ESTEM BAIXES DE MORAL! PERÒ NO ESTEM SOLES!!

[july10]

hola boniques!!!!

mireu quina hora és i aquí estic, amb el portàtil dins al llit! abans d'intentar dormir, he pensat que entraria a llegir-vos a veure que dieu, jijiji

si que és veritat ninetes, que a totes ens passa per un igual, els nostres sentiments i les males anècdotes, les culpabilitats.. deu n'hi do...

nosaltres, intentarem tornar a començar de cara l'estiu, aquest dijous tenim visita, a veure que ens diuen...però des de a uns dies tinc certa ansietat, jo ho atribueixo a tot el que ens està passant, però no ho porto massa bé, em fa molta por tornar-ho a intentar i que vagi malament.

jo no sé si us passa, tot deuen ser els mateixos nervis, però, em costa dormir i després vaig zombie durant el dia, ja que no descanso per la nit, m'enfado amb els meus pares a la mínima, amb el meu marit, intento dissimular que estic baixa de moral, per no desanimar-lo...però estic de baixon.

tot el dia vaig cansada, estic més despistada del normal...fins i tot em fan por els efectes secundaris de la hormonació, ja que hi ha dies que no em trobo bé...totes les analítiques que m'han fet, estic bé (no tinc anèmia ni problemes de tiroides..) però l'altre dia vaig anar al gimnàs i vaig haver de marxar, em sentia tant cansada que em vaig mig marejar i sentia formigueig a les mans, és que no estic en forma i tampoc m'hi puc posar perquè em fatigo!!!

això és normal? estic agafant una mini depre? no tinc il·lusions ni ganes de fer res, em passaria el dia dormint!!!

quin rotllo tu!

un petonàs i gràcies a totes!!!

[^^Amapola^^]

hola boniques!!!!

mireu quina hora és i aquí estic, amb el portàtil dins al llit! abans d'intentar dormir, he pensat que entraria a llegir-vos a veure que dieu, jijiji

si que és veritat ninetes, que a totes ens passa per un igual, els nostres sentiments i les males anècdotes, les culpabilitats.. deu n'hi do...

nosaltres, intentarem tornar a començar de cara l'estiu, aquest dijous tenim visita, a veure que ens diuen...però des de a uns dies tinc certa ansietat, jo ho atribueixo a tot el que ens està passant, però no ho porto massa bé, em fa molta por tornar-ho a intentar i que vagi malament.

jo no sé si us passa, tot deuen ser els mateixos nervis, però, em costa dormir i després vaig zombie durant el dia, ja que no descanso per la nit, m'enfado amb els meus pares a la mínima, amb el meu marit, intento dissimular que estic baixa de moral, per no desanimar-lo...però estic de baixon.

tot el dia vaig cansada, estic més despistada del normal...fins i tot em fan por els efectes secundaris de la hormonació, ja que hi ha dies que no em trobo bé...totes les analítiques que m'han fet, estic bé (no tinc anèmia ni problemes de tiroides..) però l'altre dia vaig anar al gimnàs i vaig haver de marxar, em sentia tant cansada que em vaig mig marejar i sentia formigueig a les mans, és que no estic en forma i tampoc m'hi puc posar perquè em fatigo!!!

això és normal? estic agafant una mini depre? no tinc il·lusions ni ganes de fer res, em passaria el dia dormint!!!

quin rotllo tu!

un petonàs i gràcies a totes!!!

Bon dia! Nena més que una depre diriamqntens simptomes d'estrés i ansietat i potser se tha ajuntat amb lam"depre primaveral" porque jo estic más o menos,, I amb tot lo que estem vivint...
No tinguis por. Una possibilitat de fracàs ja et preocuparàs si arriva.. Això intento pensar jo.. I si és així doncs ja enficarem les forces en aquell moment pero hem de ser positives!!!

Tb una altra cosa.. Ja menges bé? .. Cuidadín amb els sucres! :)

[lleida13]

Hola noies,
July a mí també em pasa, estic baixa de moral i desanimada. Inclús el meu acupuntor me va dir q estava baixa d' energia. Li vaig explicar que estava amb ansietat....Me va dir que era molt normal per l ' estress dels tractaments. Me va punxar i amb 2 tractaments estic molt millor. Avui m' han transferit 2 embris i tinc que estar positiva. Abans de la beta estaré que me pujaré per les parets!!!!!
Això també es normal de la primavera...es astenia primaveral!!!!un complex vitaninic i jalea real. I tot superat!!!!

