Molt emmarat. Bo o dolent?

[novella]

Crec que necessito desfogar-me, i també escoltar-vos, marones, que sempre m’ajudeu! El meu xic té 12 mesos. Fa un mes que va començar la llar d’infants i encara no està adaptat. Tot i que no plora tant com els primers dies, deixar-lo cada dia és una tortura. Plora molt! Després em comenten que també plora a estones al llarg del dia i que se li nota molt que s’enyora i està trist.

Ahir, una de les educadores em comentava que el nen reclama braços constantment, que no se’l pot deixar, que si el deixes plora, etc... A mi no em ve de nou perquè a casa és igual. A mi no em deixa mai, si el deixo perquè he de fer quelcom, per exemple anar al lavabo, em persegueix per casa gatejant i somicant. Jugar sol ho fa poques vegades i poca estona, sempre demana la presència meva o del seu pare (majoritàriament la meva). Des que ha començat la llar d’infants això encara s’ha fet més acusat, no es desenganxa de mi, no el puc deixar ni un segon. Penso que té una mica d’angoixa per separació pel fet d’haver iniciat la llar d’infants, és possible oi?

És un nen que si anem al parc no té problema a acostar-se a altres nens i explorar, però pel que fa als adults, és molt selectiu i no li agraden els estranys. Tinc una amiga a la que veig menys del que voldríem, per qüestions de feina, i com que només la veu cada 15 dies o 3 setmanes una estona, no vol saber res d’ella. També he de dir que el xic camina súper bé, però no hi ha manera que es desenganxi del nostre dit. Necessita el seu temps o és massa depenent? Ja ni ho sé!!!

L’altre dia, al parc, una mare que hi és sempre (el seu fill va a la mateixa llar d’infants) em va deixar anar que el xic està massa emmarat i poc socialitzat i va venir a dir que patirà per aquest fet i per culpa meva.

Jo penso que és molt petit, i està socialitzat amb qui ho ha d’estar (no té cap problema en quedar-se amb avis!!) però aquests comentaris a vegades em fan dubtar. D’altra banda, què hi puc fer?? Li dono 20 euros perquè convidi els amics al cine?? Caram! Que només té un any!!!!!!

[ginko biloba]

El meu segon fill també està inclòs dins del grup emmarat. O el que és per mi, vol la seva mare, cosa que per altra banda em sembla d'allò més normal.
Per sort/desgracia va a l'escoleta des dels 5 mesos, i tot i que al principi també plorava, ara ja s'hi ha acostumat (té 13 mesos) i s'ho passa d'allò més bé.
Per tant, podriem dir que és un nen "sociabilitzat" segons els estandarts de les mares del parc. Tot i així, com a persona que és, té el seu caracter, i per tant, tampoc decideix d'anar-se'n amb tothom, ni congenia amb tots els nens, i evidentment, exceptuant amb el seu avi i el seu pare, sempre em prefereix a mi.
També dir-te que quan va començar l'escola, tot i ser petit, va començar a reclamar-me molt més, i es passava la nit enganxat al pit, com per compensar la meva absència.
Amb això no vull dir que no et preocupis, perquè el teu fill és probable que ho passi malament, però que poc a poc, anirà descobrint que l'escoleta pot ser un lloc divertit, i que tot i que sempre preferirà està amb tu, arribarà a disfrutar-ho.
I que hi ha alguna cosa més, a més de l'educació que influeix en el caracter del teu fill, que és el seu propi caràcter, i que per tant, ningú et faci sentir culpable, perquè el teu fill et prefereixi a tu que als demés.

[jllt]

Ai per favor! Que NOMÉS té 12 mesos!! Francament crec que el que li passa al teu xic és ben normal, i més si dius que ha començat a anar a escola bressol fa poc. Per res del món vol dir que ja tota la vida tingui problemes d'adaptació i sociabilització. A vegades ens passem una mica massa, eh?? Ho dic per la mare que et va fer aquell comentari al parc, al meu entendre no gaire afortunat i sense cap raonament ni científic ni de lògica. Una criatura d'un any és normal que tingui mamitis, com també la poden tindre molt més endavant. Tinc una nena de tres anys que està emmaradíssima, però ha començat ara P3 i no ha tingut cap problema de sociabilització. Crec a més que, a part de ser normal, és fins a cert punt bo que una criatura d'un any no vulgui estar gaire amb 'estranys'. Necessiten una seguretat i aquesta seguretat només li doneu els pares. De mica en mica s'anirà obrint, perquè segur que vosaltres mateix l'animareu a fer-ho, però amb tranquil·litat i donant temps al temps, que encara és molt petit. I segur que a la llar d'infants de mica en mica s'hi anirà trobant millor. Espero que cap de les seves educadores et faci mai cap comentari a l'estil del d'aquella mare al parc, perquè elles més que ningú saben que cap criatura és igual. Sort i ànims!

