Proves mèdiques innecesàries

[Rossinyola]

Hola noies,

Us escric per explicar-vos el que ens ha passat avui. Tinc una barreja de ràbia i d'impotència que no sé, necessito desfogar-me. Aquesta matinada la meva princesa d'11 mesos ha començat a tenir febre alta, 39,4. Ens hem espantat una mica, però com que dormia tranquila i mamava constantment hem decidit donar-li apiretal en un canvi de cicle de son i esperar al matí per anar al metge. És la primera vegada que se'ns posa malalta així que anavem una mica perduts. L'apiretal, un show, tal com li hem donat l'ha vomitat, ho hem intentat 3cops i rès. Total, la febre ha anat baixant, però cap a les 10 del matí ha tornat a 38,2. Com q vivim a dues cantonades de l'hospital de nens de Barcelona, hi hem anat a urgències. Jo comptava amb que li féssin una exploració i que li punxéssin un antitèrmic, ja que per via oral era impossible. Arribem, li expliquem a la infermera i intenta donar-li ella l'apiretal, rès, vomita. Així q supositori (doncs mira, millor que una punxada). Llavors, l'ha visitat una doctora molt jove, i com que la meva filla es posa a bramar desesperada cada vegada que anem al metge, amb prou feines li ha pogut mirar la oïda, oscultar el pit, panxa, etc. Tot això entre crits i vòmits de la meva filla. Com que no ha sabut què tenia, ens ha dit que necessitava una mostra d'orina per descartar infecció. Li han colocat la bosseta (més plors i vòmits) i hem hagut d'esperar 1hora a que fes pipi, que no sé ni com n'ha fet amb tot el que ha vomitat. Llavors, ens diu que sembla positiu a una infecció però que no poden estar segurs així q l'han de sondar i treure-li sang també. Jo aquí ja m'he quedat pasmada, entre les poques hores q havia dormit, i que ja portavem unes3 hores allà, no he sabut reaccionar, i no sabeu com me'n penedeixo. Ha entrat el meu home per ajudar les infermeres, i han sondat i punxat a la meva petita, jo sentia els crits des de fora i les infermeres que no paraven de dir-li que "mira que és exagerada aquesta nena". Exagerada? Si no sap què està passant ni perquè li fan mal! Que té 11 mesos coi!
Després hem esperat ja no sé quanta estona a l'analítica, i quan ha sortit el resultat, la doctora ens ha dit que estava tot correcte, sang i orina, però que faltaven els resultats dels cultiu de l'orina, que triguen 5 dies, i que no podia saber si tenia infecció, però per si de cas, que li dongui antibiòtic (aumentine). O sigui, que no saps què té però que li dongui antibiòtic?
Cinc hores després d'haver arribat, he sortit molt enrrabiada i indignada per no haver sabut parar-li els peus, pq he dit q sí a tot com una pànfila, quan no parava de donar-hi voltes perquè no em quadrava rès. El meu pare és metge, ma mare infermera, jo Bioquímica, vull dir que a casa les coverses tècniques a nivell mèdic són habituals, i sé que no han actuat amb sentit comú, que li han fet proves invasives sense motiu, i que no he pogut o sabut evitar-li el patiment a la meva filla. Potser estic exagerant? L'únic que em consola és que avui he après que això no tornarà a passar mai més.I no, no li penso donar antibiòtic per si de cas. Ni penso tornar a l'Hospital de nens.

[carbasseta]

ostres Rossinyola,
em sap molt greu el q us ha passat. aquests maleits protocols i nosaltres q quan anem d'urgencies comptem q ells son els professionals i hem d'acatar...a nosaltres ens va passar una cosa similar quan tenia 4 mesos i la veritat q et sents una mica inutil.
espero q la petita es recuperi aviat i el cultiu surti ok. una abraçada!

[pietrafilla]

Pobre petitona ja podien haver tingut una mica més de tacte, no?? Es normal que plori, és un bebé i no li faran raonar.

I per altra banda, jo tinc una teoria... si el teu pare és metge i la teva mare infermera t'ho poden corroborar.

I no pot ser que... amb la mostra que li han pogut agafar de la borsa li surt infecció d'orina, i per això li donen antibiòtic.
I li han recollit amb la sonda una mostra més estèril per fer-li un cultiu d'orina i saber si aquest antibiòtic que ja li han donat ha sigut efectiu... per si surt un bitxet, almenys tenir feina avançada.

