Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
No ha de menjar més, la çlet és l'aliment principal i això que està fent és anar cap endavant: menja com qualsevol persona, res adaptat :).
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Home, a més si ha estat malalt és normal que encara mengi poquet. La meva filla que té 2 anys ha estat una setmana malalta (un virus d'aquells que ningú sap com ha vingut) de la panxa i amb febre. Doncs només volia pit, era la única cosa que no rebutjava! i sort n'hem tingut perquè sinó li hauria hagut de donar suero perquè no volia menjar res, ni tan sols els menjars que li agraden més!
Ara poc a poc anem tornant a la normalitat, però encara menja poquet comparat amb el què menjava abans. La qüestió és no forçar mai, i mentre fagi pit tranquil·litat, que està ben alimentat!!
Ara poc a poc anem tornant a la normalitat, però encara menja poquet comparat amb el què menjava abans. La qüestió és no forçar mai, i mentre fagi pit tranquil·litat, que està ben alimentat!!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola,
Tinc un nen de 6 mesos i mig i hem començat amb l'alimentació amb sòlids, fins als 6 mesos només ha fet LM
Vaig llegir el llibre de "El niño ya come solo" i ho estic intentant posar a la pràctica, però tinc alguns dubtes, a veure si em podeu dir alguna cosa:
Menjar, no és que mengi gaire, però alguna cosa cau, ja que ara veig sòlids a les caques, però pel que veig és normal, però què és per vosaltres poc!?. Algun dia li he fet triturat, ja que no em quedo tranquila amb lo poc que menja, ja que va més aviat baix de pes, encara no fa ni 7 kg.
Els hi doneu tot tipus de menjar casolà, ja que al llibre posa això que se'ls hi pot donar de tot, menys coses molt salades, preparats industrilas, dolços. Jo li he donat tot el que noslatres mengem, tal i com ho posa, però ara cuino sense sal i qui vol se'n posa. O bé seguiu les pautes dels pediatres de tota la vida?
I ja l'últim, quan el nen tingui 8 mesos i mig l'hauré de postar a la llar d'infants, però tal i com van allà no sé si m'atreveixo a dir que el nen mengi sòlids. Algú que si ha trobat, com us ho heu fet, triturats allà i a casa com sempre, com ho porten els nens.
Moltes gràcies pel vostre ajut.
Salutacions per totes
Tinc un nen de 6 mesos i mig i hem començat amb l'alimentació amb sòlids, fins als 6 mesos només ha fet LM
Vaig llegir el llibre de "El niño ya come solo" i ho estic intentant posar a la pràctica, però tinc alguns dubtes, a veure si em podeu dir alguna cosa:
Menjar, no és que mengi gaire, però alguna cosa cau, ja que ara veig sòlids a les caques, però pel que veig és normal, però què és per vosaltres poc!?. Algun dia li he fet triturat, ja que no em quedo tranquila amb lo poc que menja, ja que va més aviat baix de pes, encara no fa ni 7 kg.
Els hi doneu tot tipus de menjar casolà, ja que al llibre posa això que se'ls hi pot donar de tot, menys coses molt salades, preparats industrilas, dolços. Jo li he donat tot el que noslatres mengem, tal i com ho posa, però ara cuino sense sal i qui vol se'n posa. O bé seguiu les pautes dels pediatres de tota la vida?
I ja l'últim, quan el nen tingui 8 mesos i mig l'hauré de postar a la llar d'infants, però tal i com van allà no sé si m'atreveixo a dir que el nen mengi sòlids. Algú que si ha trobat, com us ho heu fet, triturats allà i a casa com sempre, com ho porten els nens.
Moltes gràcies pel vostre ajut.
Salutacions per totes
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola monipal.
T´explico la nostra experiència, el Jan té 9,5 mesos i des dels 6 que fem BLW ("El ninyo ya come solo").
La introducció per aquesta filosofia (no m´agrada dir-ne mètode) és molt lenta i pausada, al ritme de cada nen. En 15 dies el que expliques és totalment normal. I amb molt més també.
Per circunstàncies de la vida ara el Jan fa LA i pren gairebé la mateixa quantitat de llet que quan vem comencar.
L´objectiu no és empassar més, l´objectiu és apendre. El Jan no sé si empassa molt o poc, però t´asseguro que de com gestionava el menjar fa 3 mesos a ara hi ha un abisme.
Si has llegit el llibre hauràs vist que l´aliment principal és la llet, i l´AC només és per apendre i poc a poc que es vagi acostumant (fisica i psicologicament) al canvi.
Nosaltres des del principi compartim el menjar. Com bé dius cuino sense sal. Evito sal i sucre afegits, mel, fruits secs sencers, i tota mena de processats. La resta tal qual mengem.
Sortim bastant sovint a menjar fora (1-2 cops per setmana) i el que faig és: a casa estricte sense sal i al restaurant verdura fresca crua i tasta del nostre menjar. Com la dosi recomenada és màxim 1g/dia de sal, doncs l´un per l´altre. El Jan menja truita, ou, pasta, tota mena de fruita (tota, el meu marit és molt fruiter, maduixes, gerds, kiwi, plàtan, pera, paraguaià, pinya, pruna, de tot). No fa fàstics a res! tot li desperta curiositat.
L´altre dia va menjar com un boig makis d´alvocat. Menja pollastre al curry i avui soparà falafel (tot casolà). Prefereix els menjars gustosos: pebrot, espècies , etc... vaja el que en teoria diuen que és massa "fort" pels bebès.
Tema líquids, de moment he aparcat sopes i cremes, faig llenties i iogur per anar aprenent amb la cullera (són més espessets). Jo li omplo la cullera, li ofereixo o li deixo sobre la taula i ell la du a la boca. Amb ell ha sigut molt lent, però l´altre dia es va menjar mig iogur tot sol.
