repetir Llar 2

[coliflor]

Hola mames; Avui he parlat amb la psicologa de la guarderia on va el meu fill i m ha comentat que, al veure'l encara tan immadur, "bebote"i essent de finals d any, que se sentiria molt mes segur repetint la llar 2(ell no ha fet llar 1) ja que, com he dit, se sentiria mes segur amb nens mes petits i que tampoc el veuen preparat per entendre els conceptes que treballarien a P3. Algu s ha trobat en un cas semblant?...Se que no ho hauria d estar pero estic angoixada pel seu futur i de vegafes tinc por que no sigui una bona idea. Ell tot just ara ha començat a denominar i de vegafes fa alguns petita frase, pero ho fa a casa ja que a l escola no diu ni piu i no col-labora gaire en les activitats. A nivell d interaccio ho porta força be, pero encara depen molt dels adults i no sap relacionar se massa amb els companys.
Tambe tinc por que no pugui anivellar mai aquest retras.
Gracies per llegir-me!!

[Ponioleta]

Edito: ara mirava altres missatges teus i he vist que el teu fill té 18 mesos o per l'estil. És que al dir LLar-2 em pensava que era "P2" (per dir-ho d'alguna manera).
Així que el que he escrit no té massa sentit.

Hola
amb tots els respectes i sense coneìxer el teu fill ni la psicòloga, em sembla una tonteria.
Hi ha molts nens de finals d'any, i clar quan tenen 2 anys, aquests 8 o 11 mesos de diferència es noten MOLTÍSSIM. Però també és veritat que quan van creixent cada vegada es nota menys.
A més, si ara repeteix el curs de la llar, l'any vinent quan el vulguis apuntar a l'escola què farà? no crec que el deixin anar a P3, perquè per edat li tocaria P4, i per tant el canvi encara serà més brusc perquè passarà d'estar amb nens de 2 anys en una llar d'infants a estar amb nens de 4 a p3, que ja no és el mateix que P3, que segurament es fa una transició més lenta.

No sé, jo no ho veig de cap manera. De fet és la primera vegada que sento que li diuen a un nen de "repetir" un curs de la llar.

[Albercoca]

Jo trobo que és una bona opció. De fet crec que hauria de ser així per tots els nascuts a finals d'any...
De més grans les diferències no són tant evidents com la d'un nen que comença P3 sense haver fet els 3 anys, amb nens que ja els tenen i cumpliran 4 durant el curs.
També depèn del desenvolupament del nen, però en general les diferencies es noten. No crec que li perjudiqui.
Conec a dues mares que tenen nens de finals de novembre i de desembre, i que faran això.

[mafri]

Bon dia

Entenc el teu neguit però jo de tu no m'amoinaria massa (jo tinc una nena de 4 anys)
Conec nens que a l'escola bressol no deien res i a casa si i que els costava una mica més que els altres a l'escola bressol i que un cop al col·legi s'han adaptat molt bé.
Potser que ara el vegis així i d'aquí a uns mesos fagi un canvi total.
Encara tens temps per valorar-ho i veure com evoluciona.

El meu germà (d'això ja fa uns quants anys) va començar més petit del compte al col·legi i el que van fer allí és que repetís el primer curs, P3.

[nienna]

Jo tinc una filla de 2 anys i 4 mesos que és la petita de la classe ara (es de desembre) i sí que va més per lliure que no tan en grup o amb amiguets com els altres, però és una cosa molt normal per la seva edat. També hi ha coses que ella fa i els altres no, com ara anar sense bolquer i altres nens de juny-juliol encara van amb bolquer. La maduració de cada nen és un mon, i s'ha de respectar, no hem de ser tots iguals, no sé quina mania té la gent de córrer i de fer una societat homogenea.

El pediatra et va dir alguna cosa? Si el teu nen no té cap problema de maduració (em refereixo a que no caminés, etc.) trobo que no hauria de repetir. Jo tinc una amiga que té un nen del 25 de desembre i quan va començar P3 parlava poquíssim, 2 o 3 paraules només, però es va integrar perfectament i va seguir perfectament el ritme de la classe.

Pensa que un any es molt, i que el teu fill potser durant l'estiu "pega el cambiazo" i després estarà tot un any parat, per anar després a P4 com diu la Ponioleta i tornar a sentir-se insegur.

