Com convèncer al futur pare?

[marialluis]

Hola a tothom! Sóc la Maria i fa temps que us vaig llegint, mentre vaig aprenent moltíssimes cosetes a través de les vostres experiències.
He estat mirant pel fòrum, a veure si vosaltres parlàveu sobre com convèncer al marit, per formar una família. Us explico el meu cas ja que l'entorn familiar que estic vivint no és ben bé igual que els que estic llegint per aquí i m'agradaria rebre alguna opinió d'algú extern.
La meva parella, en Lluís i jo, fa 4 anys que estem vivint junts. Quan tenia 20 anys jo vaig tenir un problema amb els ovaris: un me'l van treure i l'altre me'n van deixar la meitat. Em van dir que entre els 20-25 anys intentés ser mare, ja que era la millor època, i per evitar posteriors possibles problemes.
Ara ja en tinc 27, al novembre faig els 28, i encara no sóc mare. L'hivern passat jo ja volia començar a deixar de prendre precaucions mentre tenia relacions sexuals amb en Lluís, però ell sempre ha tingut els preservatius a mà! quin desastre! per tant el meu desig ha quedat aturat una i altra vegada; i a sobre no sé com dir-li exactament que vull ser mare a curt termini.
A vosaltres us ha passat alguna cosa semblant?
Durant l'estiu he estat treballant moltíssim sense tenir quasibé temps de gaudir de la parella i ara que començo a notar la baixada de la gent, volia tornar-li a proposar a veure si ha canviat d'opinió, però,...
Aquest passat diumenge dia 28 vam tenir una tarda/vespre de bogeria sexual i jo li vaig dir que m'agradaria que algun dia em fes mare i que volia que no es posés el preservatiu. Em va dir un NO rotund i no va dubtar ni 10 segons en posar-se el preservatiu!
Estic molt capficada en tot aquest tema, i crec que m'està afectant massa; a veure si em podeu aconsellar,...
Bé, perdoneu tot aquest rotllo, però necessitava treure-ho de dins.
Gràcies per endavant,
Maria

[mel29]

.

[kabbisa]

Jo ho parlaria amb ell.

El nostre cas també va ser diferent (en aquest cas era jo la q deia q sí però no), i recordo que "la conversa" va durar dies i dies (jo estava molt dubtosa)...
Per si et serveix d'algo, jo obria el tema sempre "a sac"

Fent l'amor, ho sento, però no crec q sigui el moment.

[charito]

El que has explicat aqui li has de dir a ell. Si en un moment de "calenton" li dius que "algun dia" vols que et faci mare no em sembla gaire clar.

Aneu a sopar i li expliques que vols que sigueu una familia i aviat, proposali una data, per nadal per exemple i aixi li dones tems que es faci a la idea i li treus pressio al tema i escolta el que t'hagi de dir ell que es l'altra part, parleu clar i intenta arribar a un compromis.

Nosaltres sempre ho hem fet aixi amb els temes importants parlar, parlar i escoltar.

[marialluis]

Bon dia, gràcies per respondre'm tant ràpid.
El meu company sap el que em va recomanar el metge, i sap que com més tard més problemes puc arribar a tenir.
Mel29, pel que hem parlat altres vegades, ell sí que en vol tenir, però no sé quan.
Kabbisa quan altres vegades he obert el tema a sac, noto que ell no en vol parlar, i a vegades si insisteixo massa acabem “mig discutits”. No és que ens enfadem ben bé però no entenc el que passa, que ell evita el tema. Per això aprofito el calenton, com diu la charito per deixar-li anar. Potser no és el millor moment, el problema és que no sé quan és el bon moment.
Ah si sortim a sopar i en parlem, parlem i escoltem, tenim el risc d'arribar a casa enfadats.
Aix, no sé si m'estic tornant a capficar massa, però no sé fins a quin punt és normal.
Podria ser que tingués por de ser pare? Si li dono un ultimatum, com dius mel29, perquè jo no hi penso renunciar a ser mare, també tinc por de pressionar-lo massa.
Novament, gràcies pels vostres consells.
A veure si puc treure'n l'entrellat de tot plegat ben aviat.
Maria

[cuski]

Parleu sobre el tema, no et tallis, és un tema prou important per tenir-ho clar. Peró no abans de fer l'amor, això talla el rollo i segur que la resposta és no. Tot sopant, passejant, prenent una copa... Sigues molt sincera i mostra-li el teu desig i necessitat, ha d'entendre que no pots perdre el temps! Ànims!