També has de tenir en compte que passen dies i etapes. Hi ha dies/àpats que el Jan només juga i llenca les coses a terra i no menja res. Altres molt. Va com va. També he llegit que pot ser que una temporada passi de tot i després reprengui. Tot forma part del procès.
Si amb la LM s´ha autogestionat, ha après i s´ha regulat sol, continua confiant en ell.
Sobre la llar no et puc ajudar, el Jan comencarà amb 13 mesos i on anirà mengen sols sòlids.
Espero haver-te ajudat.
Si tens més dubtes, o vols idees sobre àpats ja ho saps.
T´explico la nostra experiència, el Jan té 9,5 mesos i des dels 6 que fem BLW ("El ninyo ya come solo").
La introducció per aquesta filosofia (no m´agrada dir-ne mètode) és molt lenta i pausada, al ritme de cada nen. En 15 dies el que expliques és totalment normal. I amb molt més també.
Per circunstàncies de la vida ara el Jan fa LA i pren gairebé la mateixa quantitat de llet que quan vem comencar.
L´objectiu no és empassar més, l´objectiu és apendre. El Jan no sé si empassa molt o poc, però t´asseguro que de com gestionava el menjar fa 3 mesos a ara hi ha un abisme.
Si has llegit el llibre hauràs vist que l´aliment principal és la llet, i l´AC només és per apendre i poc a poc que es vagi acostumant (fisica i psicologicament) al canvi.
Nosaltres des del principi compartim el menjar. Com bé dius cuino sense sal. Evito sal i sucre afegits, mel, fruits secs sencers, i tota mena de processats. La resta tal qual mengem.
Sortim bastant sovint a menjar fora (1-2 cops per setmana) i el que faig és: a casa estricte sense sal i al restaurant verdura fresca crua i tasta del nostre menjar. Com la dosi recomenada és màxim 1g/dia de sal, doncs l´un per l´altre. El Jan menja truita, ou, pasta, tota mena de fruita (tota, el meu marit és molt fruiter, maduixes, gerds, kiwi, plàtan, pera, paraguaià, pinya, pruna, de tot). No fa fàstics a res! tot li desperta curiositat.
L´altre dia va menjar com un boig makis d´alvocat. Menja pollastre al curry i avui soparà falafel (tot casolà). Prefereix els menjars gustosos: pebrot, espècies , etc... vaja el que en teoria diuen que és massa "fort" pels bebès.
Tema líquids, de moment he aparcat sopes i cremes, faig llenties i iogur per anar aprenent amb la cullera (són més espessets). Jo li omplo la cullera, li ofereixo o li deixo sobre la taula i ell la du a la boca. Amb ell ha sigut molt lent, però l´altre dia es va menjar mig iogur tot sol.
També has de tenir en compte que passen dies i etapes. Hi ha dies/àpats que el Jan només juga i llenca les coses a terra i no menja res. Altres molt. Va com va. També he llegit que pot ser que una temporada passi de tot i després reprengui. Tot forma part del procès.
Si amb la LM s´ha autogestionat, ha après i s´ha regulat sol, continua confiant en ell.
Sobre la llar no et puc ajudar, el Jan comencarà amb 13 mesos i on anirà mengen sols sòlids.
Espero haver-te ajudat.
Si tens més dubtes, o vols idees sobre àpats ja ho saps.
PANXUPACTE GERMANIC tortiga 
, montsekit
, montsekit 
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Que be llegir-te montsekit!!!
Encara no hem començat al 100% i tenim moltes pors, pero clar es el q.dius ara es mes aprenentatge ino tant aliment.
D altra banda tenim ganes q comenci a "guarrejar" i veure com va aprenent poc a poc a gaudir del menjar, a veure com anira.
Gracies a les q compartiu les vostres experiencies va moooolt be per les q començarem en breu :)
Encara no hem començat al 100% i tenim moltes pors, pero clar es el q.dius ara es mes aprenentatge ino tant aliment.
D altra banda tenim ganes q comenci a "guarrejar" i veure com va aprenent poc a poc a gaudir del menjar, a veure com anira.
Gracies a les q compartiu les vostres experiencies va moooolt be per les q començarem en breu :)
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
HOLA CHICAS, OS DEJO ENLACE DE LA NOTICIA Y ENLACE AL EVENTO QUE ESTAMOS CREANDO. ESTÁ TENIENDO MUCHA REPERCUSIÓN, DE HECHO, HOY HEMOS SIDO TT EN TWITTER. YO ME SOLIDARIZO CON ESTÁ MAMA, QUIEN ME ACOMPAÑA? #tomartetaesnormal
https://www.diagonalperiodico.net/andal ... -hijo.html
https://www.facebook.com/groups/153882781484312/
https://www.diagonalperiodico.net/andal ... -hijo.html
https://www.facebook.com/groups/153882781484312/
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Perdon, la noticia no está bien
https://www.diagonalperiodico.net/andal ... -hijo.html
https://www.diagonalperiodico.net/andal ... -hijo.html
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Bon dia noies!
Us explicaré la meva experiencia per a donar-vos ànims a les que esteu començant i us assalten els dubtes.
Realment el cas del Pau no és dels més exagerats que he llegit per aquí perquè sempre ha sigut un nen que ha menjat molt i molt bé. Vaig començar amb l’AC a demanda (BLW) sempre que erem a casa (a l’escola bressol i a casa de la meva mare no podia fer-hi res i ha pres papilles fins fa dos mesos).
Sempre ha mostrar molt d’interés pel menjar, i sobretot pel nostre (el sopar, per exemple, li servíem a ell abans i nosaltres sopàvem més tard i si encara no s’havia dormit l’havíem de tornar a seure a taula per a que seguís menjant) i a dia d’avui, amb 15 mesos, menja de tot, sense cap triturat. Encara no té ni un queixal però té una tècnica de masticació boníssima. No s’ennuega mai.