[Ninetaa]

Hola guapissimes! com ho porteu? jo porto uns mesets desconectada del socpetit (increible pero cierto) i la veritat m'ha agradat entrar i veure que bueno...el que m'ha passat entra dins de la 'normalitat' i que com diu el el titol del post no estic sola. M'alegro també que vosaltres us aneu animant poc a poc i aneu escalant en optimisme, amb molt d'esforç i ilusió.

July10 jo em vaig sentir aixi força temps abans de tocar fons, no et puc recomanar res perque jo ho vaig fer fatal i vaig acabar molt malament plorant per tot i sense ganes ni forces per fer res, pero suposo que la via es parlar molt amb els que t'envolten i treure el que tenim a dins, perque si son procesos molt dificils. El que pasa es que a la gent els hi costa molt d'entendre... Jo em vaig esbarallar amb tothom, nigu m'entenia, i ara penso que pobres ja en tenen de paciencia, perque ho intenten tot i que no saben ben be que fer.

Jo despres del negatiu del febrer em vaig quedar fatal, tothom em va dir que ves era el primer intent i que m'esperaba, inclus algunes d'aqui del socpetit no enteneien q m'esfonses tant 'rápid', pero digueume ilusa, jo tenia moltes esperances i tot el procés en sí va ser molt més heavy del que m'esperaba, tant fisica com psicologicament. A més el notición va arribar despres del negatiu. A la clinica ens recomanaven Ovo, i jo la veritat no estaba (i crec que encara no ho estic) preparada per escoltar una cosa aixi. Ho vaig intentar superar jo sola, pero al cap d'un mes em va agafar un atac d'ansietat fortissim a la feina, i vaig haver d'anar al metge, i possarme en tractament. Total, tampoc no podiem tornar intenar la FIV pel tema economic aixi que m'és igual medicarme, i la veritat m'ha anat molt bé, perque al cap d'unes setmanes va neixer la filla de la meva millor amiga, i en l'estat que estaba hagués sigut mortal per a mi enfrontar-me a aquesta situació, pero en canvi he passat l'experiencia amb molta ilusió i alegria, i perque no dir-ho amb molta enveja, pero ara si positiva.

Ara però em torno a sentir una mica estancada, torno a tenir aquella sensació de 'no tenir futur', no tenir objectius, al no saber quan podrem tornar-ho a itentar o si tenim alguna possibilitat de que ens funcioni un altre tractament. Volem aprofitar aquest estiu per realitzar visites a altres cliniques i demanar segones opinions i presupostos, pero amb el rollo de la crisis, tot plegat em fa por.

Començo a plantejar-me l'adopció, pero per una part em fa sentir com si llences la tovallola... estem d'acord que ningú va dir que fos un cami fácil, pero no ens podien haver deixa't caure que seria mooolt dur i pedregós??

El meu home no vol tornar al metode natural es a dir no vol fer-ho quan tocaria, perque no vol que ens tornem a obsesionar (es dificil tornarse a obsesionar quan l'obsesio no t'ha marxat pero...). Tampoc vol parlar de dates per una proxima FIV pel tema economic, de fet gairebé no parla del que sent, només es preocupa de que jo estigui bé, i la veritat i encara que soni malament, aixó em desaspera. A vegades voldria sentir, un SI JO TAMBÉ ESTIC FOTUT, i no sentirme com una merda per no poder tirar endavant... pero es la seva forma de ser i ja he aprés que no el puc forçar, ell asimila les coses de forma diferent que jo.

Bueno, ja veieu que el panorama em pinta una mica negre, pero bueno intentarem passar l'estiu amb alegria (la que puguem) i no capficarmi gaire, no pensar en el temps que passa ni en com seria la vida si haguéssim tingut ja un fill, i intentar ser feliços, que es el que compta al cap i a la fi.

Moltes grácies per ser-hi a pesar del temps que fa que no paso per aqui. Necessitava allunyar-me de TOT aquest mon, sé que m'entendreu.
Molts petons

[july10]

bon dia noietes!!!

