DISCUSIONS CONSTANTS AMB LA PARELLA

[Paparra]

Hola noies, he fet un repàs i sembla q no hi ha cap post sobre el tema i m'està angoixant força...
Avui entro a la 10a setmana i ja portem forces dies discutint amb el meu home absolutament x tot. Tinc la sensacio q no m'aguanta i em detesta, de fet parlant m'ho deixa força clar, vull dir q no son paranoies meves, i la situació m'està estressant molt. Buscant x internet he trobat varis informes cientifics on es demostra q l'estres prolongat durant l'embaras pot comportar problemes mentals i morfologics al nadó, li he ensenyat pq no vagi tan a saco amb mi pero la seva resposta es q son excuses i q vaig de dona maltractada. Em sento molt perduda, li he arribat a demanar q marxi de casa i em deixi tranquila pero no hi ha manera...
Dir q abans de l'embaras tractava aquests episodis amb ansiolitics pero ara no puc i ja no ser que fer... La situacio em supera. Algu q em pugui orientar siusplau?

[Rousi23]

Ostres!!!
No se com et puc ajudar, perquè pel que expliques la vostra relació no va gens bé. Crec que hauries de demanar ajuda externa, parla amb la llevadora del centre de primària que tinguis de referència, o demana hora a alguna psicòloga. No es bo ni per tu ni per la criatura. També hi ha el que es planificació familiar, però crec que necessites ajuda externa. El tenir una criatura es molt difícil, els primers mesos per la mare normanlment es molt dur, i si la teva parella no es un bon company de viatge més val que busquis una alternativa com poden ser tons pares o germans/anes.
Prova d'arreglar els confilctes el més aviat possible o quan nexi per tu serà un infern.

[ikebana]

Hola!!

la veritat es que estic d'acord amb la Rousi23. Quan el nadó neix tot es magnifica.. i pot ser fatal!
Si dius que la teva parella ya et tractava així abans de l'embaras, jo demanaria ajuda, explica-ho! Segur que no estas sola i hi ha gent que et vol i et pot ajudar encara que les coses vagin mal dades!

Espero que els teus problemes es resolguin com mes aviat millor.... Un petó!

[Laia80]

Totalment d'acord amb la Rousi...si ara que no tens el nen esteu així...quan neixi el nen no sé com te'n sortiràs!!!
Jo, no sé en quin punt estàs tu ni què vols fer, però jo en el teu lloc ho intentaria redreçar i si no doncs em separaria....però és el que jo faria....llavors cadascú fa el que vol....
Molts ànims i no deixis que ningú t'espatlli aquest moment tan bonic que és l'embaraç i el naixement del teu fill/a!!!! Ho has de disfrutar!!!!
Molta sort!!!

[fox]

Hola,

Primer de tot sento que estiguis passant per aixo. Jo et volia preguntar com et plantejes la teva relació? Es que poses que li has dit que marxi de casa, li vas dir de debo? vols trencar la relació? això no ho acabo d'entendre.

Penso com t'han dit que et recolzis amb algu altre que et pugui ajudar. No et vull desanimar pero quan neixi el petit serà més dificil encara, nosaltres gairebe no discutiem i quan va neixer el meu fill vam tindre una epoca de força discussions.

Anims!! quan estiguis de baixon intenta relaxar-te, posa't musica...

[carlotayeric]

Paparra si ya estáis así y no ha nacido el bebe.....cuando nazca irá a peor y se dé lo que hablo yo esty divorciada del padre de Eric

Sólo te digo que cuando nació se fue a dormir a otra habitación porque le daba por culo que su hijo llorase!le daba asco yo,la casa y El Niño solo molestaba estas eran sus palabras cada día hasta que con 14 meses de Eric,lo eche de casa porque llevaba 4 meses con un hija de pu.....

Es una decisión muy euros al,pero yo tengo clarísimo que sí me volviese a pasar me separaría antes de que naciera el bebe
M hijo a visto gritos constantes,golletazos a muebles,portazos.....

