Dorm al llit amb els pares

[maria30]

Hola, a veures i algú em pot donar un cop de mà.
El meu fill té quasi 1 mes, els primers dies d'estar a casa, a les nits el posavem a dormir al Moises que tenim al costat del nostre llit i es despertava moltes vegades durant la nit, li donava el pit, s'adormia mamant i quan el tornava a posar al moises es despertava i tornem a començar... com que això era esgotador, ara quan s'adorm el deixo al meu llit, i així dormim 3 o 4 hores seguides fins que es torna a despertar per mamar.
Em preocupa que vagin passant les setmanes i el petit s'acostumi a dormir amb nosaltres, sé que el collit és una pràctica que moltes feu servir però no crec que a nosaltres ens funcioni, doncs el meu home no pot dormir amb el nen al llit i a mitja nit acaba dormint al sofà i jo no descanso del tot bé tampoc, clar ara no hem d'anar a treballar i no hi ha problema però quan comencem a treballar... m'amoïna aquest tema, m'agradaria que el petit dormís al seu llitet i no sé com fer-ho, no m'importa que durant unes setmanes dormi al nostre llit però em fa por que després sigui impossible que vagi al seu llit.
No sé que fer, alguna nit he intentat que es quedi al seu moises però plora molt i res el consola, només quan l'agafo a coll i el poso al pit. Creieu que és una etapa i que després la cosa millora? o pel contrari si continuem així després será imposible que dormi al seu llitet?
Ahh durant el dia li poso el moises al menjador i s'hi fa unes llargues mitgdiades, però a la nit no hi ha manera...
Us agrairia si em poguessiu ajudar amb les vostres experiències, sóc una mare primerenca i vaig una mica perduda en aquest tema.
Gràcies!

[Lula1]

Hola Maria30,

Jo no et puc ajudar massa ja que nosaltres fem collit, el Max té 19 mesos i des del primer dia que dorm amb nosaltres al llit. De seguida vaig acoplar el bressol al nostre llit, traient una de les baranes i així hem guanyat una mica d'espai, tot i que la majoria de nits dorm en el nostre llit i el seu pare i jo en un espai minúscul, tot i així per nosaltres és el més còmode ja que el Max encara es desperta molt a la nit i fa pit. No et puc dir si el que li passa al teu petit és una fase o no, però potser jo li posaria el bressol com una extensió del vostre llit i el faria dormir allà, quan es desperti tu t'hi pots acostar sense haver d'aixecar-te i li dones el pit. Potser d'aquesta manera ell s'acostuma a dormir al seu bressol però al costat de la mama, pensa que necessiten molt el nostre contacte costant.

Et recomano també que et llegeixis el llibre de la Rosa Jové, Dormir sense llàgrimes, no et dóna solucions però si que entendràs les fases del son dels petits.

Poc a poc ell anirà dormint més i millor ja ho veuràs! Ànims!

[clod]

Mira, cada cas és un món, però t'explico la meva experiència. vam començar com tu: quan el deixava al moisés plorava, però si dormia amb mi tot anava molt millor (normal, estem dissenyats per dormir amb la mare, sentir la seva escalforeta...). jo tampoc el volia posar entre el meu home i jo perquè el nostre llit és petit i nosaltres grans... així que vaig fer el llit en sidecar (enganxar un llitet al nostre, si ho busques pel google imatges ho veuràs claríssim) i oli en un llum!! i n'estic taaaaaaaan contenta que no tinc cap ganes de passar-lo a la seva habitació, perquè és preciós dormir amb ell al costat. Jo era de les que abans deia que el nen a la seva habitació, etc etc i ara m'he convertit del tot. quan ho provis ja ens ho diràs, perquè de debò que no hi ha res més bonic que dormir junts (però sense destorbar-nos

[rundi]