Ah, també depen molt del cole on vagi. L'has apuntat ja al cole? Si anés al Liceo Frances (per posar un exemple) llavors segur que li metrien molta canya a P3, però a les escoles normals a P3 juguen més que d'altres coses, treballen habits, colors, formes, no masses coses com per no poder seguir el ritme... Fes el que et digui el cor, perquè no sempre els psicòlegs tenen raó i tu saps millor que ningú com és el teu nen. Ànims!!

[almon]

No ho entenc, si repeteix quan entrarà P-3 serà d'un any diferent i te'l deixaran apuntar a qualsevol escola?
Jo trobo més lògic que si li fa falta repeteixi a P-3 o P-4 que ja estarà escolaritzat.
NO estic en contra de que repeteixi, molts cops és el millor per ells, i sobretot als primers cursos, però a la llar???
Jo no el faria repetir, com t'han dit per quí, els nens canvien molt ràpid.

[jllt]

Hola, fa un temps es va obrir un tema crec que similar que et pot interessar força:

viewtopic.php?f=23&t=29668

Fixa't sobretot en els últims missatges, on la mare que va obrir el tema explica com va acabar el seu cas, d'una manera penso que molt coherent.

[EMAMI]

Bones!
Jo no entenc com es volen fer repetir nens tan petits... L'altre dia a la feina parlava amb la mestra de llar 2 i em va dir que ells no poden valorar segons quines coses. Són massa petits.
Jo si m'ho proposessin no ho faria. Amb què es basen? Que va més endarrerit? I què? Hi ha de tot...
Un any que vaig ser tutora de primer de primària tenia un nen del desembre i si que anava més endarrerit, però ara fa tercer i ja no es nota tan la diferència.
No se, trobo un pèl exagerat fer repetir llar 2. Ha de ser un cas molt extrem penso...

[Takita]

Doncs jo no el faria repetir, sincerament. El meu fill era el més petit i no està tenint cap problema a P3, a on també és el més petit de la seva classe. Els nens canvien molt en poc temps i pensa que falten encara 5 mesos pel nou curs.

[jllt]

Doncs jo us puc explicar el cas d'un nen que va al col·legi del meu. El meu fa P3 i és del gener, l'altre fa P4 i és de final de desembre. Van junts P3 i P4 en una classe de 15 alumnes. La seva mare explica que ho va passar molt i molt malament el curs passat, i això que de P3 en va entrar només sis. Però el nen no seguia el ritme dels seus companys, i ai, la mestra que van tindre no ho acceptava, o no ho portava bé. I l'escridassava molt. Era un nen que a casa gaudia dibuixant i els seus pares es van adonar que al cap d'un temps d'anar a l'escola no volia saber res de fer dibuixos, només deia "malament!, malament!", que era el que li repetia la mestra a classe, una mestra joveneta, per cert. La mare d'aquest nen sempre diu que si ella hagués pogut, hauria demanat de començar el nen un curs després. Aquest any el nen s'ho passa de conya amb el grupet de P3 que ha entrat, la meitat dels quals (quatre) són de començament d'any, i la mestra d'aquest any s'ha centrat especialment en ell perquè de mica en mica agafi el ritme dels seus companys de P4. Però com diu la seva mare, el record d'un mal començament a l'escola a ella no li treurà ningú. I veure com el seu fill en un any ha canviat tant i ara sí va content al cole, la carrega de raons perquè, si pugués tornar enrere, hauria fet les gestions que calguessin per no fer-lo començar el curs passat.

En el tema que he enllaçat uns missatges més amunt hi ha el cas d'una mare que considerava que el seu fill, també de final d'any, no estava a punt per començar P3 i que van ser els mateixos professionals de la llar d'infants on va que li van proposar de quedar-se un any més a la llar i l'any següent començar P4. Cada nen és un món i va al seu ritme, i francament, si es poden estalviar mals tràngols com el del nen que coneguem a la nostra escola, penso de veritat que val la pena ser flexibles i respectuosos amb cada criatura.

[Maroa]

No penseu a vegades amb els nens immigrants que no entenen ni un borrall de la llengua i que no han anat a llar d'infants? No tenen ni idea de què és el tió ni la castanyera i a la llarga o a la curta se'n surten com tots.

[kabbisa]

Si aquesta opció existeix (la de repetir a la llar i començar un any després el cole a p3 o fins i tot saltant curs a p4), la llar t'ho hauria de dir, no?

