El meu home no està tan a favor del collit com jo

[ariun]

Hola, com diuen les noies, es un tema que heu de parlar i consensuar els dos.
En el nostre cas, hem dormit amb el nen nomes un parell de dies ja que estava nervios i no hi havia manefa de dormir-lo. I a mitjanig l'hem portat al seu bressol.
No som gaire partidaris perque cap dels dos descansem, i peti qui peti jo em llevo per donar pit ja que el nen no si sent comode mamant estirat. Aixi q ja m'es igual...
Ara be, als dos ens encanta llevar-nos amb ell al llit, ja aue quan mama sobre les 8 el poso entre els dos i aguantem fins a les 9, pero a partir de setembre res de res...

Aquitania el teu bebito es molt petites encara. Segons la meva experiencia son tres anys de canvis nocturns. Encara heu de passar les crisis de creixement ( que es desperten cada horeta plorant) , la fase del gateig/caminar ( hi ha nens que els afecta a la nit i es desperten sovint), alguna que altra malaltia ( que fa que les nits siguin llargues), o simplement que tenen fred/calor o sed.

La veritat es que cada familia és un mon, pero no us desespereu, busqueu solucions per a que tots estigueu el maxim de descansats possibles, i quan desesperis pensa que dura un temps, tots acaben dormint tota la nit.
I

[ariun]

Xirimoia, a casa nostra va ser al contrari. A casa va ser el meu home que es va negar a que dormís sol, abans de tenir-lo fins ja ho va deixar clar. Ell va ser el que em va dir que dormiria amb nosaltres fins que fos més gran, que res d'habitacions separades. Jo vaig acceptar i la veritat és que amb la cesària i el pit era la solució més raonable per tots.

Als 3 anys, aproximadament li vam fer l'habitació, i ara la fa servir mitja nit, l'altra mitja ve cap al nostre llit.

Toni, et volia comentar, que tot i que el meu home fos el que em va induir al collit, cal dir, però, que molts dies ha emigrat al sofà, voluntàriament, per dormir millor.
Cal dir que molts dies la música celestial del collit idíl•lic al nostre llit sembla una simfonia de grunys i rugits pròpia d'un cau de lleons amb esbatussades com a coreografia......
Cal dir que les nostres esquenes estan fetes pols i la paciència molts cops també
Cal dir que desitgem que arribi el moment, tot i que sabem a la perfecció que el trobarem a faltar
Cal dir...... però, que en cap moment, ni el pare ni jo, tot i que molt subtilment intentem fer-li colar, hem forçat mai al petit a assolir una força que encara no té.
I per tot això li agraeixo profundament al meu home.

M'has tret les paraules de la boca.

[Aquitania]

[q


Aquitania el teu bebito es molt petites encara. Segons la meva experiencia son tres anys de canvis nocturns. Encara heu de passar les crisis de creixement ( que es desperten cada horeta plorant) , la fase del gateig/caminar ( hi ha nens que els afecta a la nit i es desperten sovint), alguna que altra malaltia ( que fa que les nits siguin llargues), o simplement que tenen fred/calor o sed.

La veritat es que cada familia és un mon, pero no us desespereu, busqueu solucions per a que tots estigueu el maxim de descansats possibles, i quan desesperis pensa que dura un temps, tots acaben dormint tota la nit.
I[/quote]

Suposo q ens falten aquestes fases ;) be, alguna de creixement ja hem patit pero nomes fa que mamar mes sovint :p de moment sembla q hem tingut sort. I els canvis ja vindran i anira be llegir les vostres experiencies :)

[Mara17]

Doncs o el meu home m'ha enganyat molt o a ell li encanta dormir amb els nens (de fet, cap dels dos diu res de canviar-los d'habitació; i mira que ens ho pregunten, perquè ja dormen tota la nit, etc., etc.). Nosaltres fem sidecar a banda i banda (si no necessitaríem un king size) i oli en un llum. Dormim tota la nit i si algun cop m'he despertat últimament és per la calorassa que ha fet. Sé de gent que ha abaixat matalàs a terra pel tema caigudes i al final s'ha fet un campament a l'habitació que els ha permès descansar millor (perquè això ha fet que poguessin afegir algun matalasset).

