Menjar trossets, quin mal moment!

[xirimoia]

Hola!

La meva nena farà un any aquest dijous. Fins ara la verdura, la carn/peix i la fruita se'ls ha menjat en puré. Ja fa un temps que rosega el pa, i vaig fent anar la malla antiasfíxia perquè tasti les coses noves.
Però ara fa una mica més d'una setmana que els purés se'ls menja fatal (vaja, que no se'ls menja) però en canvi veig que sí que s'interessa pel que menjo jo i quan n'hi ofereixo s'ho menja, i he pensat que potser és que ja està preparada per començar a menjar trossets.
Per això avui li he fet el pollastre a trossets, molt petits. Però se n'ha empassat un malament i ha començat a fer com per vomitar i per sort amb un bon cop a l'esquena l'ha tret. Han estat els 3 segons més angoixants de la meva vida!!!
Passat l'ensurt hem esmicolat el pollastre i ha anat bé, li hem deixat que potinegés i ja se l'anava posant a la boca, però clar, més a fora que a dins, i se n'ha cansat molt aviat.
El cas és que ara em fa molta por tornar-li a donar trossets, no vull tornar a repetir ensurt, però tampoc puc estar donant-li llet i purés eternament... Com ho feu vosaltres?

[sargantana:28]

Ufff com t'entec, a mi em fa molta por que s'ennuegui tot i que la meva no ho ha fet mai. Des dels 11 mesos qu no va voler més puré i menja trossos ella sola i s'omple la boca que no vegis perquè li encanta menjar. Jo mai he fet res especial, li tallo a trossos no massa grans però tampoc esmicolat, quan veig que es cansa, li aixafo i l'ajudo a acabar-s'ho. Al principi, com que tenia només 4 dents li donava coses més tovetes, pa sucat amb tomàquet, formatge, pernil dolç, sopeta, patata, pastanaga i pilota del caldo, canelons...ara amb 14 mesos menja de tot! Ánims, que es fan grans!!!

[Julyet]

Hi ha un exemple que posa el Carlos González que trobo molt gràfic: oi que quan comencen a caminar cauen? Doncs quan comencen a menjar s'ennueguen. Ennuegar-se no és perillós, ells tenen mecanismes per fer anar el menjar "amunt" o "avall", o sigui, treure'l o empassar-s'ho. Com més "ajudes" (allargar el temps de triturats, les malles...) més els hi costarà, ja que perden els instints. Una actitud tranquil·la general és fonamental.

A casa amb les dues nenes hem fet menjar sense adaptar des dels 6 mesos (al principi coses que no "ens fessin patir", el que no veia clar ho deixava per més endavant, no cal córrer ni patir innecessàriament) i vèiem com elles quan algo no ho tenien clar ho escupien, com s'enduien a la boca només allò que veien segur, com si s'ennuegaven ho solucionaven soles sense espantar-se, com algo normal.

Els perills estan amb aquells menjars durs que poden anar a la tràquea, que aleshores es poden ofegar (fruits secs i tot allò dur que pot sortir disparat, raïm sencer...).

[Marieta vola vola]

Jo he fet com la Julyet. Li donem trossets i ella va experimentant. Es posa... PErò crec que el menjar és un aprenentatge i ells ja tenen mecanismes de defensa per treure els trossets. La nostra petita moltes vegades menja molt ràpid i li hem d'anar recordant que vagi a poc a poc i que mastegui i alguna vegada s'ha ennuagat, però ella sola, estossegant ja ho ha tret. Sort!!

[karokindes]

Bon dia,
a mi també em va passar el mateix amb el petitó de casa. Al principi patia molt per si s'escanyava però tal com t'han dit és un procés natural i n'han d'aprendre. Jo li vaig començar dónant crostons de pa, pernil tallat, formatge,etc... i ara més o menys m'atreveixo a dónar-li de tot.

A més si el/la poseu a taula amb vosaltres és normal que vulgui experimentar i provar el que mengen els papis. Molta paciènccia

[India]

Jo també li vaig donar trossets des del principi i molt bé. Al principi s'ennuegava, però tossint ho treia ell sol i ara que té 1 any ja no tenim aquest problema, és clar.
Això sí, trigarà molt més estona en menjar i embrutarà tot molt més que si li dones tu triturat.
Estigues tranquil·la i gaudiu de l'estona del menjar que és molt divertida!

[MARUXA]

Hola Xirimoia,
Em va passar com a tú!! i sí, van ser també els tres segons més llargs i angoixants de la meva vida també!!!, em feia terror quan arribava l´hora de sopar, que va se quan li donava jo els trossos.
Ànims, com t´han dit, és un procés normal i que a tots els nens els passa, només cal evitar segons què com ha dit la Julyet.
Ànims que això està fet, sobretot si la petita s´interessa pel menjar, ets afortunada!!

[Rossinyola]

És normal que quan comencin amb els trocets els hi faci engúnia a la gola i tinguin arcades com si anéssin a vomitar, però és només perquè la sensació és nova i no hi estan acostumats. Estigues tranquila que si li agrada la teca aviat se li passarà ;)

[xirimoia]

Gràcies a totes! Sou uns

Avui ho tornarem a intentar... amb calma! Per cert, els trossets com els feu de petits? Que se'ls posi sencers a la boca o que els vagi rosegant ella poc a poc?