Hola!
Cada nen és un món i, afortunadament, no són una ciència exacta. Penso que esteu fent el correcte. És molt petit i lògicament et necessita a prop. Per poder estar tranquil necessita la teva olor, saber que estàs a prop!
Pensa que ara et sembla un món, però es fan grans de seguida, no cal tenir pressa!!
Amb la meva nena gran no vam fer collit. Amb el petit si, vuit mesos dormint ben juntets cada nit. Ara, a punt de fer un any, dorm solet al seu bressol.
I si, jo també em preguntava fins quan, em queixava i em llevava als matins feta un nyap.
Però ara, què vols que et digui, de vegades ho trobo a faltar!!
Amb això vull dir que facis cas al teu instint. És petit i et necessita. Ho estàs fent bé! I passarà. O coneixes algun adolescent que dormi amb els papes? ;) :)

[sandrajuli]

A mi tothom em deia com tu... Que s'acostumaria a dormir amb nosaltres i mira... Ell solet ha decidit canviar d'habitació! O sigui que res és per sempre.
(Té 5 anys i mig... Però han sigut 5 anys i mig de dormir plàcidament, sense por ni plors...)

[Bacilos]

Maria, penso com la rundi. Cada nen és un món.

Tinc una nena de 4 mesos i mai ha volgut dormir soleta al seu bressol i només s'adormia als meus braços. Quan s'adormia al pit i només fer el gest d'aixecar-me del sofà per posar-la al bressol ja es despertava.
Situació actual: li dono el pit en el nostre llit i quan està molt adormida la passo al seu bressol. Es veu que ara deu tenir un son més profund i em fa dormides de 3-4 hores i fins i tot alguna sorpresa de 6-7 hores.

Ja veuràs com anirà canviant. Però si vols, també et recomano que llegeixis algun llibre, et pot donar idees.
Jo he llegit que per a que es quedin més al seu bressol és deixar-los i quan comencen a plorar agafar-los per calmar-los i tornar-los a deixar. Es veu que cada cop van deixant de plorar però és un mètode molt cansat per mi i no tinc paciència.

Ànims!

[Aquitania]

Hola!
La meva experiencia sabent q cada nen es un mon, i el meu es moooolt tranquil: tambe es despertava pero li posava xumet i em quedava amb una ma a sobre d'ell.
No es adicte al xumet (ja ni el vol) i es mes cansat, pero quan hem dormit amb ell no hem descansat res...
I no s'adorm sino fa el seu pit x dormir! Jejeje! I dorm al seu bressol tant rebé :)

[helljedi]

Hola,

coincideixo amb totes en que cada nen és un món. A nosaltres al principi ens feia por dormir amb ell per aixafar-lo. I vam acabar fent-ho per necessitat, es despertava si el movíem, i no descansàvem i anàvem baldats. Al final pels tres era millor dormir junts, li donava el pit i es quedava adormit entre els dos. Posàvem dues tovalloles a mode de xurro al seu costat, i nosaltres dormíem pràcticament sense moure'ns, però era millor dormir 3h mig quiets q no dormir-les. No podíem posar el moisés en sidecar, no hi cabia. També tenia dubtes sobre si s'hi acostumaria, però en aquell moment lo important era reposar forces. Al cap d'uns pocs mesos,el vam poder anar movent al moisés. I finalment abans dels cinc mesos el vam moure al seu llit per provar ja que es despertava varios cops i coincidia amb que nosaltres sense voler fèiem soroll, al buscar el pijama, aixecar-nos al lavabo... I deuríem tenir raó, per què a la seva habitació dormia unes 6 o 7 horetes seguides. Nosaltres el volíem a l'habitació, però ell tenia el son lleuger. De tant en tant encara dorm amb nosaltres (acaba de fer tres anys), li encanta i a nosaltres tb, tot i que ens despertem una mica cruixits, però és màgic.

Ànims i ves provant. Ells evolucionen molt de pressa, i si em permets el consell, de tant petits i primerenca, fes proves i lo que funcioni, sense prejudicis ni importar-te el que et diguin (mentre no sigui tema salut/seguretat), si funciona, ho fas. Ja hi haurà temps d'anar ajustant-vos i adaptant-vos els tres.