Hem estat de viatge quinze diez i ha fet tots els àpats amb nosaltres, alhora, amb la llibertat que et dóna poder seure a taula i poder dinar tots tres, sense haver-te de preocupar de si el nen menja o no. Ell agafa la forquilla i la cullera (i tira molt de menjar amb els dits, és clar) i va fent, i quan nosaltres acabem ell ja té gairebé enllestit el seu plat. Com tots, té dies de més gana i de menys, però sempre menja el que necessita així que jo mai el pressiono. Si ha dinat poc ja berenarà o soparà més per compensar… ell sol s’autoregula.
És un autèntic luxe!!!! Quan veig a famílies amb nens que van pels restaurants demanant que els escalfin potitos, i la mare allà amb la cullera, vinga donar papilles, mentre el seu menjar es refreda… quin paaaal!!! Jejejjejejejej
Ara el Pau ja demana molt poc pit. Fa dos mesos les quantitats d’AC que menja són equiparables a les d’un nen gran, així que cada cop me’n demana menys. Durant el dia gairebé mai. Quan algún cop es lleva de la migdiada amb gana i em busca miro d’oferir-li alguna cosa de menjar (una galeta, un troç de prèssec o meló, un iogurt) i ell mateix decideix que prefereix el que li dóno (suposo que ja és conscient que el menjar el sacia, i a mi ja em va bé que prefereixi l’AC ja que estic mirant de destetar-lo).
Vaja, que ara, a uns mesos vista, estic super contenta d’haver fet les coses com les he fet. He hagut de sentir moltes critiques (inclús del meu home) pq ens hem fet un fart de netejar terres, taules, trones, samarretes, mans, cares, cavells,… però us asseguro que val la pena. Ara no cau gairebé mai res a terra i només té 15 mesos!!!!! El millor de tot és que la fase de llençar el menjar tb li ha passat. Els nens comencen amb això quan comencen amb els sòlids, així que al Pau ja li han passat les ganes, suposo, i la gent que el veu menjar em diu que sembla un nen de dos anys… clar, el nostre esforç ens ha costat, però sincerament, tan me fa el reconeixement que se’m faci. Jo sóc feliç perquè ara és més que evident que el que hem treballat ha donat fruits i tot ha sigut a fi de bé per ell, que ja sap com menjar a taula… i l’aprenentatge és tan natural, surt tan d’ell, que la satisfacció que n’obtens és inmensa!!!!
Petonets a totes!!!!!
Us explicaré la meva experiencia per a donar-vos ànims a les que esteu començant i us assalten els dubtes.
Realment el cas del Pau no és dels més exagerats que he llegit per aquí perquè sempre ha sigut un nen que ha menjat molt i molt bé. Vaig començar amb l’AC a demanda (BLW) sempre que erem a casa (a l’escola bressol i a casa de la meva mare no podia fer-hi res i ha pres papilles fins fa dos mesos).
Sempre ha mostrar molt d’interés pel menjar, i sobretot pel nostre (el sopar, per exemple, li servíem a ell abans i nosaltres sopàvem més tard i si encara no s’havia dormit l’havíem de tornar a seure a taula per a que seguís menjant) i a dia d’avui, amb 15 mesos, menja de tot, sense cap triturat. Encara no té ni un queixal però té una tècnica de masticació boníssima. No s’ennuega mai.
Hem estat de viatge quinze diez i ha fet tots els àpats amb nosaltres, alhora, amb la llibertat que et dóna poder seure a taula i poder dinar tots tres, sense haver-te de preocupar de si el nen menja o no. Ell agafa la forquilla i la cullera (i tira molt de menjar amb els dits, és clar) i va fent, i quan nosaltres acabem ell ja té gairebé enllestit el seu plat. Com tots, té dies de més gana i de menys, però sempre menja el que necessita així que jo mai el pressiono. Si ha dinat poc ja berenarà o soparà més per compensar… ell sol s’autoregula.
És un autèntic luxe!!!! Quan veig a famílies amb nens que van pels restaurants demanant que els escalfin potitos, i la mare allà amb la cullera, vinga donar papilles, mentre el seu menjar es refreda… quin paaaal!!! Jejejjejejejej
Ara el Pau ja demana molt poc pit. Fa dos mesos les quantitats d’AC que menja són equiparables a les d’un nen gran, així que cada cop me’n demana menys. Durant el dia gairebé mai. Quan algún cop es lleva de la migdiada amb gana i em busca miro d’oferir-li alguna cosa de menjar (una galeta, un troç de prèssec o meló, un iogurt) i ell mateix decideix que prefereix el que li dóno (suposo que ja és conscient que el menjar el sacia, i a mi ja em va bé que prefereixi l’AC ja que estic mirant de destetar-lo).
Vaja, que ara, a uns mesos vista, estic super contenta d’haver fet les coses com les he fet. He hagut de sentir moltes critiques (inclús del meu home) pq ens hem fet un fart de netejar terres, taules, trones, samarretes, mans, cares, cavells,… però us asseguro que val la pena. Ara no cau gairebé mai res a terra i només té 15 mesos!!!!! El millor de tot és que la fase de llençar el menjar tb li ha passat. Els nens comencen amb això quan comencen amb els sòlids, així que al Pau ja li han passat les ganes, suposo, i la gent que el veu menjar em diu que sembla un nen de dos anys… clar, el nostre esforç ens ha costat, però sincerament, tan me fa el reconeixement que se’m faci. Jo sóc feliç perquè ara és més que evident que el que hem treballat ha donat fruits i tot ha sigut a fi de bé per ell, que ja sap com menjar a taula… i l’aprenentatge és tan natural, surt tan d’ell, que la satisfacció que n’obtens és inmensa!!!!
Petonets a totes!!!!!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola! Que be izascun, m agrada molt llegir la teva experiencia.
La meva nena te 6mesos i mig pero no te cap interespel menjar... li donem fruita, palitos d pa, pastanagues,.... pero xupar ho fa ben poc, basicament es dedica a apretujarho tot i a guarrejar, pero a la boca poca cosa arriba... nose espero q comenci aviat a interessarse una mica mes, de moment estic tranquila pero se q el meu entorn no ho esta tant i si triga molt a menjar una mica sera pesat escoltar els comentaris, pero es q no accepta ni la cullera, tanca la boca i gira el cap. Suposo q deu voler dir q encara no esta preparada.