[ISASF]

Que triste..
Pero bueno, por lo que entiendo, como las demas compañeras,.. es algo que ya os sucede. No es una relacion serena y preciosa.
Despues lo sera menos. muchisimo menos.
Estoy de acuerdo, los niños no tienen que escuchar peleas entre sus papas.. y te aseguro que si ahora te duelen las cosas, despues no sabes como te doleran...muchisimo muchisimo!!!! Te dolera que grite a tu hijo, o lo menosprecie de alguna manera... o te menosprecie a ti. Estaras baja de moral, porque un embarazo y un parto, te iluminan la vida... pero como mujer, fisicamente y mentalmente, agotan. Y especialmente tener un bebe.
Ellos lo notan todo,... todo todo. Y las cosas se magnificaran. Lo que ahora es una ofensa, despues se convertira en una super tragedia.

un abrazo de inmensas fuerzas....
Isa sf

[Paparra]

Mil gracies x les respostes noies, certament es un tema que no parlo amb ningu i suposeu un suport moral important.
Fox em preguntes q si em plantejo trencar la relacio, jo penso mes aviat en donar-nos un temps i, com un nen petit, q pensi en com esta actuant i q ha de canviar. Si fos aixi, genial, benvingut a casa i tornem-ho a intentar, fa mes de deu anys q estem junts i encara q la relacio te els seus alts i baixos pero ens estimem amb bogeria. Pero si no... bon vent i barca nova, tinc clar q el meu fill va per davant de tot.

[Marieta vola vola]

Jo estic amb el que diu la fox. A més, l'embaràs, tot i que té els seus dies dolents i que et trobes malament, és un moment molt bonic per connectar amb tu mateixa. Sé que és fàcil parlar des de fora, que cada parella és un món. Però realment, pregunta't a tu mateixa què és el que vols i, sobretot, què és el que vols ensenyar al teu petit...

Jo vaig tenir una relació difícil, abans d'estar amb el pare de la meva filla. Una persona que em valorava poc i m'arribava a menysprear. Va ser molt difícil per mi deixar-ho, ja que vaig crear una relació de dependència vers a ell, però és la millor cosa que he fet mai.

Jo només et puc dir que t'escoltis a tu mateixa i a les teves necessitats, així com a les del petit que ve. Com ja t'han dit per aquí, quan neixi el petitó o petitona, les coses es compliquen més, ja que passeu de ser dos a ser tres i al principi costa molt... Per mi, una parella ha de ser un company de viatge, que estigui amb mi en els moments fàcils i difícils i que empatitzi en mi en els moments més dolents. Així que molts ànims bonica!

[marsai]

Hola Paparra.
No m'he pogut estar de llegir-te i escriure al respecte guapa...
Jo a diferéncia de les opinions que ja t'han donat i sota el meu punt de vista d'embarassada, crec que esteu en punts de vista totalment diferents.
Està clar que portaveu molt de temps amb aquest somni i ara que el teniu a prop és com si ell estigués espantat i reculant... no se.
Realment tu el coneixes millor que ningú i saps que li pot pasar.
Lo important és que et cuidis molt, que busquis ajuda on calgui, family, amigues, etc.. i pensis en tu i ell ja anirà valorant, ara no t'agobies per aixó i pensa en el cigro i en tu, el temps ja parlarà solet i posarà les coses al seu lloc.

Ets una tia super forta!!! no t'oblidis mai!
Sincerament ara estàs en un punt complicat personalment i emocionalment i no estàs en situació de decisions importants.. deixa-li el temps que ja reaccionarà!! i si no ell s'ho perd! pq no hi ha moltes Paparres al mon..

T'envío una abraçada i molts ànims preciosa!

[gisa]

Paparra, bonica, molts ànims! Em sap molt de greu que aquestes paraules surtin de la teva boca...
Tinc vàries coses a dir-te. La primera és que, sí, evidentment que quan estàs embarassada és millor estar contenta i feliç, però que no t'estressis amb estudis i estadísitques... Quan jo estava embarassada d'unes 8 setmanes el meu home va tenir un accident laboral i va haver de passar per una intervenció quirúrgica, amb tota la moguda que suposa, i els quatre mesos següents, el meu pare va estar ingressat tres cops i el van intervenir d'un tumor; mentrestant, també em cuidava de la meva mare que també està malalta, treballava, etc... per tant, vaig passar molt d'estrés i nervis i tinc una nena ben sana i ben guapa! A mi em va ajudar molt anar al psicòleg, que de fet ja hi anava des de feia uns pocs mesos quan va passar tot això, perquè tenia problemes d'ansietat i no em volia medicar. Així que ànims!
La segona cosa i ja entrant en el tema de parella és que veig que hi ha diverses coses a tenir en compte... Com diu la Marsai, pot ser que ell estigui tan descol.locat que reaccioni així o la cosa ve de massa lluny? Veus que la situació pugui canviar? Teniu ganes (els dos) i voluntat per intentar encaminar la relació o heu (un dels dos o tots dos) tirat la tovallola? Mira, tenir un fill és molt bonic, però com t'han dit és dur... la relació canvia molt i costa molt acomodar-s'hi. Jo també vaig passar uns mesos que van ser un infern i que em vaig plantejar la separació, però va ser quan la Laia ja havia nascut... Si creus que la cosa es farà insostenible i que no hi ha esperança, tira pel dret, però recolza't en família, amics o qui sigui, doncs un embaràs i una maternitat en solitari no és un camí de roses... Si creus que la cosa es pot arreglar però que parlant-ne no us en sortiu, busqueu ajuda professional, algú que us faci teràpia de parella, o si creus que et pot ajudar, fes teràpia tu sola... Si necessites referències professionals conec un parell de persones que us podrien ajudar, envia'm un privi. No sé què més dir-te, guapa, però no et deixis despreciar, perquè només llegint-te per l'altra post se't veu una tia molt trempada, o sigui que vals molt, i si ell no et valora, ell s'ho perd! Una abraçada molt forta, i si necessites res, ja ho saps, un privi o el que sigui, ok?

