SOS!!!! la soletat abans de parir...

[martina13]

hola noies!!!

us volia exposar el què em passa a veure si alguna de vatrus s'hi ha trobat tb

des del 2 de setembre que estic de baixa i jo creía q serien com unes vacancetes, que aniria a mirar coses x la nena que miraría la tv, sortiria a passejar amb els gossos...

res més lluny de la realitat.estic molt agobiada d'estar a casa no puc caminar ni 30 minuts que ja em moro de cansament i dolor per tot arreu.
em passo el dia sola, no parlo amb ningú (clar tothom treballa).Tampoc tinc una mare a qui comentarli aquestes coses ( potser seria la figura típica amb qui confiar no??)

els diez se'm fan eterns i idèntics les hores passen lentes!!!! a més no dormo gens bé, a les 5 de la matinada potser ja estic desperta!!!

total que quan arriba la tarda i ve el meu company de la feina estic ja fastiguejada, esgotada, de mala llet etc. i ell no ho enten, no enten que em fa mal tot el cos, no enten que durant tot el dia estic sola i que això em pot agobiar extremament...ell diu que hauria d'estar contenta, feliç etc. però el que estic és cansada!!!
total que acabem cada vespre enfadats o jo plorant pq ja no puc més.

em falten 3 setmanetes x parir, però aquesta soletat, aquest agobio m'està matant!!!!

algún consell??

[aseret]

Hola bonica,
a mi em van donar la baixa als sis mesos i mig i la vaig agafar encantada, al principi feia un munt de coses però quan ja estava més avançada em va pasar una mica com a tu, em feia molt mal l'esquena i casi no podia ni sortir a passejar. Suposo que em va faltar la meva mare i els meus més aprop...
Doncs em vaig "viciar" a fer manualitats, no parava, si no estava cosint, feia ganxet, sino origami... o sino em mirava capítols de sèries per internet.
Ànims que aviat ja tindràs el teu bebé i no pararàs quieta ni un segon!!

una abraçada

[Betth]

Hola!

D'on ets? Pots fer pinya amb mares en la mateixa situació, q estan a punt de parir o q estan de baixa perquè ja tenen el seu nadó. És un bon recolçament psicològic. Hauriem de potenciar el teixit social femení, entre nosaltres ens podem ajudar i fer molta companyia.

[canyella9]

ostres! t'entenc taaant! jo he tingut a la meva segona filla fa 10 dies,`per sort ara ja no em trobo tant sola, però he passat un mes.... que tela. des del 12 de setembre que la meva filla gran va començar P3 a l'escola fins que no vaig parir (9 octubre..) se m'ha fet molt pesat. tinc anèmia i no podia anar a fer grans caminades pq no m'aguantava, a més a més visc a un poble petit on entre setmana no hi ha gaire ambient, i per trobar-me amb la gent, havia d'agafar el cotxe, cosa que també m'empipava molt amb la gran panxa que feia. A mi em va distreure mirar sèries per internet, programes que no havia vist, llegir i fer una mica de trapillo... ànims pq en res tindràs a la petita amb tu i tot canviarà. d'on ets? potser pots trobar algun grup de mares, no sé si vas a classes pre part amb la llevadora, potser amb aquestes mares podríeu quedar??

si necessites qualsevol cosa, escriu-nos, ens podem desfogar conjuntament!! (si vols fes un privat i et passo el meu email).

vagi bé!

[marta9]

I si aprofites per apuntar- te a allò que sempre has volgut fer, però no tenies temps? Una coral, un taller de teatre, tai chi, manualitats, pintura... Jo estudio música, i canto en una coral, i per mi és mitja vida... A casa assajo amb la guitarra a estonetes, i el dia que toca classe o coral estic tot el dia amb el somriure a la cara, esperant que arribi l,hora. I, a més tens l,avantatge que surts, veus gent, fas la xerradeta...

[EI_75i78]

Hola Martina,
el sentiment de soletat a mi també em passa.... i el que dius... costa molt que la parella t'entengui... a nosaltres també ens ha passat que als vespres he acabat plorant i la meva parella sense entendre res....
El meu cas, tinc les amigues aprop i la mare també, però.... aquest sentiment no he sapigut com treure-me'l de sobre fins ben entrada aquesta setmana...

