"La iaia m´ha pegat"

[MARUXA]

Hola noies,
Ahir el Roger em va dir que la iaia l´havia pegat. Em va dir "m´ha fet així" i es va fotre una bona pantoflada a la cara "i em va fer molt mal, t´ho volia dir quan arribéssim a casa".
Després de banyar mentre el vestía i rèiem vaig tornar a treure el tema amb calma, li vaig preguntar per què li havia pegat i m´ha dit que no s´enrecordava, però que li havia fet molt de mal "la iaia m´ha fet Karate" .

Total que truco a la sogra tranquilament (aquests dies ha estat malalat i ha estat amb ella) i li demano com ha anat el día etc i "per cert, què ha passat res? el Roger diu que li has pegat". Es queda callada un instant i diu "no, lo que ha pasado es que quería ir al WC grande y se ha puesto a llorar, pero no podía ser porque estaba el iaiao, pero nada más". Jo li he dit que comprenc que tenen un educació i forma de fer diferent a la meva, però que a mí la meva mare no m´ha pegat en la vida i que no em sembla bé que es pegui als nens, mai. Ella ha insistit en que no ha passat res, així que dic, "bé, d´acord, doncs no passa res".

Avui he anat a deixar el petit i m´ha montat un pollo espectacular... Per començar a començat a dir al Roger "a ver, qué le dices a la mama que yo te pego?" tot assenyalant-lo amb el dit i fent-li copets amb el dit, "díselo a la mama delante mía". No hauria anat a treballar avui.

Li he dit que no era el moment de parlar d´això i menys devant del nen, que ja parlaríem que havia de marxar a treballar "no, no, esto lo hablamos ahora mismo, por que te miras al niño con lupa, no sabes la noche que he pasado yo, yo no le he pegado, ¿vas a creer todo lo que te dice un niño de tres años y no lo que te digo yo?, en seguida estàs llamando, que si se ha caído que si esto lo otro", jo li he aclarit que això mateix ho faig amb la meva mare, al cole, quan anava a l´escoleta etc, si té un blau, pregunto què ha passat, normal no?. He insistit que ja parlaríem i que no s´enfadés, però estava fora de sí, se li queien les llàgrimes de la ràbia i tot. He marxat i li deia al petit, "que la iaia te pega? eh? eh?".
Quin horror :( ...

No he deixat que el Maruxo s´hi fiqués ni truqués ahir per que es va posar com una moto, de petit l´havien pegat molt i molt i és clar, es van obrir velles cicatrius...

Aquesta tarda m´ho haig de manegar per poder parlar a soles amb ella.

Estic total i radicalment en contra de pegar els nens, ni una bofetada, ni un cop ni un calvot, res, les coses no es solucionen a cops mai de la vida. Això és el que vaig aprendre ben après de la meva mare.

Algún consell? què en penseu?

[Raqueleta]

Ostres, nena, si em dius que al teu marit li pegaven ja m'espero qualsevol cosa.
Si no, et diria que potser el Roger fa com la Clara, que "exagera": si no vol anar a rentar-se les mans, li he dit molts cops i no em fa cas, l'agafo de la mà i la porto, però com que he de fer una mica de força per a que camini ella es queixa de que li he fet mal, algun cop li ha dit a son pare (que estava davant veient el que passava) que jo li havia pegat. Però clar, si són dels que deixen anar cleques ja pot tenir raó el nen, ja...
Jo no els deixaria més el nen a soles, directament. Potser és massa dràstic i et suposa un problema familiar, en tal cas diria que deu ser un malentès i que no cal parlar més del tema, però que esperes que el nen no torni a dir que l'han pegat perquè en tal cas no els tornaràs a demanar que et facin de cangur.

(La meva mare ara està cuidant alguns dies a la meva neboda, van al parc i ella va plena de blaus (com tots els crios). Mon germà i ma cunyada li van preguntar que com s'havia fet un blau i ella va dir "la iaia". Però aquí vam riure tots, sabem que ma mare MAI DE LA VIDA la pegaria, ella té un any, aquest "la iaia" segur que volia dir "al parc amb la iaia" o "jugant amb la iaia".)

[charito]

Mare meva! Dic com la raqueleta s'ha d'agafar amb pinces el que diuen els peques, el meu l'altre dia deia que s'havia fet un cop perque l'havia atropellat un cotxe... pero si el teu marit ho ha viscut el mes probable es que sigui cert.

