Mares que viatgen per feina

[r2112]

Hola noies!! acabo de donar amb aquest fòrum que no havia vist!! i m'ha encantat!!!
I volía preguntar-vos una coseta, no sabía on publicar el missatge així que ho he fet a general.

Volía saber experiències de mares que viatgen per feina.

Jo tinc un nen petit de 15 mesos, quan estava embarassada va finalitzar el meu contracte, i he tingut la sort de poder estar amb ell fins a l'any. Peò per motius econòmics vaig haver de buscar feina i just quan va fer 1 anyet vaig començar a treballar. Al principi estava molt contenta, la feina m'agrada moltíssim, és del que he estudiat ( que això ja és un miracle en els temps que corren) i no tinc un mal horari ( de 9 a 18h) tot i que em sento moltes vegades culpable i trista per passar tant poques hores amb el peque... pero quen arribo a buscar-lo i el cap de setmana no em separo d'ell ni un segon!!

Bé fins aquí més o menys tot bé, el problema està en que per contracte, durant dos mesos 8 de març a maig aprox) he de viatjar i fer nit fora de casa en més d'una ocasió...Quan comenci a fer-ho el peke ja tindrà gairebé 20 mesos, però nomès de pensar-ho m'agafa un neguit!!

No estaré fora els 3 mesos seguits!! potser he d'estar fora 3 dies una setmana, l'altre dos dies...el que si és probable que arribi tard a casa més d'un dia....

Fins ara no m'he separat mai d'ell per dormir! bueno si, una nit per feina també, va estar a casa amb el papa i la cosa va anar millor del que em pensava... però s'em fa dur el fet de no veure'l en 2 o 3 dies, o veure'l tan poquet durant la setmana!!

Sé que està amb el seu pare i que estarà molt bé, però no puc evitar parar de pensar....

A més no sé com ens organitzarem amb el pare, ell fa torns, dues setmanes de mati, dues de tarda...quan vagi de matí i entri a les 6, si jo estic fora haurà de dormir a casa de la iaia o que ma mare vingui a casa.... i estarà moltes hores amb les iaies....

Bé volía saber la vostra experiència!! com us ho monteu, com us sentiu, com ho heu afrontat, com ho han passat els pekes.... bé tot el que em pogueu dir em servirà!!


Moltíiisimes gràcies!!!!

[toska]

Jo el que et puc dir, es que la meva filla passa molt de temps amb les avies, també tinc un horari molt extens i mai puc sortir a l'hora...
així que molts dies el bany i el sopar el fan les avies....

Jo penso que ella ho nota, però esta molt be amb les avies, jo soc la que ho passa pitjor, se que m'estic perdent els millors moments de la seva infantesa, però no podem fer res, hem de treballar...

El que si que faig és que quan estic amb ella intento estar per ella, i fem coses juntes....

Per sort no he de viatjar, segur que algú et pot dir alguna cosa

[ginko biloba]

Hola r2112,

Jo no he de viatjar gaire per la feina, o si més no, no tant com tu. Però tot i així, m'he sentit indentificada amb el teu neguit, perquè em recorda el que jo sentia amb el meu primer fill. Abans que res, recordar el que hem deia una amiga meva que tenia un fill més gran, quan li explicava les meves pors: "És més important la qualitat, que la quantitat", referint-se a el temps que passem amb els nostres fills.
Amb el meu primer fill, quan em vaig incorporar a la feina, hem passava que em sentia tant malament de deixar-lo que no volia que ningú m'ajudés (per exemple, quan els avis s'oferien a recollir-lo per a que jo no hagués de córrer tant) i sempre anava depressa a buscar-lo, encara que no hagués dinat, etc... Resultat: que si, que passava més temps amb mi, però amb el munt de coses que tenia per fer, ell hi era present, però jo no hem dedicava a ell.
Amb aixó vull dir que, encara que ara hi passis menys temps, si pots dedicar-li amb qualitat, potser no és el mateix, però hem de pensar que si. Hem de ser optimistes.

