"PROBLEMES" amb la sogra

[miansil-27]

jolines quina paciència que teniu! Jo ara per ara, no tinc cap problema amb els sogres, tot lo contrari, son encantadors i espero que no canvii la cosa.
Però amb un novio que vaig tenir, la penca de la seva mare era "puro veneno", per sort vaig engegar a pastar al novio i amb ell, a tota la seva familia!!

[AiBaldufa]

Hola boniques,
Us envio molta paciència a totes, per sort, la meva sogra és un sol, i em tracta com la filla que no ha tingut, ja que té dos homes, i tots dos són totxos, és a dir molt homes, hahaha. I de moment sóc la primera nora que té. I com ella va patir una mare i una sogra molt molt "bruixes" va decidir que ella seria una sogra 10, i tinc molta sort. Nosaltres ho teníem molt clar, les mares fora de la parella, i cadascú es discutia amb la seva.
No us puc donar gaires consells, però sí recomenar-vos que mai demaneu a la vostre parella que triï entre la mare i vosaltres, perquè podeu sortir escarmentades. Feu-li veure el "conflicte" o el que us molesta sense culpar la seva mare, i que hi parli ell amb ella, com qui no vol la cosa.

[AiBaldufa]

Us escribia, a part, per què el problema en el meu cas és la meva mare. No tant per ell, es porten bé, i és tracten amb respecte. El tema és que per diverses malalties a la familia la meva mare no ha volgut mai tenir nets, de fet ella no volia tenir fills, i goita en va tenir 5 i tots sans. Ara mateix estem a la segona FIV, i de moment, toquem fusta, tot va bé, el positi tira endavant, el dia de Sant Jordi tenim la primera eco.
Els seus pares ja ho saben, i estan encantadíssims, de fet sols es preocupen de que jo estigui bé, i de tranquilitzar-me, per si no anés bé, fent-me saber que ens/em recolzen.
A la meva mare no li he dit mai que busquem els fills, sap que en vull tenir, però mentres no arribi, no es preocupa de martiritzar-me, i per suposat no sap que hem hagut de fer invitro. Sé que esperaré fins als 3 mesos o més per dir-ho en veu alta a casa, per si la cosa no va bé, ja que he tingut un parell d'avorts abans de les 12 setmanes. I dubto de si dir-li llavors o no veure-la fins que la criatura neixi. Sé que em dirà que és una bestiesa tenir fills, bla, bla, que no pensi en ella per cuidar-lo, i mil coses més, però el pitjor és que sé que em diria si no anès bé la cosa: "filla, ha estat el millor que et podia passar", ara ja et pots oblidar de tornar-ho a provar i torna a treballar que et serà més útil, imagineu-vos com podria deixar-me aquestes paraules si l'embaràs no anés bé. De fet el meu home es va adonar del que jo li explicava no era gens exagerat quan em van haver de treure d'urgència un quiste enorme a un ovari, i ma mare sense ets ni uts li va dir al metge que aprofitessin i em treguessin l'úter així no tindria més problemes de regles ni històries, a la meva parella si la punxen no li treuen sang en aquell moment, per sort jo no hi era.

Que farieu, us arrisqueu a dir-li als 3 mesos, tenir la bronca grossa o bé m'espero a que neixi la criatura, de fet des de que em van fer l'última FIV que procuro no passar-hi gaire per casa seva, per evitar comentaris. La dona no és gens tonta, i de moment vaig passant amb el tema de les intoleràncies i al·lergies alimentàries i el malestar per justificar la carona de cansada o les visites al metge, però tot s'acaba sabent, de fet té dos gossos, i jo em desvic per ells, per passejar-los, jugar-hi, veterinaris ... però clar són dos gossos grossos, i ja vaig patir un virus que encomanen, amb la saliva i amb la FIV vaig voler anar molt en compte, ja que els altres cops vaig seguir fent vida normal, i sempre et queda el dubte de i si no hagués fet X esforços, o aquella patada al ventre del gos ... , i no els he tornat a passejar per por.
SOS. Sé que encara és d'hora, just farà 5 setmanes el dia de la eco, però és quelcom que em ronda pel cap des del primer cop que varem dir de posar-nos a treballar en la recerca.
Que farieu, la veritat és que amb els meus germans no hi puc comptar gaire, no crec que facin massa de tiets, de fet ells no en volen de fills, i ma germana, tot i que en vol, la seva parella actual no, i buff, quin panorama.
Tot i que estic SUPER FELIÇ!!!!!
Per cert felicitats a totes les panxulines precioses.

[eba]

AiBaldufa....ostres amb la teva mare.

Tu disfruta l'embaràs i no et deixis dir aquestes coses per la teva mare. Oi que ella va ser mare? Pues tu tens tot el dret del món.
I si no vol fer d'àvia, doncs ella su perd...