I el tema de l'analítica d'orina, li hagin fet per descartar una pielonefritis...doncs si té febres tan altes i infecció d'orina. Millor veure si hi ha infecció forta.

[FloR]

Doncs el tracte no ha sigut bo.. No tenen gens de tacte.. Però poder no volien espantar al teu home.. El meu va tenir febres molt altes i el protocol va ser el mateix, antitérmic, orelles pit i coll, anàlisi d'orina (jo vaig esperar 2 hores amb canvi de bosa inclós) i com va sortir net doncs cap a casa amb més antitérmics.. Ja em van avisar que si no pixava o sortia contaminat ho seguent era sonda i anàlisi, actuen igual a tot arreu, però amb nosaltres es van portar genial! No va ser a l'hospital de nens però també a la privada. I el que comentes de la pediatra jove, et ouc assegurar que sería pitjor un pediasaure dels que encara volten i no s'han extingit..
Entenc molt bé el teu neguit, quan li fan mal a un fill provoca molt més dolor en la mare.. El meu nen es va enganxar els dits amb la porta del cotxe i a mi em semblava que m'arrencaven el cor, mai m'havia sentit així!

[ada_bcn]

Es passa malament però si li han fet les proves potser és pq amb les que li havien fet no podien descartar la infecció d'orina que és el que normalment miren quan hi ha febre alta i no hi ha cap altre sínptoma.
El meu fill va tenir una combulsió febril als 2 anys i vam anar corrents a l'hospital, tres pediatres van estar amb ell fent-li proves, no el van sondar però li van posar una via i li van treure sang. Llavors ell cridava molt quan anava al metge, de fet encara cap pediatra li havia pogut mirar l'oïde i bé, crec que van fer el que havien de fer per veure que li provocava la febre. Van estar 3 pediatres, no vam estar cap de la familia amb el nen pq sino no es deixava fer les coses i van anar bastant ràpid en fer-li tot, després ja el van passar a un box i vam estar amb ell i es va adormir... ma germana que estava de guardia li va portar un ou kinder i es va posar tant feliç a caminar amb la bata de persona gran de color verd per urgencies mentres esperavem les proves, vull dir que el mal rato el passen pero ho passem pitjor nosaltres... No van trobar res... un virus... Però hauria pogut tenir alguna cosa.
Tampoc li he pogut donar mai l'apiretal pq l'escupia o si se l'empasava vomitava al cap de poc aixíq eu tinc sempre supositoris i si té molta febre li poso quan s'ha adormit pq sino no es deixa evidentment, no li pot pujar la febre a més de 37,5. Li havia conseguit donar l'apiretal aquest cop i li va fer baixar la febre de cop i malament.
Ens nens petits tenen febres molt altes, el próxim cop per baixar-li li feu una banyada amb aigua tivia... baixa i no li has de donar l'antitèrmic.

[lila]

La meva gran, cap als 10 mesos, també va agafar una febrada que no van saber d'on venia i van seguir el mateix protocol: mirar orelles, boca, pit... analítica d'orina (sondada) i de sang...
Em van dir que fins als 12-14 mesos segueixen aquest protocol amb febres altes per descartar. Que quan són més grandets, esperen a veure com evoluciona... però que fins als 12-14 mesos no se la juguen amb febre alta.
Jo també em vaig sentir fatal sentint-la plorar... però sempre va plorar amb la pediatra, fins i tot només veure-la estant encara en els meus braços... Només a partir dels 3 anys i poc va començar a mantenir la calma...

[gisa]

Hola Rossinyola,
primer de tot, dir-te que em sap molt de greu que hagis passat aquest mal tràngol... a ningú li agrada veure plorar i patir els seu fills, és normal que estiguis disgustada. Ara bé, com t'han dit per aquí, el que t'han fet, crec que és per seguir el protocol. La meva filla sovint agafa febres molt altes, i un parell de cops que les febres han durant més dies del normal, ens han enviat a l'hospital (públic) per veure què hi trobaven. També ha passat per les analítiques de sang i orina. Amb l'orina, com a tu, la van fer orinar primer dins una bosseta (la primera vegada va trigar 3 hores!), i segons el que veuen agafen han d'agafar una mostra estèril i ho fan sondant. Quan la van sondar, a mi em van fer marxar perquè no la sentís plorar, i t'asseguro que des de llavors, quan veu una camilla fuig corrents, però almenys ens vam quedar amb la tranquil.litat que havien descartat coses, per tant, no considero que fossin proves innecessàries. Ah, i també ens van fer cultius! Potser en el teu cas podrien haver tingut més tacte... pensa que per ells és una cosa rutinària, però a nosaltres com a mares ens afecta, i potser se n'obliden massa fàcilment... Sobre això de la pediatre jove, suposo que com a tot arreu n'hi haurà de bons i de no tan bons, però en general m'agraden els metges joves perquè hi posen empemta i ganes, i estan més al lloro de les coses, tot i que reconec que l'experiència també és un grau... Per cert, espero que la nena ja estigui millor!

