Lactancia artificial

[marsai]

Hola noies.
Alguna de vosaltres te decidit que farà bibi en lloc de donar el pit?
Se que és un tema molt delicat i que tot és respectable i no per aixó ets millor o pitjor mare.. però m'agradaria conéixer algun cas i alguna experiencia.
Ens llegim!

[neuetes]

Passa't per aqui:

viewtopic.php?t=12407

[charito]

Hola Marsai!

Neuetes gracies per rescatar el post.

Jo tinc clar que aquest cop fare bibi, el primer cop ho vaig intentar però va ser tan traumàtic que li tinc pànic al pit, no em veig amb cor de cap de les maneres i no vull estar angoixada amb el tema, perquè crec que haig d'estar en les millors condicions anímiques possibles pel Quim, aixi que bibe i punt.

El Quim va prendre bibe despres del primer mes i va anar molt be, ha anat a la guarde des dels 9 mesos i en dos anys nomes va faltar una setmana per una conjuntivitis, es clar que ha agafat els costipats corresponents, pero no es un nen d'estar malalt.

Li vaig dir a la gine i em va dir que cap problema, haig d'esbrinar ben be com funciona lo de la pastilla. Si algu ho sap?

[Jurdi]

La meva nena fara 3mesos la setmana vinent i fem bibi desde el primer dia.
Es el meu segon fill,amb l'Oriol vem fet pit durant dos mesos i ja ser que al principi va fatal pero no vaig poder donar-li mes,un part terrible i un post part horroros i un nen mooolt inquiet.
Aixi que aquesta vegada vaig optar pel bibe.
Un cop va neixer l:Aina,el gine em va demanar que faria,li vaig dir bibe i un cop a planta b vam donar les pastilletes,son dues,cada vegada que fas un apat et donen una meitat.

[zoui81]

Hola! jo tindré si tot va bé bessons pel juliol, mai m'havia fet ilusió especialment donar pit la veritat! sí ser mare! a més jo soc intolerant a la lactosa desde naixement i sempre he hagut de pendre llet en polvos! així que potser els meus nadons tb! però és que sent dos no em veig capaç! així que segurament opti per la llet en pols! el zouiman vol que li doni pit almenys un mes.. però jo no ho tinc gens clar!

[kittie]

Hola, jo també li donaré bibi des del primer dia.

[lalama]

Hola Marsai,

jo tinc molt clar que aquest cop faré bibi des del primer moment… amb la meva filla ho vaig passar realment malament, va ser molt angoixant per mi el tema pit i més la pressió que reps perquè sembla que si fas pit ets la millor mare i si vas bibi, no et sacrifiques per res, etc etc…. per sort, vaig tenir molt recolçament del meu marit i va ser ell qui em va dir que deixés el pit i que passèssim al biberó i malgrat que em va costar i al principi em vaig sentir molt frustrada, reconec que a partir de deixar el pit (vaig estar uns 10-15 dies), vaig començar a gaudir realment de la maternitat.

malauradament, és un tema que genera molta polèmica i és trist que per algunes coses semblem una societat molt tolerant i moderna, però a l'hora de la veritat amb el tema lactància materna o artificial, es continua jutgant molt i sense saber moltes vegades ni els motius ni sent conscient del mal que pots fer a una dona que acaba de ser mare, que té una revolució hormonal bestial i que només falta que li facin sentir malament perquè no dóna el pit.

qualsevol decisió s'ha de respectar. l'important és atendre bé el teu fill, però també és fonamental que la mare es trobi bé i gaudeixi de tots els moments de la maternitat, sigui pit o sigui biberó.

el meu consell, facis el que facis, que sigui perquè realment tu i el teu marit esteu d'acord i ho voleu així, no pel que diguin la resta.

sobre la pastilla, si ho tens ja clar quan arribi el moment del naixement, ho has de dir en el moment del part perquè de seguida et donin la pastilla per evitar la pujada de la llet.

[xity]

Bon dia maretes!!