Lleida i amapola moltes gracies pels anims, sou uns solets!!!

nineta, t'he enviat un privi explicant tot el meu procés en la ovo... que no l'explico x aquí, per que es faria pesat!!! només dir-te que és veritat que el procés en general és molt dur!!!! hi ha dies optimistes com avui, que penso que tard o d'hora totes serem mamis!!!!! però d'altres m'enfonso i tinc molta tristesa!!!

aquests dies tothom està preparant vacances, i és típic que et preguntin on aniràs, nosaltres no ho volem dir, però de cara al juliol aprofitarem les vacas per fer la fiv, de manera que no anirem enlloc... amb això correm un gran risc i és que si no va bé, haurem gastat les vacances, no haurem descansat i haurem de tornar a treballar amb un disgust que tela. i a esperar les vacances de l'any que bé!!! si no va bé m'agoviaré tant...

em fi noietes!!!!! un petonàs enorme a totes!!

Lleida!!! ja tens els embrionets amb tu! quan sabràs la beta? un petonàs bonica

[cori]

Hola a totes
Nineta quan t'he llegit m'he sentit molt reflexada en tu. A mi em passa el mateix amb el meu xicot. Ell és feliç de la vida, a vegades em sembla que li és igual, i jo plorant tot el dia(ara estic millor). Un dia li vaig dir:però a tu no et preocupa? no estas malament? com pots estar tan tranquil? i em va dir que fem tot el que podem i que no es pot fer res més, que tot arribarà i que segur que tindrem el positiu. diu que com més tranquil.la estigui millor però no m'entra al cap que estigui tan panxo. En el fons nineta és lo millor perque aixi tenim algú que ens dona anims perque imagina que tots dos ploressiu com magdalenes... seria molt pitjor. Ara que t'enenc molt, mira cadascu té el seu caràcter i porta les coses com pot.
Un metge que vaig anar l'altre dia em va dir: no pots estar malament per una cosa que hi estas posant solució. Estas fent tot el que pots, no hi pots fer res més així que prent-ho en calma que estic segur que tot arribarà.
M'agradaria poder agafarm'ho bé i estar tranquil.la però jo no se si mai arribarà i aixo em fa estar amb uns altibaixos impressionants. Un dia estic bé, l'endemà plorant, llavors no vull veure a ningú perque no vull que parlin de nens i llavors parlo jo de nens... ufff tot aixo és molt complicat. A vegades sento que tota aquesta situació em supera.
Llavors el tema de l'adopció, jo començaré a fer paperassa aquest mes que ve, per si decas, perque com més aviat millor que aixo triga molt i en cas que em quedi embarassada doncs millor i quan sigui el moment de l'adopció ja es veura que es fa... això va per mooolt llarg.
I l'altre nineta és el tema economic, que jo ho porto fatal també. Aquest mes he fet la 3a fiv, i tot i que la 1a va ser per ss vaig pagar 3000 euros. Porto gastats 15000 euros, m'he gastat els estalvis, he fet un credit que pago cada mes i una amiga em va deixar diners també que vaig tornant quan puc amb les pagues dobles i així. Si aquesta fiv no funcionés no sé pas d'on treuria més calers per pagar, suposo que despres ja hauré de recorrer a la família a qui encara no em dit res perque jo prefereixo que ningú em toqui el tema i no vull que m'agobiin. Així que nena no ets la única que estas així, i suposo que hi deu haver més parelles en la nostra situació i és tan patètic que per no tenir diners ens hagim de veure així... això és molt injust!!
Reina no et vull desanimar sino al contrari, donar-te molts anims, pensa que en la 1a fiv els metges han vist com anava el teu cos, era com una proba i ara segur que anirà super bé, ja veuras. Molts anims guapa.