[Pesolada]

http://multimedia.diariodemallorca.es/v ... 5556.shtml

Si es passen malament, sinó no fan fins a la ultima prova també malament.

Penso, que millor estar segura que no hi ha res que et pugui passar.

El tracte i la manca d'informació cap als pares potser sigui el major error, però si esta tot bé, que bé. Però si no fan una prova invasiva com en aquest cas que poso a continuació que no han fet el que havien de fer, peò i si la mare es nega?????

[Abril_86]

sap greu que passin aquestes coses. Estic a punt de ser mare i ja m'imagino panorames d'aquests, no saber que li passa al nen, anar a l'hospital a hores intempestives...
Per altra banda, si teniu mutua n'hi ha que t'envien el pediatra a casa. Jo he fet servir en dues ocasions un metge de capçalera a domicili per tal que m'administres antiemètics a causa de les migranyes... D'aquesta manera m'evito estar hores a l'hospital per no res amb totes les molèsties que comporta. Sembla una tonteria però jo hi vaig caure tard i ara tinc el telefon a mà per trucar i demanar aquest servei!!
Tema hospital també dependrà sempre del metge i infermeres que toquin aquell dia... Perquè l'hospital de nens té molt bones referències.

[devo]

Jo penso que si no ho veuen clar han de fer proves per descartar, encara que la majoria de vegades es quedi en res (per sort!). A nosaltres també ens ha passat alguna vegada i entenc aquest sentiment d'impotència, per exemple un dia que hi vam anar per vòmits i febre del petit (que havia tingut el gran uns dies abans) i com que era molt petit li van recollir orina i tot plegat seguint el protocol i crec que no hagués calgut, però en fi...

Seria molt pitjor que haguéssis obert un post dient que tenia alguna cosa i no li van detectar per no haver fet suficients proves

[nienna]

Jo he anat moltes vegades al Hospital de Nens amb els meus fills, i son bons professionals en general, però a vegades es passen i d'altres es queden curts.

Jo amb el gran vaig anar quan tenia un any i un mes perque al sortir de la llar vaig veure que no podia moure una cama. Em van dir que res, que li donessim Dalsy 3 dies i que es posarà bé. Aquells 3 dies van passar i estava pitjor. Vam tornar i ens van dir que tenia pinta d'artritis i li van posar antibiotic per la via per evitar una osteomielitis (infecció als ossos). Total, que vam tenir sort de que l'antibiotic hagi fet efecte, perque el que haurien d'haver fer era punxar la cama des del primer dia i agafar una mostra. Quan vam tornar era molt tard per agafar mostres. Resultat: 15 dies ingressat, 60 dies d'antibiotic, un tac amb anestesia total, molts mesos de rehabilitació i mooolt patiment. Per sort ara està bé.

El que vaig aprendre amb això es que es millor descartar, i també que tinc el meu dret d'estar sempre al seu costat, així que mai accepto lo de "queda't aqui que li fem una prova i ara tornem". No, sóc la seva mare i entro amb ell, i si no, anem a un altre hospital, que per sort n'hi han molts.

Ànims, i m'alegro de que no hagi sigut res al final :up:

[gisa]

Ostres Nienna, deu ni do!! Pobret, això sí que va ser una "fallo"... Sí, sí, jo és el que deia, no agrada pas veure com punxen, remenen i ploren els nens, però per mi, si han de mirar coses, que no quedin! Val més prevenir que no haver de lamentar... Ara, això sí, sempre amb tacte i amb respecte cap a nens i pares!

