Querer y no poder. Tot per culpa de la crisis!!!

[jessixcarlos]

Bona tarda a totes,
Obro aquest post, perque segurament hi haura mes d'una persona en la meva situació i ens servira per desfogar-nos.
El cas es que tinc 29 anys i un fill de 3 anyets.
Tan el meu marit com jo estem desitjan de tornar a ser pares, pero la nostre situació es una mica complicada.
Treballem els dos a l'empresa familiar, pero degut a la forta crisis que estem vivint en aquests moments, la feina esta pachin pachan, tenim uns mesos pendents de cobrar, feina de moment tenim pero a finals del 2012 vem haver de fer un ERO temporal per la baixa tan forta de feina que vem tenir.
En conclusió, que tenim una inestabilitat a la feina ja que encara que anem treballan i tenim esperances de que tot remonti i mica en mica anem treien el cap, no les tenim totes amb nosaltres, pq com es normal avui dia, el nostre client no ens assegura la feina i en el cas de que tornes a baixar, tinc bastan clar que no ho podriem aguantar.
Lo que suposa que acabariem els dos sense feina i tal i com estan les coses al carrer...
Ens morim de ganes de tenir un altre nen, jo personalment es una idea que em costa molt treure'm del cap, ja que es com ho teniem planificat i a sigut just quan s'ha tornat a despertar l'instint.
Pero per una altre banda tan ell com jo pensem que em de ser responsables, que mantenir dos nens es molt mes complicat que a un sol i mes si esperem que no, les coses es possesin mes complicades.
Pero fa una rabia voler i no poder, veure't condicionat per la situació i no poder fer realitat els teus somnis...
Jo ho porto fatal i a sobre l'entorn no ajuda gens, ja que una de les meves cunyades a tingut un nen fa poc i l'altre esta embarassada. Eric de tant en tant demana que vol una germaneta i tot aixo a mi em fa patir...
A vegades penso que ojala no tingues tantes manies i pogues llençar-me a la piscina i lo que hagi de passar passará pero de cop i volta em posso en lo pitjor i veig mes clar q ara no pot ser, que no es el moment.
Lo pitjor de tot es no veure el final de tot aixo, pq se que la situació no millorara a curt termini.
Estic molt agobiada amb aquest tema, intento ser responsable pero es tan dificil lluitar contra aquests sentiments.
Sento molt el rollo que us he fotut, pero necessitava desfogar-me.
Si hi ha algu mes en una situació semblan podem compartir penes i aixi veure si el temps pasa mes ràpid.

[winnymas]

Hola!!
Has descrit la meva situació... jo en tinc 33, ell 34 i tenim una filla de 3 anys i mig. Tots dos som arquitectes autònoms i treballem junts, i com és evident ens ha enganxat la crisi inmobiliria de ple i tampoc vàrem enganxar el boom perque quan vàrem començar a tenir contactes ja va esclatar la crisis.
El meu home té clar que ens hem de llençar a la piscina... jo no ho acabo de tenir clar. Tots dos tenim clar que si ens esperem gaire més, la meva filla ja serà gran i tindrem dos fills que tindran poca relació. I jo tinc clar que no vull tenir fills més enllà dels 35...
De moment ens hem tirat a la piscina... però com que amb la primera vàrem estar 6 mesos fins que em vaig quedar embarassada... doncs no em vull agobiar.
Em sap greu però no et puc ajudar gaire.... i també necessito consells com tu!!
Ànims i ja em diràs.

[la_rodri]

Sembla que hi ha més marones en la mateixa situació!
Jo tinc 32 i el meu marit 33. El meu petit 22 mesos i m'encantaria començar a buscar un segon fill. És veritat que l'entorn no ajuda gaire en cap sentit: d'una banda la situació económica, d'altra les amigues i cunyades que acaben de parir o estàn embarassades...
Nosaltres tenim treball per sort, però a la meva feina ens han reduit la jornada i el sou. Vulguis que no es nota a final de mes. Sort que el meu marit té força feina i va compensant les meuves "perdues".
Tot i així penso que un altre nen ara mateix seria massa gasto, en canvi també penso que la única despessa seràn els bolquers, i el gran està a punt de deixar-los (ja està compensat), amb la LM el menjar pel moment serà "gratis"... quan comenci la guarde, l'altre ja començarà l'escola (pública)...
No deico de posar en una banda els pros i a l'altra els contres i sempre em surt tot molt equilibrat: NO SE QUE FER!!!!!