De moment paciencia ;)
La meva nena te 6mesos i mig pero no te cap interespel menjar... li donem fruita, palitos d pa, pastanagues,.... pero xupar ho fa ben poc, basicament es dedica a apretujarho tot i a guarrejar, pero a la boca poca cosa arriba... nose espero q comenci aviat a interessarse una mica mes, de moment estic tranquila pero se q el meu entorn no ho esta tant i si triga molt a menjar una mica sera pesat escoltar els comentaris, pero es q no accepta ni la cullera, tanca la boca i gira el cap. Suposo q deu voler dir q encara no esta preparada.
De moment paciencia ;)
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola!!
M'activo en aquest post i em presento! Soc mama d'un peque de 4 mesos i mig, de moment fem LME i la intenció és fer-ho fins als 6 mesos, però últimament s'interessa moltíssim pel que mengem nosaltres i li hem deixat xuclar plàtan, pera i préssec, ah i taronja que es va enfadar quan li vam treure! Jeje
Es per això que m'atrau aquesta manera d'introduir l'AC i després de llegir-me els llibres del CG mes. Ara vull llegir-me el Niño ya come solo pero encara no ho he fet, me'l recomaneu?
També estic llegint-me aquest post des del principi però a estones, son moltes pagines!!
Jo ja treballo (3 dies a la setmana però) i me'l porten a la feina per donar-li el pit però a partir de que comencem AC i a mes d'aquesta manera, no se com anirà, perquè ma mare ja diu que ell si li ha de donar algo,serà xafat, q te por que s'ennuegui, i ho entenc però vaja... També flipen tots amb que 'sol amb piiit??!!' com diuen elles, el nen pugui estar formos i amb 7,7kilets, però tot i aixi, quan parles de perllongar la LM tot el possible, cares rares.. Què hi farem..
Bueno res, a veure si puc anar explicant-vos el q anem fent, potser us pregunto dubtes!
El primer.. Quan ens decidim.. Si he de començar amb trossets millor esperar als 6, o cap als 5 mesos ja podríem començar? Es que aixi si ho faig mes progressiu i amb el
Pit de base, quan arribi als 6 ja menjarà una mica mes i no els hi farà tanta por quedar-se'l i com diuen elles (binomi mare-sogra) que mengi tan poquet.. Que no es el mateix xuclar una mica la pera que quan elles ens donaven mitja pera, mitja poma i suc de taronja amb una galeta, q allò si q alimentava!! :))
Aixx.. Al final m'he enrotllat!!!
Gràcies!!
M'activo en aquest post i em presento! Soc mama d'un peque de 4 mesos i mig, de moment fem LME i la intenció és fer-ho fins als 6 mesos, però últimament s'interessa moltíssim pel que mengem nosaltres i li hem deixat xuclar plàtan, pera i préssec, ah i taronja que es va enfadar quan li vam treure! Jeje
Es per això que m'atrau aquesta manera d'introduir l'AC i després de llegir-me els llibres del CG mes. Ara vull llegir-me el Niño ya come solo pero encara no ho he fet, me'l recomaneu?
També estic llegint-me aquest post des del principi però a estones, son moltes pagines!!
Jo ja treballo (3 dies a la setmana però) i me'l porten a la feina per donar-li el pit però a partir de que comencem AC i a mes d'aquesta manera, no se com anirà, perquè ma mare ja diu que ell si li ha de donar algo,serà xafat, q te por que s'ennuegui, i ho entenc però vaja... També flipen tots amb que 'sol amb piiit??!!' com diuen elles, el nen pugui estar formos i amb 7,7kilets, però tot i aixi, quan parles de perllongar la LM tot el possible, cares rares.. Què hi farem..
Bueno res, a veure si puc anar explicant-vos el q anem fent, potser us pregunto dubtes!
El primer.. Quan ens decidim.. Si he de començar amb trossets millor esperar als 6, o cap als 5 mesos ja podríem començar? Es que aixi si ho faig mes progressiu i amb el
Pit de base, quan arribi als 6 ja menjarà una mica mes i no els hi farà tanta por quedar-se'l i com diuen elles (binomi mare-sogra) que mengi tan poquet.. Que no es el mateix xuclar una mica la pera que quan elles ens donaven mitja pera, mitja poma i suc de taronja amb una galeta, q allò si q alimentava!! :))
Aixx.. Al final m'he enrotllat!!!
Gràcies!!
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
dalmuti ha escrit:Hola!!
M'activo en aquest post i em presento! Soc mama d'un peque de 4 mesos i mig, de moment fem LME i la intenció és fer-ho fins als 6 mesos, però últimament s'interessa moltíssim pel que mengem nosaltres i li hem deixat xuclar plàtan, pera i préssec, ah i taronja que es va enfadar quan li vam treure! Jeje
Es per això que m'atrau aquesta manera d'introduir l'AC i després de llegir-me els llibres del CG mes. Ara vull llegir-me el Niño ya come solo pero encara no ho he fet, me'l recomaneu?
També estic llegint-me aquest post des del principi però a estones, son moltes pagines!!
Jo ja treballo (3 dies a la setmana però) i me'l porten a la feina per donar-li el pit però a partir de que comencem AC i a mes d'aquesta manera, no se com anirà, perquè ma mare ja diu que ell si li ha de donar algo,serà xafat, q te por que s'ennuegui, i ho entenc però vaja... També flipen tots amb que 'sol amb piiit??!!' com diuen elles, el nen pugui estar formos i amb 7,7kilets, però tot i aixi, quan parles de perllongar la LM tot el possible, cares rares.. Què hi farem..
Bueno res, a veure si puc anar explicant-vos el q anem fent, potser us pregunto dubtes!