Però tu no perdis mai l'alegria i la il.lusió....que un fill es la cosa més maca del món. Jo estic de 5 mesos...i es un dels moments més macos de la meva vida. Disfruta amb la teva parella i endavant.

Jo si que li diria i a la primera mala paraula....la deixaria de parlar durant una bona temporada...que una mare no et pot fer aquestes coses.
( pq mira que dir al metge allò....deu ni do)

un ptonàs

[cositina]

AiBaldufa he alucinat amb el q expliques, comentes algo de malalties a la família, vull pensar q teniu algun problema genètic realment seriós q faci pensar aixi a la teva mare, però tot i aixi els comentaris q fa jo no sé si els suportaria. Dit aixo: jo sí li diria als 3 mesos o aixi. D'aquesta manera digui el q digui, tindrà temps d'anar-se fent a la idea, i quan neixi el nen ja haurà paït la notícia i estarà en situació d'estimar-se el seu nèt. Si li dius ja quan neixi es rebotarà de tal manera q tindrueu una megaçgrossa, tu amb depre postpart i ella q no volsdrà saber res del enn... clarament jo li diria abans. Molts ànims guapa i el més important, cuida't molt, i passa dels gossos i del q sigui, ara el mes important és el teu minibaldufet

[AiBaldufa]

Gràces cositina i eba.
Pensant-ho i parlant-ho amb la parella, després de llegir-vos, sí li dírem quan arribi el moment.
Demà tenim la confirmació, o no, de que tot va bé, la primera eco,. A partir d'aquí als 3 mesos ja en parlaré amb ella, i que pensi el que vulgui.
Sí es tema genétic, però tenim un % un xic més alt que la resta de patir la malaltia, i si passés tots dos en som conscients i quan arribi el moment ja lluitaríem si calgués. EL que tenim clar és que volem formar una familia junts. El que pensin els demés, tant li fa.

Gràcies.

[cositina]

molts ànims guiapa i espero q vagi molt bé la eco, us ho mereixeu

[AiBaldufa]

Hola boniques,
Tot a hanat molt bé.
De moment sis setmanes oficials, al cigronetli batega el cor, és genial.
ara tranquilitat i quan passi el primer trimestre ja en parlarem.
Molts petonets.

[neulita]

Ja veuràs que el primer trimestre passa volant!!! No te n'adonaràs i estaràs al 2n!!!

[melibea80]

AiBaldufa, és molt dur el que expliques de la teva mare, però és la teva vida i és problema d'ella si així es com vol formar-ne part. Tu ara a cuidar-te tant com calgui, a deixar-te mimar pel papi de la criatura i a esperar a que arribin els tres mesos, que passaran ràpid, ja veuràs. I quan ja estiguis al segon trimestre, que haurà passat el cansament inicial i possiblement els malestars típics i et trobaràs més animada, li dius a la teva mare tranquil·lament (pels motius que explica la cositina). Digui el que digui, possiblement quan començarà a assumir el seu nou paper d'àvia voldrà participar del moment. I si no, doncs envolta't de persones que et facin sentir bé, que se n'alegrin per tu, i gaudeix d'aquest regalet que tens.

De tota manera, molta sort amb tot i estigues tranquil·la. Petonets!!

[AiBaldufa]

Ja veuràs que el primer trimestre passa volant!!! No te n'adonaràs i estaràs al 2n!!!

Neulita, gràcies.
Sí, segur que passa ràpid, i si segueixo trobant-me tant bé firmo on calgui per què duri el que hagi de durar :)

[AiBaldufa]

AiBaldufa, és molt dur el que expliques de la teva mare, però és la teva vida i és problema d'ella si així es com vol formar-ne part. Tu ara a cuidar-te tant com calgui, a deixar-te mimar pel papi de la criatura i a esperar a que arribin els tres mesos, que passaran ràpid, ja veuràs. I quan ja estiguis al segon trimestre, que haurà passat el cansament inicial i possiblement els malestars típics i et trobaràs més animada, li dius a la teva mare tranquil·lament (pels motius que explica la cositina). Digui el que digui, possiblement quan començarà a assumir el seu nou paper d'àvia voldrà participar del moment. I si no, doncs envolta't de persones que et facin sentir bé, que se n'alegrin per tu, i gaudeix d'aquest regalet que tens.

De tota manera, molta sort amb tot i estigues tranquil·la. Petonets!!

Melibea80 gràcies.
Teniu tota la raó. Fins ara sempre he sabut com tractar la mare, per mantenir la calma a casa, però en aquest cas em superava la idea que que no anés bé i se n'alegrés. És quelcom que costa d'entendre ho sé, però cal viure-hi, i com dieu, anar amb la cara ben alta i a qui no li agradi, que si posi fulles.

Gràcies boniques per les vostres respostes.
Costa que la gent entengui la situació i els meus dubtes.