Ansietat, nervis i embaràs

[Marga_2]

Hola, guapes.
Obro aquest post x veure si alguna de vosaltres s'ha trobat en una situació similar i em pot donar un cop de mà.
Com ja us he explicat en alguna altra ocasió, vam comenzar a cercar un embaràs a l'agost. Ho vam deixar estar, però, xq amb una reforma en marxa a casa nostra i havent de viure amb els parells d'ell la situació no era, com us podeu imaginar, la ideal. Ara, estem a punt de tornar a casa nostra i la idea és tornar a reprendre el més aviat possible el nostre projecte de ser pares. Ara, xo, sóc jo la que té un problema...

Fa cosa d'un mes q estic patint marejos i no em trobo bé. Tot i que tot apunta a q és un problema de la oïda, la familia -i jo mateixa- creiem que tmb hi ha un component d'estrés. Aquest any x a mi ha estat brutal: casament, feina nova, tesi doctoral en curs i reforma de la llar. Això sumat als problemes del dia a dia i a la meva forma obsesiva de prendre'm les coses em sembla que m'han fet més mal que bé...

La qüestió important és que no em ve la regla. Fa 3 dies q espero i no, no estic embarassada (més voldria!). Sé q són pocs dies de retard xo és q no tinc cap símptoma premenstrual. I això em passa ara, tot just quan estava esperant passar aquesta regla x començar de nou a buscar un embaràs. Sé que em direu q 3 dies no és res i q em calmi, xo és un cercle viciós del que no me'n sé ensortir donat el meu estat actual: em poso nerviosa, no em ve la regla i em poso més nerviosa...

Disulpeu-me, necessitava desfogar-me. Cap consell???
Gràcies x llegir-me.

[garota]

Holaa!,
Un consell? És olt fàcil dir-ho però,....Keep calm! Jeje relax, hauries d'intentar relaxar-te! Si us fos possible fins i tot marxar un cap de setmana, o un spa, o un sopar, o una sortida,...no sé, alguna cosa que t'ajudi a fer un parón i un canvi de xip,...! És molt fàcil dir-ho i quan cerques tothom et diu caaaaalmaa, no hi peeeensiiiissss,...i tu penses, i com ho faig? I tot estressa i més aquests retards de regla que dius,...però quan t'hi quedis, diràs, ostres tu tenien raó, a la que he sabut desconnectar,...pam!
Entenc que et posis nerviosa i les situacions viscudes que dius no ajuden. Però hauries d'intentar començar a enfocar-ho tot d'una altra manera perque sinó,....!
Jo vaig trigar un any i mig, i entremig, dos avortaments. A la que ens vam relaxar i vam dir ara mirem de no quedar-nos-hi perque marxavem de vistge a USA, pam! Jeje vam marxar amb panxeta i ara dorm aquí amb mi!
De veritat guapa, feu alguna cosaq t'ajudi a relaxar-te i gaudeix de tot, de la cerca, de la teva parella i segur que tot es posaa lloc! Pel qveig has aconseguit i estàs aconseguint moltes coses, la feina, la tesi, la casa,...! Ànims! Molts ànims!

[Marga33]

Hola Marga_2,
La veritat és que com diu la garota, és fàcil dir-ho i molt difícil trencar amb aquesta roda que descrius..
A casa, també estem de reformes, no és una gran obra, però tot suma, i entenc aquesta ansietat que dius.., les coses que a mi m'ajuden a relaxar-me per si vols probar: pensar en les petites alegries del dia a dia: quin aperitiu farem aquest diumenge, cuinar (per plaer) allò de ficar-te a la cuina a preparar un bon àpat pels dos el cap de setmana, anar a la piscina, fer passatemps..,
Has de trobar allò que et pugui distreure i no pensar durant una estona, així trenques la sensació constant d'ansietat. A mi em van aconsellar probar coses noves, que no hagi fet abans. Jo acabo de passar per un episodi dur i m'ha ajudat a deixar el cap en blanc la cosa més tonta del món!! fer jocs d'aquests chinesos anomenats mahjong.
Molta sort i ja veuràs com aconsegueixes relaxar-te!

[Marga_2]

Hola!
Moltes gràcies a totes dues per contestar tan ràpid. M'ajudeu molt. Necessitava parlar i a casa no vull estar dient constantment q no em trobo bé, xq me n'adono q llavors el meu marit es preocupa i no vull q ell tmb estigui malament. Ja veu que no estic bé i no vull agobiar-lo.

Teniu molta raó en una cosa: m'hi hauria de fixar més en les coses positives q en les negatives. Em passa sempre. X exemple: si em passa res positiu a la feina o aconsegueixo alguna cosa, m'ho prenc com una cosa "normal" a la q no se li ha de donar bombo; en canvi si no aconsegueixo el q vull, si no ascendeixo, o si no em valoren prou m'ho prenc com allò més greu del món. Seeempre faig igual. Ho sé i me n'adono, xo no sé com canviar-ho.

