Faig servir molt el "NO".....

[Belisa]

Hola Marones
Tinc una nena preciosa de gairebé 10 mesos, esta molt gran i espavilada. Últimament li encanta esta pel terra, no gateja però s´arrusega amb una velocitat de po!!
Quan s´ofusca per que vol alguna cosa intentem donar-li a cambi una altre que li cridi la atenció , i li posem veu al sentiment.......però acabo de donar-me que fem servir molt el "NO", -no ho toquis, te aixo altre(ara que es belluga tant)- no cariñet --no,no,no.
Estic sense recursos, no se com gestionar les frases en positiu, es veritat que a mi de petita tot era amb el NO pel davant, i al meu home també; no volem convertir-nos en uns pares que es pasen el sant dia amb "NO" a la boca, el volem reservar per necessitats mes extremas, com que no passi la carretera. Etc
Alguna idea? Com ho feu vosaltres? Teniu algun recurs?

Gracies!

[Albercoca]

Hola! En el meu cas també he procurat no fer servir el no sempre que he pogut.
Jo el que faig és explicar-li el motiu perquè no pot fer allò que vol fer i no vols que faci pel motiu que sigui.
Per exemple: tens una taula de vidre i el nen vol picar amb un objecte la taula. Jo li dic: " Uii, compte que es pot trencar" "vigila que et pots fer mal" o fer servir el NO però no de forma imperativa. "No ho toquem/ no piquem perquè podríem trencar-lo i fer-nos mal"...
No sé si és la millor forma però jo ho faig així.
Ara no recordo quan, però el meu fill va tenir una época en el que tot era NO i li encantava dir NO, encara que fos que sí. Sembla que és una fase, però em vaig deprimir una mica perquè m'he esforçat molt en evitar el NO, però fixa't que tot i així ells s'hi queden.
Però també t'he de dir que el meu fill entén els límits perfectament sense que li hagi de dir "No ho facis".
Espero haver ajudat una mica! ;)

[Nuvolmagic]

El que comenta la companya ja esta bé, però a més a més li pots donar una alternativa
Ex. si el meu petit volia picar a la taula de vidre li explicava que es podia fer mal i llavors jo agafava una altre joguina que tingues i picàvem allà, com si piquéssim els tambors i feiem ritmes, així per ell no era una frustració si no que es convertia en un joc.
Es que si no pobrets quan comencen a tocar-ho tot et tiraries el dia dient-li que NO

[Albercoca]

Núvolmagic jo també ho faig això de l'alternativa! i en escriure m'he oblidat de posar-ho i crec que és el mès important! Gràcies! Jo deixo que piqui tant com vulgui al sofà... Jeje.

[Nuvolmagic]

Núvolmagic jo també ho faig això de l'alternativa! i en escriure m'he oblidat de posar-ho i crec que és el mès important! Gràcies! Jo deixo que piqui tant com vulgui al sofà... Jeje.

Ja deia jo que anaves molt bé encaminada

[neuetes]

Jo vaig condicionar una parell de calaixos al menjador i a la cuina amb coses a dins que no es pogués fer mal: tuppers, draps, papers de diaris, revistes velles,... i ella obria, tancava, ho treia, ho posava,... vaja, que s'ho passava teta, jo tranquil.la perquè no es podia fer mal i ella encantada de satisfer el seu instint aventurer.
Alhora, vaig retirar les coses delicades que es podia fer mal, com els endolls o les coses de vidre o els gerros alts.
Evidentment que el "no" també el feia servir quan realment era necessari, però no per norma. Com això de la por a que s'enganxin els dits als calaixos... no tingueu por que el dia que se'l enganxin, ja vigilaran prou un altre cop.

[Belisa]

albercoca m`agrada això que explicas...intentarè possar-lo a la pràctica però ens costa la veritat.....el NO deseguida ens ve a la boca. igual que em aconseguit tant el meu home com jo dir que les coses del terra son brutes i no «caca»......o quan cau o es dona un cop pregutar si ha pres mal en comptes de dir que no pasa res......es molt dificil cambiar la educacio de base.....Ufffff.però ho volem intentar

[Albercoca]

albercoca m`agrada això que explicas...intentarè possar-lo a la pràctica però ens costa la veritat.....el NO deseguida ens ve a la boca. igual que em aconseguit tant el meu home com jo dir que les coses del terra son brutes i no «caca»......o quan cau o es dona un cop pregutar si ha pres mal en comptes de dir que no pasa res......es molt dificil cambiar la educacio de base.....Ufffff.però ho volem intentar

Sí, a mi també em passa, i estic totalment d'acord en que és difícil canviar l'educació de base... Acostumem a fer el que hem vist dels nostres pares, i de vegades costa no cometre els seus errors... A casa meva sempre han dit "quin nen més dolent!" o "porta't bé!" Quan fèiem alguna que no els agradava. Ara els meus pares ho fan amb el meu fill quan plora i intento corregir-los tant com puc, però quasi que està impossible...