Jo m'apunto al carro!! Serà el meu primer fill i tinc claríssim que vull anar recte als bibis i no vull q em maregin les comadrones de l'hospital fent-m'ho repensar i fent-me sentir malament pk ho tinc super clar! Si cal cridant i plorant demanaré la pastilla, pk siguent hospital públic no sé si et fan tant cas com en un privat...
Hi ha qui pot pensar q sóc una fresca, però si fas bibi pots deixar el nen amb qui vols i no depen tot exclusivament de tu pk el nadó mengi, al meu entendre participa molt més el pare i àvies i què voleu q us digui això de treure la teta pels llocs no va amb mi, tot i q entenc q al donar de mamar ha de fer sentir-te especial, el meu fill sempre seguirà sent el meu fill pk l'hauré parit jo

[marsai]

Bon dia cuques!!
Que bé compartir-ho amb vosaltres!!! Jo ja estic més que mental·litzada! de fet, ja tinc els bibis a casa amb l'esterilitzador i tot!
Portareu un xumet a l'hospital? diuen que quan es fa LM no ho aconsellen pq no s'enganxa be, però entenc que si fem bibi no hi ha problema oi??

Us heu informat sobre la recuperació?? Jo he preguntat a la llevadora que ens fa el curset i diu que en principi un cop que pasi la quarentena hauriem de recuperar el pit normal i la resta mica en mica però que si ens cuidem no hem de trigar!! i que sobretot demanem la pasti un cop neixi el nadó.
No hi ha opinió unànime pq la gine diu que potser els pits triguen un any en tornar al seu puesto i que igual es queda una talla més i no tan flàcid com en LM.
Aix... a mi tb es un tema que em preocupa no tant per estética com per salut i no deixo de pensar-hi.

El meu marit està molt d'acord en LA i feliç de poder compartir aquesta experiéncia tan bonica i formar part desde el primer dia.

Gràcies x ser-hi!!

[Jurdi]

Jo vaig parir fa tres mesos i tinc els pits igualts que abans de l'embaras i la meva recuperacio ha sigut fantastica.
Si voleu un consell porteu el xumet a l'hospital perque deseguida que neixen no els hi podeu donar el bibe,han de passar tres hores i clar neixen amb molta gana i el xumet els calma.

[crissie]

Els nadons no neixen amb molta gana, neixen amb un fort instint de succió. És per això que sino poden xumar teta, necessiten un xumet. Per tant, Biberó = Xumet o similar per calmar aquest instint, mai per calmar la gana

[la1ri]

Hola maques!

D'aquí a poquet seré mare per primer cop i estic moooolt indecisa amb aquest tema. Sempre havia dit que faria LA. Això de donar el pit em neguiteja molt, tan pel tema dels possibles problemes que hi pugui haver com pel fet d'haver de donar el pit davant tot quisqui. Una tonteria, ja ho sé, però a mi em posa nerviosa i encara no ha arribat el moment.

Per tant... sempre havia dit que volia donar el bibi per estar més tranquil·la i poder gaudir el 100% de la maternitat. Però... des que estic embarassada penso que m'agradaria provar-ho, si més no l'experiència. Ai no ho sé! Sóc un feix de nervis! Deu ser perquè el part és a prop i encara no he pres la decisió

[ruti]

Hola maques!!

contribueixo al tema! jo en el meu primer embaras tenia molt clar que no donaría el pit i una mica "per la pressió", "pel comentaris", i suposo que per les hormones revolucionades de l'embaras tb je,je,....vaig cedir i a ultima hora vaig cambiar d'opinió. Ara torno a estar embarassada, a més aquest cop de bessons, i no haurà res que em faci cambiar, ho tinc més que clar, farem bibe des del primer moment.
Per mi el pit amb la meva nena no va ser una bona experiencia, per començar no vaig tenir la pujada fins el 5e dia, imagineu-vos,i després se'm va juntar tot: la nena tenia molta gana i jo molt poca llet (això que diuen que com més dones mes llet fas, no sempre és així, en el meu cas res de res...), se'm van fer ferides...vaja que el que havia de ser un moment maco, relaxat, tendre, per nosaltres era traumàtic, fins i tot de plorar...per sort el meu home em va recolzar molt, ell va ser el primer que me va dir que ho deixés, pr jo vaig ser tossuda i vaig aguantar dos mesos, això si, fent lactancia mixta sinó imposible. Ara ja us dic que m'estalviaria aquells mals moments molt abans. La meva nena és una nena preciossa, que s'ha criat genial,i està plena de salut.