Espero q com dieu això passi quan la situació s'estabilitzi. Miraré de distreure'm. A casa m'agrada cosir i fer ganxet, xo ara està tot en caixes i a casa dels sogres no tinc espai x posar-me. Miraré de distreure'm ni q sigui fent un passeig... estic tot el dia activa i quan arribo a casa sopo i marxo al llit directament, no tinc temps x a mi.

Creieu q això és el q provoca el retard? Estic preocupada x si això afecta als cicles i a les probabilitats d'embaràs en els propers mesos.

Gràcies de nou x escoltar-me.

[garota]

Doncs probablement sí que provoca el retard. No pensis en els propers mesos, ni en cicles, ni en res de tot això,....intenta-ho! No t'agobis en si afectarà o no, relaxa't i gaudeix de les petites coses com t'han dit! Podries apuntar-les cada dia a una llibreta i anar-te-les llegint! Ens passen més coses bones de les que pensem!
Ànims maca!

[Susana82]

hola
Nomes hi ha una manera d saber si estas embarassada i es fent la prova d'embaràs q la pots fer des d primer dia d retard.
I perdona per dir-te el q penso però crec q exageres una mica si has començat a buscar un embaràs ara i dius q tens tres dies d retard això no es res, hi ha gent q d veritat ho passen malament perquè estan temps a quedar-se embarassada o q tenen un problema d veritat i això tho dic pq jo ho he viscut.
Així q prentho amb calma sinó no viuràs tranquil·la amb això no t vull ofendre tu dic per experiència.

[petitacuca]

Marga em fas pensar una mica amb mi, entre que sóc un nervi de fer moltes coses i per altre banda sóc molt exigent amb mi mateixa (a la feina més q el meu propi jefe). Quan vaig poder, fa 2 anys vaig començar a fer teràpia de la Gestalt i la veritat és q hauria de frenar més xò a banda d'això m'ha anat fantàstic per tocar de peus a terra, intentar no "matxacar-me" tant, i adonar-me de moltes coses.

Pensa que aquesta vida ningú ni res és imprescindible, x tant les primeres a intentar deixar d'autoexigir-nos som nosaltres mateixes. Un cas extrem, què hagués passat si no haguessis entregat la tesi quan tenies previst? S'hagués acabat el món? Haguessis perdut el teu marit? Haguessis perdut la feina? Això potser si, xo hi ha una cosa q va davant de tot això que és LA TEVA SALUT...

Ànims cuca! És molt dur adonar-se d'aquestes coses.. Jo encara haig de "meditar" x tornar a posar a els peus a terra.

[Marga_2]

garota, bon consell aquest de la llibreta. Pot ser un bon exercici! Gràcies, maca.


susana, gràcies pel consell, xo crec q no m'hi he explicat bé. No estic embarassada i ho sé, no començàvem a cercar fins dp d'aquest cicle. No estic preocupada x això, sino justament x el contrari: jo sóc molt puntual i x això em preocupa que no m'hagi vingut la regla xq penso q té a veure amb un estat d'ansietat que estic patint darrerament i que m'està afectant a nivell físic. Quan era joveneta vaig tenir molts problemes amb la menstruació i dp de molts anys amb medicació havia aconseguit tenir cicles "normals". Tinc por tornar a aquell estat inicial i q això m'afecti ara q vull començar a buscar un embaràs. Exagero? Potser si, ja he dit q m'obsessiono amb les coses. Però bé, cadascú viu les coses com les viu, independentment de la resta de la gent...


petitacuca tens tota la raó! Ma germana em diu això constantment!! I, certament, és així. No s'acaba el món si no aconsegueixes una cosa, tot segueix igual i inclús de vegades les coses que surten malament acaben essent una oportunitat x a fer una altra de millor. Aquests dies que he estat mareixeda toooots els dies, he pensat molt en això q dius q la salut és el més important. Sembla tòpic, xo és 100 x 100 cert!!! Moltes gràcies x ànims, bonica!

[pruneta30]

Marga! Jo tb pateixo d'ansietat i el q faig és mirar de fer coses que em distreuen! Avui m'he passat el dia a la cuina! Ajudant a la meva mare a fer cosetes, de tant en tant surto a correr, anem por ahi amb el prunetu! Pel q expliques estas passant un moment de canvis i per aixo estas mes nerviosa...no t'agobiis! I encara q ara tinguis aquest retard, de ben segur q quan estiguis més tranquila els tus cicles tornen a la normalitat anims maca!

[Marga_2]

Hola pruneta!