[Julyet]

Presenta-li de tot, i que decideixi. I no li donis tu, ella sola. Li pares taula igual que vosaltres, amb coberts (normals), mengeu tots junts, que us vegi. Si vol menjarà amb les mans, si vol agafarà els trocets o potser prefereix gran i anar fent...
Mira, avui he fet pa de pita (del lidl) amb mongetes (de pot), enciam (força trinxadet) i làmines de tomàquet. A la petita li he posat "obert", la resta com entrepà (perquè si li feia entrepà li hagués sigut impossible agafar-lo :P).
Ah, al peix li trec les espines, i la carn tallada a contrabeta.

[pirene1979]

coincideixo amb el que es diu, els nens aprenen a treure el que no es poden empassar, i no s'espanten si no ho fem els adults que els acompanyem... ho van practicant amb molta naturalitat: si alguna cosa els fa nossa és expulsada de seguida. cal aprofitar la seva curiositat pel menjar, les textures, formes i tal, no hi ha res més avorrit que un puré amb tot d'aliments barrejats!

pel que fa a la intervenció dels adults, com diu ja Julyet, alguna mesura sí que podem prendre, com ara oferir-los trossos que pugui agafar bé i anar xuclant (per exemple una mongeta tendra sencera, una tira de carn de vedella, trossos de tomàquet també allargats...), tallar per la meitat les fruites petites (raïm, cirera), eliminar les espines del peix o els ossets i cartílags de la carn, evitar alguna cosa més complicada com els fruits secs i potser algun altre element massa difícil d'estovar amb la saliva (l'únic ensurt amb la nostra filla gran va ser quan es va empassar un tros massa gran de la vora d'una coca de recapte). i jo crec que poca cosa més. ah, i evidentment estar atents, assegurar-nos que estan asseguts i no recostats cap a enrere, que no es queden adormits amb alguna cosa a la boca, etc.

amb les nostres hem seguit aquestes pautes i n'estem molt contents. la prioritat al principi és que participin dels àpats i vagin tastant els aliments que nosaltres també mengem. no cal obsessionar-se gens amb les quantitats si la llet continua sent la base fins l'any. de totes maneres, fins i tot quan sembla que no mengen gaire, alguna cosa segur que sí: només cal veure com canvien les caques de seguida que deixen de ser exclussivament lactants!

també hi ha una cosa que potser no es diu tant sovint: estic convençuda que aquesta manera de fer és més segura a la llarga: la nostra filla gran (ara té 34 mesos) ja fa temps que sap gestionar les olives amb pinyol, les cireres, les espines que de tant en tant ens descuidem de treure-li quan menja peix...

en fi, en el nostre cas l'única dificultat han estat algunes reticències de la gent que ens envolta, però, com que ens ho hem pogut manegar per ser presents a tots els àpats de les nenes fins que l'AC estava consolidada, cap problema. és cert, però, que tenim les pors ben interioritzades i a prova d'evidències empíriques: hi ha hagut algú a la família que no es va atrevir a dir-nos res amb la primera filla, però ara s'ha llençat a opinar en contra quan hem començat a donar sòlids a la segona, tot i haver vist que amb la gran tot havia anat bé.

que gaudiu al màxim de menjar plegats!

[Ponchan]

el nostre petit té 9 mesos!!
i des de els 7 mesos i mig aproximadament que està molt interessat en provar tot el que mengem! primer ens feia molta por, però mica a mica, veient que el que no li fa el pes, o és massa gran ho treu ens em anat relaxant! i és una satisfacció veure com va provant nous aliments i li agraden!!

fan patir! cada etapa té el seu moment!!

ànims!!!!

[nacristai]

Nosaltres hem fet trossos desde que en va tenir curiositat, mes com a un joc que com a menjar amb 4 mesos i escaig feia nomes pit a demanda però si em veia menjant fruita me'n demanava, i jo li oferia a trossos grossos que ell pogues manipular i posar i treure, i fins ara que te 18 mesos mai hem tingut problemes amb els solids, els purés són una altre història!!! No tinguis por ells tenen molt bons instints, xo també és innat que les mares patim...

[montsekit]

Noies els trossos petits són més perillosos que trossos més grans.
Ennuegar-se com us han dit és part de l´aprenentatge i és molt diferent d´ofegar-se. A menys que s´ofeguin i no puguin respirar, el millor és no interferir i deixar que els nens ho resolguin sols. Ja que interferir de vegades pot empitjorar-ho. Confieu en les seves capacitats, us sorprendran.
Per més informació i mesures de seguretat us recomano passar-vos pel post "baby led weaning".
Com més informades esteu menys patireu.

Ah, el meu fill Jan té 9 mesos i des dels 6 fa BLW, menja "menjar normal" i prova de tot. Així que us parlo per experiència.

[carbasseta]

per mi el pitjor es q tothom es creu amb dret d'enxufar-li menjar a la boca i llavors tenim sustos... en el nostre cas, l'aina ha menjat sencer des de l'inici i hem tingut un parell d'ensurts, pero mes nosaltres q ela i en les dues ocasions tenie l'esquena corbada i li qurdava el cap una mica enrera.

[montsekit]

La postura és molt important. Sempre asseguts ben drets. També la concentració, quan mengen que només mengin, es desaconsella al cotxet, cotxe, jugant, etc... Menjar asseguts a taula sense distraccions.

[xirimoia]

Gràcies a totes pels ànims!

He de dir que cada dia anem millor, ella menja força tranquil·lament, de fet no hem tingut cap més ensurt (no com aquell, alguna vomitadeta més sí) i jo cada dia vaig més relaxada, però la por al cos encara la tinc una mica... Suposo que és qüestió de temps i d'anar veient que tot va bé.

Tindré en compte tots els vostres consells!