la meva nena em pega

[raquel79]

Hola, marones... no he trobat un post que en parli d'algo semblant... llegint el títol del post que he obert sembla com a molt heavy, i potser no n'hi ha per tant,però sí que em trobo que l'emma de tant en tant, quan s'emprenya, m'arria un clatellot... i no sé com gestionar-ho... no li vull donar jo, perquè penso que és totalment incoherent dir-li "no pegguis" i pegar-li jo... i si li explico, tampoc sembla que li apreti gaire...
ella aquest mes farà 3 anys, i sí que he observat que darrerament està força "pegona". De fet, la profe de la llar ja ens ha dit que tots els nens a la seva classe tenen les mans força llargues, però em preocupa, perquè darrerament la forma que té per manifestar el seu disgust és pegar... és normal? com ho gestiono?
s'accepten consells!!
merci a totes

[Albercoca]

Jo no m'hi he trobat encara en una situació així, no sé si sabría que fer en el teu cas. Però el que sí que li pots dir cada cop que t'ho faci és dir-li que no t'agrada que et pegui, i que et poses molt trista... I mostrar-te davant d'ella així. I pot ser dir-li que si està enfada Per. Alguna cosa que t'ho digui i que si la Pots ajudar d'alguna manera, que dibuixi el seu estat, que trenqui un paper... No sé. Buscar altres maneres de treure aquestes ganes de pegar que té. T'ho dic com a sugieriment, no sé si ajuda. Ànims! Segur que es una fase que durarà poc

[raquel79]

moltes gràcies, prenc nota del consell...
tant de bo la fase passi ràpid!

[charito]

Si que es una fase pero intento ser bastant tallant quan ho ha fet. Li agafo la ma, li miro als ulls i li dic que estic molt enfadada perque m'ha fet mal i estic ben seria una bona estona. Ara ja reconeix sentiments com trist i enfadat i respon be, em pregunta si encara estic enfadada li dic que em demani perdo, que em faci un peto i que no ho far mes i ja em poso contenta. No se si es per aixo o es de naturalesa pacifica pero el peque la.veritat que no pega gaire.

[entrerius]

és habitual que peguin com a demostració de desacord. La veritat és que son pura emoció i de reaccions molt bàsiques.
Treuen el que senten al moment i no son gens diplomàtics em molestes, t'aparto d'una empenta, m'has fet enfadar, clatellot al canto, estic jugant molt content, em tiro a sobre teu i et dono un cop de cap..... NO CONTROLEN RES!!!
Molts cops donem per fet que entenen moltes coses però n'hi ha un munt que encara no poden comprendre, i la gestió de les emocions és molt complicada pels adults i impossible pels petits.

Es tracta d'anar verbalitzant els seus sentiments (ja sé que estàs enfadada, trista, contenta...) guiar-la cap allà on volem (però si pegues fas mal...) i oferir-li alternatives (vols pegar al sofà, vols cridar, vols una abraçada....)..... i sobretot tenir molta paciència per poder-li ensenyar sense que nosaltres entrem en rabieta també

[Aza]

A mi el Xavi també em pega quan s'enfada, i la veritat que amb dos anyets que te, despres d'intentar raonar i fer-li entendre que fa pupa, l'únic que m'ha funcionat es tornar-li jo també, se que pot ser incoherent, pero el l'unic que li ha fet entendré que no es agradable, rebre ell la mateixa experiencia, ara cada vegada ho fa menys, i si ho fa, nomes dir-li si vol que li pegui jo amb ell ja s'esta quiet i abaixa el cap.. pero es que el meu nen era exagerat, i a la guarde era el que pegava als altres nens, i la veritat es que preferia tallar-ho ja, que deixa que se li pases o que entenes que no esta be d'un altre manera i ha sigut aquesta la única... (sempre fluixet eh! i al bolquer!)

[SET]

Bones,
el meu fill gran ha fet tres anys al juliol i també fa tot això que díeu. Està ben content i de cop comença a plorar, a cridar, pega, llança coses. A més m'avisa: Ara et pegaré val?
Jo li responc: -Val, pega'm, però després pot ser que jo et pegui a tu eh...
També he comprovat que quan més el renyo o el piko jo fluixet a la ma, més s'emprenya ell i més segueix irritat. Per tant, acostumo a passar d'ell i quan després vol jugar li dic que no perquè estic molt trista. (ja sé que és xantatge, però li sap més greu si li dic que estic trista que si li dic enfadada). Després també demana perdó, fa abraçades...
A vegades també focalitza la ràbia tirant a terra la seva germana, d'un any, i això ja em fa enfadar més perquè la nena és més peke i sol rebotar de cap a terra i no entén res la pobra.
Jo primer pensava que era per gelso de la germana, però ja he anat veient que tots els nens d'aquesta edat fan més o menys les mateixes marranades, per tant suoposo que és una etapa més. Paciència!!!