Sogra i cunyades

[Bertix]

Hola!
Escric cansada i nerviosa de viure una situacio que no aguanto mes.
La meva sogra es va quedar viuda l'any passat i va perdre una filla, una situacio molt trista, dolorosa i didicil... Al cap de poc va patir una ambolia i ara no pot caminar ni valdre's per ella mateixa...
Anla familia eren 4 germanes (ara en son 3) i el meu marit, l'unic nen i el petit. Amb tot el que ha passat les filles (cunyades) han organitzat ela cuidados de la seva mare, la meva sogra, tal i com a elles els hi ha semblat... Te una persona 24h de dilluns a divendres i els caps de setmana un dels fills ha d'estar de guardia.. O sigui que com a minim 1 cap de sermana el mes ens toca...
Aqui començen els problemes... Les dilles son bastant mes grans que jo i ela fills els tenen grans i fan la seva... Jo tinc tres fills petits i cuidar a la sogra es con tenir-ne cuatre.. Aixi que falten mans i la carrega de feina es important...a tot aixo s'afageix que les germanes ens 'obliguen' a anar a la casa de fora perque diuen que a la mare li va be... Pero jo en aquella casa no hi estic comode.. No es casa meva, esta bruta, no esta prepaada per nens,... Pero elles insisteixen en que hi hem d'anar! Per la mare!
Jo amb les meves cunyades no em porto gaire be, ens portem bastanta edat, ens hem criat d'una manera molt diferent i veiem el mon molt diferent! Les trobo molt egoistes i que nomes pensen en la seva mare, en el que li conve i en el que elles es veiren capaçes de der, assumir... I no ens tenen en compte per res. En cap decisio! Pero ena obliguen a segui les seves normes...
I jo no puc mes!
Estic
Esgiotada de la situacio! No estic comode! No em ve de gust cuidar-la, vestir-la, acompañae-la al lavabo..! No es la meva mare! Ella, la sogra, ni ha fet mai res per mi ni els meua fills! No m'ha donat mai un cop de ma! No li tinc confiança... I ara em veig entre l'espasa i la paret...
Li he dit al meu marit moltissimes vegades, pero ell no s'imposa.. I acaba fent el que les germanes li diuen... I llavors ens acabem barallant ell i jo...
Que en penseu? Que he de fer? Soc mala persona?
Gracies!
Sento el rollo pero no puc mes!

[FloR]

Fa mal aconsellar sense sapiguer quasi res.. Per una part penso que és el més normal que cuideu de la sogra quan us toca, que tampoc és tant un cap de setmana al mes.. Peeeero heu de fer el que us convingui i no el que us manin! també t'aconsellaria que deixis les batalles i les discusions al teu home, és el seu fill i són les seves germanes.. Tingues calma i relativitza..

[Aquari_bcn]

Hola,
Jo el que veig és que la teva sogra no és responsabilitat teva sino del teu marit. Tu ocupat dels teus 3 fills q prou feina tens i ell que s'ocupi de la seva mare tal com ella m'imagino es va ocupar d'ell quan era petit. Així doncs li has de dir que així tu no pots continuar perque no et sents còmode, perque vas molt cansada.... la solució és molt fàcil. Tot això li has de plantejar parlant tranquilament i sense posar-te nerviosa, i deixant de banda coses tipus que ella no t'ha donat mai un cop de mà, etc. És la seva mare i es asumpte seu, tu ja cuidaras dels teus si es dona el cas.
Jo ho veig així. Anims i espero que ho arreglis!

[nacristai]

Penso com la flor...un cap de setmana no es tant, imagina la situació a l'inversa. Una mare és una mare, imagina't a tu en la situació de la sogra...tots ens farem grans i a tots ens agradaria que ens cuidessin amb carinyo. Però si no t'hi veus en cor digue-li al teu home que marxi ell sol el cap de setmana al mes. I t'ho dic tot aixo amb coneixement de causa. El meu tiet va morir el dia que naixia el meu fill. I la meva iaia passa TOTS els caps de setmana amb els meus pares. El meu pare mai ha tingut molt bona relació amb la meva iaia, però al igual que la meva altre iaia va viure els caps de setmana i vacances amb els meus pares, ara ell enten que es el moment de cuidar la sogra. Sé que és dur, xo també penso que son les dones que ens han donat la vida a tots. I de veritat que t'entenc, però crec que forma part del fer-se gran cuidar dels que ens han cuidat...