[labego77]

Hola noies!!!! I en especial a tu Cori, que fa dies que no sé res de tu!!!
Us estic llegint i els vostres sentiments són normals, totes hi passem en un momento o altre, durant els tractaments de FIV!!!
Jo també he tingut dies de plorera, altres d'euforia (sobretot per les hormones); el meu home no s'expressa gaire, també està en contra de programar relacions i que m'obssessioni; ell peró està més il·lusionat que jo quan realitzem tractaments.... Passem époques de subidon i de baixon i sort que ens ho combinem, si tots dos estiguessim de baixon seria horrible!!!
Les peles és una gran me.... jo també he gastat molts diners i fet un prestec i per aquest últim tractament haig de demanar diners als pares....
A mi sabeu què hem passa??? Cada cop que s'acosta un tractament, hem venen els pensaments de que no tinc ganes d'estar embarassada, de tenir panxar, de pensar que hauré de parir, de deixar de fer coses que faig ara... i s'hem treuen les ganes... Ara aixó hem dura fins que l'inicio, un cop l'acabo i no ha anat bé, després tinc el baixón! (que sort que hem sol durar 1 dia!!!)
Tinc una amiga que sempre hem diu que ella hem veu molt forta i sencera i que m'enveja, perquè tot i que ella al final ha aconseguit tenir el seu bebé, després de 2 aborts i 2 operacions d'úter, ella ho ha passat molt malament, no tenia ganes de veure nens, ni d'agafar-los.... I quan ha tingut el seu, li ha costat molt que jo l'anés a veure, perquè creía que jo ho passaria malament (com ella). I tinc sort de que no m'afecta massa, la veritat!!!
DONCS NENES QUE MOLTS ÀNIMS QUE CADA UNA TÉ LO SEU, QUE SOM MOLT FORTES, PER SUPORTAR TOTS AQUESTS TRACTAMENTS!!!
UNA ABRAÇADA A TOTES I MOLTA SOOOORRRRTTTTT!!!!!!!!!!!

[july10]

hola boniques!!!

jo volia preguntar, les que heu fet teràpia psicològica, quins arguments us dóna la psicòloga per a animar-vos? quin enfoc fa servir?

jo fa temps vaig anar a una psicòloga, quan ens van dir que havíem de fer ovodonació, se'm va sentar bastant malament, vaig pagar 60e per cada hora que hi anava, cada setmana i després cada 15 dies! reconec que malament no em va anar, el que passa, és que segons el seu model, tractava el problema actual, fent teràpia des de la infantesa... i la veritat, no avançàvem gens, no dic que sigui una mala praxis, però després de 10 sessions encara no havíem tractat el tema i la veritat...eren molts diners!

potser hi hauria d'haver seguit anant, però no ho vaig fer.

labego, cori, amapola i totes les demés.. si hi ha alguna que pugui aportar incentius, ens pot anar bé per fer la nostre teràpia pròpia!!! jijij

un petonàs enorme

[^^Amapola^^]

Hola noies, jo no he fet teràpia ara per ara no vull gastar diners que amb tots els gastos.. Naltros fem un superesforç tal i com estem i suposo que si la FIV del Juliol no surt bé haurem desperar al desembre fins q els tornem a estalviar.... Ale amb lo que estem vivint i no ho faciliten,.
Aix xiquetes ... A mirar cap a endavant i el foro... Que ajuda molt!

[cori]

Boes guapes!!
Labego reina com va tot?? Aviat ja ho tens aqui tambe!! Et desitjo tota la sort del mon!! Mecanta aquesta positivitat que explikes! Ojala jo fos forta com tu pero no, jo soc una ploranera. Laltre dia un metge em va dir que si no fos x meu xicot que es super positiu jo seria una maria magdalena i te tota la rao. Pero sempre he sigut aixi que hi farem...
July a mi daki uns dies em faran la transfer i si surt negatiu tinc clar que haure danar al psicoleg xk ja no crec que ho aguanti mes aixo. Jo hi anire x la mutua, no se com va encara pero ja que la pago ho aprofitare.no se si em servira de res pero x intentaro no perdo res.
Jo ara estic bastant be, semblava que mavia fet a la idea de lembaras de la meva germana pero encara no he tingut valor de dirho a ningu. El cas es que avui fem la festa fi de curs a lescola on treballo i no li vaig dir xk no volia que la gent la veies amb la panxa i llavors haverne de parlar amb les companyes xro ahir em va preguntar quan era i li vaig haver de dir aixi que avui vindra i jo estic ben xof una altra vegada i amb ganes d plorar. Se que es una tonteria i que si esta embarassada ho esta xro jo estava molt tranquila sense parlarne i ara a la feina vinga preguntes... Fff per mi aixo es molt dificil, a vegades me naniria a un altre pais x no haver descoltar la gent. I se que mho faig sola xk ningu sap res dels tractaments (excepte la meva germana)xro jo sempre vaig amb la por que em preguntin algo i que em baixin les llagrimes... Aig noies!! Almenys mhe desgogat una mica que ho necessitava...

