Té caràcter o és una consentida?

[valerie]

Bon dia
La meva nineta té 13 mesos i cada vegada noto més que tindrà un caràcter!! Se que encara és petita perquè entengui perfectament que no pot fer i tenir al moment tot allò que vol, però està acostumada a que tan jo com el seu pare li concedim tot els seus desitjos, sobretot perquè no ens agrada veure-la plorar amb aquelles llàgrimes i sense respiració per segons… El cas és que últimament “fa servir” massa aquest recurs quan alguna cosa no li agrada, quan estem sopant o dinant i no la tenim en braços… i fins i tot s’enfada i ens pica o ens mossega i al renyar-la no sembla entendreu i encara és posa pitjor i fa unes sotragades cap en rere! Estem preocupats per si estem fent alguna cosa malament que pugui ser negatiu en un futur, jo més que el meu marit, només perquè estem més temps juntes. Som partidaris de la criança amb “apego” però tampoc volem que sigui una nena consentida que fa rabietes per tot i no obeeix. Perdoneu si m’he enrotllat molt i com ho veieu?
Gràcies.

[sargantana:28]

Jo no penso que estigueu fent res malament, la meva també té 13 mesoso i sempre ha estat una nena molt fàcil de portar però ara, quan hi ha alguna cosa que no li agrada s'enfada i es tira a terra o plora quan ella gairebé mai plora per res. Jo no em poso gens nerviosa i intento posar paraules a la situació, estic segura que alguna cosa entén, per mi el més important és acompanyar-los en aquella situació d'enfado amb molt d'amor però sense cedir a la rabieta. Els nens mica en mica ens han d'anar buscant els límits, és sa i intel.ligent que ho facin, tu dius fins aquí i ells busquen la manera d'arribar més enllá. Són etapes que passen i amb molt de carinyo les passarem sense massa dificultats, ja ho veuràs!

[Hadda]

Justament ahir la meva (14 mesos) va agafar la seva primera GRAN rabieta i ... Mare meva... Quina mala estona! Tot va ser perque el seu pare es va posar suc de pera amb un got i solament veure'l ja s'hi va llençar, aixi que li vam donar un got de suc, però no en va tenir prou i al instant d acabar-se el got es va posar feta una furia plorant, xisclant i recargolant-se,crec q si l'haues deixat al terra s'hagués fet mal amb els mobles i com no la podia calmar la vaig portar al seu llitet i uff! quin rato, no se si van ser 3,5 o 20 minuts, però per mi va ser tota una eternitat. No s'havia com actuar i cada poc vaig anar entrant i li anava parlant amb calma per veure si es calmava, fins que un dels cops va accedir i es va calmar de cop, em va permetre agafar-li la mà i ens vam anar a jugar com si res hagues passat.
Es la primera rabieta i no se si vaig fer el mes adecuat, però si que desprès de qüestionar-me tota la nit si la estavem educant be, per no ser una nena caprichosa, he arribat a la conclusió que gairebé mai li hem consentit tot el que ens ha demanat i que no voliem i que ara estâ en una fase on encara no sap controlar els seus sentiments i que en el cas de ella la te que passar, o això es el que vull creure.
En fi, que aquesta situació m'agafat per sorpresa!!! Però jo estic segura que no la estic malcriant i en el vostre cas tu també dubes que aixi sigut aixì, però imagino que com a mi, la nova situaciò i aquet comportament m'ha deixat feta pols :-(.

[charito]

Bperò està acostumada a que tan jo com el seu pare li concedim tot els seus desitjos, sobretot perquè no ens agrada veure-la plorar amb aquelles llàgrimes i sense respiració per segons… Gràcies.

A veure es una etapa que tots hem de passar, quan comencen a adonar-se que poden exigir "els seus drets", i ho fan amb tota la energia, però pel que comentes et sembla que com plora, accedeixes a la exigència, però tu no estas d'acord en concedir-li el que vol.

Jo crec que l'important a partir d'ara, perquè encara es petita, es aprendre quan cedir i si tu creus que no, doncs no i punt, l'acompanyes la consoles, el que tu vulguis però sigues conseqüent amb el que tu creguis. Per exemple si vol un altre got de suc i tu creus que se'l pot prendre endavant, però si vol una galeta de xocolata (es un dir) abans de sopar i tu creus que no li has de donar, no li donis.

Facil de dir i dificil de fer oi? Quan els veus que sembla que s'hagin de morir... el meu tambe es queda a vegades "atascat" i li dic, respira!