Al final, nosaltres no sabem totes les opcions disponibles en educació...

[petitaemma]

Jo tinc bessones prematures. Una d'elles, l'Abril, li acaben de donar un 55% de disminució; no camina sola (ara porta fèrules i ha millorat molt, però encara no ho fa soleta... ) diu unes 10 paraules, amb sort... això sí ho entén tot, li demanes que pari taula i porta els coberts, porta el seu plat amb nosaltres agafant-la per les aixelles, plega les joguines...
Durant el curs la directora de l'escola bressol em va dir alguna vegada que potser estaria bé que continués un curs més a l'escola bressol. Parlant amb la fisio que la porta i poc després una visita amb el neuròleg, ens va dir que, en el seu cas, directa a l'escola, és a dir, a P3; que continuar a l'esc bressol només la faria perdre el temps...
També he de dir que anem a una escola amb 10 alumnes i 2 educadores, sense separar per edats o nivells, sino per espais: uns pinten, uns altres fan trencaclosques, uns juguen als diferents racons... a ella el curs passat si no li interessava l'activitat que propossaven la deixaven fer la seva i poc a poc es va anar integrant i ara hi mostra interés per les activitats i fa i desfà.
A P3 anirem a l'escola del mateix poble, escola rural, seran uns 15 nens entre P3 i P5 i aniran tots junts, ja ens va explicar la mestra (que a més és logopeda) que a ella no li importava si tenien 3, 4 o 5 anys, sino que anessin madurant, fent activitats a la seva mida i anessin aprenent coses que els ajudessin en la vida en general (es nota que vaig quedar encantada amb la entrevista? )
Així que, la meva opinió seria pasar de curs!
Ja ens explicaràs què tal!

[dolçeta85]

Hola Coliflor! He llegit el teu dubte, i la veritat com a professional de l'educació que sóc, crec que ho heu de meditar, jo no veig res de dolent que "perdi" el p3, pensa que fa no molts anys no existia aquest primer curs de preescolar, que es perdrà? Jo sóc partidària de seguir els ritmes de desenvolupament dels infants i a p3 seure tot el dia a la taula i fer fitxes no és el meu ideal de respecte cap als infants, això sempre que siga una escola "típica". Potser si l'escola té un ensenyament més lliure (tipus waldorf, summerhill) on l'infant pot desenvolupar-se seguint els seus interessos sense presses, si que et diria que sense dubtar-ho el passessis a p3, no és el cas de la majoria d'escoles que desde p3, exigeixen moltes coses, perquè ens ho imposa el sistema educatiu en el que estem immersos, no és culpa dels mestres que estàn al peu del canó que fan tot i més!
No sé si t'he ajudat o t'he atabalat, penseu en el vostre nen i en vosaltres que la decisió que preneu estiga basada en el que desitgeu!

[Menudeta]

Hola coliflor, crec que el teu neguit bé més per saber si l'evolució del teu fill és normal o no, em sembla, que t'ha agafat por i és normal. Em sap molt greu que parlem de repetir o no repetir amb nens tant petits... Amés, que s'entèn per repetir? crec que tenim la idea em sembla que repetir és de tontos i no és així, ni amb els grans ni amb els menuts. Potser el teu fill si que estarà més agust amb els nens més petits (que potser són més petits dos mesos) que amb els més grans (amb qui potser es porta 10 mesos!). No he entès però si al setembre ja hauria de fer p3 o no. El temps no és perd, s'inverteix. espero que trobeu el millor per al vostre fill.

[Takita]

jllt, en el cas concret aquest que expliques, penso que el problema no és del nen, sinó de la mestra i/o del projecte educatiu de l'escola, sincerament.

[Rossinyola]