He optat per no mirar el rellotge, ni comptar massa, sinó al matí, quan m'aixecu, sigui l'hora que sigui, em preparu un bon esmorzar, de forquilla i gavinet (ja a les alçades que estem, m'és ben igual el sobrepes que pugui agafar), tornen a fer FRIENDS a un canal d'aquests, que a mi, personalment, sempre em fa riure, i quan ja el sol s'ha aixecat i ja és una hora que crec "normal", em faig una bona dutxa, i cap a buscar el diari, una revista o a fer el xafarder per internet de coses per la petita, sempre compro alguna cosa, o m'imprimeixo alguna cosa que tinc intenció de fer-li més endavant, o miro coses de decoració per l'habitació de la peque, o on puc trobar alguna ganga per comprar-li a la peque, posar alguna rentadora, i buscar alguna recepta per fer el dinar....
I, mira, tens el matí quasi passat, dino molt aviat, perquè a la que tinc gana... ja me'l faig, ja et dic, m'és igual si són les 12h o les 14h.... em faig un bon dinar (perquè la meva parella no arriba fins a mitja tarda i em toca dinar sola) i he decidit fer-me bons menjars, i algun postre xulo per sopar al vespre els dos....
I ben dinat, ja m'estiro al sofà a intentar descansar i si puc, algun sonet, perquè les nits son molt llargues i no dormo massa bé.... i almenys, intento descansar una estona al migdia...
I després, aprofitant el solet, tinc algun llibre d'aquests del part, de bebés, ... i sempre llegeixo alguna cosa fins esperar que arribi la meva parella....

No sé... el que m'ha ajudat a mi és CANVIAR EL XIP, aprendre a no comptar les hores i a relativitzar el temps.... perquè sinó... em desesperava... no havia estat mai a casa sense res a fer jo...

MOLTS D'ÀNIMS!!!!!!!!!!!! I APROFITA AQUESTES HORES PER CUIDAR-TE TU, ANAR A LA PELU, A FER-TE UN MASSATGE, ... COSES PER TU!!!!! TOTHOM ENS DIU QUE AIXÒ, AL PRINCIPI, SE'NS ACABA... DONCS, PERQUÈ NO FER-TE UN REGALET DE CULTE AL COS?!!?!?

[martina13]

hola noies mil gràcies!!!

la idea de sèries x internet esta esgotada ja, he vist potser 3 o 4 sèries senceres i sort d'axò sinom'hauria tornat boja abans

però si q es veritat q miro el rellotge i les hores no passen i mai m' havia pensat que desitjaria tant el contacte humà!! si fins i tot l'altre dia vaig anar a preguntar preus de teles només per parlar amb algú!!!

i això és el q em fa rabia de no poder-li explicar a la meva parella es pensara que estic boja, però mai m'havia passat una cosa aixi.

sóc de bcn del barri de gràcia si algú es de per la vora encantada de fer una quedada!!!!!

gràciesssssssssssssssssssssssss

[aseret]

MArtina, podries mirar si hi ha grup de lactància per gràcia, si tens pensat donar el pit ja pots anar i escoltar i conèixer les mares.
També tens la botiga Kangura a Torrent de l'Olla, fan tallers de porta nadons que et pot anar bé anar practicant si tens intenció de portejar ;) i un cop al mes tenen trobada de mares.

has vist la sèrie SCANDAL?? a mi em va enganxar des del principi jejej és d'intriga

una abraçada

[sandrajuli]

Jo t'anava a recomanar el mateix, ves a un grup de lactancia. Busca a la web d'alba lactancia... Aprendràs molt sobre com donar el pit, que val la pena pk no és tan fàcil i de passada coneixeràs mames i embarassades.
També et pots posar a llegir totes les bíblies sobre criança, els de Carlos Gonzalez, Rosa Jové, Julio Basulto...

[martina13]

hola!!!
la sèrie Scandal baixant-se ja!!!

mirare això que diueu de lactacncia és bona idea!!!!


gràciessssssssssssssssssssssss

[martina13]

ja m'he apuntat a un grup de la botiga Kangura!!! ara al mati nire a veure la botiga

moltes gràcies per la idea!!!!!

[melicanyella2206]

Hola Martina, que bé que hagis obert aquest fòrum perque a mi em pasa una sensació similar però situació diferent.(l'altre extrem)I estic apunt de rebentar!!!

A mi el que em pasa és que no tenen en compte que estic embrassada i el meu propi horari se'l pasen pe'l forro...(quasi no tinc panxa però estic de 4 mesos i no sé si això els confon) i em fan anar de cul com hi he anat tota la vida. I n'estic fins el monyo...