[rundi]

Hola,
A veure si no m'equivoco (em sonava l'usuari i he cercat entrades antigues) la Bertix va haver de passar el Nadal sense el seu fill gran perquè les cunyades van decidir que era més important que el passés amb elles. Des d'aquest punt de vista ara et puc entendre que ja n'estiguis fins el capdamunt.
Cadascú gestiona casa seva com li dóna la gana i és bastant fumut que els altres decideixin com i què han de fer els teus.
Entenc que l'àvia és cosa de tots i que tothom ha d"ajudar, però a veure, la Bertix té criatures petites i les cunyades no, i no crec que sigui comparable la feina que suposa tenir cura de nens petits que tenir fills que ja fan la seva.
Jo el que faria seria acceptar que la iaia és cosa de tots, però que vosaltres ho gestioneu com us vingui milllor. Si.no us va bé marxar a fora, doncs no es marxa i que el teu home (desconec si és possible) es quedi a dormir les dues nits amb sa mare i la resta del dia esteu tots fent-li companyia... No sé, el que vosaltres decidiu de manera conjunta. I si ales cunyades no els hi agrada, que s'organitzin elles per fer-ho a la seva manera...
Molts ànims!

[eternitat]

Bertix, a mi, com la Rundi, em sonava molt la història. Lo del Nadal em va semblar exageradament egoista per part d'elles. Crec que és de molt mal aconsellar, però jo li plantejaria al teu marit que entens que heu d'assumir la part que us toca, però o bé ho fa ell a la casa aquesta o bé, no sé si seria possible, la sogre passa el cap de setmana a casa vostre.

[Bertix]

Hola! Efectivament vaig acumulant desde Nadal..!!! Alla va començarvla historia amb les meves cunyades... Elles, en contrabde la meva voluntat, van decidir que aino si, i per no trencat la tradixio familiar, inque l'acia estigues contenta, els meus dos primera fills anessin a fer el tio la nit de Nadal a la casa de la muntanya... Jo llavors estava embarassada encara i vaig passar la pitjor nit de nadal de la meva vida, doncs els nens van marxar amb les tietes ( a lea que els meus fills quasi mai veuen no se'n ocupen) i la mare i els cosins grans... I jo em vaig quedar amb el meu marit i els meus pares doncs estava molt avnaçada...
Ara ja amb
La petita entre nosaltres... Hem tornat a la rutina de guardies de la mare... Pero
Mai es te en compte el sobreesforç que a mi
Em representa...
Pero a elles els hi es igual... Aegueixen forçant la
Maquina....
I el marit.. No s'imposa, acaba acceptant elnque diuen... I jo cada vegada estic mes cansada, dolgudavi allunyada del meu marit... I cada vegada puc menys amb les cunyades.. Que opino son unes egoistes..
Se que es dificil aconsellar i jo ho parlo amb amics i els
Meus familiars i
Em diuen que ni accepti, que els engegui! Pero aixo cada vegada m'allunya mes del meu marit... I no senque fer!.

[Ponchan]

I si en parlés amb el teu marit q hi diu ell????

[Hadda]

Doncs jo tinc clar que no ho faria. Si no em sentis comoda a casa seva no m'hi quedaria, intentaria raonar amb la meva parella de que si quedes ell i nosaltres a casa nostra visitanlos durant el dia, en el cas de qui sigui dificil raonar-hi buscaria pretextos x wue pugui ser aixi, no sè, potser que es mes fàcil passar la nit amb els nens a casa i no tenir que preparar bosses x a tots, o jo directament, diria que aixi puc aprofitar que estic sola i els nens dormint per posar-me les masqueretes, depilació, planxar, etc!!!! I a les cunyades ni una sola explicació, encara que ell sigui el petit ja sou prou grans per organitzar-vos la vida.
Ah, i sobre el tema de netejarla i tot, que ho faci ell i si en un moment puntual et necessita que t'avisi, aixi almenys pot sentir que t'involucres sense tenir que ser-hi!!!!!
Ànims

[neuetes]

Hola,
Jo el que veig és que la teva sogra no és responsabilitat teva sino del teu marit. Tu ocupat dels teus 3 fills q prou feina tens i ell que s'ocupi de la seva mare tal com ella m'imagino es va ocupar d'ell quan era petit. Així doncs li has de dir que així tu no pots continuar perque no et sents còmode, perque vas molt cansada.... la solució és molt fàcil. Tot això li has de plantejar parlant tranquilament i sense posar-te nerviosa, i deixant de banda coses tipus que ella no t'ha donat mai un cop de mà, etc. És la seva mare i es asumpte seu, tu ja cuidaras dels teus si es dona el cas.
Jo ho veig així. Anims i espero que ho arreglis!