El primer.. Quan ens decidim.. Si he de començar amb trossets millor esperar als 6, o cap als 5 mesos ja podríem començar? Es que aixi si ho faig mes progressiu i amb el
Pit de base, quan arribi als 6 ja menjarà una mica mes i no els hi farà tanta por quedar-se'l i com diuen elles (binomi mare-sogra) que mengi tan poquet.. Que no es el mateix xuclar una mica la pera que quan elles ens donaven mitja pera, mitja poma i suc de taronja amb una galeta, q allò si q alimentava!! :))
Aixx.. Al final m'he enrotllat!!!
Gràcies!!
Dalmuti, tots els dubtes que plantegen els hem tingut totes i cadascuna de nosaltres... al final has de deixar que sigui el teu peque qui marqui la velocitat i la forma d'introduir l'AC. Si ja mostra curiositat pel vostre menjar tens molt guanyat! Sobre quan començar amb trocets, quan vegis que ell ho agafa i s'ho du a la boca és que està preparat per fer-ho... al final som més nosaltres, qui tenim la por a l'ennuegament, que ells... és tot un procés d'aprenentatge, i l'important és que estigui en una posició incorporada, no tumbat a l'hamaquita, per exemple, perquè si estan més incorporats és més fàcil treure els troços, quan noten que són massa grans... ell sol anirà fent-ho, ja ho veuràs. Has d'estar tranquil·la i saber que al principi és habitual que faci com que té arcades... és el sistema natural per a controlar la funció d'empassar, i ho aprenen ràpid...
I sobre el tema àvies, aquí cadascuna et dirà la seva... jo et dono un consell, fes el que vulguis amb ell: jo, quan deixo el nen amb els avis (o tiets o qui sigui) no imposso absolutament res. És a dir, els hi deixo amb totes les conseqüències. Si ells em fan el favor de cuidar-me'l que ho facin com més còmodes es sentin. La meva mare ja em va dir, des del primer dia, que ella de trocets, res de res, i jo ho he respectat. A casa els avis sempre ha pres triturat, i jo a casa he fet la meva. En el fons per mi és una mostra de respecte cap a ells... ens van criar a nosaltres i han demostrat que ho van fer prou bé (jejejejeje) i voler donar lliçons em sembla que no toca, donat que m'estan fent un favor... però ja et dic, cada família és un món, i cada nen més... al final heu de trobar la fòrmula que us funcioni a vosaltres... i el fet que amb els avis hagi pres sempre tot triturat no ha impedit que hagi aprés a menjar troços perfectament. Ara menja de tot, amb mi, amb els avis, a l'escola... i ma mare estava més feliç que un xínxol donant-li la papilla de fruites amb una taronja, una pera, un plàtan i una galeta Maria
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Gràcies Izascun per la teva resposta!
Avui em prenia la síndria de les mans aixi que li he deixat xuclar un trosset una estona, quina afició! Jeje
La veritat és que dona gust, no se si a cullerades seria igual, però de moment aquesta manera em convenç.
Ja mes endavant (als 6 mesos) ho farem mes ordenat i cada dia, ara sol anem provant..q per cert us vaig dir q en tenia 4 i mig però la setmana q ve ja en fa 5, q ràpid passa mare meva!!
Moltes gràcies per la vostra experiència la veritat es q es de molta ajuda...
Fins aviat!
Avui em prenia la síndria de les mans aixi que li he deixat xuclar un trosset una estona, quina afició! Jeje
La veritat és que dona gust, no se si a cullerades seria igual, però de moment aquesta manera em convenç.
Ja mes endavant (als 6 mesos) ho farem mes ordenat i cada dia, ara sol anem provant..q per cert us vaig dir q en tenia 4 i mig però la setmana q ve ja en fa 5, q ràpid passa mare meva!!
Moltes gràcies per la vostra experiència la veritat es q es de molta ajuda...
Fins aviat!
- Rossinyola
- :: pantera
- Entrades: 806
- Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Dalmuti, com et diu l'izascun tranquila que el ritme te'l marcarà el teu fill. Amb la meva nena vam començar als 6 mesos a introduïr el menjar en trocets, però menjar menjar et diria que fins als 8 mes o menys no menjava rès apreciable, vull dir que xuclava, s'empassava alguna coseta però rès significant. Això sí, s'ho passava pipa i nosaltres també :). Vam començar amb trocets de fruita com ja fas tu, trocets de verdura bullida, "tortitas" d'arròs i de blat de moro sense sal, arròs bullit ben passat o sèmoles, tapioca, crostonet de pa, i quan tocava introduir la carn, doncs primer un tall gran que ella agafava amb les dos mans i xuclava amb devoció, hehe. Tot això li hem donat sempre quan ens hem entaulat, i per imitació i curiositat anava menjant. Mai ha tingut l'hora de la fruita, per posar un exemple, ni ens l'hem quedat mirant esperant que mengi... Quin agobio menjar així no?