Quan el meu fill ja va començar a fer-se més gran, els meus pares, que viuen a més de 100 quilòmetres, van començar a demanar que volien veure'l, potser no més temps, però si amb més qualitat, que volien dir que el volien per a ells sols, sense jo ni el meu company controlant-los. És evident que quan es quedaven amb ell a soles, el malcriaven més (amb un sentit totalment positiu, ja que hi estic totalment d'acord, que per alguna cosa són els avis!). En fi, que quan el meu fill tenia gairebé 22 mesos, vam decidir que un cap de setmana al mes se l'endurien tot el cap de setmana tot sols. Per mi va ser duríssim! si més no les primeres hores, imaginat-me el meu fill, que sempre havia estat amb nosaltres, sobretot a les nits.
El resultat va ser que ell va tornar més content que unes pasques, encantat de passar el cap de setmana amb els seus avis, i sense gens ni mica de tornar amb els seus pares.

Per tant, penso que potser no t'has d'amoïnar tant, perquè deixaràs el teu peque amb els seus avis i/o amb el seu pare, que estarà perfectament, i que de debó, l'única realment hi patirà seràs tu. A més, segur que serà una oportunitat bonissima per a que avis i pares reforcin el vincle amb el teu fill.
Ànims

[r2112]

Moltes gràcies pels ànims i les vostres experiències!! sé que com dieu segurament ho passem pitjor nosaltres que ells... i suposo que ens acostumarem perquè no tenim més remei....

Suposo que m'estic escalfant massa el cap, el meu petit porta uns dies una mica nerviós( es desperta x la nit, està més irritable...) i l'infermera em va comentar que és per tots els canvis ( el separar-se de mi, el començar la guarde i estar més amb les iaies...) i això m'ha fet donar-li moltes voltes, no vull que ell ho passi malament...suposo que tot és una adaptació tant per mi com per ell!! Si que és veritat que intento aprofitar al màxim el temps que estic amb ell, com deieu, jo també penso ( o m'intento autoconvèncer) que és millor qualitat que quantitat!!....però a vegades penso que és massa poc...

Gràcies de nou!! a veure si alguna mami ha estat en una situació similar i em pot aconsellar en com organitzar-se, com explicar-li al peke, etc....

Molts petons!!!!

[montsecm]

A mi tmb em toca viatjar per feina de tan en tan. L'any passat em va passar com a tu que en un periode de dos mesos vaig tenir 3 reunions fora, una cada dos setmanes. La primera vegada que vaig viatjar ell potser tenia uns 15 mesos. Jo estava molt preocupada per veure com passaria la nit, i va resultar que va dormir molt millor que quan jo hi era!!! La veritat es que ho passes una mica malament, pero finalment no és tan greu com sembla i l'emoció que posen quan tornes... impagable! Ara les vegades que torno li fa mes gracia la maleteta.
Crec que ens costa més a nosaltres que a ells!

[r2112]

Gràcies Montse! sembla que ets sents una mica millor quan veus hi ha mamis com tu!!

Si penso com tu, que potser donem masses voltes a les coses...però és imnevitable oi??
Tinc amigues amb fills que els hi agradaría poder viatjar de tant en tant, però jo puc penso que tot el temps q estic amb ell és poc i estar sense veure'l dos o tres dies s'em fa un mon! i sé que també es bo per ell q no depengui tant de mi...però ja tindrà temps de ser autònom no??

Com veus jo també necessitaré un període d'adaptació ;P

I com fas quan viatges? el truques o és pitjor? ( perquè no es posi a plorar....)


Moooltes gràcies pels vostres comentaris!!!!

Mooolts petons!