Ho veig igual.

[MARUXA]

Hola Bertix,

Caram, quina situació més angoixant. Jo també estic d´acord amb el que diu l´Aquari... no pot ser això que has explicat del nadal... Aquestes experiencies et passen una vegada però no més vegades, vull dir que la primera vegada et "pilla" de sorpresa, però el proper nadal ja saps que és el que NO vols. Per una altra banda hauries de poder fer entendre que el millor logísticament per vosaltres que sou cin que la iaia passi el cap de setmana a casa teva.
Tan de bo t´en surtis i arribis a una entesa sobretot amb el teu home que és el que importa, que ell s´imbolucri i entengui l´angoixa que et suposa aquesta situació.

molta sort!!!

[almon]

Busca solucions i no et facis mala sang.
Podrieu fer que un cop hi vagi el teu home sol i el següent tots. Així la moguda ja és un cop cada 2 mesos i no cansa tant.
Una altra solució fora que la noia que hi va durant la setmana (o una altra) , amb l'excusa que teniu 3 petits, també es quedes quan hi fossiu vosaltres ( i estalviar-te de netejar tu la sogra...i tota la pesca) i així es podria ocupar d'ella i tu més tranquila . Això sí, l'haurieu de pagar...
Et dono solucions que han sorgit també amb la meva família, ja que amb la iaia s'han organitzat com vosaltres.
Sort i tranquila que tot té solució!

[helljedi]

Hola,

coincideixo amb que és un tema controvertit. Només un sap què hi ha a casa, què sent i que està disposat a fer i què no.

El que tinc clar és:

1.- és la mare del teu home, per tant, el teu home també ha de decidir, i si no participa en la presa de decisions, no teniu per què fer-ho amb les seves condicions i obligacions.
2.- la mare del teu home, per tant, qui la renta, la mou i l'acompanya al lavabo ha de ser ell, per què a més a més deu ser més fort que tu.
3.- sent la mare del teu home i tenint-hi ell relació, s'ha de participar d'alguna manera, consensuada.
4.- si no us va bé marxar el cap de setmana a casa seva, doncs no s'hi va o hi va el teu home, o s'hi va cada dos o tres torns. No es pot pretendre arrossegar tres criatures a una casa no preparada per canalla. Ells són lo més important.
5.- tindria una conversa seriosa amb el meu home i li plantejaria tranquila i calmadament que cal trobar una solució que satisfaci a les parts implicades: tu, ell i cobrir "la guàrdia". I que cal que ho faci pel bé de la unitat familiar, que aquests temes desgasten molt.

No sé com ho tens per manipular la situació i quedar-te de tant en tant els caps de setmana amb els nanos a casa. Alguna festa d'aniversari? Veure els altres avis? Veure alguns amics?

No et recomano que t'ho empassis tot sola, però intenta arribar a un acord amb el teu home. I també et diria que no treguis el tema de que la sogra no t'ha ajudat mai. Amb la família hi ha un lligam irracional.

Ànims i ja saps que tens el fòrum per ajudar-te.

Per cert, no he llegit el post de nadal, però si és el que crec, és imperdonable i no sé com us vau deixar. Nosaltres construïm la nostra vida al voltant del meu fill, i les tradicions les anem creant en funció del que creiem que li va millor a ell i que pot disfrutar més, incorporant-hi els avis.

[sargantana:28]

Jo penso que aquí hi ha diverses coses que s'han de tenir en compte, una és la vostra família ( tu, el teu marit i els vostres fills ) i una altre són les respectives famílies de cadascú. La teva família No s'ha de veure afectada per les situacions del cap de setmana i tu no t'has se sentir tan anoixada perquè això mica en mica va passan factura.
Referent al tema de la iaia, jo si que penso que és responsabilitat de tots cuidar-la i quan dic tots vull dir que el teu marit també s'hi ha d'implicar. Si fos la meva mare em doldria moltíssim no poder-la cuidar perquè el meu marit no hi estigués d'acord.
L'altre tema és com ho organitzeu, jo crec que quan hi ha molta gent a opinar cal fer una reunió, posar les coses sobre la taula, si cal anar-ho escribint i arribar entre tots a una solució. Nosaltres també sóm molts de família i ho fem així i si cal votem, però tothom ha de dir-hi la seva sinó després no s'hi val queixar-se.

