Com descarregueu tensions?

[jpc]

Bona tarda nois/noies,
escric per desfogar-me una mica ja que estic arribant a una situación un mica límit.

El fet és que desde que vaig ser mare fa ara 20 mesos visc estressada i no sé com descarregar aquest estrés. Estic segura que la meva vida no és gaire diferent que la vostra però entre feina, casa i nen no tinc ni un segon al dia per respirar. Sembla exagerat però és així. Només descanso quan em fico al llit i ni tant sols descanso perquè el peque encara es desperta a les nits. Hi ha moments en els que estic fent tantes coses a la vegada o vaig tant ràpid fent allò que estigui fent que penso que em donara algo en qualsevol moment. Hi ha dies que no puc ni anar al bany!!! Si, si, així com sona. Després tot això és tradueix en mal humor, crits al peque, enfadaments amb el marit, etc. I no m'agrada ser així.

Bé, el fet és que a part d'aquest estrés de vida que portem, jo sóc una persona molt ansiosa. Abans fumava i descarregava aquestes tensions amb el tabac però ara no fumo (ja fa dos anys i mig) i calmo l'ansietat amb el menjar. Menjo i menjo sense tenir gana i després em sento molt malament i aquest és un cercle viciós molt perillós del que vull allunyar-me com abans millor.

He pensat deixar el nen dos dies una estoneta més a l'escola bressol i tenir aquestes estones per a mi, per anar al gimnàs, fer alguna activitat que em relaxi o simplement no fer res.

Com feu vosaltres per viure més tranquils? Com descarrregueu tensions i ho combineu amb maternitat i feina?

[Rousi23]

Bones xica!
Jo et comprenc moltíssim, i mira que ara estic de baixa pel meu segon part, que queda ja poquet, però n'estic fins als mismíssims. El meu petit només té 18 mesos, ara li surten les dents i ho estem passant fatal i jo amb l'embaràs encara més perquè només es calma amb mi.
Al començament em costava entendre que aquella personeta em necessitava i encara em veia egoista per desitjar temps per mi. Però t'entenc, trobo a faltar la feina que era un lloc per desconnectar, però em va molt bé no treballar perquè la feina de casa no l'acabes mai!!!!
Jo vaig anar a parlar amb una psicòloga, em va anar molt bé. Em va dir que m'he de buscar el meu espai i el meu temps. Si deixes més estona el petit a l'escola no passarà res, ell segur que s'ho passa bomba, o si tons pares o els sogres o un tieta/a s'ofereixen agafa-ho, jo durant un temps ho vaig fer i anava a nedar que em relaxava. No et quedis a casa sense fer res perquè això pot ser també et courà. A mi em pasava.
El més dicicil es que entenguis que pots demanar ajuda i que el teu petit pot estar bé amb altres persones, i que elles estan encantades de cuidar-lo. Però fes-ho perquè quan demanem ajuda es perquè realment la necessitem, i si has posat aquest post es per alguna cosa. Jo també ho vaig fer perquè plorava pels racons. No arribis a aquest punt.
Un petonet bonica i ànims!!!

[neuetes]

Doncs imagina't tenir-ne dos! ;)

[jpc]

Gràcies Rousi23,
tens raó, el més difícil és reconèixer que necessites ajuda i demanar-la. Jo considero que passo poc temps al dia amb el meu fill, així que demanar una temps per a mi, no sé, em sento egoísta. És una sensació extranya. Bé, veure que fem...

Neuetes, si, ja m'imagino que amb dos és pitjor però va per aquí el tema.

[[Marieta]]

Quan fem un cafè? :D

[juliaipau]

A mi em va be a nadar a la piscina i ara que fa bo em poso les bambes i me 'n vaig a caminar pel passeig de la platja. Deixal un dia o dos un ratet al cole i dedica aq temps per tu no per la feina de cada, t'ajudarà a carregar piles!

