La personalitat del segon germà

[jllt]

Hola a tothom,

No sabia ben bé quin títol posar a la reflexió que fa temps que em faig i que voldria compartir amb vosaltres, per si voleu donar-hi la vostra opinió o experiència. Sóc mare d'un nen de quatre anys i una nena de tres, i fa uns mesos que em pregunto de tant en tant, veient els nens com juguen, com es relacionen, com són l'un i l'altre, si la nena seria molt diferent de com és si no hi hagués el seu germà per davant, o si es portessin més diferència d'anys. Em pregunto si seria la mateixa nena o hi hauria diferències. Perquè, a part que sempre va al darrere del seu germà per tot, li segueix la corda també en tot: estan dinant i ell diu que ja està tip, ella també; estan descansant al sofà i a ella se la veu rendida però ell s'aixeca i es posa a saltar i a córrer, ella també; ell explica alguna cosa, o crida, o canta, ella repeteix el mateix; ell vol veure uns dibuixos a la tele, a ella sempre li van bé els dibuixos que vol veure el seu germà; això al marge que els joguets preferits d'ella són els cotxets, els trens, la pilota, i que de moment totes les nines que li han regalat estan arraconades i no les vol veure ni en pintura.

Per això a vegades em pregunto quan deu arribar més o menys el moment, o l'etapa, en què aquest segon germà que tan poca diferència es porta amb el primer, té una personalitat ja més pròpia. No vull pas dir que ella no tingui ja una personalitat força definida, perquè la té, i tant que la té! I es barallen també força sovint. Darrerament, a més, observo que el nen hauria com descobert aquesta mena d'influència que té sobre la seva germana i ho aprofita: "fes això", "fes allò", i com us podeu imaginar sempre li mana fer coses que sap que a mi em fan enfadar ("fes un rot", "escup el menjar", i coses per l'estil, i es fan uns farts de riure que acaben per fer-me riure també a mi ). També he de dir que ell, de tant en tant, demana estar sol, li diu a la seva germana que el deixi jugar sol i ella l'obeeix i també es dedica a jugar sola. Ara la nena començarà P3... però aniran a la mateixa classe, ja que som d'un lloc petit i s'agrupen diversos cursos, i no puc evitar pensar que potser els aniria bé 'desconnectar' l'un de l'altre unes hores al dia. El curs passat, que el nen ja feia escola, ella ho va passar malament les primeres setmanes, suposo que es notava estranya (cap dels dos ha anat a guarderia) i el va enyorar molt. Era una nena ben diferent quan estava sola de quan tornava el seu germà del col·legi, al migdia i a la tarda. I tot plegat m'ha fet plantejar aquesta reflexió, que no és una preocupació perquè la meva germana i jo ens portem també un any (jo sóc la gran) i del meu record ens assemblem com un ou a una castanya, per tant entenc que arribarà una etapa en què la meva filla no tindrà aquest lligam tan estret i vinculant amb el seu germà gran. Que és molt bonic, també ho he de dir, però que no evita que em plantegi com seria la nena si no hi hagués el nen, o si ella fos la germana gran i ell el petit, o si es portessin més temps de diferència.

Ah, i evidentment, si ha de triar entre una cantimplora del Mickey o de la Minnie, tria el Mickey; si ha de triar entre alguna cosa del Rayo McQueen o de la Hello Kitty, tria el Rayo; si ha de triar colors, sempre es decanta pels blaus, liles, i sobretot el negre! (em sortirà gòtica? ). En canvi el nen té tirada pel color rosa (i les samarretes de tons rosats, ell que és molt ros i amb uns ulls enormes i blavíssims, li queden la mar de bé! ). En fi, tot plegat ho podeu definir de moltes maneres, per mi és fascinant.

[Silka]

Hola!
Jo tinc dos nenes.q es porten dos anys, i t.entenc. la seva relacio no es tant dependent com la.q tu descrius pero entenc q fa patir una.mica
Jo penso q la teva nena actuaria diferent sense el seu germa amb el que n.esta tant lligada, pero aixo tu no ho pots evitar i penso q es millor q no li donguis voltes per no fer.te mala sang...
A mi tampoc m.agrada aquesta part q tenen els germans q es porten poc de dependencia, i de fer el q fa l.altre i no el que realment volen, i mes si com tu expliques, el gran ho sap i s.en aprofita...
En fi q segurament serien diferents si no es tinguessin l.un a l.altre i amb el temps penso q la dependencia no sera tant forta pero hi sera i els condicionara per sempre
Be, es nomes la meva opinio... tampoc penso q sigui bo q vagin junts a la mateixa classe , lo millor seria tenir temps propi separats
Pero si no ho pots canviar doncs tambe tindra la seva part bona
Sigui com sigui, no ho podem canviar... tenir.grrmans o un vincle molt fort amb algu condiciona la personalitat, jo crec, vamos...
Anims i quedat amb la part maca

[mordor]

Jo em porto un any i mig amb el meu germà, tot i que jo soc la gran sempre volia fer el que feia el meu germà. Ens passàvem el dia jugant junts, generalment amb joguines de "nen": pilotes, playmobils, pistoles... fins hi tot a l'adolescència jugàvem junts a videojocs. Tot i així a mi m'agrada molt més llegir que a ell i passava moltes estones amb el llibre als dits mentre ell anava en bici que a mi no em feia el pes. Conec a tots els seus amics ja que sovint sortíem junts de festa i el meu marit el vaig conèixer a través seu, ja que estudiaven junts.