[Essuca]

Nosaltres el que hem evitat dir és "ja està" els primers dos mesos del nostre fill, quan plorava l'agafàvem i el consolàvem, i sempre, sempre li anavem dient "ja està, ja està..." Casi com un mantra. Fins que un dia parlant-ho ens vam dir que si a jo estic plorant perque em passa algu voldria que m'escoltessin i no que m'anessin dient "ja està". Sé que no ens enten i el to era amoròs, peró ja des d'un inici hem de vigilar amb el llenguatge. ja

[sargantana:28]

Nosaltres això del llenguatge i el no també ho hem parlat sovint a casa. En primer lloc, hem intentat tenir clares nosaltres quines coses són no i perquè, a vegades, tenim tendència a dir que no de manera molt ràpida, per exemple, a la meva quan va començar a gatejar li va donar per treure totes les revistes del revister, el primer dia al veure el desordre em surt un nooooo, i després penso, per què no? No es pot fer mal per tant, a que ha vingut el no? Li vaig deixar fer i en poques setmanes ja no ho va fer més perquè va perdre interés.
Intentem dir que NO quan sabem segur que el podrem mantenir, per exemple, no ens podem deslligar al cotxe

[Belisa]

el llenguatge es molt important i fer servir la empatia amb la nostre canalla tambè...però no sempre es fàcil.Una "muletilla" es fer servir el «moooolt beeeeee» cada vegada que fan alguna cosa.....un dibuix.moooolt beeee.......es vesteix.moooolt beeeee.....ara imagino al meu cap dient-me perque arribo a l.hora.....moooolt beeee.ostres........

[Albercoca]

Sí, costa molt! però un cop agafes el costum ja veuràs com sense adonar-te hauràs integrat una nova manera de comunicar-te amb la teva nena. El meu nen ja té 2 anys i des de que té els 6 mesos l'he parlat així. Em surt sol, però al principi havia de controlar com ho volia dir. Ara encara de vegades em surt un No No! , però només en situacions en les que passo por i no puc controlar (p.ex. Va sortir corrents per l'anden del tren i venia el tren!. Vaig cridar No, no! Es va espantar molt i va fer mitja volta corrents a abraçar-me)
El que vull dir és que crec poc a poc aniràs integrant aquest llenguatge i et sortirà sol. Però que costa i que s'ha de tenir consciència del què vols transmetre i com li vols dir.
Abraçades i bona nit!

[mdemare]

Jo també intento donar una alternativa i explicar perquè no pot fer allò malfet. Igualment no crec que passi res per dir no. No crec en els "no" sense raonar ni en prohibir-ho tot pensant que els nens no poden fer res per no embrutar, han d'explorar! però també crec que han d'aprendre a saber entendre que a vegades no poden fer segons que i ho han d'acceptar... Encara que costi. El meu petit ja sap el que no vull que faci i ho fa mirant-me de reüll provocant-me...

[MARUXA]

el llenguatge es molt important i fer servir la empatia amb la nostre canalla tambè...però no sempre es fàcil.Una "muletilla" es fer servir el «moooolt beeeeee» cada vegada que fan alguna cosa.....un dibuix.moooolt beeee.......es vesteix.moooolt beeeee.....ara imagino al meu cap dient-me perque arribo a l.hora.....moooolt beeee.ostres........

Jajajajajaja!!! jo m´he sorprés dient-li a un company de feina "moooool beeeeeee!" !!!! i l´altre dia al súper, estava regirant el moneder per que el nano de la caixa no tenia canvi i quan vaig trobar l´import exacte vaig dir "tachááááán", ah! i la més bona, vaig trucar al veterinari l´altre dia per portar la gata i em va sortir: "hola, sóc la mare de la Patty que..." Estic com un llum

Bromes a part, noies "sí a todo" chapeau, jo també faig tot el que dieu, també intento no abusar del "no", evito dir "ja està, no ha passat res" quan cau o es fa mal, i tot ho intento conversar, negociar... Està bé intentar pujar nens feliços, amb inteligència emocional, que comprenguin el món i a la vegada es sentin compresos.

Per cert, quan era bebè també va tenir una temporada que a tot deia "No", suposo que deu tenir una potència tan gran aquest monosílab que deu ser impossible estar-se de fer-lo serbir jejejeje!!

[Mara17]

Costa, costa molt. A mi no m'agrada que els diguin "no ploris". Quan sento que algú els ho diu sempre repeteixo "per què plores?, què et passa?", però cal aprendre'n primer abans perquè sempre s'escapa alguna cosa. Tampoc no m'agrada que diguin "mira la teva germana com dorm. I tu que no has de dormir (o el que sigui)?"... Estem carregats de mals vicis i costen molt de treure, jo m'hi he de fixar molt també perquè ho fa tothom i està molt interioritzat. El que millor em funciona és imaginar que són adults, i no bebès.