[Tutty29]

El meu nen te 16 mesos i q han vol una cosa i li dic que NO s'enfada, s'estira al terra i a plora i si el toques o li dius alguna cosa encara s'enfada mes.
Jo el que faig es distreure'l amb alguna cosa, per exemple com que tenim un gat li dic: mira que vindra el gatet si plores tant,aixo li fa gracia i es tranquilitza.

[Tutty29]

El meu nen te 16 mesos i q han vol una cosa i li dic que NO s'enfada, s'estira al terra i a plora i si el toques o li dius alguna cosa encara s'enfada mes.
Jo el que faig es distreure'l amb alguna cosa, per exemple com que tenim un gat li dic: mira que vindra el gatet si plores tant,aixo li fa gracia i es tranquilitza.

[misspegotty]

Aquestes preguntes són les més complicades i les que ens fem tots com a pares. Com que la resposta és difícil i cada criatura és un món i cada família més, jo t'explico el que intento seguir jo.

Intentaré explicar-me, a veure si me'n surto... Per mi hi ha dues coses importants. La primer és que els 'no' siguin raonats. Tan se val que el nostre fill no acabi d'entendre (de moment), però si li anem explicant perquè ara no pot fer X, jo crec que al final ho entendrà, i quan sigui més gran, espero que entengui que hi ha uns motius pels quals és que no, i que, si diem que no, és per protegir-lo. L'altra part important per mi, potser fins i tot més important, és acompanyar-lo en la frsutració. Jo em nego a pensar que el meu fill m'està intentant manipular quan plora per alguna cosa. Jo crec que plora per frustració, igual que podem plorar els adults. I per tant, quan s'enfada per alguna cosa, intento abraçar-lo fer-li moxaines, etc. Igual que ho faria amb una amiga que té problemes i plora.

La veritat és que tampoc sé si és el millor mètode, però és el que està més en acord amb les meves creences personals. De moment, ens funciona prou bé, als dos anys a començat a fer alguuuna rabieta, però vaja, res de tirar-se al terra ni coses semblants, simplement uns plors exagerats. Però tampoc es pot saber si és cosa de temperament o el que fem nosaltres...

Bé, no sé si he ajudat gaire, però volia aportar el meu gra de sorra!

Fins la propera!

[sargantana:28]

Totalment d'acord amb la mispegotty

[bertian]

Molt d'acord amb el què comenten les companyes, i també afegeixo que quan li dic a la meva filla "és l'últim cop que pujem al tobogan" o alguna cosa similar, és veritat. Em refereixo que encara que rabii una mica o s'enfadi una mica, no hi ha marxa enrrere. Vull que entengui que aquest mètode no serveix per aconseguir coses.
Haig de dir però, que ella m'ho posa molt fàcil i sempre aconsegueixo distreure-la amb una altra cosa fàcilment... així que tampoc m'haig d'afrontar a grans rabietes la veritat!

[Inda]

Hola!! Estic d'acord amb la majoria de come.taris, de fet ho fem així...tot i que cal paciència.

El meu petit també cap els 12 mesos va començar a que quan una cosa no la podia fer o haviem de marxar, etc.. es posava molt nerviós amb plors forts i si estava a terra es tirava cap enrera. Aleshores agafava molt d'aire (inspirava profundament, jeje) i li explicava calmada i a la seva alçada perquè no podia agafar allò o perquè haviem de marxar...i també li donava petons i li demanava que mica en mica es relaxés. Sembla que això ho ha deixat enrera i ara ja no ho fa....però el que fa ara és xisclar i molt fort...tancant els punys i mirant-me fixament mentre xiscla. Doncs res, jeje...torno a fer el mateix...hem passat dels plors i tirades a terra als crits. Suposo que mica en mica han d'apendre a canalitzar els sentiments i els de frustació i/o ràbia son els més difícils.
Jo no crec que parlant-li bé, acompanyant-lo i fent-li
petons l'estigui fent un consentit, perquè com diuen les companyes quan és que no és que no. Un no raonat i entenent el seu malestar.

Això sí, cada nen és un món i el meu es deixa abraçar per fer passar el seu malestar, sé que hi ha nens que no, que necessiten passar-ho per un moment sols i si t'acostes d'eseguida no volen saber res. També crec que poden ser fases i que potser el meu d'aquí a un temps ja no xiscli però em faci això de no voler consol

Mica en mica,oi?