[ariun]

Hola,

La meva experiencia es la de dos nens de 4 anys i mig i dos anys i mig.El primer va marxar als dos anys del llit, el segon encara hi és. Ens em anat adaptant a les etapes del son de cada nen i aixi em anat sobrevivint.

Jo crec que si et llegeixes el llibre dormir sense llagrimes, o directament a la seva web
http://dormirsinllorar.blogspot.com.es/ ... n%20Llorar
Veuras que el que us passa és la cosa mes normal del primer món ( perque hi ha paisos on aquest problema no existeix perque simplement no hi ha habitacions, o perque els nens dormen amb els pares per cultura).

El que et vull dir es que el primer es entendre les necessitats biologiques dels bebes, tant tu com la teva parella, i despres buscar solucions als problemes que tenim els adults, com per exemple:
_ si els tres us molesteu al llit podeu afegir una cuna sidecar ( o el bressol sense barana enganxat al llit), o que un adult dormi en una altra habitacio ( a l'habitacio del bebe ja montada amb el llit gran per exemple)

La meva experiencia personal m'ha demostrat que cada nen és un mòn, i que els patrons de son dels nens van canviant fins als tres anys aproximadament. O sigui que no vol dir res que faci una setmana que nomes es desperta dos vegades, de cop es tornen a despertar 8 vegades i aixo destrossa qualsevol persona adulta treballadora.

Solucions magiques no n'hi ha, nomes adaptacions de les situacions per cada familia, i una coseta que jo sempre dic als pares ( homes) que es queixen que no poden dormir amb el bebe al llit. Els hi dic que un bebe nececessita la mama, pero que ells si que son grandets per dormir solets en una habitacio, que al cap i a la fi els pilars de la familia sou la parella, i necessiteu estar descansats per ser uns bons pilars. I sobretot enteneu que el problema el tenim els adults, no els bebes. Per tant les solucions solen passar per daptara-nos de la millor manera a les seves necessitats.

Anims que tot son etapes que cal anar passant per a que els nostres bebes siguin nens cada dia mes grans. Que els dies passen mes rapid del que volem.

[siormi]

Hola Maria30,
el meu peque aviat farà 14 mesos i reconec que els primers mesos em passava el mateix que tu. Ben adormit, com un soc, enganxat al pit, el treia, el posava al moisés i ale!!! els ulls oberts com taronges i plorant. Tornem-hi, pit altre cop i tornem-ho a provar però res de res, ell volia dormir al nostre costat.
Varem optar per posar el coixí de lactància entre el meu home, qui dormia com un soc, i el nen, jo "dormint" al costat del nen sense ni moure'm.
No descanses gens i si a més a més afageixes que el nen és de poca son... Ufff...
Però tot passa. Cap als 4-5 mesos, vam aconseguir que s'adormis al seu moises. Cada dos hores despert però almenys en dormiem dues "tranquils".
A quasi 10 mesos el varem portar a dormir a la seva habitació al seu llit de baranes, després de sentir-me que segur que no dormia perquè el teniem a la nostre habitació i sentia la meva olor... Doncs tanta saviesa res de res, el nen en el seu llit, en la seva habitació i es continuava despertant. Jo anant d'habitació en habitació.
Però AL.LELUIA!!! Cap als 12 mesos tot va canviar, ara es sol despertar 1 com a molt 2 cops a la nit, si es troba bé i no fa molta calor, i s'adorm sol a la seva habitació.
Tot passa però mentre dura es fa etern...
Cadascú ho ha de fer com pot o com el/la peque "mana".
Un petonet.