És del tot evident que les meves aficions serien diferents si no hagués tingut un germà tan seguit, però no crec que això sigui millor ni pitjor. No em perdo ni un sol partit de futbol, m'agrada veure la formula 1 i les pel·lícules d'acció o de superherois (cosa que al meu home li sembla una benedicció ). Però hi ha mil factors que també influeixen en la manera de ser i no depenen del germans (amistats, estades a l'estranger...)

Jo crec que tots tenim influències de totes les nostres experiències vitals i unes son millors i les altres pitjors, però l'afinitat que tinc amb el meu germà no la canviaria per res del mòn, quedem per sopar, per passejar els nens, per anar a concerts... se que puc comptar amb ell pel que sigui i ell amb mi i crec que això no té preu

[jllt]

Gràcies per les vostres respostes.

Silka, no és que em faci patir gaire aquesta situació. Entenc, com diu la Mordor, que al cap i a la fi és una circumstància més i de mica en mica ella també sabrà fer més coses tota sola sense necessitat d'anar sempre al darrere del seu germà. Ara començarà escola (i no hi puc fer res perquè vagin separats de classe, i tampoc em preocupa pas) i segur que tindrà noves amistats al marge de les que ja té de la colla del germà. La situació que descriu la Mordor em sembla fantàstica. I com que jo també vinc d'haver viscut sempre amb la meva germana un any més petita sense que això m'hagi creat cap problema amb el pas dels anys, doncs em quedo amb la part més bona de la situació: que entre ells dos hi ha una relació fabulosa d'amistat i de companyia, i que per molts anys així sigui.

[SET]

Hola,

els meus fills es porten 25 mesos. La nena és la petita i el nen el gran. Ara comencen a jugar junts, barallar-se... Tenen 3 i 1 any. M'agrada que facin coses junts que juguin. Però també hi ha coses que em preocupen, com heu anat comentant. Per exemple la nena no es mira les seves joguines només busca la del nen: animals, pilotes, cotxes ( no em molesta en excés perquè jo de petita, sent dues germanes a casa, també jugava amb cotxes i les nines no em molaven gare), però penso que tampok prova l'ho altre per imitació del gran.

El que ara em comença a molestar, i aquest dies he tingut alguna enganxada amb amics, és que els comparin. El gran és extramadament sociable, a la guarderia fins i tot ens van dir que era poc comú que un nen de la seva edat es relacionés amb tanta facilitat i amb tothom. La nena és molt simpàtica però no se'n va amb el primer que passa, i la gent que ens coneix però no ens veu amb molta freqüència diuen que és esquerpa. Això em fa molta ràbia, primer perquè crec que no ho és. Aquests dies potser està una mica emmarada, efecte vacances, però és una nena simpàtica i després perquè em rebenta que comparn els germans amb aquesta indiferència... No sé, estic una mica atabalada i preocupada, no m'agradara que tingués complexa d'esquerpa ni res d'això.

En fi, una paranoia, segurament, però no sé, em preocupen les comparacions odioses.
Apa ja m'he desfogat... bufff

[jllt]

Hola SET,

Crec que les comparacions són inevitables, però et dono la raó que arriba un punt en què fan posar de mal humor. És evident que per molt seguits que siguin i per molt que juguin i estiguin sempre junts, com uns bessons, cada germà té la seva personalitat, el seu caràcter, la seva manera de ser. Pot ser que en alguna etapa determinada la personalitat del segon quedi un pèl diluïda per la del germà més gran, segur. Però al final cadascú és com és, i precisament una de les coses més maques i gratificants que trobo és comprovar les diferències entre l'un i l'altre.

A nosaltres ens passa una cosa semblant: el nen és un tros de pa (tot i que des que va a escola s'ha tornat molt bitxo), és de més fàcil portar, i la nena té un caràcter i un geni fortíssims, i és molt difícil de consolar i de dominar. Això, unit al fet que jo sóc d'una família on tradicionalment han predominat les nenes-dones, fa que per part de la meva mare i parentela diversa, hi hagi una predilecció a vegades exagerada, des del meu punt de vista, cap al nen. I em fa molta ràbia. Sembla com si a ell se li permeten coses que a la nena, per ser nena, o per ser la petita, o perquè senzillament és la segona, no se li permet fer. I repeteixo que entre ells hi ha una diferència de 16 mesos, que ara que tenen quatre i tres anys és com si no hi hagués diferència de res, quan es tracta de fer segons què o d'anar segons a on.

I pel que expliques, estic segura que la teva nena no és esquerpa. Tampoc hi ha tantes criatures extremadament simpàtiques, que saluden tothom i fan la rialla de seguida. És més, crec que entra dins de la normalitat que una criatura petita sigui tímida, reservada i mantingui una certa prudència si no coneix aquella persona que li reclama fins a la sacietat un petó, o que li digui com es diu, o quants anys té, o si va a escola... Els adults arribem a ser molt pesats, amb els més petits. Crec que no t'hi has d'amoinar. A més, tot just té un any. En farà molts, de canvis!

[jllt]

Estic contenta: ahir em van dir que aquest curs P3 i P4 aniran separats, de manera que els meus nens aniran en classes separades. La nena va tindre un gran disgust al saber-ho, però crec que li anirà molt bé passar estar sense el germà a la classe. Seran vuit nens, amb una mestra fantàstica per a ells sols, i intueixo que descobriré noves facetes de la meva filla. Els de P4 i P5 aniran junts, seguint el grup del curs passat, 15 en total. Al nen crec que també li anirà bé no tindre la germana sempre al costat. Aviam com anirà!