[Rossinyola]

Noies, gràcies per compartir les vostres opinions i experiències. Ahir al matí vam anar a un altre metge, perquè va tornar a tenir febre i jo, sincerament, volia una segona opinió. Aquest metge em va fer moltes més preguntes li va fer l'exploració i es va aturar molt palapant l'abdomen. Em va dir que semblava que tingués gastroenteritis, i efectivament, a la tarda va començar amb diarrees. El tractament, que li oferís menjars suaus, un suero oral per si vomitava o feia diarrees molt abundants i moooolta teta. Per sort, no li vaig donar l'antibiòtic "per si de cas", perquè m'hagués carregat tota la flora intestinal i estaria pitjor.
Amb el meu home i el meu pare (que ja està jubilat) n'hem parlat molt sobre el protocol que ens van aplicar. És veritat que cal descartar totes les opcions, i que s'han de curar en salut. Però també crec que han perdut la visió en perspectiva, vull dir, que no feia ni 24 hores que tenia febre, que estava activa i menjava amb gana, i que en el cas que tingués una infecció urinària, es podia esperar almenys 24hores a veure com evolucionava per si sola. Sincerament crec que això, com es diu en castellà, es matar moscas a cañonazos. M'agradaria saber quin percentatge de nadons que els fan passar per aquest calvari donen positiu a una infecció d'orina... I el que s'ha endut la meva filla, un blau al braç de l'analítica, i les marques dels dits d'una de les infermeres a la cama (sísí, la van agafar tan fort que li han deixat marques).
N'hem après molt d'aquesta experiència. Primerament, que a la propera vegada, si no podem baixar-li la febre, esperarem més temps o bé trucarem a un metge que vingui a casa. I segon, només la portarem d'urgències si realment la veiem malament. Potser també vam fallar nosaltres en aquest aspecte, perquè jo no estava preocupada fins que em van dir que l'havien de sondar...
En fi noies, com he dit, n'he après molt. I una cosa sí és certa, m'ha sortit la lleona que totes les mares portem a dins

[Aitona]

Rossinyola, puc entendre com et vares sentir però t'asseguro que sents molta més impotència en el cas contrari, que tu veus que el teu nen/a està malament i que el metge de torn no faci res.

El nostre petitó va nèixer amb un problema de ronyó i des de el primer dia que está prenent antibiòtic de prevenció, durant set mesos vàrem passar per un munt de proves que et trenquen el cor, fins que als set mesos va haver de passar per una operació. Nosaltres ja estavem avisats que a la mínima que té febre l'hem de portar a urgències on l'hi apliquen el protocol que us vàren aplicar a vosaltres (bossa, analítica i sondatge)... amb aquest mesos em sembla que em passat per això ja unos 5 o 6 vegades.
Doncs el pitjor va ser quan després de l'operació i als dos dies d'estar a casa el petit ens va tornar a agafar febre, el vàrem portar a úrgències i el metge que ens va atendre tot i explicar-li l'operació per la que havia passat i veure-li la cicatriu a l'abdomen ens envia cap a casa amb el comentari de que si tinguessim uns quants nens més segurament no estariem allà. El diagnòstic sense fer cap prova, mare novata i amb massa preocupació...
L'endemà com el nen no millorava el vaig portar a urgències altre vegada, ens va atendre per descomptat un altre metge que va aplicar protocol i sorpresa es confirma infecció d'orina.

Com pots suposar la ràbia i impotència que vaig sentir en aquells moments era infinita, ja que el dia abans ens vàren enviar cap a casa tot i tractat-nos de paranoics...

Com pots veure jo hagués preferit mil vegades que li haguèssin fet les proves i estar més tranquila.

[Rossinyola]

Aitona, estic totalment d'acord amb el que expliques, i no em puc imaginar tot el que deus haver passat. Evidentment entenc que s'apliquin tots els protocols que facin falta en un cas com el teu fill en que ja heu passat per molt i fins i tot per una operació. En aquest cas crec que el metge va fallar, perquè no va tenir en compte tot l'historial del teu fill, i el teu instint et deia que passava alguna cosa. En el meu cas crec que la metge va fallar perquè no va tenir en compte una visió més global, i el meu instint em deia que no calia fer-li tot allò: si havés notat a la meva filla decaiguda o amb qualsevol símptoma no habitual, havés sigut la primera en insistir que li miréssin tot el que fés falta.
A mi tot plegat em recorda una mica al tema dels parts: és veritat que en molts casos pots necessitar una via, un enema, oxitocina sintètica o una cesària. Evidentment tot això s'ha inventat perquè en algun moment ha estat necessari per salvar una vida. Però estarem d'acord en que en la majoria de parts no fa falta rès, només deixar que el còs faci la seva feina. Doncs crec que amb els nens igual: poden necessitar mil proves i tractaments en molts casos, però en la majoria de casos es tracta de nens sans que contrauen malalties comuns, on no fa falta intervenir-hi massa, només deixar que el còs faci la seva feina.. Vaja, almenys és el meu punt de vista.