Doncs jo us puc explicar el cas d'un nen que va al col·legi del meu. El meu fa P3 i és del gener, l'altre fa P4 i és de final de desembre. Van junts P3 i P4 en una classe de 15 alumnes. La seva mare explica que ho va passar molt i molt malament el curs passat, i això que de P3 en va entrar només sis. Però el nen no seguia el ritme dels seus companys, i ai, la mestra que van tindre no ho acceptava, o no ho portava bé. I l'escridassava molt. Era un nen que a casa gaudia dibuixant i els seus pares es van adonar que al cap d'un temps d'anar a l'escola no volia saber res de fer dibuixos, només deia "malament!, malament!", que era el que li repetia la mestra a classe, una mestra joveneta, per cert. La mare d'aquest nen sempre diu que si ella hagués pogut, hauria demanat de començar el nen un curs després. Aquest any el nen s'ho passa de conya amb el grupet de P3 que ha entrat, la meitat dels quals (quatre) són de començament d'any, i la mestra d'aquest any s'ha centrat especialment en ell perquè de mica en mica agafi el ritme dels seus companys de P4. Però com diu la seva mare, el record d'un mal començament a l'escola a ella no li treurà ningú. I veure com el seu fill en un any ha canviat tant i ara sí va content al cole, la carrega de raons perquè, si pugués tornar enrere, hauria fet les gestions que calguessin per no fer-lo començar el curs passat.

En el tema que he enllaçat uns missatges més amunt hi ha el cas d'una mare que considerava que el seu fill, també de final d'any, no estava a punt per començar P3 i que van ser els mateixos professionals de la llar d'infants on va que li van proposar de quedar-se un any més a la llar i l'any següent començar P4. Cada nen és un món i va al seu ritme, i francament, si es poden estalviar mals tràngols com el del nen que coneguem a la nostra escola, penso de veritat que val la pena ser flexibles i respectuosos amb cada criatura.

Trobo molt fort q renyin a un nen d'aquesta edat per no seguir el ritme establert. Tenen edat de jugar i aprendre cadascú al seu ritme. No hi ha rès pitjor per desmotuvar-los i fer-los sentir inferiors, i d'aquí al fracàs escolar no queda tan lluny.

[coliflor]

Bon dia mares; Abans de tot voldria donar vos les gracies a totes ja que, les vostres opinions, encara que dispars, m estan ajudant molt a reflexionar el que he de fer precisament per aixo, perque em fan veure les avantatges i les dsventatges d ambdues opcions. Sou genials!
El meu fill ara te 27 mesos i es de finals d e desembre. El duc al cdiap i alli m han comentat que te un retras maduratiu d un anyet a nivell motriu ( camina, corre, pero no s aixeca sol de terra sense suport i no sap enfilar se a llocs nial cotxet). De la parla tb va endarrerit ja que ara tot just comença a dir alguna coseta.
La veritat es que amb ell estic patint molt i em dona la sensacio que no el puc acabar de disfrutar mai. Hem passat d alertar nos per un possible autisme ( ara ja descartat) a alertar nos amb la paraula retras i el fet que li sigui beneficios el fet de repetir la llar.
Jo i la psicologa del cdiap notem una inseguretat en el nen que li impedeix relacionar se amb els seus iguals, per por a que el facin caure, ja que com he dit la seva motricitat encara no est suficientment dsrnvolupada. Justament aquest mati quan el duia a l escola i se li han creuat uns nens corrents s ha posat a plorar desconsoladament. Tb noto que sempre necessita un referent adult amb qui sentir se segur, ja sigui jo o la seva tutora anb qui es porta molt b. ( amb les seves senyoretes de les tardes sempre plora pq no les pot acabar de veure com un referent que li dongui seguretat).
La veritat es que tot plegat m esta essent dificil de portar pq no se com teure li aquesta inseguretat i tb estic cansada d haver d afrontar noms diferents com autisme...retras..i quin sera el proxim?

Noies; sento el rollo..se que com a mares m enteneu..Gracies!!!

[kabbisa]

coliflor, ho estas portant la mar de bé!!! estem a una època en la que hem d'etiquetar-ho tot sigui com sigui, i clar... qui no és normal té alguna cosa.

No perdis de vista que l'escolaritat no és obligatòria fins als 6 anys, i algun motiu tindrà. No vull entrar en polèmiques sobre si llar d'infants sí o no, només destacar-ho.

[Rossinyola]

Estic molt d'acord amb la Kabissa. Fins els 6 anys no s'hauria d'ensenyar ni a llegir, per posar un exemple. Jo no sóc una entesa però pel que he anat veient amb fills d'amics i familiars, cada cop m'inclino més per un model d'educació lliure on es respecta el desenvolupament de cada nen i es fa èmfasi en les seves virtuds/ habilitats, enlloc de centrar- se en les seves limitacions. Jo crec que no és bò que se senti acomplexat de tan petit, potser amb un entorn adequat i respectuós amb el seu ritme es relaxaria i evolucionaria de manera diferent que no pas tenint com a referent a la resta del grup.