Amb això de "només pit?", doncs a mi també m'ho deia la meva sogra. Ella era del parer que quan no s'engreixin, biberon
Va estar molt de temps preguntant-me que per quan el biberon, com si fos un pas ineludible, jo li deia que de moment estavem bé amb pit, i la veritat que les cuixotes de la meva filla ho corroboraben 
Ara encara seguim amb pit, i clar ja no em diu rès pq mai ha caigut cap biberó. Quan vaig tornar a la feina em treia llet pq li donguéssin i entre això i la fruita que potinejava ja feia. De fet el pediatre ens va dir que la llet era l'aliment principal, que per alguna cosa es diuen lactants, així que estavem tranquils. les iaies també patien moltíssim amb això dels trocets i les quantitats, fins i tot la meva sogra ens va arribar a trucar per telèfon demanant-nos que li trituressim la fruita pq ella patia molt... Evidentment no ho vam fer, però també crec que si ella hagués hagut de donar-li, doncs millor que ho fés xafat per tranquilitat de tots. Vull dir que jo crec que si qui li ha de donar el menjar no ho veu clar, més val que ho faci en triturats perquè la cara de por i els aiaiai no són bons per l'aprenentatge... Vaja, és la meva opinió! També cal tenir en compte que quan comencen a empassar trocets sovint fan cara de fàstic, com si tinguéssin arcades i anéssin a vomitar. Això és completament normal pq la sensació és nova, però si no ho saps et pots espantar, de la mateixa manera que quan estosseguen tb hi ha qui es pensa que s'estan ofegant i no és així, sinó que és part de l'aprenentatge. A nosaltres ens van donar molt la murga amb això dels trocets, però ara que ja té 15 mesos tenim a tota la família orgullosa de com de bé que menja la nena... Ei, que el nostre esforç ens ha costat eh? I un fart de fregar i recollir que ni t'explico, però n'estem molt contents, podem anar a tot arreu i pot menjar de tot, i ho tornariem a fer d'aquesta manera sense dubtar-ho 
Amb això de "només pit?", doncs a mi també m'ho deia la meva sogra. Ella era del parer que quan no s'engreixin, biberon
Va estar molt de temps preguntant-me que per quan el biberon, com si fos un pas ineludible, jo li deia que de moment estavem bé amb pit, i la veritat que les cuixotes de la meva filla ho corroboraben Ara encara seguim amb pit, i clar ja no em diu rès pq mai ha caigut cap biberó. Quan vaig tornar a la feina em treia llet pq li donguéssin i entre això i la fruita que potinejava ja feia. De fet el pediatre ens va dir que la llet era l'aliment principal, que per alguna cosa es diuen lactants, així que estavem tranquils. les iaies també patien moltíssim amb això dels trocets i les quantitats, fins i tot la meva sogra ens va arribar a trucar per telèfon demanant-nos que li trituressim la fruita pq ella patia molt... Evidentment no ho vam fer, però també crec que si ella hagués hagut de donar-li, doncs millor que ho fés xafat per tranquilitat de tots. Vull dir que jo crec que si qui li ha de donar el menjar no ho veu clar, més val que ho faci en triturats perquè la cara de por i els aiaiai no són bons per l'aprenentatge... Vaja, és la meva opinió! També cal tenir en compte que quan comencen a empassar trocets sovint fan cara de fàstic, com si tinguéssin arcades i anéssin a vomitar. Això és completament normal pq la sensació és nova, però si no ho saps et pots espantar, de la mateixa manera que quan estosseguen tb hi ha qui es pensa que s'estan ofegant i no és així, sinó que és part de l'aprenentatge. A nosaltres ens van donar molt la murga amb això dels trocets, però ara que ja té 15 mesos tenim a tota la família orgullosa de com de bé que menja la nena... Ei, que el nostre esforç ens ha costat eh? I un fart de fregar i recollir que ni t'explico, però n'estem molt contents, podem anar a tot arreu i pot menjar de tot, i ho tornariem a fer d'aquesta manera sense dubtar-ho 
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Rossinyola ha escrit:Dalmuti, com et diu l'izascun tranquila que el ritme te'l marcarà el teu fill. Amb la meva nena vam començar als 6 mesos a introduïr el menjar en trocets, però menjar menjar et diria que fins als 8 mes o menys no menjava rès apreciable, vull dir que xuclava, s'empassava alguna coseta però rès significant. Això sí, s'ho passava pipa i nosaltres també :). Vam començar amb trocets de fruita com ja fas tu, trocets de verdura bullida, "tortitas" d'arròs i de blat de moro sense sal, arròs bullit ben passat o sèmoles, tapioca, crostonet de pa, i quan tocava introduir la carn, doncs primer un tall gran que ella agafava amb les dos mans i xuclava amb devoció, hehe. Tot això li hem donat sempre quan ens hem entaulat, i per imitació i curiositat anava menjant. Mai ha tingut l'hora de la fruita, per posar un exemple, ni ens l'hem quedat mirant esperant que mengi... Quin agobio menjar així no?
Amb això de "només pit?", doncs a mi també m'ho deia la meva sogra. Ella era del parer que quan no s'engreixin, biberon
Quina gràcia Rossinyola! Els nostres nens es porten 4 dies! I veig que deuen menjar igual de bé, pq els meus pares i sogres tb pressumeixen molt de com menja! jjejejejej Amb la de crítiques que t'has de menjar al principi, després són els primers que flipen... la meva sogra, que només el veu els diumenges, un dia el va veure menjar (feia potser dos mesos que no el veía, a l'hora de dinar ella no estava gaire pendent) i em diu: "ostres, com es nota que li ensenyen a menjar a l'escola"... em vaig quedar
però weno, suposo que és normal, que la gent d'aquella generació ho veu tot molt diferent.La meva mare ara s'excusa de tot el que em va arribar a criticar i em diu que ho he fet molt bé, però que ella, en la seva època, feia el que li deia el pediatra, que no hi havia tanta información disponible, i que està molt orgullosa de mi!!!
Però al principi patia molt amb les arcades... per això mai vaig imposar-li res i vaig deixar que fos ella sola qui anés introduint trocets al nen al seu ritme, i li donés triturats mentre no estaba preparada. Clar, un cop l'aprenentatge ja estaba avançat i ella anava veient que el nen menjava la mar de bé els trocets davant meu va anar perdent la por. Ara el Pau es fot uns bocates de formatge o pernil dolç per berenar que flipes, quan fa 4 mesos encara estaven amb les papilles de fruites... jo mai vaig insistir-li massa, ella sola va veure que el Pau estaba preparat. Penso com tu, el nen necessita estar tranquil mentre menja i els ais i els uis no són el millor... la meva mare flipava de lo tranquil·la que estaba jo quan el pau feia arcades: me'l mirava i li deia, "Ànims, pauet! Vinga, cap a fora!" sense ni moure'm i amb un somriure a la boca. Ma mare deia que estaba ben boja! Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Moltes gracies noies, per la vostra experiència i els consells! M'esti llegint tot el post poc a poc a estonetes, jejej
I a part.. estic molt contenta! Ara vinc d posar-li la prevenar (te5 mesos fets dijous passat) i li he comentat a l'infermer això dels sòlids.. No només no m'ha posat cap pega sinó que m'hi ha animat! He flipat. Diu que si q si, q lo millor es no fer cap extrem i q si a part de trossets vull donar-li alguna papilles (q en ppi no vull) q faci sense gluten, dps mig i mig i després amb gluten i als 6 mesos q he d tornar a anar en parlem. Q idealment sol llet fins llavors pero que cap problema si va tastant coses o jugant amb el menjar.
