experiències positives fills que es porten 2 anys

[violeta lila]

Hola, marones,

fa temps que em volta pel cap anar a buscar un germà/ana a la meva filla. A nivell personal penso que ara és el moment. Ja no sóc una nena i, no sé, crec que em torna a venir de gust. El problema que tinc (i que em fa ballar el cap) és que tinc una filla molt petita encara. Jo he tingut la sort de tenir un germà amb qui em porto molt bé i m'agradaria que ella també pogués tenir aquesta sort ((està clar que perquè jo m'entengui amb el meu germà no vol dir que ella s'hi hagués d'entendre...). En fi, la qüestió és que jo crec estar preparada però no sé si ella ho està. Si tot va bé, es portarien uns dos anys. A vegades penso que dos anys són pocs, que ella encara serà molt petita... També em fa respecte no ser objectiva pel que fa a la càrrega de feina i que quan em trobi amb fills petits no pugui abarcar-ho tot. Però per altra banda penso que no vull ser massa més gran quan neixi i que si no fos per la meva filla (a qui estimo amb bogeria) l'aniria a buscar ja.

Alguna té fills que es portin poc temps i que ho recomani? Experiències positives? Creieu que si neix un germà/ana amb qui es porti poc temps li faré "una mala passada" a la meva filla? Ella ara és el centre de tot (a la família no hi ha nens, un altre dels motius per voler més fills) i no m'ho perdonaria si amb la meva decisió la perjudiqués d'alguna manera o la fes menys feliç.

Ai, no sé si m'enteneu... Hi dono massa voltes? Algú em pot ajudar?

Moltes gràcies

[Silka]

Hola!
Les meves nenes es porten 25mesos. Jo nomes et puc dir que hi ha de tot.. Jo volia q es portessin poc perque fossin companys de jocs i tinguessin afinitat en les coses q els hi agrada, i alhora de donar.li un germa, doncs a mes a mes ja que estavem liats amb una doncs a por todas...
La realitat es aquesta en el meu cas: molt dur..
Les meves han dormit malamet les dues.. I aixo es molt dur de portar. La gran q ara fara 3 anys i dorm de conya doncs apa.. Esperar a que la peque creixi per dormir una mica... Ja veus q cada cas deu ser diferent
Pero el que porto pitjor es no tenir prou temps per la gran. La petita em necessita (sobretot tema pit) i que es mes "pesadeta" de plors i braços... Lo que fa q no pugui estar l.estona q voldria en exclusiva per la gran
I em dona molta pena. Per mi i per ella...
Quan estan be juntes es molt gratificant i segur q a la llarga haura sigut una bona decisio.. Pero el dia a dia es molt dur, molta feina... I en moltes ocasions em posa trista la falta.de.temps per la gran
No et vull desanimar pero jo ara ho visc aixi...
En el meu cas ara la gran fara 3 anys i la peque al juny en fara 1
Estic molt contenta de tenir.les a les dues... Pero m.he perdut i encara em perdu molts.moments de la gran...

[Alehop]

Jo soc del club de les kamikaze...

En Nico va neixer quan la Mar tenia 20 mesos. És esgotador, però molt gratificant. Molt, molt.

Al principi vaig tenir un sentiment de culpabilitat enooorme pensant que li havia robat a la Mar la possibilitat de gaudir en exclusiva dels seus pares. Vaig plorar moltissim...però ara quan els veig tots dos i la Mar que el cuida i li fa petons, me n'alegro moltissim d'haver pres la decisió.

Ja et dic, no tot son flors i violes: dos nens tan seguits requereixen moltissima atenció, esforç i temps. En el meu cas, la gran va ser un bebè bonissim i vaig pensar que això era molt facil...però en Nico...aiiii en Nico!!! En Nico és un nen mooolt ploraner, molt poc dormidor i moooolt demandant. I està super emmarat. Ja veus...dos nens absolutament oposats. Jo intento arribar a tot el que puc, però sovint no hi arribo, i això em frustra, perquè penso que no els dono prou a cap dels dos.