[Sol1411]

maria30, nosaltres també vàrem començar així, la nena amb nosaltres quan no volia dormir, és a dir quasi tota la nit. jo no sóc partidària del collit però era una necessitat fer-ho així. La família ens van dir de tot.
Però als dos mesos va fer un canvi i va començar a voler dormir al seu llit de baranes (no tinc moisés). Ara amb tres mesos i mig dorm al seu llit a la nostra habitació i fa unes 7 hores seguides. i si es neguiteja la posem amb nosaltres una estona fins que s'adorm.
Però com diuen, cada nen és un món.

[itzel]

Jo he fet collit amb els dos i els he disfrutat molt però ara encara no hi ha manera que la gran (té 5 anys i mig) vulgui anar al seu llit. Jo dormo amb el petit i el meu marit dorm amb la gran. Ara ha canviat l'horari de feina i ha de marxar a treballar molt aviat i quan veu que està sola al llit es posa histèrica de por i diu que està sola. He intentat negociar de varies maneres que dormi sola al seu llitet però no vol. Té moltes pors que no sé d'on surten. Sé que el meu cas no es normal i arriba un dia que volen anar sols al seu llit i jo segueixo recomenant fer collit tant per els pares com pels nens.

[sandrajuli]

és estrany itzel... perquè el més normal és que els que fan collit no tinguin por. Haureu d'investigar d'on vé aquesta por... i potser dormint amb el germanet s'arreglarà la cosa, no?
Segur que hi haurà un dia que voldrà anar sola, però no sé on vaig llegir que entre els 5 i 7 anys tots els que han fet collit volen dormir sols...
No sé,...

[maria30]

Moltes gràcies a totes per les vostres respostes! M'alegra saber que el que li passa al meu petit és normal i que només es qüestió de temps i paciencia.
Parlant amb la gent del nostre entorn a vegades em dona la sensació que el meu fill és l'únic que té dificultat x dormir i això em feia pensar que potser estavem fent alguna cosa malament, a més quan dius a la familia o amics que per poder dormir a les nits el posem al nostre llit, molts es posen les mans al cap!
Suposo que al final es tracta de seguir el nostre instint i pasar una mica del q diu la gent!

[Bacilos]

maria30 acostuma't a sentir de la gent del voltant que els seus nens són perfectes!!!!!
A mi em va ajudar molt (i segueix sent-ho) quedar amb mares amb criatures de la mateixa edat que la meva i veuràs com ens passa a moltes el mateix!

No vaig pensar en dir-t'ho però una opció és un llitet enganxat al vostre. Ho heu probat? Ho heu pensat? És com fer collit (però ell estarà al seu llitet) però estaràs més ample!

[cargol]

Doncs nosaltres vam pensar d'un inici q els nens(soc mare bessonera) havien de dormir a la seva habitació, ja q la nostre és petitona i q eren prematurs i q si havien d respirar el q nos expulsavem, q el meu marit es fumador...i q tenim llit gran pr dormir 4...i desde un inici ens ha funcionat. Primer dormien al moises pr el poc temps els vam canviar llit d baranes i genial.
Pr com han dit les companyes cada nen és un món.

[mdemare]

Al principi, a nosaltres ens feia por dormir amb ell i dormíem fatal. Poc a poc et vas acostumant i dorms tranquil. Ara el trobo a faltar sino hi és.

[ariun]

Jo crec que lo millor per dormir els nens es fer el que a cadascu li va bé.
Sense grans solucions universals, acceptar que hi ha etapes que haurem de passar amb els nens al mateix llit, en un sidecar, o en una altra habitació. Pero passar-les sabent que totes son normals.

[entrerius]

nosaltres ho vam "solucionar" posant el llitet de baranes pegat al nostre sense la barana lateral. El vam posar en sidecar. El pare en una punta, jo al mig i el petit teòricament al llitet petit. De tota manera, el petit sempre estava al meu costat, dins el nostre llit, però al menys vam guanyar una mica d'espai i ens vam treure la por a que caigués del llit.
Dormir, dormir....no ho vam aconseguir el petit es despertava cada 2x3 igualment...però al menys vam guanyar espai i seguretat