Ho trobo molt i molt greu perque tampoc es un pam al cul sino una bofetada a la cara que pel meu entrendre es molt mes violent

Jo ho tindria clar si pots que no es quedi sol amb ells si el volen veure que vinguin a casa teva.

I no et deixis manipular per llagrimes perque poden ser de culpabilitat, jo la reaccio de la avia la veig massa exagerada per ser natural crec que si no tens res que amagar no reacciones aixi. I menys acusant i espantant el pobre nen que ara a sobre tindra por d'explicarte les coses!

[Lluna26]

Maruxa bonica...
Llegint-te se m'han posat els pèls de punta. Pobret Roger, i pobreta tu quina situació.

Jo potser sí que hi tornaria a parlar, però després del què has explicat, que la dona estava tant sulfurada, tant revotada i tant a la defensiva... que a mi em fa que el nen potser alguna cosa de raó deu tenir. Potser va ser sense voler, que volia entrar al lavabo i a l'haver-hi l'avi per dur-lo cap a fora es va donar un cop sense voler, o vés a saber... però saps què no m'ha agradat? La rebuda que us ha fet aquets matí tant enrabiada i a la defensiva, si una persona no ha fet res no té pq posar-se d'aquesta manera. És com ho veig jo. D'altra banda, si el teu marit es va posar com una moto i ja sabeu els antecedents.... la veritat gaire tranquil·la no li deixaria el meu fill, i més si anaves escoltant el que li deia, a la criatura no li ha de dir res.

A vegades les mames treballadores no ens queda altre remei que deixar les criatures quan estan malaltons, amb les iaies, cangurs o qui sigui... amb això vull dir que parleu amb el teu home i mireu si podeu deixar el nen amb ella, si vosaltres a partir d'ara estareu tranquils o no, i buscar alguna solució, el més positiu possible per tothom, sobretot per en Roger.

Ànims guapa!

[Ponioleta]

Nena vaia tela!!
independentment se si l'ha pegat o no (que em semblaria molt greu) el numeret que ha montat davant seu i el preguntar-li al Roger i renyar-lo per explicar-ho em sembla fatal.

A mi em sembla evident que has de parlar amb ella amb calma. En primer lloc per esbrinar què ha passat i en segon lloc perquè entengui que si ella cuida el Roger és NORMAL que tu preguntis què ha passat quan té un blau o una ferida, o si ell diu que la iaia l'ha pegat.

El meu fill un cop ho va dir, del seu avi. I vam parlar amb ell. En principi no pensàvem que l'hagués pegat "de veritat" però si aquestes coses que es fan "mig de broma" que es pega al cul fluixet al bolquer o el que sigui, que ens sembla igual de malament, perquè l'important no és el mal sinó el fet. Ho vam parlar amb ell, ens va dir que no havia passat res i no s'ho va prendre malament. Crec que va entendre que li preguntéssim.

No sé, molts ànims.

[Takita]

Jo també parlaria amb ella a soles. Si no fos pels antecedents, et diria que segurament ho hauria exagerat, però clar, sabent això del teu home, cal aclarir-ho.
A casa, un dia que vaig renyar a l'Arnau a la seva habitació, va sortir plorant cap a la sala, que hi havia el seu pare, dient: "papa, la mama m'ha picat!". Vam parlar tots dos amb ell i li vam dir que mai havia de dir això si no és cert, perquè sense voler-ho, podia fer molt mal.

[xirimoia]

ostres, quina situació més difícil!

jo penso que el que sí que saps segur és que la dona ha reaccionat de manera exagerada i amb ràbia cap a tu i cap al teu fill. això ho has viscut tu i no t'ho podrà discutir. i ja només que et munti una escena així davant del nen és molt gros. entenc que no et quedis tranquil·la. el millor és que ho parleu amb més calma.

molts ànims!

[cross_13]

Si no tens altra opció Importantíssim parlar amb tota la seriositat possible i que el nen no sigui i deixar-li clar que per vosaltres és un tema molt delicat i seriós i que si no veus una disposició de la seva part no li deixaràs el nen. També dona-li pautes per “fer-se respectar” parlar amb el nen, premiar-lo, reforç positiu... i si no que faci com la majoria dels avis... QUE EL MALCRII!! Dona-li permís per marcriar-lo (si no l’ha de tenir cada dia...)
també parla amb el nen i fes-li saber que és una cosa molt seria, que ni pot dir que li han pegat si no l’han fet, però que si el peguen t’ho ha de dir, i que ningú (ni tan sols els avis) té dret a pegar-li independentment del que faci.
Li poses un exemple “saps aquell dia que la mama es va enfadar per...(el que sigui) i la mama va parlar amb tu...” (aquells rotllos de mames ) però que entenguí que no es pega ni es pot deixar que et peguin.
Jo em tiraria dels pels...