[Noname]

Hola noies!!
Jo no vull decantar-vos la balança, només us explico la meva experiència.
Al 2009 vem tenir el primer fill i també sabíem que voldríem tenir més. Però primer vàrem disfrutar d'ell i l:any passat vàrem decidir anar pel segon. En tots 2 casos em vaig quedar enseguida però aquest el vaig perdre amb 7-8setmanes. Per com em vaig trobar, a la feina es van enterar. La qüestió és que a la meva empresa les cosea no anaven bé però ens vem llençar a la piscina. El meu cap, a més a més, em va explicar que volia fer fora una companya i em va preguntar si jo em veia en cos d'assumir més feina. Ho vàrem parlar amb la meva parella. Em veia capaç però el que no volia és que la feina decidís la meva vida personal ja que la feina o on estic no és x sempre, no sé si m'explico.
Això mateix li vaig dir al cap i que seguiríem buscant. I em vaig tornar a quedar enseguida. A l'octubre a la feina vàrem.començar un Ere de reducció de jornada.
Al febrer va néixer el segon (amb 34). I estem molt feliços. Encara estic de baixa, aviat se m'acaba i em compacto la lactània així que fins inal de juny no torno. Jo no le tenia totes de tornar. Estant de baixa han acomiadat gent. I quan em reincorpori serà en una altra oficina pq ens traslladem. De moment m'han dit que conten amb mi però mai es sap, amb els temps que corren.
Bé, entenc que és una decissió molt personal x això.
Ànims i sort amb el que decidiu!!!

[Laia80]

Ei Hola!!
Hi ha un post obert on parlem de lo mateix a Estic embarassada>Voler un segon fill i està a l'atur

La_rodri!!! Anima't!!! si teniu feina tots dos i esteu estables jo ho faria sense pensar-m'ho!!!!! ves a saber quan dura aquesta merda de crisi!!!!

De fet jo vaig explicar el meu cas allà.....No tenia feina i vull un segon fill. Després en vaig trobar i ara fa quasi un mes que he començat en una nova feina...però la meva pregunta ara és.....és ètic quedar-me embarassada ara que acabo de començar una nova feina?? Em faran fora? Quan he d'esperar per no quedar malament o arriscar-me a què em despedeixin???

En fi....un enrenou i una tallada de llibertat i d'ales que no vegis....la crisi afecta a tothom i en tots els aspectes!! És un pal!!!

Ànims a tots/es!!!!

[jessixcarlos]

Veig que hi ha mes gent en que esta mes o menys en la mateixa situació.
Sempre he pensat que mai sera el moment perfecte, pero ara que ja soc mare sembla que veig les coses d'una altre manera.
Se que si en tinc un altre fill els treure endavant els dos, pero en quines condicions... aixo es el que em fa dubtar i no em deixar donar el pas i suposo que al meu marit li passa el mateix.
Ens tocara esperar, pero aquest instint es massa fort i el no saber fins quan ho veurem una mica clar em fa desesperar.
Gracies a totes pels vostres comentaris.

[Ninamuxa]

Una altre amb la mateixa situació :-(
Tinc un petit de 14 mesos i ja voldria anar per el segon però la feina cada dia està pitjor, tots 2 treballem en una empresa petita i familiar. Ja ens han fet reducció de jornada i sou
Jo estic ben decidida i se que ens en sortirem però el meu home no ho veu clar del tot, espero poder-lo convèncer, no voldria que es portessin gaires anys.

[Laia80]

Si, la veritat és que està la cosa molt xunga! Has de pensar-t'hi molt abans de fer una cosa tan important com tenir un segon fill. No ho sé....a veure si en un temps (màxim 2 anyets) passa aquesta dichosa crisi i podem pensar-nos-ho!!! Jo espero en un any poder posar-m'hi...un any a l'empresa i després provar-ho! A veure què passa!!!

[Laia80]

Ei nenes!!! He obert post de Futures cercadores, per totes nosaltres que volem anar a per l'embaràs i encara no ens hi atrevim!!! Així es farà més curta l'espera si ho compartim!!!!
Us hi apunteu?