La meva mare sempre es queixa de que no em veu, doncs li dic que vingui a les 18h a berenar que he fet pastís.
Doncs la dona que està a l'atur i no te horaris, es presenta a les 19:30h del vespre quan jo ja estàva apunt de començar a fer la sopa per sopar.

Vale, respiro fondo, canvio el xip...serveixo el pastís i faig uns cafès descafeinats per berenar a les 19:30 mentre fem petar la xerrada de les coses que agraden a ma mare(que no és una xerrada, és un monòleg de la vida i virtuositats de ma mare)...entretant m'explica que ve tard perque s'han quedat adormits...
Arriva el meu marit a les 20:00h del vespre, que no he vist en tot el dia i tinc ganes d'estar amb éll...(doncs no)li dic que tenim visita i que soparem una mica mes tard.
TOMAAAAAAAA!

En veure que es fan les 22:00h i els pares no marxen, faig el sopar. (ma mare revisant com cuino perque clar, és cuinera i també té que analitzar el menjar que faig, si ho faig diferent no està bé)
Els dic que es quedin a sopar, avia'm si marxen o sopen...Val, ni marxen ni volen sopar!...TOCA'T ELS WEBELS!
Total, els poso també sopar i sopen. Marxen a quarts de dues quan el meu marit i jo estem quedant-nos adormits al sofà(és evident que és tard). Marxen rient o barallant-se pe'l carrer que els senten els veïns i als cinc minuts truquen novament a la porta, que s'an deixat el moneder(sempre tornen als cinc minuts per un o altre motiu, tenen aquesta manía,)I no recorden que nosaltres i la resta de veinat a l'endemà hem d'anar a treballar.

Ara li toca a ma germana:

Ma german te 3 fills i sempre va de cul, normal, amb lo qual quasi mai pot desconectar i anar a fer coses amb el seu marit. Em va trucar l'altre dia per demanar-me quin dia tinc festa per deixar-me els seus fills al càrreg. Ok! no li puc dir que no perque em sap greu que la pobre no pugui anar mai enlloc...Però esque estic treballant i l'únic dia que tinc festa és els diumenges i amb l'embaràs vaig molt cansada. Val...aleshores li he suggerit un cap de setmana que faig pont, pensant que repartiría els nens un dia a casa meva i un dia a casa ma mare(que no treballa) i així jo descanso un dia. Doncs no...M'en ocupo d'un tota la tarda i es queda a dormir a casa i a l'endemà m'encarrego dels tres. A mes, no li fa gràcia que m'els emporti fora de casa perque es cansin a fer alguna activitat, te por que els passi res, hem d'estar tancats a casa meva i desprès quan marxen sembla que ha pasat un huracà...

Els sogres:

Ara al meu sogre li ha donat per anar amb els seu altre fill(mon cunyat) a fer excurxions a muntanya, amb lo qual deixen la meva sogra sola a casa alguns caps de setmana, apa! ja ho tenim!
La frase:-Si pot ser...¿ podeu venir a dormir aquest cap de setmana que estarà la mare sola?
Qui li diu que no?avia'm...la mare sola tot el cap de setmana!. A mes sempre he dit que una mà renta l'altre i totes dues renten la cara...per això està la família.
Jo entenc que ens demanen favors perque ens tenen confiança i ens estimen i que no volen molestar...però...¿perque no s'emporta la dona? o ¿perque no ve la meva sogra a dormir a casa meva?... Ah! clar! perque sino ma sogra s'enfadarà amb el seu marit per haver de canviar d'hàbits per les excursions del seu marit...I això jo ho veig i paso pe'l tub per evitar mal rotllos!

A mes digues que no a algú de la família i ja sembla que siguis un egoista...