[tacai]

Difícil! però si el deixes amb la iaia no pots pretendre que l'eduqui com tu. Els hi demanem molt i a la mínima els jutjem. Ho dic per la meva experiència.

Jo a vegades li dic a ma mare que no cridi la nena, perque`em molesta, però també li he de reconèixer que està amb ella, i que són grans, i que estar tot el dia amb el nen 'cansa'...

en cap moment vull dir que estigui d'acord, evidentment que no, però potser el plantejament ha de ser un altre. O deixar-ho aquí i ja està. Ella sap el que li has dit, i sap que això no ho vols, si tornés a passar pots pendre una decissió.

i si realment és la seva manera d'educar i d'estar amb el nen, pots plantejar-te si el vols deixar amb ella. .... bé espero que ho llegiu en positiu això ;)

[MARUXA]

Hola noies,
Ostres, moltes gràcies pels comentaris, han estat totalment balsàmics per mí. Com dieu, si no ha passat res no hauria d´haver-se posat tal com s´ha posat aquest matí.

Per desgràcia només els tinc a ells quan el Roger està malaltó i no em puc permetre cangur ni res. Però està clar que ho parlaré amb ella a soles, s´ha de clarificar això, no es pot deixar passar.

A veure què tal ha passat el dia el Roger, parlaré amb ell una vegada més (que tampoc vull ser una pesada, ja que ahir ja li vaig dir que era molt important que em digués la veritat) i el més aviat possible amb la meva sogra, crec que quant abans clarifiquem millor.

Sí que és cert que de vegades el Roger diu coses com "Roger, l´ou de xocolata tel podràs menjar en un altre moment per que avui ja has menjat un" i ell "d´acord, quan es mori el papa" o "l´altre dia em vaig ofegar a la piscina" referint-se a que es va enfonsar a la piscina de plàstic o "mama, al cole tooots els nens em peguen!" i coses per l´estil. Però dins meu tinc el sentiment que no em menteix, no sé com explicar-ho.

Moltes moltes gràcies guapes, sou una passada!!!!!

[Mara17]

Vaja, doncs jo et volia dir que precisament no fossis tu qui li comentés, sinó el teu home, però si dius que s'ho va prendre tan malament i que no seria capaç de parlar-hi civilitzadament pels antecedent que comentes (que no els deixen en gaire bon lloc, tampoc)... És que jo trobo que la família de cadascú és com és i que tothom se sap "les normes de funcionament internes". Ara, el que va fer la teva sogra davant teu i del nen no em sembla normal, tampoc... Que complicat. Molts ànims! Espero que entri en raó, perquè trobo que ho estàs fent molt bé, qualsevol altre li hauria dit de tot.

[MARUXA]

Ui Tacai! acabo de llegir ara el teu missatge.

Bé, una cosa és "cridar" i una altre fer una bofetada. Que també pot ser com han dit la Charito i la Raqueleta, que fos un malentès, i que sense voler li hagin fet un cop i ell ho interpretés com una agressió, però és que m´ho ha escenificat i explicat tan clar... Jo a ma mare li hauri fet el mateix i t´asseguro que si no hagués passat res s´hauria rigut i fi de la història si no fos veritat.

Pot ser tens raó que avui tots estem força calents i la cosa pot no acabar bé... aysh

Haig de donar una dada més, el meu nebot té la mateixa edat que el meu i a ell sí que el tenen cada dia i caps de setmana etc. (el meu només el tenen així a soles quan està malaltó o un parell d´hores si pel que sigui el Maruxo no pot anar a buscar-lo al cole), doncs un dia estàvem al parc jo amb el meu, el meu nebot i ella. El meu nebot va començar a fer cops de peu a una muntanya de sorra que havia fet un altre nen. La sogra va començar a cridar-li, però el meu nebot seguia amb la seva tasca, així que es va aixecar i li anava a fer una pantuflada. Vaig cridar un NO! que crec que mig parc es va adonar... Es va quedar glaçada i va començar a parlar amb el meu nebot. Com qui no vol la cosa jo també em vaig apropar amb el Roger a parlar i treure una mica de ferro a l´assumpte.

Es per això que tinc la mosca al nas.

