Què dur...canvi de vida?

[EMAMI]

Hola!
Necessito consell...
Tinc una filla de 16 mesos, vivim lluny de la família, no tenim ningú que coneguem a prop i aquesta setmana hem començat a deixar la nena amb una noia que no coneixem... Es durissim deixar un fill amb un desconegut, només ploro, em sento fatal...
Se que aquesta persona acabarà sent coneguda però no puc pensar en res més que en tenir la família a prop.
Amb el meu home sempre diem que hem de tornar al poble, però tenim feina a la ciutat i no podem deixar la feina i marxar.
Tenim una hipoteca per pagar, feina, al poble no tenim feina, però si una casa dels sogres pagada...
Què farieu?
Jo només desitjo tornar-hi, tenir la família a prop... Però sóc mestra sense opos... Així que difícil, tot i que treballaria del que fos...
Gràcies per esclltar-me!! Estic desanimada...

[trish]

Hola Nosotros estamos en una situación parecida vivimos lejos de la familia y tenemos una niña de 8 meses yo de momento estoy en casa porque aprove unas oposiciones y estoy pendiente de la adjudicatura de plaza y mi marido nunca trabaja en la misma población asi que no dependemos de estar cerca del trabajo y nosotros hemos decidido irnos a vivir cerca de la familia vamos a intentar alquilar nuestro piso e irnos nosotros también de alquiler porque yo tampoco soy completamente feliz me falta una parte conmigo así que te ánimo a que os vayáis i seáis felices al fin y al cabo la vida son dos días.

[Nuty]

Hola,

Jo no et diré què feria, perquè jo crec que depen de moltes més coses, que no se. (jo per anar a viure a una casa dels meus sogres hauria d'estar molt i molt malament), i tampoc se que és no tenir la família a prop.
El que si et puc recomanar és el que em va passar a mi quan se'm va acabar la baixa de maternitat. Sempre havíem dit que per el que val la guardaria pots tenir algú que te'l cuidi. Ens vàrem posar a buscar: aquesta no.. aquesta tampoc, aquesta potser si però... i aquella? ai no...
Total, que tot i coneixen alguna, cap ens feia el pes. Quan m'imaginava haver-lo de deixar allà em venien tots els mals.

Al final em optat per dur-lo a la guardaria. I n'estem encantats!! Ell hi va la mar de content a jugar amb els amics, a pintar, a dinar...
Si que és un pal quan estan malalts, però també t'espaviles.

Podeu tenir-ho en compte si al final us decanteu a quedar-vos aquí.

Molta sort!

[nunkui]

Hola. nosaltres el platejanent el vam fer abans de tenir fills. Jo vaig deixar la feina i en vaig trobar una que no m'agrada tan pero que esta a 30 min de casa. el meu home segueix treballant alla mateix amb la diferencua que el que fins llavors tardava de la feina a casa ho feia amb transport public,ara ho fa amb cotxe,u tarda 50 min.
per nosaltres va ser clau, que tos dos som de poble i ens agrada la vida de poble,i aixo va pesar molt.
tinc d'altres amigues que viuen a la ciutat i s'han instal.lat alla,elles han anat creant xarxa mica en mica,veins,amics,...a partir dels 6-8 mesos els nens han començat a anar a la llar i aixo els ha permes relacionar-se amb noves mames,algunes del barri de tota la vida que els han ajudat a adaptar-se a la ciutat amb nens.
Tambe comentar-te que quan durs els nens a la llar,sigui al poble o a la ciutat,sempre hi ha algu desconegut pel nen,pensa que tots un moment o altre ens hem quedat o hem deixat el nen/nena amb desconeguts...
per experiencia,crec que el tema es si com a familia,esteu a gust a la ciutat o us sentiu sols,si esteu be,mica en mica tots us anireu adaptant al seu ritme...

[nunkui]

Sino, sempre estareu allo que us hauria agradat. Feu numeros,mireu com sereu mes feliços i amb allo que decidiu intenteu tenir el maxim de contacte amb l'entorn i amb la gent possible!
si decidiu quedar-vos a ciutat,feu-vos-la vostra, aneu a comprar a les botigues de proximitat i que la nena conegui al carnisser al panader,al peixater,el de la verdura,el de l'estanc o quiosc... creeu rl vostre espai i el vostre poble dina gran ciutat!!!
Una abraçada molt gran!!! I pensa que ho estas fent (sigui el que sigui per fet un be per tots,i que la decisio ha estat valorada i per tan es la millor!!! Segur que el fas o facis estara molt be,tan per vosaltres com percla vostra criatura!!!!)