[glorieta]

Doncs si que potser esta emmarat, pero si no ho esta ara quan ho estara? Penso el mateix, es molt petit i vol mama, i???? Doncs mama tot el dia! A en jan tambe li ha costat una mica l'escola bressol i les tres primeres setmanes se les va passar a coll de l'educadora, la noia de suport, la directora, la secre,.... L'adormien en braços tambe. Es el que necessitava i li van donar. Ara nomes somica una mica quan el vaig a recollir, deu ser que en aquell moment s'adona que no hi he estat, pero el dia sel passa corrent i investigant per tott arreu.
Amb aixo vull dir que el teu fillnes ven normal i li han de donar el que necessiti, dins les possibilitats.

[catalanna]

Doncs jo opino que no passa res per estar emmarat i que òbviament això no té res a veure amb la sociabilització futura, però sí que ho veig com un problema. És a dir, no seria un problema si pogués tenir la mama tot el dia, però com que no pot, jo entenc que el pobre té un problema si es passa el dia plorant... Dit això, no se m'acut com ajudar-te... Suposo que paciència, però després critiquem als que deixen plorar els nens a la nit... En canvi a la llar com que és per necessitat no passa res?

[melicanyella2206]

Però quin problema hi ha aqui?...és un nen petit i vol la mare...cada nen te unes necesitats diferents. Si vol mama és normal!!!Quina sort i que bonic que vulgui mare i pare!!!...ja vindrà el moment de que per si sol anirà obrint-se mes, però primer te que tenir el que vol i el que és natural.

Aquest comentari que t'ha fet aquesta mare està fora de lloc(però possiblement la pobra noia no t'ho ha dit amb maldat, simplement no ho ha pensat). Que el seu sigui mes independent no és millor ni pitjor que el fet que el teu sigui dependent. No es pot fer comparacions amb les criatures, i si per a ella lo que fa el seu fill és millor perque així ella té mes temps per ella doncs millor per ella. Potser tu tindràs que estar mes pendent del teu fill però potser tambe rebràs més amor per la seva part. No sé...tot és com s'interpreti...

Però personalment crec que la teva amiga no pot opinar del que ès millor bassant-se en la seva opinió(per ella el seu fill serà perfecte, està clar). Per mi, és més natural el que fa el teu pollet...

No et ratllis!...d'opinions n'hi ha com colors la que val és la vostra.

[Violeta]

Bé, crec que ja t'ho han dit...tendim a utilitzar la paraula "emmarat" com una cosa despectiva, i per mi és meravellós, sobretot a aquestes edats, és fins i tot normal, el pare i la mare són les seves persones de referència, i és bo i sa que així sigui! el comentari de la mare...bé, jo com que ja n'estic fins els nassos que la gent es cregui amb el dret d'opinar i treure conclusions i, fins i tot, augurar futurs negres com una pitonissa experta, he optat per deixar de ser políticament correcta i respondre exactament el que penso, sempre, però, sense ofendre a ningú.
No pateixis gens que la gran majoria d'infants fan el mateix, i és una època que després passa, com els còlics, les rabietes...

[Nineta22]

Això és enveja de la mare del parc!! Ja li agradaria tenir al seu nen la meitat d'emmarat!! :)

Ànims bonica, tu ni cas!!!

[rundi]

I com ha de ser un nen de 12 mesos segons aquesta Catedràtica de Sociologia d'Anar Per Casa del parc? Va, home, va! En sèrio! La gent no té més problemes que dedicar-se a analitzar els fills dels altres?
Evidentment, els nens petits necessiten a la mare (i al pare). Com que moltes mares treballem, hem de deixar les criatures amb algú (escola, avis) i per sort s'acaben acostumant, s'ho passen bé, i tot això, però vaja, quina mare (o pare) si no hagués de treballar deixaria un nen petit amb algú altre durant vuit hores?
És genial l'alegria amb que et rep un fill quan el vas a buscar, és preciós que quan està al parc ens miri i ens busqui, perquè saber que hi som els fa confiar en ells mateixos, és màgic que ens necessitin aprop, que vulguin estar a coll, jugar amb nosaltres, fer-nos riure i estar ben a la vora dels pares.
Ja tindran temps per volar i per passar de nosaltres, no?
La propera vegada porta uns sudokus i quan et digui alguna cosa del teu nen, li dones, i així fa alguna cosa útil quan s'avorreixi...
Paciència!

[Rossinyola]

Novella com t'entenc! Fa uns mesos em van fer un comentari similar i em va trasbalsar moltíssim... Fins que vaig adonar-me que la gent opina sense pensar, esperen actituds gairebé d'adults en nadons (a aquestes edats són nadons!) i fulminen la confiança de les mares a la primera de canvi. Com ja t'han dit, evidentment està emmarat, és que és pura lògica, sense els pares un nen de 12 mesos ( i de 26 i de 30...) no podria sobreviure, així que està emmarat perquè ho marca el codi genètic i punt, i és el més natural i bonic del món. A mi quan em diuen "massa" pregunto "on és el límit?" I no t'ho saben respondre, perquè no hi ha límit, perquè és una tonteria com una catedral. La meva filla no va a la llar perquè no ho necessitem ja que estic a l'atur. Doncs no saps els bombardejos que rebo perquè la porti ja... El tema de la sociabilització sembla que els preocupa molt! En algun dels fils del SP vaig llegir que el procés de sociabilització com a tal no s'inicia fins gairebé els 3 anys, així que ja veus tu! Per això has d'estar tranquila. I per l'adaptació a la llar, segur que necessita el seu temps i més endavant hi anirà a gust, però entenc que pateixis ja que ha de ser dur veure'l patir, així que molts ànims