Mentre t'hi facis mala sang no arribaràs enllóc, i no et dic que et facis amiga de les teves cunyades ( que de la manera que expliques que són entenc que no ho vulguis ser ) però si que parleu de les coses, com si fos una relació de feina perquè és una situació agobiant, que pot ser llarga i on tothom s'hi ha de sentir a gust.

Primer parla amb el teu marit i si cal també amb els teus fills i busque vosaltres una solució que us vagi bé i després ho parleu amb les cunyades, penso que anar a una "reunió " amb queixes però sense solucions encara complica més les coses. Sigues positiva! Una abraçada!

[Castanyeta]

Hola, Berta,
jo estic en una situació semblant a la teva, però em sembla que ho portem millor. T'explico com ens ho muntem per si et pot ajudar.

Tinc els dos sogres de vora 90 anys, viuen a casa seva, entre setmana cuidats per un parell de noies (germanes) que fan torns perquè estiguin atesos de dia i de nit, però el cap de setmana només hi va la de la nit, i durant el dia se'n fan càrrec els fills. Com que són tres germans (tots nois), vol dir que a casa tenim un cap de setmana de cada tres amb dissabte i diumenge 'ocupats' tot el dia per aquest motiu, i els altres germans i famílies respectives, igual. Però, a diferència de tu, el que fa cada germà amb els seus pares el dia que li toca ho decidiex ell i la seva família, i els altres germans no s'hi fiquen, i això és sagrat. Això pel que fa a la relació amb la família.

Pel que fa al meu paper en tot això, veig que és més d'acompanyament, mentre que el teu és més actiu. El meu home sempre ha tingut molt clar que la responsabilitat és seva, ja que es tracta dels seus pares. Nauralment que tot plegat ens afecta a tots pel que fa a les activitats i els plans del cap de setmana que 'ens toca', però és ell qui fa el paper principal de cuidador dels seus pares: surt de casa al matí, es desplaça a casa d'ells, els ajuda a aixecar-se, vestir-se, esmorzar, etc., els fa sortir i els porta en cotxe a dinar, etc. Normalment dinem un dels dos dies a casa nostra i l'altre en un restaurant 'de confiança' del costat de casa (on podem estar malgrat les dificultats de movilitat i d'altres inconvenients). Jo, mentre el meu home és fora, m'ocupo del nostre fill i preparo el dinar i la casa per quan vinguin els sogres (el dia que dime fora igualment passen la resta del dia a casa nostra).

Crec, pel que expliques, que estàs saturada i que hauries de parlar amb el teu home, primer per fer front comú davant la seva família (què és això de 'obligar-vos' a anar a tal lloc o tal altre?), i per dividir-vos millor les tasques de cura de les persones dependents (la teva sogra i els teus fills) en els moments que us toca atendre'ls tots alhora, de manera que no recaigui tot sobre tu. Per posar-lo en la teva situació, que s'imagini que un cap de setmana no hi ets: com s'ho faria havent de fer tot el que fas tu?

En fi, no sé si t'he ajudat gaire. A nosaltres, organitzat així ens funciona prou bé. Ja és prou dur tenir un cap de setmana de cada tres o quatre monopolitzat per això com per afegir-hi mals rollos interns i externs... Ànims, en tot cas!

[gusiluz]

Hola,
Jo el que veig és que la teva sogra no és responsabilitat teva sino del teu marit. Tu ocupat dels teus 3 fills q prou feina tens i ell que s'ocupi de la seva mare tal com ella m'imagino es va ocupar d'ell quan era petit. Així doncs li has de dir que així tu no pots continuar perque no et sents còmode, perque vas molt cansada.... la solució és molt fàcil. Tot això li has de plantejar parlant tranquilament i sense posar-te nerviosa, i deixant de banda coses tipus que ella no t'ha donat mai un cop de mà, etc. És la seva mare i es asumpte seu, tu ja cuidaras dels teus si es dona el cas.
Jo ho veig així. Anims i espero que ho arreglis!

Hola,
Jo també penso així. No és la teva mare, i a sobre té 3 filles, apart del teu home. Una altra cosa és que hi tinguessis molt bona relació, que fos una segona mare per tu, que el teu home fos fill únic i necessités ajuda teva, però no és el cas. Que la cuidin els seus fills, que tu ja cuidaràs els teus pares i la teva família quan toqui. És que sembla que per ser dona hagis de pringar tu a la força, si es reparteix entre els fills, li toca al teu home. Ja tens prou feina i has de disfrutar dels teus fills.
Una cosa és col.laborar una mica, i una altra menjar-te el marrón.