Sogra i cunyades

[Bertix]

Hola!
Escric cansada i nerviosa de viure una situacio que no aguanto mes.
La meva sogra es va quedar viuda l'any passat i va perdre una filla, una situacio molt trista, dolorosa i didicil... Al cap de poc va patir una ambolia i ara no pot caminar ni valdre's per ella mateixa...
Anla familia eren 4 germanes (ara en son 3) i el meu marit, l'unic nen i el petit. Amb tot el que ha passat les filles (cunyades) han organitzat ela cuidados de la seva mare, la meva sogra, tal i com a elles els hi ha semblat... Te una persona 24h de dilluns a divendres i els caps de setmana un dels fills ha d'estar de guardia.. O sigui que com a minim 1 cap de sermana el mes ens toca...
Aqui començen els problemes... Les dilles son bastant mes grans que jo i ela fills els tenen grans i fan la seva... Jo tinc tres fills petits i cuidar a la sogra es con tenir-ne cuatre.. Aixi que falten mans i la carrega de feina es important...a tot aixo s'afageix que les germanes ens 'obliguen' a anar a la casa de fora perque diuen que a la mare li va be... Pero jo en aquella casa no hi estic comode.. No es casa meva, esta bruta, no esta prepaada per nens,... Pero elles insisteixen en que hi hem d'anar! Per la mare!
Jo amb les meves cunyades no em porto gaire be, ens portem bastanta edat, ens hem criat d'una manera molt diferent i veiem el mon molt diferent! Les trobo molt egoistes i que nomes pensen en la seva mare, en el que li conve i en el que elles es veiren capaçes de der, assumir... I no ens tenen en compte per res. En cap decisio! Pero ena obliguen a segui les seves normes...
I jo no puc mes!
Estic
Esgiotada de la situacio! No estic comode! No em ve de gust cuidar-la, vestir-la, acompañae-la al lavabo..! No es la meva mare! Ella, la sogra, ni ha fet mai res per mi ni els meua fills! No m'ha donat mai un cop de ma! No li tinc confiança... I ara em veig entre l'espasa i la paret...
Li he dit al meu marit moltissimes vegades, pero ell no s'imposa.. I acaba fent el que les germanes li diuen... I llavors ens acabem barallant ell i jo...
Que en penseu? Que he de fer? Soc mala persona?
Gracies!
Sento el rollo pero no puc mes!

[Essuca]

Crec que aaquest post no hauria d'estàr aquí, ja que aixó és informació del funcionament del forum, jo el posaria a "de tot una mica" serà més visible i et podran ajudar més.

Per altra banda, pots escriure el que has escrit aquí en aquest altre post viewtopic.php?f=27&t=2765&p=1605005&hilit=sogra+i+variants#p1605005 on moltes t'entendran.

Jo no et puc ajudar en aquest tema, ho sento.

[Bertix]

Gracies

[ISASF]

HOla!

Primer de tot, vull dir, que la situació nomes tu saps com és. A vegades pot fins i tot no ser tan dolenta , pero en el moment en que vius, potser et supera... vull dir, que la opinio que cadascu de nosaltres et poguem donar... no serveix per res.
Com jo ho he llegit, com jo ho he entes, la familia s'ha de fer càrrec de la iaia, cosa que trobo super bé... i de fet, nomes feu "guardia" un cap de setmana, es a dir, dos dies cada mes. Es aixi?
No ho veig tan greu.... nomes et diria, que potser el teu marit , que no es planta per no fer aquests dos dies.... potser t'hauria de descarregar una mica de feina i que es fes ell molt mes càrrec de coses... llegin-te veig que tot es per tu?? Tot i que es la seva mare??

Trobo que potser et molesta el tema de la casa... pero estic segura que tambè pot ser una bona idea, qeu la iaia que sempre esta malalta , els 30 dies.. no vagi voltant per les 4 cases... no se, pobreta no?

No se tot plegat, penso que esta molt ben organitzada la cosa d'aquesta manera.... hi ha una persona malaltona, que mes o menys, esta cuidada i ningú no s'hi deixa la vida... que preferiries?? tenirla per torns a casa, ?? seria pitjor, no??

Gràcies i que es millori la iaia!!
Petons!

Isa sf

[shyla]

Hola Bertix, jo igual que la ISASF penso que la cosa no està tan mal muntada, crec que està bé que tots els fills tinguin assignats uns dies al mes per cuidar de la seva mare, així no carregues únicament a un o dos d'ells. El que no veig bé és si ets tú qui se n'ha de cuidar i a més tenir cura dels teus fills, això ja ho hauries de parlar amb el teu home. Ànims!