Ara que en Nico fara un any al maig i la Mar en fara tres a l'agost començo a veure una mica la llum i a olorar una mica de rutina i normalitat a casa...però no ho diré gaire alt, no sigui cas...

Jo no me'n penedeixo d'haver-ho fet i ho tornaria a fer mil cops mes. Ja sabia que amb un segon la feina es multiplicaria exponencialment i el cansament també, i es veritat que hi ha hagut temporades que m'anava arrossegant literalment, però crec que ara ells creixeran junts i seran companys de vida, i trobo que per ells, per tots dos, és un regal que tindran sempre...

Apart de tot el que et poguem dir aqui, això depèn moltissim dels nens, de com siguis i de com vulguis viure la maternitat. Jo, si tens ganes, t'animo a fer-ho!!

[jllt]

Hola,

Els nostres nens (nen i nena) es porten 16 mesos, i com diu algú més per aquí dalt, malgrat que és esgotador és altíssimament gratificant. Com que al tindre la nena vaig deixar de treballar, mai vaig tindre la sensació que el nen quedava desatès per mi, he passat amb ells totes les hores d'aquests tres primers anys tan importants, i tot i que hi ha moments molt i molt durs, al final de tot compensa. Al final és ja ara, quan tenen quatre anys el gran i la petita és a punt de fer els tres, i s'ho passen molt bé junts, ja no saben viure l'un sense l'altra i viceversa. S'enfaden molt, i tant! Però també són molt amics, juguen molt plegats, enraonen molt tots dos, hi ha una complicitat molt especial entre ells. Això ho compensa tot.

[Julyet]

No tinc gaire temps per detalls, però a grans trets: les meves es porten 27 mesos i per a mi està sent fantàstic. Moments durs, és clar, com quan només en tens 1... però tot ha anat molt fluït. Cal dir que el part va anar molt bé, la lactància també... i al poder estar jo al 100% física i emocionalment tot ha anat rodat.
Ara la petita farà un any i la meva valoració és molt bona. Peeerò cada cas és diferent...

[Julyet]

Per cert, una de les claus ha estat l'ús de portanadons.

[Nenufar]

Hola,
els meus es porten 25 mesos, i no t'enganyaré no és fácil, però nosaltres no ens en penedim gens ni mica.
Nosaltres el secret per no tornar-nos bojos ha estat fer-los anar molt amb rutines, intentar coordinar horaris i fer participar molt el gran de la cura de la petita.
ARa que la peque està apunt de fer 17 mesos em sento molt més alleugida, a part que ja menja com nosaltres i no has de fer mil i un menjars diferents, ni quan surts de casa dur mil i una bosses.
Jo en el meu cas no puc disposar de massa ajuda, i no treballo i la veritat és que poder estar al 100% pels nens es genial encara que economicament vagis més justet.
Els moments més durs, quan els dos están malalts i necessiten mimitos, però tot se supera, i dp un somriure, o veure que es fan un petó o que el gran ajuda aixecar la petita quan ha caigut,....tot això esborra els moments complicats.
Pensa que si es porten molt poquet, la gran ni recordarà haver estat sola sense la germaneta, almenys en el meu cas això és així.
Es una decisió important, però jo crec que és una gran experiencia positiva per tots.

[gallareta]

Ui,

aquest tema m'interessa, els meus es portaran 2 anyets també i, encara que la criatura que arribarà és molt desitjada, estem una mica espantats!

Totes les que ja hi heu passat dieu que és tanta feina... I jo, amb un, al principi, anava esgotada!

Però vaja, nosaltres teníem clar que volíem, com comenteu per aquí, que es portessin poquet per (intentar) que siguin uns germans ben avinguts.

L'únic que em fa por són els gelos, diuen que a partir dels dos anys "s'enteren" més de tot i comencen amb les gelosies: com ho heu portat vosaltres?