En fi, que ara no vull tornar a pasar pel mateix, qui sap, potser aquesta vegada aniria bé, però no vull correr ni el risc, a més que sent dos i tenint tb una nena més gran, vull poder delegar i compartir aquest moment per la meva salut mental i física ja,ja...

La qüestió es que, decidiu el que decidiu,ho feu perquè voleu i no pel que diran o pensaran!!!

[avatar]

Hola!
Nosaltres fem LA des del mes, jo si que volia donar pit, crec realment que es el millor pels bbs.Com que son bessons pensava fre mixta des del principi però el que tenia clar es que no m'anava a obsessionar.
Ja a l'hospital vaig veure que era inviable empalmava una toma amb l'altre , ja que feia teta+ suplement ( van neixer petitons i no podiem deixar que perdessin pes, ) + sacaleches , perque no xumaven prou i no m'estimulaven ( o aixo em van dir) .I apa que ja havien passat les tres hores...
Aixi que vem passar a bibis...per mi no ha estat un traume ni res , crec que lo important es que la mami estigui be perwue sino el nen tampoc ho esta.
Tot te ventatges i inconvenients, la teta és gratis i està sempre preparada..el bibi es mes compartit....
Lo del xumet, jo el vaig portar..per si de cas! I conec de tot, nens amb teta i xumet, ...

A mi no em van donar patilla ni res , sem va retirar la llet sola i cap problema.
En quan a la recuperacio genial.Al cap de dos setmanes ja em posava la meva roba ( clar que nomes em vaig engreixar 9 kilos en un gemelar) i en quan a la talla de pit encara en tinc una mica mes ( diria que mitja talla). Això si, donava mes d'un pit que de l'altre perque em feia mal, i aquest s'ha quedat mes caigut! I van ser nomes unes setmanes ..jiji

Lo important es que pogueu triar!

[charito]

Noies una pregunta s'han de portar bibes i llet a l'hospital? O t'ho donen tot fins q marxes q casa?

[feeling]

A mi em van preguntar al quirofan q volia fer i vaig dir li q intentaria pit però amb ajuda d bibi pq el nen era petit. 2,5kg pero al final vam fer bibi directament.
Quan vam pujar a l'habitacio ja em van portar un parell d bibis per q li anes donant.
Ara amb el 2on q neixera a l'agost fare bibi desde el principi pq no vui q el gran q tindra 3 anys noti q haig d'estar continuament amb el seu germà. No vui es q senti "destronat" per l'arrivada del germanet.

[aivlis85]

hola a totes!

Jo sempre he tingut clar que quan sigués mami donaria biberó dsd el primer dia, i ara sabnt que porto bessons encara amb més motiu. Tot i que com totes sabeu els comentaris de la gent, sobretot despres del part, poden ser bastant negatius a mi em dona exactament igual...faré el que voldré i au... Si trigo en recuperar-me...doncs ja es posara tot al seu lloc..tard o d'hora...jiji i desprès els nens ens estimaran igual i seran tan bonics i sans com els que prenen LM. Vull que sigui una bonica experiencia per a mi, per al meu marit...que poguem gaudir..sé que amb el pit m'angoixaria, a més jo això de treure'm el pit a demanda estigui on estigui no va amb mi...que se que es lo més natura del mon pero... així que son coses que sempre he tingut prou clares.

[sil80]

Jo tinc dos nenes.
A la gran li vaig donar pit un mes, va ser tan angoixant per mí, que vaig decidir deixar-lo i donar-li bibi. El principi em sentía una mica malament, perquè m'enfadava amb mí mateixa de que no m'anés bé,... però em feia tan de mal que fins i tot em queien les llagrimes quan s'enganxava al mugró... Vaig tenir la sort que el meu marit em va entendre i em va fer costat...

I amb la segona ja vaig tenir clar des d'un principi que no li donaría, i ens ha anat de conya.

Les dos són nenes molt sanes, gràcies a déu, la gran ha tingut els típics refredats i la petia amb 8 mesos encara no s'ha posat malalt, "toquem fusta" jijijiji

Tot i que sempre em queda akella cosa de "...i si amb el segon haugés sigut diferent, i m'hagués anat bé..j"""