[entrerius]

parlar-ne obertament sempre és la millor opció. Planteja-li a la teva parella, en un moment tranquil, tal qual ens ho has explicat aquí, mostra-li la teva por degut a la recomanació...... i a veure que en surt.....

[numa1982]

Jo et diria el mateix que les companyes: si per tu és important, ell ho hauria de saber. Potser li podries dir que fixés ell la data i a partir d'aquí ja veus com evoluciona la cosa.
Nosaltres tenim una parella d'amics on ella ja es vol casar i tenir nens (tenen 31 anys els dos) i ell sempre diu que ho farà quan no quedi més remei. El cas és que quan aquest any en el grup d'amics hi ha hagut un casament, nosaltres esperem el primer nen i uns altres amics estan buscant el segon. A ella se la veu trista perquè formar una família ha de ser un projecte compartit, no una imposició.
Total, tot aquest rotllo per dir-te que potser és millor estar "mig discutits", aclarir el tema i prendre mesures que no pas esperar que en un moment de "calentón" ell claudiqui i llavors se'n penedeixi o t'ho retregui.

[kabbisa]

Aprofita una tarda que estigueu sols, o un cap de setmana,... I no pretenguis prendre una decisió llavors....
Si ell no ho te clar, una conversa en una tarda no farà que els seus sentiments s'aclareixin i "vegi la llum"...

El cas és que si ell finalment decidís qie no vol ser pare, és millor saber-ho ABANS de quedar-te en estat, no?

[mel29]

.

[dolçeta85]

Hola Maria! EL cas que expliques és un tema molt delicat, jo com t'han dit les altres noies, intentaria explicar-li lo important que és per tu ser mare, i potser ell deixant-li temps ho analitza i es va fent a la idea...a vegades és difícil el donar el important pas de dir si vull tenir un fill... no és qualsevol cosa i potser li fa respecte...

[marami]

Hola Maria, jo fare 28 anys al Octubre. Fins fa 2 setmanes els 2 teniem feina i tot ens anava be. Pero jo m he quedat sense feina. Jo tambe tinc el desig de ser mare i li anava dient, pero com tu dius acababem mig enfadats. El meu cas tambe era un NO rotund per part seva, el que ho he fet ha estat anar treuent el tema constantment i amb petits comentaris.. Sense allargar massa, el nostre ambient d'amics mes proper ha acompanyat perque ja tenen fills i una noia de la meva edat esta de 7 setmanes del segon. Dons be jo li deia que el dia que vulgues ell m hauria de començar a prendre yodocefol que em va receptar el gine. Dons un dia passavem per davant d'una farmacia i li dic que? Compro les vitamines? I em diu si! Vaig aparcar! Vaig flipar que estava molt negat! Crec que s ha de trobar l equilibri entre no pressionar masa i ferli entendre que mai renunciaras a ser mare i que vols ser mare jove!pero si que s ha d anar insistin. Jo en moments de caleton tambe li havia dit que no es poses el preservatiu i ell anava a posarsel correns! S ha de buscar una situacio receptiva i de calma! Ja se que es molt dificil, anims maria que tu pots!!!

[munat]

Hola bonica!!!

Estic totalment d'acord amb la resta de companyes. Aprofita una tarda de passeig, una sortida de cap de setmana, i exposa tots els teus sentiments envers de decisió de tenir fills. A mi em passava una mica al revés, jo sempre he volgut una família, però mai era el moment i ell en canvi ho tenia claríssim. A base de dir-me mira que maca està aquesta noia embarassada, no t'agradaria tenir un petitó com aquesta altra... el vaig veure tan il·lusionat a ell que a poc a poc em vaig anar convencent que mai hi ha un moment més ideal que l'ARA MATEIX i així vam decidir començar la búsqueda aquest setembre.

Jo treuria el tema sovint, que vegi que és algo que et preocupa i fins que es decideixi.

Per cert, jo també tinc 27 anys i el novembre en faig 28. És una edat prou ideal per ser mare no?

Petonets i ànims

[charito]

No se jo crec que hi ha temes que no s'han de deixar passar per por a discutir, sino es van cangrenant i al final es pitjor.

Discutiu si cal i ja fareu les paus (o no) pero no deixeu de explicar com us sentiu, sobretot intenta esbrinar que en pensa ell sense evasives, diga-li que necessites la seva opinio sino no saps on aneu com a parella.