Aforces a tothom i com diu la july si algu ha anat a un psicoleg a mi tambe minteressa saber com li ha anat. Petons

[labego77]

Hola noietes!!! Doncs jo no hi he anat mai al psicòleg, vaig aforntant les coses segons com venen, no sé hem vaig adaptant amb les situacions.... Actualment hem trobo súper bé, he estat un temps cuidant-me a tope (físicament), he perdut pes, hem sento bé.... fins i tot hem fa una mica de pal el tractament de ovo que tinc penent (tot i que el faré!). Tinc nens al meu volant, d'amics, veins, de germans.... Tinc una cunyada que es va quedar embarassada quan hem van fer la 2na fiv, per tant quan veig a la meva neboda pensó jo hauria de tenir un fill de 3 anyets...), sort que viu a Valencia i jo a Girona i no la veig gaire, però me l'estimo molt!
Ai no sé noies quins consells donar-vos per poder estar millor, jo exactament tamopc sé perquè ho estic, però cal dir que estic molt satisfeta amb la meva feina, familia i entorn i potser aixó m'ajuda estar més bé!!!
A mi el tema de la ovo, al principi no m'ho volia creure, ja m'el van aconsellar a la meva 1a fiv i en vaig fer 3 més, abans de llençar la tovallola. Hem fa molt pal pensar en tornar a passar per quiròfan, punxar-me, treure pocs óvuls i fer embrions de mala qualitat.. La veritat estic esperant el moment que hem diguin "la donanat ha fet no sé de 16 a 20 ovocits i tens 12 embrions!!!" ostres d'aixó si que en tinc ganes!!
Ostres us he fotut un rotllo i no us he dit res que us servis crec! No sé noies s'han d'afrontar les coses tal com venen i de la millor manera! Ànims i positivisme!!!!!

[hera]

hola! jo també em veig molt reflectida amb vosaltres... me'n adono que no sóc la única amb aquests pensaments!

és molt complicat tot plegat!!! nosaltres aviat farem el 3r transfer, aquesta vegada seran congelats, i em sembla que la possibilitat baixa una mica. no és que estigui baixa de moral, però em pregunto mil vegades, que serà de nosaltres quan aquesta vegada tampoc funcioni? si des de que vem començar l'any passat, només estem pendents dels tractaments, no anem de vacances per no gastar, no canviem el cotxe per no gastar etc... davant una despessa important, anem en compte, la qúestió és que no podem estar tota la vida pendent de les FIVS... que ens passarà?

normalment estic força animada, però a estones se'm neguen els ulls al pensar que potser no ho conseguiré mai, la possibilitat no és molt alta! quin bon rotllo!!!

guapissimes, jo us volia animar i em sembla que encara us he deixat més tristes! un petó molt gran

[^^Amapola^^]

Noies veig que totes estem iguals! Jo ara ja cagadeta me fa una ansietat lo de dormir-me...brrr pero vaja demà tinc el 1er control ecogràfic després de punxar-me 3dies 200UI de gonal 1050 ... Aixi que suposo que no es veurà casi res i a finals de sermana un altre control! i ja me diran...
I els anims.. Tinc moments per a tot... a ver si els meus ovuls funcnen.... en fin a vere que me diuen demà

Ànims a totes!

[july10]

hola maques!!!!

amapola, a veure que tal!

hera, jo també tinc aquest pensament, però no hem de pensar en que no vindrà, molta sort amb els frigos! quan tinguis el pensament negatiu, digues en veu alta "anirà bé" i veuràs que automaticament, trenques el pensamnet.

jo tinc dies de tot, però ara estic força animada... potser perquè començo vacances aviat, també penso que només nosaltres mateixes ens poden autoajudar, hem de fer com un reset, oblidar els sentiments que ens han fet mal (embarassos d'amigues, familia) comentaris de la gent... i tirar endavant!

un petonas