[EMAMI]

Moltes gràcies per les respostes.
La nena anava al cole però per problema d'uns fongs l'he hagut de treure.
Però nosaltres som de poble i volem tornar al poble. Tenir la família aprop, ambient de poble..ja vivim a un barri petitet i sempre anem als mateixos llocs i ja la coneixen però no és el mateix...
Donaria el que fos per tornar al poble però el problema és la feina...

[novella]

EMAMI! A nosaltres ens passa el mateix! Vivim a Girona però no hi tenim la família, i fa un temps que ens ronda la idea de marxar al poble prop la família!!! El meu home pot demanar trasllat per acostar-se, però jo hi tinc complicat i hauria de deixar la feina... El nostre fill, q té 13 mesos, va a la guarderia, i n'estem contents, però cada cop que és posa malalt (que des que va a la llar d'infants és molt sovint) anem de cul!!! I sempre acabem perdent dies de feina, que en el meu cas em fan recuperar amb lo qual encara vaig més de cul!!! La veritat és que és un pal! A sobre tinc jornada reduïda, per poder estar amb el xic, cosa que evidentment he decidit jo, però el meu sou també s'ha reduït considerablement i la vida a Girona és molt cara!
Total, que també pensem en fer el canvi. Per una banda penso que guanyariem qualitat de vida, però el tema laboral fa molta por!!!
Ja explicarà que decidiu! Sort!!

[Laurasg]

Veig que no sóc la única a qui li costa adaptar-se a la ciutat..jeje!

Jo hi visc des dels 21 anys (en tinc 31), però encara no hi tinc unes arrels... Tenim un pis al poble i pugem cada cap de semana, per sort, però entenc aquesta situació.
Nosaltres no ens plantegem tornar...si més no a curt termini ja que aquí tenim unes bones feines que ens agraden i no volem deixar-les. El fet de tenir el nostre petit crec que ens està apropant a la ciutat com molt bé deien per aquí. Com que va a la llar d'infants comencem a conèixer algunes persones de l'entorn. Si estiguéssim al poble la familia se'n faria càrrec i no hauríem d'haver-lo portat amb 5 mesos a la llar, però la situació és la que és...
És veritat que quan estàs més tou (com et passa a tu que has de tornar a la feina i deixar la nena) tens més aquesta sensació de soletat que et dóna la ciutat... Així que ànims i si realment podeu i voleu fer el pas de tornar feu-lo.

[almon]

Doncs jo també sóc de poble i vivim a ciutat, amb un nen petit.
Hem sembla que aquesta pregunta ens la fem sovint molts dels que estem en aquesta sitaució.
Al poble tens la família aprop, habitatge més econòmic, menys despeses, més natura...
A la ciutat, més recursos, més entorns diferents, més opcions de feina...
Nosaltres pugem sovint, cada 15 dies i quan estem allà s'està bé...però amb ganes de tornar a casa que és Barcelona.
Jo allà em sento més limitada i ofegada...el fet de tenir a tothom tant aprop també és més difícil posar distàncies. Jo sempre dic que a la ciutat planifico i sé quins dia veure als sogres ( estan aquí!) o quin dia vinrà el lampista a casa, per exemple.
Al poble és tot tant aprop que sempre estàs disponible...amb un cop de cotxe o a peu et plantes on sigui amb 3 minuts! Això que pot semblar una avantatge, per mi a vegades no ho és tant!
A la ciutat per exemple, també tenim entorns diferents; les companyes de feina, les mares del col.legi, els amics de la uni...al poble (almenys el meu) és més difícil. al final ets d'una colla i no surts gaire d'allà. I millors recursos, una bona xarxa de biblioteques. la piscina coberta... i altres que no tindria al poble.
També afegir que al poble a l'estiu hi estem molt bé, però els hiverns es fan mooooolt llargs, quan fosqueja d'hora ja no hi ha ningú al carrer i fa un fred que pela!
He tret aquí les reflexions que jo em faig sovint quan em passa l'opció epl cap...