[nacristai]

Nosaltres collitem en teoria amb sidecar, a la practica el senyor ocupa mes espai del nostre llit q nosaltres, com
Vivim en un pis molt petit de 2 hab ara que arribarà la petitona hem preparat l'altre habitació pel gran ja que tots 4 no cabem a la nostra habitació, i creieu-me si us dic que tenim molta pena de separar-nos. I al meu home li encanta dormir amb ell, tant es aixi que ara hem estat a l'alberg de berga en el programa de vacances en família ha estat ell qui ha dormit TOTS els dies amb el petit i no pas jo, com diu el meu home, no hi ha plaer mes gran que dormir amb qui mes estimes, i a qui més s'estima és als fills,no?

[entrerius]

M'has tret les paraules de la boca.

vosaltres també dormiu en un altre cau de feres???
Per cert, moltes felicitats família!!!! ja he vist que aviat en sereu un més (o una....)

[ariun]

M'has tret les paraules de la boca.

vosaltres també dormiu en un altre cau de feres???
Per cert, moltes felicitats família!!!! ja he vist que aviat en sereu un més (o una....)

Gràcies entrerius.. si ja veus... dos es poc. I aixo que l'Albert ja fa dies que va marxar del meu llit per anar a la seva habitació ( amb son pare eh!) pero el Jordi... fa que el meu llit sigui un cau de feres!

[entrerius]

El Jordi el vaig veure tant petitó que ja ni me'n recordo.....

Avui precisament, l'entreriusu ha abandonat el llit amb un emprenyament considerable per un cop del nostre adorable cadell....
Quan ve al llit, en qüestió de 3 segons, té l'habilitat de fer-se un embolcall amb el llençol, del que no és pot desfer. Evidentment, deixa al pare sense res per tapar-se, i a mi, que estic al mig de l’entrepà, entre que un estira i l'altre no es pot desfer, em quedo xafada com el xolís .... Quan ja no puc més, poso al petit el mig i aleshores li toca el rebre al pare a mi sempre em dona la cara o el cap i a ell li toquen els peus, que sempre tendeixen a posar-se en posició horitzontal....
En fi....històries de collit......

[laurita6]

nosaltres vem fer collit fins als dos anys, ara ya dorm a la seva habitació pero basicament perque s'ha fet gran i es mou molt molt i no descansem cap dels tres.
la ser una cosa natural no vam decidir fer collit o no, simplemet la vem posar al llit i ya està.ara la trobo molt a faltar encara que es veritat que es dorm millor, pero tenim molt clar que amb el segon farem el mateix.

[Toia]

Nosaltres ja som 4 al llit! La nostra habitació és molt petita, vam posar un llit individual enganxat al de matrimoni i ens hi va cabre ben just, els matalassos van de paret a paret (per tant no hi ha perill de caigudes). Jo dormo al llit individual amb la petita, i el meu home dorm al llit de matrimoni amb la gran. I ell encantat! Amb la gran vam començar a collitar per temes de supervivència, jo ja no m'aguantava dreta. Amb la petita el meu home ja no va voler ni muntar el llitet de baranes, des del primer dia va venir al llit amb nosaltres. Quan siguin més grandetes ja les passarem totes dues juntes a la seva habitació! Però de moment no tenim cap pressa...

Quan vaig parir, ara fa 2 mesos, em va sorprendre molt que una llevadora de l'hospital (les que assessoren en temes de lactància) em recomanés fer collit! Potser de mica en mica les coses canviaran...

Ah, me n'oblidava! En Mic i en Timmy també colliten cada nit amb nosaltres...

[franz75]

Nosaltres no fèiem collit, de nit, però quan feia la becaineta de mig matí, al voltant de l'any, ens n'anàvem tots dos al llit, el nen i jo, mentre la mare treballava. Ara ja no fa la becaina al matí, i al nostre llit no hi ha dormit més, però jo encara trobo a faltar aquelles estonetes.

[xirimoia]

Nosaltres no fèiem collit, de nit, però quan feia la becaineta de mig matí, al voltant de l'any, ens n'anàvem tots dos al llit, el nen i jo, mentre la mare treballava. Ara ja no fa la becaina al matí, i al nostre llit no hi ha dormit més, però jo encara trobo a faltar aquelles estonetes.

La meva cada dia es mou més i es fa complicat dormir tots tres, però encara resistim una mica més. Sé que jo també ho tobaré a faltar, i molt, quan ja no dormi amb nosaltres. És tan bonic!!!