[Julyet]

novella, el teu fill fa el que els seus gens li demanen. Les meves filles, si haguessin hagut d'anar, els hi hagués passat igual.
Dins de les vostres possibilitats, passeu el temps que pugueu amb ell. Estigueu presents (que no "sobrepresents", no sé si m'explico...).
I ni cas... ja saps què vull dir.

[Arual83]

Bona nit;

Novella jo mes o menys estic com tu. He passat un any d'excedènca dedicada a la meva filla al 100 per 100. Al no tenir familia aprop, les 24h estàvem juntes i no estava acostumada a estar amb altra gent que no fos jo.

Te 13 mesos i al setembre va començar a la llar d infants, i jo a treballar. curiosament s' ha adaptat molt bé a la llar d infants. Em comenta la professora que és molt independent, que l'ha de buscar a l'aula perquè ella juga, entra i surt i cap problema de res.
A casa mai mai mai s'ha distret sola, sempre hem de jugar juntes, sempre he d'estar jo, no puc anar al lavabo sense que em segueixi. I aquest mes molt més, em reclama constantment, i ara que a après a cridar-me em reclama amb més força que mai , i quan hi va el seu pare li diu nooooo ! mama!!!!

Tonem a aparcar el cotxet i a portar la boba per a tot.

A vegades penso que faig quelcom malament, i sento tb aquest comentaris de " uii esta enmarada, et pren el pèl" però després la miro i penso que sols te 13 mesos i sols demana el que necessita: la seva mare.

[ginko biloba]

Je, je... Llegint els vostres comentaris, només em resta afegir: Hola! Sóc la Ginko biloba i el meu fill està emmarat. I també em pren el pèl! I m'encanta!

[entrerius]

algú pel SP, no recordo qui era, va dir: "el meu fill està emmarat i jo estic enfillada"!!!
doncs això!!! és el que toca ara. Si tingués 15 anys et diria que tens un problema, però amb 1 any (i 2 i 3....i durant tota la vida quan hi hagi un problema) és el més normal que li pot passar.

La mama és la "supervivència" i si falta la mama, l'adult de referència (la mestra de l'escola) és la "supervivència" . El teu fill està fent el que el seu instint li demana.
Tot el que expliques és ben normal i també que la llar hagi incrementat la por a la separació i per això et demana més quan et té.

Mentre et llegia he tornat al moment en que ara et trobes i recordo que va ser dur. Vaig patir molt per ell. Però va arribar un dia en que tot va canviar. En quan ell va sentir-se segur, tot va canviar. Li va costar però. Quan miro les fotos de la llar, amb 1 i 2 anyets, encara em fa peneta.... surt a totes amb una carona tant trista .....

[bertamummy's]

Novella... com ja t'ha dit tothom.... d'aquest tipus "mare del parc" se n'ha de passar!!!
La meva té 16 mesos i també està emmarada i a mi ..... M'ENCANTA!!!
La meva sogra em va començar a dir que la nena estava emmarada quan només tenia 4 mesos..... i jo per dins pensava que el que li passava a ella és que estava rabiosa perquè la nena no en volia saber res d'ella.... per altra banda normal.... vivint a la mateixa ciutat la venia a vuere un cop cada mes i mig.....!!
Jo ja passo d'aquests comentaris!!
L'altre dia en parlàvem amb una amiga...... i vam arribar a la conclusió que .... clar que estan emmarats!!! Qui els hi fa tot amb el màxim amor possible?????? La mami, oi????? Doncs això és la seva manera de dir-nos que és amb qui millor estan!!! jejejejej!!!
I la meva també va a l'escola bressol des dels 6 mesos.... Hi està totalment adaptada i alegre però quan vaig a buscar-la.... només té feina per dir adéu a tothom, jejejej!!

[kabbisa]

Et llegeixo i em veig! Amb la diferència que el meu ja te 25 mesos!!
Ell es mooolt emmarat i ja comencen a dir-me coses... Llegir fils com aquest em tranquilitza, la veritat, pq veig que quan dic que és normal, que no passa res i que ja creixerà "emocionalment" no estic mentint :)

L'any passat, els primers dos mesos de la llar van ser una agonia per mi i sobretot pel nen: es passava el dia plorant, pobret.
Aquest any, encara ara, hi va plorant, però quan surt està tranquil, i si veu als amics al carrer, es somriuen (juguen, ballen,..). D'alguna forma dona forces pel dia següent, per tornar a deixar-lo quan em crida que l'agafi...
Es dur.

Per això també crec que quan estem junts, jo, que també estic "enfillada" (m'ha encantat el terme, entrerius!), estic molt per ell.