Els amics:

Quedem de tant en tant(però resteu els caps de setmana dedicats a la família i sabreu què ens queda per nosaltres), i a mi m'agrada que si fem un sopar a casa d'algú doncs cadascú porti alguna cosa...pues un porta la beguda, un porta una truita, un porta carn, un porta el pa o els postres...no sé, que fem un bon àpat fet per tots. Això o anar a sopar a fora i cadascú es pagui lo seu. Bueno, pues no...ens conviden a casa una parella amiga de la colla i ens diuen:- No porteu res, nomès les ganes de menjar!...val, igualment vàrem dur un vi bó per si de cas...i menys mal!
El sopar era: un platicu de torradetes d'aquelles mini(3x3cm) amb tres pots de crema de formatge d'aquells de la marca president per anar untant. Una mini amanida per 7 persones i un platet de tiretes de pollastre també a repartir entre 7 persones(que ni gosàves agafar mes de tres talls). Sort que hi havia una bossa de natxos que per cert es va esfumar en questió de segons...I encara ens diuen...no posem la truita no? esteu tips oi?...millor mira, per el tupper de demà!...Per dir-vos que els nois vàren fer cubates nomès de whisky sol perque no havien comprat ni cocacola. Jo entenc que potser l'economía no la tenen bé(tot i que jo tinc entès que els va molt bé), però en tal cas no convidis o digues que cadascú porti alguna cosa...total, que vam quedar per passar una bona nit i sortir a fer un tomb, pues res, en menys de 3 hores ja tornàvem a casa. Amb lo poc que els nois vàren menjar i el whisky a pal sec duien una turca de calaix i al cim, a l'endemà diumenge no podia contar per a res amb el meu home perque tenia resaca.

El meu marit va cansat perque treballa moltes hores i també necesita desconectar i fer el ximple de tant en tant amb els burros de la colla...s'ha d'entendre.

El tema papers, casa i organització de tràmits o organitazió de plans els porto jo, per la qual cosa el meu marit es recolza en mí...però estic que rebento. Perque m'ho pregunta tot i jo tinc el cervell apunt d'explotar amb tant d'estrès, tantes quedades, tantes coses per fer. M'agradaría que el meu home veiès tot això que us he explicat i almenys de cares al futur fes entendre a tota la gent que ens estimem, que mentre estigui embarassada o mentre criem la criatura tenim uns horaris propis tant respectables com els dels altres perque som una família.

Però estic esgotada...esgotada de que els altres tampoc vegin les coses i nomès es vegin el seu melic, esgotada de que necesito calma i trobo estrès, esgotada de que vull i tinc que fer coses amb el meu marit i sempre hi ha un motiu o altre per al que ens fotem, esgotada de que mai demano res, esgotada de que si no dic que si o expresso el meu desacord en algo desseguida em fagin sentir malament, quan en realitat sóc jo la que em sento molt sola en no sentir-me recolzada ni entesa per ningú. Perquè la gent és tant egocèntrica?

Estic negra de treure les castanyes del foc a tothom!...

Uf! Martina, perdona per el rotllo que he fotut, suposo que he descarregat...tots els extrems rouen i la soledat la pots sentir estant molt acompanyada també,(o embotada de gent) almenys aquest rotllo t'haurà servit per distreure't una mica Una abraçada i segur que el que t'han dit de fer activitats amb altres mares és el millor que pots fer. Jo, que estic a l'altre extrem he pensat que faré el mateix. Ocuparé el meu temps en mí, potser així agraeixen quan hi era...jajaja, però no agrairàn res...la gent és egoïsta i al final també t'hi tornen. Un petonàs super super fort guapa!

[SòniaBanyoles]

Hola a totes!!

Martina espero q els consells q t'han donat t'ajudin a portar millor aquesta sensacio de soledat.

Melicanyella quina peaso desfogada jijijij. Veig q ets la salvadora de la familia, vigila amb aquest paper pq se't repengen!!!

Vodria donar la meva opinio respecte a totes les sensacions q expliqueu....crec q el mes important de tot es trasmetre tot el que us passa pel cap a les persones q teniu al voltant d'una manera assertiva i sempre des del q tu sents i mantenint-te ferma.

A mi a vegades em passa el contrari m'agrada molt estar sola i fer la meva sense que em molestin ni em preguntin massa. Tb m'agrada compartir pero soc bastant selectiva amb qui.....haig de conectar molt amb la persona. Ja tremolo amb l'arribada de la petita pq tindre mes gent del que estic acostumada a tenir per casa, pero com us deia xdes del ppi intentare posar les coses clares, de fet ja començo ara pq aixi no els vindra tantde nou, jijiji. A mi es el que em va millor, expressr el que sento i el q vull en tot moment.

Petonets***

[Arigalma]

Ànims noies!!!
Melicanyella deu ni do!! Normal que necessitesis desfogar-te! Com t'han comentat potser si que hauries de dir algo... abans que petis un dia...