Aquesta setmana provare a vere q tal a la trona, q depèn d cop no s'aguanta gaire pobret, jejej
I a part.. estic molt contenta! Ara vinc d posar-li la prevenar (te5 mesos fets dijous passat) i li he comentat a l'infermer això dels sòlids.. No només no m'ha posat cap pega sinó que m'hi ha animat! He flipat. Diu que si q si, q lo millor es no fer cap extrem i q si a part de trossets vull donar-li alguna papilles (q en ppi no vull) q faci sense gluten, dps mig i mig i després amb gluten i als 6 mesos q he d tornar a anar en parlem. Q idealment sol llet fins llavors pero que cap problema si va tastant coses o jugant amb el menjar.
Aquesta setmana provare a vere q tal a la trona, q depèn d cop no s'aguanta gaire pobret, jejej
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Vaig seguint en diagonal aquest post i avui m'animo a escriure. Jo tinc dos bessons de vuit mesos i mig i fem triturats i trossets. Hi ha moments que jo, que estic sola amb ells tots el dia, no tinc prou ulls ni braços per controlar-los a tots dos. El dinar el fem triturat, i el berenar intento que sigui a trossets, ni que sigui una part. El que em costa més de fer és deixar-los un tros gran. El nen, mira, sí que agafa i xucla, però la nena... és capaç de posar-se el plàtan sencer fins a la campaneta i tancar barres. Em fa patir una mica, la veritat. Un dia es va ficar una pruna sencera a la boca (li havia tret el pinyol) i allò era com una pelleringa llarga que no anava ni amunt ni avall, per tant, faig trossets petits i els els deixo a la trona o els els dono jo si anem pel carrer amb el cotxet. Ara veig que la nena es va calmant més, i ahir es va menjar "a l'estil bebè" un trosset de torrada sense ficar-se'l sencer a la boca; anar xuclant, vaja. A poc a poc. Algú més amb nens ànsies?
Quan parleu de trossets ho trinxeu tot o els deixeu els trossos grans i que vagin rosegant ells? Ara els meus ja controlen força això de menjar trossets fets per mi, però encara no m'atreveixo del tot (tot i que ho he fet algun cop) a donar-los peces grans (bàsicament perquè en tinc dos i se'm fa difícil mira què fan amb el menjar alhora).
Quan parleu de trossets ho trinxeu tot o els deixeu els trossos grans i que vagin rosegant ells? Ara els meus ja controlen força això de menjar trossets fets per mi, però encara no m'atreveixo del tot (tot i que ho he fet algun cop) a donar-los peces grans (bàsicament perquè en tinc dos i se'm fa difícil mira què fan amb el menjar alhora).
Glinda, Rela i Mara
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Dalmuti que be trobar-te una infermera amb aquest parer, no es l habitual per desgracia...
En principi fins q el bebe no s aguanta be assegut no recomanen començar amb els solids, per evitar ennuegaments cal q el nen estigui assentat ben recte.
Nosaltres vam començar als 5,5 aprox amb una mcad sindria, ara ja en te 7 i va xupant/aixafant/guarrejant pero infgerir ben poc! Avui hem fet fideua i ha menjat uns quants fideus, ara per sopar ha estat un ratet amb pollastre a la planxa, va evolucionant pero mooooolt a poc a poc, ja tenim ganes q menji una mica mes, d moment paciencia ;)
Una abraçada
En principi fins q el bebe no s aguanta be assegut no recomanen començar amb els solids, per evitar ennuegaments cal q el nen estigui assentat ben recte.
Nosaltres vam començar als 5,5 aprox amb una mcad sindria, ara ja en te 7 i va xupant/aixafant/guarrejant pero infgerir ben poc! Avui hem fet fideua i ha menjat uns quants fideus, ara per sopar ha estat un ratet amb pollastre a la planxa, va evolucionant pero mooooolt a poc a poc, ja tenim ganes q menji una mica mes, d moment paciencia ;)
Una abraçada
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Mara17 aconsellen donar trossos grans i que sigui el bebe qui gestioni el tros, el bebe s adonara de si trenca un tros mes gran i no el pot engullir i aprendra a ferlos mes petits, pq si li donem ja en petit es mes dificil per a ells dagafarlo amb la ma i ser ells qui porten el control del q es posen a la boca.
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Nosaltres, a la infermera li vam dir que, des que menjaven verdura, la fruita no la volien triturada i fèiem trossos (i tampoc és això, perquè si els en donem se la mengen), i no va fer cap cara. Tampoc quan li vam dir que menjaven coses que no sortien a la llista, i això que tampoc som gaire arriscats. Ens va dir que ells donaven pautes, i que a partir d'aquí, la gent podia fer i desfer segons convingués als nens. De fet, nosaltres no vam començar amb AC gairebé fins als sis mesos, i ella als quatre ja ens havia parlat de cereals i tampoc va ficar-se en res.
Glinda, Rela i Mara
Re: Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez
Hola Mara!
Quina il·lusió trobar-te per aquí!