[Quimbo]

ja, ja, ja...els meus es porten exactament 2 anys menys una setmana i és geniaaaal! Els meus ara tenen 3 i 5 anys.
Si bé és veritat que des que el petit gateja fins que fa dos anys és mooolta feina, però mooolta, després compensa. En el nostre cas treballem tots dos i no tenim cap avi al poble. I ens n'hem sortit!!! a més el gran dorm fatal (encara ara es desperta i ve al nostre llit un munt de nits)...i la segona dorm superbé!!! mai ha donat cap problema. I això que és un "trasto" i dels grossos!! però ara juguen tan bé!
Jo hi va haver una època que no volia anar al parc amb ells (sempre vaig sola a buscar-los a escola), era superestressant vigilar-los tots dos.
És veritat que al gran el fas més gran però també és veritat que ell ha tingut els pares dos anys per ell sol i el segon no.
Ara mateix només puc dir que millor no pensar-s'ho i endavant...i potser tampoc no et quedes embarassada a la primera ni a la segona!
De veritat que compensa!!!
Gelos? què són? en el meu cas n'hi ha una mica de la petita al gran!!! el meu gran és nen i la petita nena. Potser al revés hi ha més geloc xq les nenes crec que en són més...o no. mai se sap! això també és llei de vida!
espero haver ajudat amb la meva experiència!

[Akanne79]

Violeta lila llegint el teu missatge m'he sentit super identificada.
La Júlia tot just te 16 mesos i em fa peneta que deixi de ser el nostre centre d'atenció per compartir-nos a tots dos amb una altre personeta. Encara que continuo amb dubtes però ja he deixat de pendre les pastilles.
Des de el començament he dit que volia que es portessin poc temps pensant tant en la relació que podran tenir com amb mi, no vull esperar-me uns anys més i tornar a passar per tot l'embaràs i primers anys i sentir-me avia. Amb això últim no vull ofendre a ningú però sempre havia dit que volia tenir fills jove i sentir-me mare i no avia, clar que la perspectiva amb els anys canvia i cadascú si posa quan vol i pot.
Total que em convertiré en una cercadora del mes d'Abril!!!

[violeta lila]

Silka,
moltes gràcies per compartir la teva experiència.
Pel que comentes estàs contenta de tenir les teves nenes però entenc que estàs molt cansada i que a vegades enyores tenir més temps per la gran. A mi això és el que em fa por. Ara ja vaig molt cansada i estic encantada amb la meva nena. Gaudeixo està amb ella i no tenir límits de disponibilitat més que la que m'imposa la feina. Ai, no ho sé...

[violeta lila]

Alehop, Jllt,

moltes gràcies a vosaltres també per compartir la vostra experiència.

Els vostres comentaris desprenen optimisme! Les dues coincidiu en que ha estat una molt bona decisió malgrat la feinada i l'esgotament. Llegint-vos m'animo! Em fa respescte i, ho admeto, a vegades inclús mandra, en pensar en un altre embaràs (i després una altra criatura) però llegint-vos veig que després ve qel que realment busco: un company de ruta per a la meva filla!

[Ganga]

Hola!
doncs una altra "kamikaze". Els meus peritons es porten 19 mesos ara el gran en té 20 i el petit 1 mes.
De moment no puc opinar tant com les altres però de moment anem bé. Sí que és més feina, i el gran està també en periode d'adpatació perquè té un germà que ara no tenia i a vegades me l'esgarrapa...però bé, res que el temps no ho curi.
A mi no em fa por perdre'm res del gran perquè penso que no em perdo res, ho compartim amb el petit i ja està. Igualment t'esperis 1, 2 o 3 anys a tenir-ne un altre crec que sempre hauràn de compartir temps vulguem o no! la diferència és que uns ho faran de més grans i els meus de més petits però jo això no ho veig negatiu...veig que guanyen ser germans i això no té preu per mi.
Si que has de fer més malabars per seguir el gran al parc o passes més nits dures ja que cap dels dos em dorm gaire..però tot són etapes i d'aquí uns anys ja estarà superat i pujaran junts, aquesta és la nostra idea. Els meus són dos nens i penso que també jugaran molt i fins i tot els posarem a la mateixa habitació...no sé jo si tornés enrera ho faria igual. ah nosaltres tampoc tenim familia que ens ajudi!