[rundi]

Hola,
Pensa què aconsellaries tu a una bona amiga o una germana que t'expliqués exactament el que tu has escrit. I actua en conseqüència!
De vegades ens acostumem a aguantar certes coses i les arribem a normalitzar... però no ho són. Una dona embarassada es mereix ser tractada com una reina!
Una abraçada

[-Alba-]

Ostres Paparra quina situació...

Jo et di´re que tinc discusions amb la meva parella, suposo que com tothom, pero ara que torno a estar prenyi em tingut alguna que feia anys i panys que no teniem, també et diré que a causa de l'embaraç jo vaig deixar de pendre'm la medicació pel TOC i la fobia social que tinc i que vaig molt i molt cansada pero son aixó discusions, que al dia següent s'obliden i et demanes perdó.

en canvi, et llegeixo i veig que no son només discusions que es un problema del dia a dia i el tema del menyspreu no es pot tolerar, i si, el menys preu es un maltractament psicologic si o si... i més quan estas embarassada que les coses les magnifiquem més, que estem més sensibles i susceptibles.

Ell com es va pendre el tan esperat positiu? perque aixó ha estat cosa dels dos no?

Suposo que pel que has dit ja ho has fet pero jo agafaria el toro per les banyes i si fa falta recolzat en la teva familia, que no et doni vergonya estar en aquesta situació. Teniu que tenir clar els dos que voleu continuar amb aquesta relació que porte deu anys cultivant pero si un dels dos no ho te clar més val deixar-la perque a la llarga serà pitjor. Sobretot amb la arribada del petit, els primers dies son durs pero estàs acompanyada per ell, quan ell torni a la feina tu et quedaras soleta amb el petit o la petita i el dia es llarg i dur i el que menys voldras es que quan ell arribi a casa cansat (igual que tu ho estaras) es discutir o no sentir-te estimada.

[Paparra]

Marsai i Gisa, m'heu fet emocionar amors!!! Mil milions de gracies x les vostres respostes, estic d'acord amb tu Marsai, crec q el millor q puc fer es armar-me de paciencia i esperar a veure com va evolucionant ell... Al cap i a la fi, fins la setmana passada estavem visquent l'embaras de simpatica--- MARE, no se d'on treuen les noies (q suposo q opinen des de la bona intencionalitat) q visc en un infern on em maltracten i menypreen. Al primer missatge deixo clar q portem aixi uns dies, que a mi sem fan molt llargs, pero no deixen de ser uns dies.
Dir tambe q dona la casualitat q estem aixi dsd q ell ha deixat de fumar.
I que jo tinc un caracter mooooolt fort, quan m'emprenyo no em callo ni mitja paraula de manera q el problema el tenim els dos en aket sentit. El q passa q potser vaig errada pensant q ell ha de callar i "passar x el meu aro" pq estic embarassada i aki es s'arma el lio ja q ell s'ho pren com una especie de xantatge emocional.
No se, com us he dit des del principi em sento molt perduda.
Avui encara no hem discutit pero pq no ens parlem...

[rundi]

Ah, jo havia entès que la cosa venia de lluny, per allò de que abans prenies ansiolítics en episodis similars.
Disculpa.
Si heu deixat de fumar calma, és normal estar histèric...

[Rousi23]

Jo no vull fer-ho més gros, però vull que et facis unes preguntes i que siguis sincera amb tu mateixa.
- L'estimes?
- Et sents estimada?
- Donareu un bon entorn al vostre pertit/a
- Ets feliç?
- Et sents maltractada?
- Et sents respectada?

Suposo que no ha heu tingut cap episodi de Violència domèstica ni de maltractament, però jo només et vull dir una cosa, demana una primera visita amb una psicòloga o amb un professional, i treu tot el que sents i el que notes. A vegades creiem que els psicòlecs no serveixen per a res, i realment es que ens fa por reconèixer que ens passa alguna cosa.
A mi em va passar i hi vaig anar. No per un cas com el teu sinò perquè se'm va fer la maternitat massa grossa.

