ha de ser molt dur els primers dies de feina, i la conciliacio famíliar-laboral és una merda. Molts ànims guapes! I sobretot, ni escolteu el que digui la gent. Reconec que vist des de fora, sou el punt de mira i el més fàcil del món és criticar.

[montsecm]

Jo ho vaig passar pitjor els dies previs, que els primers dies de feina, pero a mesura que passaven els dies tenia ganes de tornar a estar amb el meu nen a totes hores... Tan de bo no hi hagués aquesta visió que quan estas de baixa t'estas tocant la panxa i poguessim gaudir de més d'aquestes 16 escasses setmanes!!!
Anims!!

[Sandie74]

Per mi, el darrer mes de la baixa maternal, quan veia que la cosa s´acabava, va ser molt dur. Cada dia pensava que era un dia menys que podia gaudir de les meves nines (tinc bessonetes). La baixa maternal van ser els millors mesos de la meva vida (tant sols 18 setmanes per tenir embaràs doble, dues setmanes més només que si hagués tingut un sol fill!!).
Jo vaig estar de baixa des del primer dia d´embaràs pq era d´alt risc i, per sort, no m´he hagut de sentir dir res a la feina pq totes coneixien molt bé els meus antedecents. L´unic, això sí, que em vaig casar estant de baixa, embarassada de més de set mesos, i no em van voler donar els 15 dies pq quan em vaig casar estava "de vacances" i me´n podia anar de viatje de noces si volia. Flipant!!!
Si m´ho pugués permetre econòmicament, no dubtaria en deixar de treballar i dedicar-me a elles cent per cent. I, fins i tot, potser en tindria algun altre de fill.
Tot i això, la reincorporació a la feina no va ser tant dura com creia pq tinc la gran sort que les tinc amb els meus pares mentre jo treballo pels matins i estan per elles, cuidant-les, mimant-les, passejant-les, petonejant-les... i això em dona una gran tranquilitat.

[MIRJAN]

Recordo quan vaig esclatar a plorar amb singlot i tot davant de tothom el primer dia de feina, un cop vaig arribar a l'oficina.... Va ser horrible!

Ànims