[jllt]

Jpc, no saps com t'entenc... Jo també des que sóc mare vaig més al límit que mai, i això que al tindre el segon fill vaig (haver de) deixar de treballar i sempre surt el ruquet de torn que em diu que no entèn perquè vaig sempre amb presses, "si no treballes". Burros! Els nostres nens es porten 16 mesos i des que estic amb tots dos no paro ni un segon. Només descanso quan són ja tots dos al llit, i també a les nits encara em fa llevar la nena cada nit... I el cas és que estic pencant més ara que no ho havia fet mai abans. No cal treballar fora de casa per anar tot el dia amunt i avall, sobretot si a sobre de tindre els crios i la casa, et busques o et surten altres històries en què necessites implicar-t'hi perquè t'ho demana el cos i l'ànima i les ganes. I per molt que intento trobar alguna estoneta per mi, es fa complicat, perquè sempre acabes fent amb presses el que t'havies proposat fer perquè hi haurà una cosa que et sembla més urgent. En definitiva, que et relegues a l'últim de tots els esglaons. I sóc del tot conscient que això no ho hauria de fer. M'obligo a sortir a passeig una estona cada dia, tota sola, perquè ho necessito i em va bé per carregar les piles. Al setembre la nena començarà P3, el nen ja farà P4, i malgrat que vénen a dinar a casa, comptaré amb cinc hores per mi sola, que des de fa una mica més de quatre anys no sé què són, tantes hores sense crios a la vora. Aviam com anirà.

[Julyet]

I no estar tu sola quan estiguis amb el nen no és viable? La criança compartida és clau per gaudir-la.

[Julyet]

Ah, i a casa deixar espais on el nen pugui fer coses de manera autònoma sense que tu hagis d'anar al darrera, que pugui observar com fas altres coses... Els dies no tenen res a veure! :)

[charito]

Doncs jo el que feia es que una tarda el recollien els meus pares i me'l portaven a sopar o fins i tot sopat nomes per dormir i jo podia anar a passejar o al gimnas.

Algun dia si podia plegar una mica abans de la feina, anava a casa a fer una becaina i el recollia de la guarde una mica mes tard, encara que fossin les 6.

Algun divendres tambe se'l quedaven a dormir i aixi podia dormir una mica mes dissabte i sortiem a sopar amb el meu marit.

Anar combinant-ho noia, sap greu pero si ho necessites pensa que es una inversió per despres no estar tan esgotada i de mal humor!

[mdemare]

Justament em plantejava això avui mateix. Porto dos mesos amb el tema de les dents, surten totes de sobte, i estic ja que trino. Jo, com tu, em sento un xic egoista quan vull deixar el nen per fer algo jo sola. Però trobo molt a faltar estar una estona sola: llegir en una cafetería, dutxar-me tranquil·la o símplement mirar les musaranyes una estona. Fins l''any vinent no anirà a l'escola bressol, així que m'estic plantejant deixar una tarde a la setmana el nen amb el pare o els avis i anar a donar una volta. Crec que m'anirà bé, sinó acabaré petant.

[karruxina]

Deixarlo un ratet mes a la guarde no li farà cap mal. Has de mirar tb per tu, ja q si caus malalta sera pitjor. Per descarregar el gimnàs es el millor. Jo ja tinc ganes de q sigui el setembre per deixar la peque a la guarde i recuperar la meva rutina. Anims!!!

[Laia80]

Jo ja vaig apendre a deixar-lo amb els meus pares o sogres per fer cosetes..però n'he fet ben poques i sabeu què em passa?? que quan no el tinc a prop el trobo a faltar i només tinc ganes de tornar a veure'l!!!!!!!
El diumenge que bé l'he de deixar quasi tot el dia i ja em fa mal el cor.....aixxx que massoques que som!!

[entrerius]

Com feu vosaltres per viure més tranquils? Com descarrregueu tensions i ho combineu amb maternitat i feina?