[Mara17]

Maruxa, més dades potser no et calen. Si el nen es posa malalt busca alternatives. Com a mínim tu no patiràs i ell probablement tampoc.

[Menudeta]

Jo sóc partidària que el pare parli amb la seva mare i no tu si és una cosa que ha passat quan no hi ereu vosaltres.

La meva sogra tenia la mà llarga amb el meu marit i un dia que li va clavar un cop a la mà a la nena li vaig dir que era la última vegada que ho ho feia i li vaig dir al meu marit i ell li va dir el mateix després.

Quan li diu ¨la iaia no t'estimarà si fas això o allò..¨, jo li dic ¨segurament si li diues aquestes coses no t'estimarà gens¨, i calla.

I al nen no li diria res.

[Rossinyola]

Ostres, quina situació més difícil, m'ha posat els pèls de punta. Al marge de si l'ha pegat o no, cosa que em sembla esgarrifosa, per mi lo pitjor és l'escena que li ha muntat davant del teu fill, i vés a saber la resta del dia. Això de demanar-li explicacions, ufff.... Em fa venir esgarrifances. Jo de ben petita vaig viure moltes situacions així (no de pegar, sinó de pressió psicològica) amb la separació dels meus pares, que va durar anys. I encara ara quan ho recordo em vé la sensació d'impotència i de no saber què havia fet malament, no sé ben bé com explicar-ho, però és algo que no ha de passar cap nen. Com ja t'han dit, crec que s'ha de parlar amb la iaia amb calma i sense el nen davant, per ell és massa pressió.

[MARUXA]

Hola guapíssimes!
Ay Menudeta, el Maruxo millor que no parli amb sa mare, per que segurament li faltarà al respecte i la cosa acabarà com el rosari de l´aurora. No tenen bona educació emocional i no saben "discutir" crec que a discutir també se n´ha de saber, de seguida perden el nord, hi ha molta rencúnia entre ells. La seva mare sempre em truca a mí per tot, fins i tot per demanar-me com està el seu fill!!! Moltes vegades ni tan sols s´hi vol posar... Jo aquí no puc fer més, ho han d´arreglar ells i si no en saben, em sap greu, però fins aquí.

Mara, no tinc alternativa, vivim amb el meu sou d´administrativa i paguem quasi 700€ d´hipoteca... Les meves alternatives són cero, així que haig de posar tota la carn a la graella per la meva part i intentar portar aquestes situacions de la millor manera buffff!!.

Rossinyola, et comprenc tant!!!! jo també vaig tenir vivències força traumàtiques de ben petitona, ma mare es va separar també, i la veritat, haig de dir que tot i que vaig tenir una infància "feliç" també vaig viure escenes esgarrifoses. A mí la violència em paralitza, el plor del meu nen també, per que el comprenc, per que tinc molt present la meva infantesa i tinc molts records. Entenc quan plora per que està enfadat, quan es torna exigent, quan se sent frustrat... Tinc records des dels tres anys, l´edat que té ara el meu petit i no sé, em fico molt a la seva pell. Pot se massa i tot, però és que no ho puc evitar. Els meus traumes estan digerits i processats, però han passat i tota ferida deixa una cicatriu.

Bé, os explico com va seguir el culebrot. A la tarda vaig anar a buscar el petit i com sempre quan vaig arribar a l´estació de tren vaig trucar per que mel baixés (vaig en cotxe i és impossible aparcar al seu barri) i quan li vaig demanar com havia anat el dia em va dir "pregúntaselo a tu hijo que ya es grande para contar todo" aaaaaaaaaaaay... Li vaig contestar, que veia que encara estava molt enfadad, però que havíem de parlar tranquilament, amb calma i sense el petit al devant, ella deia que per la cara que feia pel matí demostrava que creia que realment havia pegat el nen i jo li vaig dir que la seva reacció del matí no havia estat correcte "pero i cuando la decía que todos los niños en el cole le pegaban también le creias?" i jo li vaig dir que vaig parlar amb la mestre, simplement: "passa això, com ho veus" i es va quedar de pasta de boniato, callada. Finalment quan la vaig veure cara a acara, li vaig dir ja parlarem en un altre moment vale? Estava més calmada... En fí, aquesta tarda em passo per casa seva, a veure què aconsegueixo o què en trec de clar...

Moltes gràcies per estar per aquí, realment no sé què faria sense vosaltres, aquí al SP sempre trobes recolzament i comprenssió !!!!