No donis les culpes a deixar de fumar, perquè, jo crec, que uns dels pilars de la relació de parella es el respecte, si no et sent respectada i admirada per la teva parella algo passa.
Pensa que portes dins seu el seu estimat fill/a. A mi només per això em fa sentir la dona més estimada i bonica, i mira que també té les seves coses perquè va molt de cul amb el treball.
Bé ànims, no et vull atavalar.
Un petonet guapa, i disfruta del teu embaraç que es una època molt bonica.

[charito]

Dir tambe q dona la casualitat q estem aixi dsd q ell ha deixat de fumar.

Nena de casualitat res!!!! Si et dic la tarda que m'ha donat el meu que ho ha deixat avui.... es posa d'un insoportable, ja va 4 o 5 vegades que deixa de fumar i ja el tinc calat, al principi ho passava realment malament perque em pensava que era mal rotllo de veritat, ara li dic que sigui conscient que te el mono i que l'aguanti un altre que jo estic tipa de que cada any-dos anys em monti els numerets (perque hi torna...).

Deixar de fumar es dur i per molt que vulgui li sortira el mal humor i la mala llet... com que es un be per tu i el petit, pren pacienciaaa i sobretot no t'ho prenguis com un atac personal, que no ho es en absolut, no li donis mes importancia de la que te.

Quan estava embarassada tambe va deixar de fumar i recordo que jo estava feta una figa flor plorant com una madalena... buuuuf.....

I aixo que les embarassades ens han de mimar, francament, em sembla una mica tonteria, prou tenim com per a sobre sentir-nos malament perque no ens porten en safata de plata, son 9 mesos mooolt llargs i el mes normal es que la parella tingui tensions, nosaltres estem sensibles, ells tambe busquen el seu lloc, perque nosaltres sabem molt be el nostre paper pero per ells no es facil situar-se.... o sigui que no ens posem mes pressió a sobre de la que cal. Realment a mi no m'agradaria exigir a la meva parella que em tractes diferent.

Dona't temps!!!

[-Alba-]

[quote="rundi"]Ah, jo havia entès que la cosa venia de lluny, per allò de que abans prenies ansiolítics en episodis similars.
Disculpa.
Si heu deixat de fumar calma, és normal estar histèric...[/quo


Jo havia entes lo nateix!!!

[Paparra]

Dir tambe q dona la casualitat q estem aixi dsd q ell ha deixat de fumar.

Nena de casualitat res!!!! Si et dic la tarda que m'ha donat el meu que ho ha deixat avui.... es posa d'un insoportable, ja va 4 o 5 vegades que deixa de fumar i ja el tinc calat, al principi ho passava realment malament perque em pensava que era mal rotllo de veritat, ara li dic que sigui conscient que te el mono i que l'aguanti un altre que jo estic tipa de que cada any-dos anys em monti els numerets (perque hi torna...).

Deixar de fumar es dur i per molt que vulgui li sortira el mal humor i la mala llet... com que es un be per tu i el petit, pren pacienciaaa i sobretot no t'ho prenguis com un atac personal, que no ho es en absolut, no li donis mes importancia de la que te.

Quan estava embarassada tambe va deixar de fumar i recordo que jo estava feta una figa flor plorant com una madalena... buuuuf.....

I aixo que les embarassades ens han de mimar, francament, em sembla una mica tonteria, prou tenim com per a sobre sentir-nos malament perque no ens porten en safata de plata, son 9 mesos mooolt llargs i el mes normal es que la parella tingui tensions, nosaltres estem sensibles, ells tambe busquen el seu lloc, perque nosaltres sabem molt be el nostre paper pero per ells no es facil situar-se.... o sigui que no ens posem mes pressió a sobre de la que cal. Realment a mi no m'agradaria exigir a la meva parella que em tractes diferent.

Dona't temps!!!

Uauuuu m'acabes de donar un xute d'energia i optimisme q no vegis Charito, MIL GRACIES!!!

[Paparra]

Ah, jo havia entès que la cosa venia de lluny, per allò de que abans prenies ansiolítics en episodis similars.
Disculpa.
Si heu deixat de fumar calma, és normal estar histèric...[/quo


Jo havia entes lo nateix!!!

Perdoneu si m'he explicat malament reines!! Em referia a episodis d'estres i ansietats en general! Si q hem tingut enganxades altres vegades i l'emprenyada pot durar uns dies pero sempre acabem tornant a la meravellosa relacio q tenim, el q realment es el nostre dia a dia. Com deia abans, els dos tenim molt de caracter i xoquem, pero ens estimem amb bogeria!!!