A veure, el Pau sempre ha sigut bastant ànsies. Inclús ara, que ja controla moltíssim això del menjar, encara a vegades se li va la ma i s'omple massa la boca i ho acaba treient (la té tan plena que no pot ni mastegar), però crec que és part del seu propi aprenentatge. El que jo procuro, sense participar activament i ara que ja comença a entendre les coses, és dir-li: "no et posis més coses a la boca, empassa el que ja tens", i sembla que poc a poc ho va entenent. Sobre això dels trocets fets per tu, no t'amuinis, has de fer el que tu sentis que "controles". Al final es tracta d'una estona de passar-ho bé i si has d'estar patint per la peque millor que li donis tu o (millor) que li facis trocets prou grans per a que pugui agafar ella sola però no li omplin la boca.
Jo amb algunes coses sempre (des del principi) li he fet trocets petits i li he ficat a la boca. I ara, que ja menja sol, al final el que fas és tallar-li els troços al plat per a que ell els agafi (amb la forquilla o la ma) i se'l dugui a la boca. Vaja, que no tot és blanc o negre, no li donaràs pas una truita sencera per a que l'agafi i se la dugui a la boca, no? Vaja, jo no ho he fet mai així. Veuràs que amb molt poc temps faran la pinça perfectament i com més petits els facis els trocets més ràpid aprendran. I sé que la gràcia del mètode és que siguin ells qui es dugin el menjar a la boca tot sols, però hi ha coses que li hauràs de ficar tu, sí o sí, com la sopa o el iogurt. Jo sóc de l'opinió que una cosa no exclou l'altra, i com abans aprenguin que els líquids no s'agafen amb la ma millor.
En conclusió, fes el que et faci sentir tranquil·la i amb control de la situación. La teva actitud relaxada és part del procés, i una part molt important.
dalmuti, com bé t'ha dit la aseret, no recomanen començar amb els troços fins que el bebè és capaç de mantener-se assegut sol, però sempre hi ha excepcions. El meu fill, per exemple, va començar a gatejar quan li faltaven cinc dies pels set mesos (estava en aquella fase que no saps si s'asseurà o començarà a gatejar) i en aquell moment va decidir que ja no necessitava aprendre a seure, que gatejant s'estava millor. La qüestió, que no va ser fins els 10 mesos, pràcticament, que va aprendre a mantenir-se assegut tot sol a terra. És per això que vaig estar donant-li el menjar assegut a l'hamaquita durant molt de temps (fins que vaig veure que aguantava una bona estona a la trona sense que fos forçat) i si veia que tenia moment crisi, jo mateixa l'ajudava a posar-se recte per a que pogués treure el que li molestava. Vaja, que si hagués hagut d'esperar als 9 mesos (que va ser, més o menys, quan el vaig seure definitivament a la trona) el pobre hauria començat amb l'AC super tard. Has de veure el que demana el teu peque, i si demana menjar cosetes però trobes que no està bé assegut a la trona, asseu-lo a la teva falda, o posa'l a l'hamaquita... és el que he fet jo, encara que sé que no es recomana.
Quina il·lusió trobar-te per aquí!
A veure, el Pau sempre ha sigut bastant ànsies. Inclús ara, que ja controla moltíssim això del menjar, encara a vegades se li va la ma i s'omple massa la boca i ho acaba treient (la té tan plena que no pot ni mastegar), però crec que és part del seu propi aprenentatge. El que jo procuro, sense participar activament i ara que ja comença a entendre les coses, és dir-li: "no et posis més coses a la boca, empassa el que ja tens", i sembla que poc a poc ho va entenent. Sobre això dels trocets fets per tu, no t'amuinis, has de fer el que tu sentis que "controles". Al final es tracta d'una estona de passar-ho bé i si has d'estar patint per la peque millor que li donis tu o (millor) que li facis trocets prou grans per a que pugui agafar ella sola però no li omplin la boca.
Jo amb algunes coses sempre (des del principi) li he fet trocets petits i li he ficat a la boca. I ara, que ja menja sol, al final el que fas és tallar-li els troços al plat per a que ell els agafi (amb la forquilla o la ma) i se'l dugui a la boca. Vaja, que no tot és blanc o negre, no li donaràs pas una truita sencera per a que l'agafi i se la dugui a la boca, no? Vaja, jo no ho he fet mai així. Veuràs que amb molt poc temps faran la pinça perfectament i com més petits els facis els trocets més ràpid aprendran. I sé que la gràcia del mètode és que siguin ells qui es dugin el menjar a la boca tot sols, però hi ha coses que li hauràs de ficar tu, sí o sí, com la sopa o el iogurt. Jo sóc de l'opinió que una cosa no exclou l'altra, i com abans aprenguin que els líquids no s'agafen amb la ma millor.
En conclusió, fes el que et faci sentir tranquil·la i amb control de la situación. La teva actitud relaxada és part del procés, i una part molt important.
dalmuti, com bé t'ha dit la aseret, no recomanen començar amb els troços fins que el bebè és capaç de mantener-se assegut sol, però sempre hi ha excepcions. El meu fill, per exemple, va començar a gatejar quan li faltaven cinc dies pels set mesos (estava en aquella fase que no saps si s'asseurà o començarà a gatejar) i en aquell moment va decidir que ja no necessitava aprendre a seure, que gatejant s'estava millor. La qüestió, que no va ser fins els 10 mesos, pràcticament, que va aprendre a mantenir-se assegut tot sol a terra. És per això que vaig estar donant-li el menjar assegut a l'hamaquita durant molt de temps (fins que vaig veure que aguantava una bona estona a la trona sense que fos forçat) i si veia que tenia moment crisi, jo mateixa l'ajudava a posar-se recte per a que pogués treure el que li molestava. Vaja, que si hagués hagut d'esperar als 9 mesos (que va ser, més o menys, quan el vaig seure definitivament a la trona) el pobre hauria començat amb l'AC super tard. Has de veure el que demana el teu peque, i si demana menjar cosetes però trobes que no està bé assegut a la trona, asseu-lo a la teva falda, o posa'l a l'hamaquita... és el que he fet jo, encara que sé que no es recomana.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |