Recuperar la forma física després d'un avortament

[cositina]

aquest post pot semblar molt frívol i absurd dins d'aquest subforum, però està començant a afectar-me també a nivell psicologic i us volia preguntar la vostra experiència.
En les 20 setmanes quasi 21 q va durar el meu embaràs, vaig guanyar més pes del que calia per al numero de setmanes: 6 quilos. Vaig sortir de la ILE pesant exactament el mateix que abans de la ILE (és a dir, em vaig anar a casa amb aquests 6 quilos) i ara, dues setmanes després, és evident q tinc molta menys panxa, pero només he perdut 1 quilo. Sóc bastant prima i aixo no m'importaria una mer - da si no fos perquè aquests +5 quilos amb què m¡'he quedat fan que no em serveixi res de la meva roba normal i que encara hagi d'anar amb pantalons premama, cosa que ara mateix no m'ajuda massa a oblidar-me d'aquest malson
Estic pensant en apuntar-me de nou al gimnàs, si la ginecolega no em posa problemes per fer exercici... quina va ser la vistra experiència en aquest sentit?

[SOLEX76]

Cositina, no saps com t'entenc. De frívol res de res. A mi em va passar exactament el mateix i era demoledor psíquicament. Sempre he sigut baixeta i primeta, sense fer dietes ni gaire d'especial sempre em mantenia a un pes, al voltant dels 47 kg. Durant les 22 stm de gestació vaig posar 7 o així (que jo mateixa no sabia ben bé on eren, i em pensava que localitzats a la panxa, i si, en part si, però després em vaig adonar que la cadera s'havia enxamplat, les cuixes les tenia més gruixudes i amb acúmuls com de celulitis (que mai havia tingut, només algo al culet que amb quatre dies de gel fred i massatges al començament de l'estiu marxava de seguida) a la cara interna de la cuixa... un desastre. No cabia a cap del pantalons pitillo que tenia.

Clar, vols tirar endavant, però cada dia al matí el fet de no reconeixer-me al meu propi cos ho feia més difícil. Fins al punt que no se quin paper va jugar aquesta circumstància dins el fet que em passés els primers mesos gairebé sense sortir de casa, penso que molt.

I quan ho parlava amb la gent propera (recordo una conversació amb una cosina q adoro), que estava amoinada per això, clar, em deien que això ara no era l'important. I jo no em sentia gens entesa.

Així que, aquest post està molt, però que molt ben ubicat. Perque quedar-se amb uns quilets a sobre quan es te el "premi", val, i quan es sap que amb lactància i amb el tute dels primers mesos i quan ja gategi i s'hagi d'anar al darrera, es perdran poc a poc i més si s'és de naturalesa agraïda, val també. Pero... quan NO ES TE EL PREMI.... és dur. És un record permanent del que ha passat.

Potser tu els perds més fàcil, però jo vaig començar aquest embaràs amb "reserves" incorporades. Segur que t'en recordes que jo parlava molt d'això, sempre ho feia. De fet, passats quatre mesos li vaig demanar a la ginecòloga que em fes una analítica hormonal perque jo trobava que això no era normal en mi. Fent dieta estricta sopant només pit de pollastre amb amanida o amanides vàries, no perdia quasi res. Quan, abans de l'embaràs, si hagués fet això només 1 setmana m'hauria quedat sílfide. Al Nadal em vaig apuntar a un gimnàs (recordes que va ser regal de ma mare?) i al gener faig fer un intensiu... res... poca cosa vaig perdre. Però passats uns quatre mesos ja vaig assumir i acceptar que això ara era així i que ja no podia fer més. TAmbé em va deixar de fer tant de mal.

Ara amb l'estiu segur que també et podràs moure més, i fer exercicis de resistència a l'aigua (caminar fent força dins l'aigua a l'alçada de la cintura) i d'altres exercicis d'aqua-gym que van bé per remoure les carns.

Estaria bé si pots fer hipopressius. Apuntar-te a qualque sessió específica d'això. Jo els feia a casa, però de poc em van servir. Potser si els hagués fet dirigits amb monitor/a entès si hauria estat efectiu. Diuen que és el que millor va.

Mil petons, reina, xerrem a altres fils

[Majka]

A mi hem va passar el mateix i apuntar-me al gimnàs hem va anar molt bé (a nivell físic i psicològic), crec que el meu cervell necessitava esborrar tot el que estava relacionat amb l'embaràs i una cosa molt important era recuperar la forma física i treure de l'armari la roba d'embarassada. Pensa que a més a més l'exercici físic deixa anar substàncies que fan que et sentis millor amb tu mateixa, pel que va molt bé per passar la depressió post-avortament, i sobretot cuida't molt, veure't bé et farà sentir millor amb tu mateixa i recuperar-te més fàcilment. Però crec que has d'esperar al voltant d'un mes (vaja hauràs de fer la quarantena) abans de començar a fer exercici físic i per les abdominals normalment fan esperar una mica més, tot i que pots començar a fer exercicis hipopressius.

[perla24]

Hola cositina,

Jo només estava de 8 setmanes, no tenia panxa, però va ser la primera pregunta que li vaig fer al ginecòleg, ja que lo meu és fer esport i sabia q m'aniria bé! Doncs em va dir que quan no tingués pèrdues ja podia anar al gym! De fet no m'havia prohibit anar-hi però que si hi anava sagnaria més... i vaig pensar que millor esperar una mica, això si, em va dir que banys no! o sigui que a la piscina no fins acabar les pèrdues.

En resum que quan vaig veure que no tenia pèrdues vaig reincorporar-me i ha sigut la millor medicina! He desconnectat molt, he tret molta tensió i m'ha ajudat a descansar millor, vaja que us ho aconsello tant aviat com pugueu tant a nivell físic com a nivell psicològic i si feu algun esport en grup millor, el contacte amb gent que no coneixes, et fa estar més segura en aquests moments (almenys a mi)

Noies hem de tirar endavant!!!

[Lea]

Hola Cositina, la meva pèrdua va ser a les 24 setmanes, i tenia una panxa considerable i suposo que com totes les que hem hagut de passar per la desgracia de perdre un fill, veure’t la panxa gran com si encara estiguessis embarassada es molt dur, perquè es recordar cada dia que ja no hi és, però la panxa si. Jo vaig haver de deixar passar la quarantena, em van dir que res de banys i passada la quarantena si volia començar a fer esport que fos molt suau.
El que si que feia era fer passejades molt llargues, i passada la quarantena vaig decidir apuntar-me a ioga(hatha yoga) , i realment em va anar força bé. Allà em van ensenyar a fer els hipopressius.
Molts ànims bonica.

[cositina]

merci guapa. A mi de tema banys, relacions i tot aixo em van dir 15-20 dies. Avui fa 2 setmanes i la meva gine m'ha fet una eco de control i m'ha dit que si vull fer esport no hi veu problema

[cositina]

avui, 19 dies després de la ILE, he començat al gimnàs, concretament a zumba.. ja us explicaré qtal... he perdut 3 kilos des de q vaig sortir de l'hospital i em falten 3 per tornar a la normalitat. La meva mare m'ha recordat q si no recupero el meu pes habitual i tinc la sort de tornar a embarassar-me ràpid quan ens donin llum verda després de l'estiu, aixo serà acumulatiu i serà un no parar jeje... les mares sempre tan animoses...

[perla24]

Cositina Jajajaj si son úniques les mamis, pero sempre tenen raó carai!! Aixo del zumba es com un aeròbic no!? Es q no li se veure la diferencia!!

[cositina]

Si, es tipus aerobic pero pel mig fica algun pas d'añtres disciplines. Saps la batuka? Doncs semblant.. Coreografies molt senzilles i repetitived, facils de seguir i amb alguna cosa tipus sentadilla o de body combat peñ mig, pero tot molt facilet de seguir.. cançons pegadizes tipus ritmes llatins.. Avui he anat ñer primer cop pero sembla divertit!