[jllt]

Maria, comparteixo l'opinió que t'han donat fins ara. En el meu cas, i en tots els àmbits de la vida (personal, professional, tots), a mesura que em faig gran i passen els anys més m'adono que a l'origen de pràcticament tots els problemes, enemistats, discussions, malentesos, conflictes, crisis, ruptures... el que sigui, sempre hi ha la falta de comunicació. Si ja fa quatre anys que viviu junts no heu de tindre por de parlar de res amb claredat, i encara menys quan es tracta d'un tema transcendental en una parella. Només sabent què pensa ell exactament, i tu sent conscient del que realment vols, podeu parlar del vostre futur com a parella, o com a família. Busca moments de tranquil·litat per parlar-ne, però vulgues tindre la seva opinió molt clara, perquè com deia alguna altra noia més amunt, amb molt bon criteri, si aquests temes es van deixant passar sense saber exactament la postura de l'altre, s'enquisten i acaben petant un dia o un altre.

Molta sort.

[picara79]

Bones noies

Doncs se perfectament el que sens, el que et passa pel cap i la impotencia que deus tenir !!!

Jo portaba 13 anys amb la meva ex parella i tinc ovaris microqusitic i hipotiroidisme i el metge tb em va dir que no m'esperes massa que quan mes esperes no te perque pero pot ser que costi mes.

Doncs resulta que jo vaig fer servir la tactica d'anar dient-li en un sopar i posant dates, vinga per nadals, vinga per vacances i quan arribava la data res ... doncs l'any passat al fer 33 anys ho vaig veure clar i no vaig poder aguantar mes i me l'estimaba molt pero això ja no ho podia aguantar mes i vaig dir marxo i vaig marxar.

Ell no s'ho creia pero jo em vaig fer forta i ho vaig fer, és cert que ha vingut al darrere i ho ha passat fatal cosa que jo tambe pero en cap moment va fer cap pas per dir noia entenc el que vols i ho vull jo també. No era per mi i estaba clar.

Ara fa 9 mesos vaig coneixer a la meva actual parella i vem anar a viure junts de seguida i aquest mes començem el primer mes de cerca !!! Estic molt contenta.

Amb aixo us vull dir que jo tenia clar el que NO volia i vaig anar a pel que volia. No vol dir que totes les relacions s'hagin de trencar pero a mi em va fer obrir els ulls del que estaba vivint i del que em feia patir viure en una situació aixi.

Molts petonets i molts anims que se perfectament pel que passes, amigues embarassades, companyes de feina .... a mi fins i tot m'ho amagaba fins que clar obviament me'n adonava amb el temps.

[mel29]

uau picara, què bé que hagis trobat la persona!! i què valenta!!!

[munat]

Picara em sembla genial el que vas fer. Això sí que és tenir les coses clares (clar que en el seu moment no debia ser fàcil) i m'alegro que hagis trobat una parella que pensa igual que tu i que aneu cap a una mateixa direcció.

[picara79]

Bones

mel29 i munat la veritat es que no va ser gens facil pq clar 13 anys de relació vulguis o no és que has de donar moltes explicacions a tothom i clar que pensen sempre que tens a un altre . Doncs no en tenia a cap mes pero amb els anys et vas adonant que tu ho fas tot per l'altre persona i l'altre persona s'ha de donar compte del que tu vols.

Ho vaig passar fatal a mes era jo la dolenta devant de tothom pq no l'hi habia donat una segona oportunitat i jo em sentia com la merda mes grossa pero vaig seguir endavant.

Al cap de 3 mesos de deixar-lo vaig coneixer a la meva actual parella i la definitiva n'estic segura em mima em cuida, em fa sentir la dona mes feliç i especial !!

petonets noies i si una vol es pot us ho dic jo que va ser molt i molt dificil pero ara no ho canviaria per res del mon tot el que estic sentit ara es fantastic i apunt de fer els 34 anys jejeje

[ximhy]

Maria, estic amb les companyes, aquest és un tema molt important i heu de parlar-ne seriosament, que et digui el seu punt de vista i quina visió de futur té... tenir un fill és cosa de 2 i si ell no està per la labor hauríeu de parlar i veure què vol ell, si ho veu com un futur llunyà o no es veu sent pare directament... mira la picara, "entre pitos y flautas" van passar 13 anys per adonar-se del que volia, millor dit, del que no volia!!

Picara79 guauuu quina història la teva i que valenta i forta que ets!! m'alegro que ara sí puguis viure el moment que tant volies, feliç i amb una parella que et mima i sí vol el mateix que tu!