[martina13]

melicanyella t'entenc molt be.a mi no em passa el maeix k tu, pero hi ha molta gent k es passa pel forroles teves opinions, desitjos etc de cara a embaras, el part...la meva sogre tot el k li dic ( de la lactancia, k es necessita trankiliat am visites just aver parit etc.) ho veu una xorrada xq a seva epoca ho veia diferent!! ufffffffff i a sobre cada coo k em veu em diu k estic gorda!!
em treu de pollaguera vaja. i estic desenvolupant una aversio k no m mola, pero es k no respecta re del k li dic!
x exemple ella diu k lactancia materna no es bona i kclar si tem en un restauant com mhe de treure la teta amb lo groller k keda??
jo esk com es fiqui en cada cosa de la meva filla li deixare anar pq clar son fill{ meu compny} NO S'ATREVEIX A IMPOSAR-SE A SONS PARES!! i aixo encara em desquicia mes.

i sort k he fet els cursos k x aki mheu recomanat sino estaria desquicida!!
ara k tas de 4 msos posa limits si pots pq despres no et foten ni cas

[SòniaBanyoles]

Martina deu ni do la teva sogre!!!! Mira a veure si et serveix....la meva cunyada quan havia de donar i tenia gent a casa se n'anava a l'habitacio a donar el pit i tardava tant en baixar q moltes vegades les visites no podien veure el nen i acabaven entenen que molestaven....

I això q donarel pit en public es un escandol, on s'es vist!!!!! Si es l'acte mes tendre del mon!!! Una meva amiga va arribar al punt d'aturar la pujada de llet pq el seu home li deia q no volia q dones el pit en public pq estava grassa i no quedava b (una mica mes i me'l menjo quan el vaig sentir dir aixo!!!!grrrrrrr).

Pel tema visites ja començo a deixar anar als amics que el primer mes i mig no volem a ningu pq volem viure el moment nosaltres dos i adaptar-nos amb tranquil.litat a tot el canvi....i explicant-ho aixi crec q ho respectaran.....la familia ja sera una altre cosa.....pero jo no tinc manies a si em venen a una hora i no em va b dir-ho.

Per cert et deu quedar poquet no??? O ja l'has tingut?

[martina13]

estic de 39 !!!
si meva cunyada tb se'n anava a l'habitacio.el k em fa rabia es aixo k kedare jo com la dolenta i la borde pq el meu company nira callant , pero jo ja l'he avisat despres si sa mare li diu algo ja s'apanyaran
pero es trist k en un moment tan increibe com akest thagis de preocupar x gent k no respecte el k vols i la teva manera de fer

[melicanyella2206]

Tens tota la raó Martina, és increïble que la gent sigui tant irrespectuosa. I la teva sogra és una petarda!una porca!una bruixa!una malabèstia!(obriré un post on la gent pugui desfogar-se amb aquells que els fan la vida pesada"sogres, pares, germans, jefes, amics, veins"jejeje serà un fart de riure)

¿Que es això de que donar el pit queda malament!?AHHHGGGT! si t'ho torna a dir li dius que les seves arruges si que queden malament en el restaurant ...GRRR!!!

Sòniadebanyoles! olé, que ben posats els tens...a mi també m'agrada anar a la meva i el cas és que m'agobio molt quan no puc...Com ho fas?Pe'l que sembla la conexió orelles-cervell els funciona bé als qui parles. O sino, quin és el teu truc?...poses els ulls del gat d'Shreck?
Perque jo parlo però cadascú interpreta el que vol...

M'has de dir el teu secret...un perfum potser?jijiji...

Una abraçada maques!

[Nineta22]

Per què totes les sogres són iguals? Que pesades!!! Sobretot amb el tema lactància, que encara m'haig de sentir a dir (després d'explicar-li 1000 vegades que és a demanda, cosa que no deu entendre) que "on vaig tornant a fer teta si no fa les 3 hores!!!" DEI-XA'M TRANQUILA!!! Que precisament algú que el 3r dia de parir va deixar els seus fills a càrrec de la seva mare caaaada dia i toooot el dia, no em pot donar lliçons!!! Grrrr... Ja m'he desfogat!!! :)

Ànims Martina que això ja s'acaba!!!

[Nineta22]

Per cert... Si totes són iguals... Ens hi tornarem així de pesades???

Aggghhh!!! Espero que no!!! :)