[montsecm]

Si, truco al vespre quan acabo la reunió i em paseen el parte del dia jeje quan era bebé no deia res i ara q te gairebe 3 anys i ja vol parlar per teléfon s'hi posa, em diu hola, em tira petons, i ja marxa a jugar.
Sí, nosaltres tmb necessitem adaptacio, pero mira aquella nit dormiras tot seguit xq el teu nen no et despertara, i aixi carregues piles ;)
Anims ja veuras q dsp costa menys

[charito]

Hola maca, fa un temps vaig obrir un post similar viewtopic.php?f=25&t=29766&hilit=+viatjar
Ja ho veus que no estem soles

El meu marit sempre treballa al torn de tarda o sigui que ell no pot fer-se carrec quan jo no hi soc.

No et negaré que es dur i es troben moltissim a faltar, pero al principi tambe m'anava be per dormir i descansar una miqueta, per trobar-li algo positiu. El que sempre hem fet nosaltres des que era nadó es deixar-lo a dormir a casa dels meus pares, allà te el bressol, joguines, les seves coses i esta com a casa, s'ha acostumat de ben petit i no s'estranya.

Ara els meus pares em demanen que el deixi a dormir els divendres i mira, doncs aprofito per tenir la tarda per mi i sortir amb la parella. Ell s'ho passa super be i esta mimat i contemplat.

Ara estic embarassada i es un pal perque dos si que no se si els podre deixar amb la meva mare, pobra, es gran i quin merder, pero ens en sortirem!

El que si que potser si l'ha de deixar sovint dies a casa les avies, aniria millor que fes guarde i elles podrien descansar aquelles hores que esta al cole, si no potser es massa dur per elles.

[Yaiza202]

Nosotros no tenemos ese tipo de problemas, porque actualmente trabajamos desde Casa, pero tiempo atrás cuando si trabajábamos fuera de Casa se hacía bastante duro (aunque solo eran unas horas) pero el momento de salir por la puerta era terrible, se ponían a llorar desconsoladamente y te sentías la peor madre del mundo, cuando volvía a Casa por la noche, y preguntaba que tal había ido, resulta que solo habían llorado un par de minutos y luego habían estado bien tranquilas, sin extrañar nada jejejejeje.

Pero bueno entraba para comentarte que hay Guarderías que pueden tener a los pequeños asta tarde (asta las 22h de la noche) es cuestión de que te lo mires y preguntes en diferentes sitios, así para las Yayas no sería tanto trabajo y quizás así tu marido se lo podría combinar mejor.

Y no te calientes la cabeza, todos los niños necesitan un periodo de adaptación, cuando se acostumbran disfrutan muchísimo, y veras como dejara de estar nervioso. Eso si tu como Mami siempre sufrirás y sentirás.....y es totalmente normal, pero no te sientas culpable, tienes que pensar en que haces lo mejor para tu familia.

[r2112]

Moltíssimes gràcies!! sou genials!! Charo, em miraré aquest fórum! enhorabona pel nou embaràs!! si, tot té solució, segur que us en sortiu!!!

Yaiza, quina sort això de treballar desde casa!!!

dintre de tot tinc la sort que les iaies encara son joves y no treballen, i estan desitjant quedar-se amb el net!!potser ens plantegem de deixar-lo a dormir alguna nit, quan el papi hagi d'entrar a les 6 del matí....més que res per no tenir-lo a ell amunt i avall.....
Per que les iaies no tinguin tanta obligació l'hem apuntat aquest any a la guarde, de moment només va pel matí, però així elles poden fer ua mica la seva, i desprès disfrutar del seu net, fins que arriba el pare o jo...


Haurem de veure com va la primera temporada, el que em preocupa és ell no vull que ho passi malament!!! encara que com diueu segur que desprès s'ho passa genial!! els avis el tenen ben entretingut!!!
sé que jo ho passaré malament, però com dieu, això va implícit en la condició de ser mare!jejeje, i suposo que el peke s'acostumarà...

Mil gràcies de veritat!!! saber que no ets la única que ho passa així reconforta una mica! jejeje

Una abraçada!!!