Sobretot, amb alegria desprès d'un temps en ve un altre i s'ha d’intentar viure cada instant al màxim perquè no tornarà mai més. Viu tot aquest estrès amb l'alegria de veure al teu fill cada dia sa i estalvi, veure'l com creix i com poc a poc guanya independència
Per desconnectar.... el dia a dia et dirà com. Quan vegis un moment aprofita'l com si fossin unes vacances

[bertian]

Jo no vull dir que no vagi una mica estressada però la veritat és que des de que la Berta és més gran, ara té 22 mesos sí que vaig molt més desfogada!!! Evidentment encara no és gaire autònoma però és molt diferent que abans!!!
No sé... no vull semblar que visc en una espècie d'oassis, però la veritat és que tot i que treballo i haig de fer certes feines de casa (les tenim molt ben repartides amb el bertianu, això sí que s'ha de dir!) no em trobo cansada ni tampoc superada per la situació... Potser és veritat que la meva filla se sap entretenir molt soleta, i que puc anar a passejar amb ella tranquil·lament (em dóna la mà i es porta molt bé), i això ajuda molt!
Haig de dir que fem collit i a les nits, tot i que es desperta sempre 2 cops, es torna a adormir de seguida i per tant jo em sento ben descansada...
No sé... crec que cada situació és un món, i que la manera com ens enfrontem a les coses també és important. Per exemple, em sembla bàsic ser flexible, sobretot amb horaris i coses a voler fer. Si sóm massa intransigents sempre tindrem sensació de frustració...
Ah! per cert, també faig exercici físic, els dissabtes i diumenges al matí i crec que em va molt i molt bé!!

[Marieta vola vola]

Jo també busco un momentet a la setmana per anar a nedar. A més, intento organitzar-me la setmana el dilluns, amb un planning de dilluns a divendres on hi anoto el que vull fer-hi cada dia. Si haig d'afagir-hi alguna cosa, ho anoto sempre (encara que sigui planxar!!). La meva té un anyet i s'entreté sola amb les seves cosetes, tot i que moltes vegades em demana. Jo m'assec al seu costat i ella fa l'ho seu i jo aprofito per llegir o fer alguna coseta tranquila.

I sobretot, he deixat enrere la idea de voler ser una super woman! (si no vaig depilada, em poso pantalons llargs i llestos!)

[mishka]

Mireu-vos això: http://www.meditarabcn.org/
i no en fan només a barcelona, n'hi ha a molts llocs....

[jpc]

Gràcies a totes noies.

Ja sabia que no era l'única

Suposo que he de tenir mooolta paciència. Miraré com m'ho puc per trovar un foradet per a mi i poder desconectar una mica.

Ànims a totes!!

[Essuca]

Jpc
Entenc que us podeu sentir com "egoistes" per deixar el nen, però si tens l'opció de deixar-lo una estoneta a la llar o amb avis, aprofita-ho! Tu mateixa dius que crides el nen i que no vols ser així, que és millor una estoneta a soles i que tornis amb ganes o aguantar, aguantar i un dia petar?
Parlo sense experiència, tinc un nen de 4 mesos i no l'he "deixat a ningú", pero tot i que no treballo, faig una hora de voluntària a la setmana ( en Quim es queda amb el seu pare), i tot i que no descarrego tensions, una hora a la setmana em va bé mentalment.
Crec que hem de treure'ns l'estigma de persones egoistes, per demanar una hora a la setmana per una mateixa! Potser aquesta hora de desconnexió ens ajuda a ser millors mares.
No sé, ès una opinio, suposo que cadascú ha de fer el que li sembla...

[Mara17]

Jo sempre penso que és una etapa. Penso: "Això no m'ho farà d'aquí a x temps". I, mira, m'ajuda a portar-ho. Són molt petits els meus, però jo al començament de tot, el primer mes i mig, em vaig sentir molt desbordada per factors externs a l'embaràs, a banda del postpart normal, i tot, absolutament tot, em superava. Ara m'ho prenc diferent i ho veig tot pla. I això que jo no tinc uns nens pacífics, eh?

Sembla una ximpleria però fes l'exercici de pensar que tot passa, que demà no t'ho farà (encara que potser serà que sí), i potser ho veus millor. Jo he tardat 4 anys a tenir-los i he après molt a relativitzar el temps i he exercitat molt la paciència! A banda d'assumir que visc en un caos total, i que si vaig arrugada perquè he tingut la roba dos dies (ehem!) per plegar, doncs mira, vaig arrugada.