Gràcies x respondre'm! És veritat, hauria de mirar de dedicar més temps a les coses q m'agraden. Sembla mentida l'importància q té això: a casa no m'havia passat mai trobar-me així. Bé, jo sóc nerviosa i tinc els meus moments dolents, xo és cert q ara porto 3 mesos de tensió contínua a casa dels sogres. Ei, q estic súper a gust i ens portem molt bé, xo no tinc el meu espai ni lloc a on cosir, q és el q més em distreu. I segurament això influeix en el teu estat d'ànim xq no et relaxes mai.

M'agradaria ser com el meu marit: maaaaaai perd els nervis ni el control de si mateix. Em fa enveja!!

[Marga33]

Hola noies,
Marga em recordes molt a mi mateixa fa un temps.., ser tan exigent amb mi mateixa i no saber relativitzar les coses em va fer que acabés buscant ajuda profesional. Potser no té res a veure, però t'explicaré el meu cas. La gota que va omplir el got va ser que després de passar-me tot un any esforçant-me per aconseguir un ascens i complint amb tot el que van demanar a la feina (amb el episodis de nervis, estrés i pressió que el van acompanyar), no em van donar el premi que em van prometre, perquè sempre hi ha algú millor (i sobre tot quan no saps els números dels altres perquè no te'ls diuen, és clar..)
12 mesos més, postergant la nostra il·lusió de formar una família, i deixant de banda aficions, etc.. en definitiva, la meva vida.
Ara per ara, per a mi la feina és un mitjà, i si no treballo aquí, serà en algun altre lloc, i si no tinc feina ara, ja la tindré més endavant. S'ha de tenir molt clar que sempre hi haurà algú millor, i que la competitivitat només ens fa mal a nosaltres, els treballadors.
Així que jo i la meva consciència obrera, et diem: no et deixis enredar, extrapola les preocupacions de la feina, aquesta té un inici i un final, i després del teu horari: viu al màxim! i fes ganxet i si no el tens a mà, sempre pots trobar una altre afició.
Molts ànims!!

[Marga_2]

Ostres, Marga, em sento súper identificada amb el q expliques. Jo fa uns mesos vaig viure una cosa similar: m'esforço tot el q puc x obtenir una plaça d'investigador en formació i dp de 3 intents encara no ho he aconseguit. El problema és q no assumeixo la idea d'haver de treballar en una cosa diferent a la que he estudiat i això em maxaca.

Un dia vaig llegir la història d'una noia q treballava com a arquitecte en un despatx i q va abandonar-ho tot x muntar una merceria. Ella explicava que tothom li deia q com havia pogut fer una cosa així, q s'estava equivocant deixant una feina tan "important". Ella deia: "vaig deixar l'arquitectura x ser feliç". Em va semblar impactant, vull dir, crec q aquesta noia ha fet exactament el que havia de fer i va ser valenta anant contra allò que l'entorn creu q és el correcte.

Jo tmb m'he plantejat de vegades fer aquest canvi. Potser intentar aconseguir el q em sembla ja un impossible no es bo i no em fa feliç. Durant anys vaig estar posposant el tema del casament xq "no era el moment" i ara veig q faig igual amb l'embaràs. Mai és el moment: primer xq em vaig quedar a l'atur, quan vaig tenir feina xq en tenia massa, dp xq la tesi no sé q..., etc. I és un error. Fent deprendre la teva felicitat de la feina només aconsegueixes sentir-te frustat i més quan comets l'error -més greu encara- de comparar-te amb altres q si q ho han aconseguit.

Jo vull aprendre a relativitzar i no sé com fer-ho. Els meus pares sempre em diuen q quan quedi embarassada la meva atenció estarà tan centrada en el meu fill que m'oblidaré de tota la resta. Tandebó sigui així...

[petitacuca]

Per què no et planteges anar a un terapèuta q t'ajudi a obrir els ulls? La meva terapeuta el primer dia em va dir "jo no et diré el què has de fer, la meva funció és posar llum a les coses més importants per tu" jo no ho entenia, xo ha sigut la millor experiència q he tingut (havia anat amb una psicologa i un neuroleg feia temps x altres coses), ens asseiem les dues q una butaca i jo vinga a xerrar; ella de vegades em preguntava o em repetia alguna frase que jo havia dit, i buah és dur obrir els ulls ("posar llum") a coses tan importants x un mateix. És el meu consell, no pq jo sigui la q tingui la veritat absoluta sinó pq a mi m'ha anat molt bé!

[Marga_2]

De vegades ho he pensat, xo tampoc se ben bé a on anar... Com la vas trobar?

[rateta2013]

Marga, no sé quants anys tens i si, per tema edat, tens pressa en buscar un embaràs. Si ets jove, el meu consell és que primer et concentris en estar millor amb tu mateixa. L'ansietat, a banda de dificultar la concepció, no és gens bona pel nadó, i tampoc per a tu com a mare.

Encara estàs amb la tesi? t'avanço que quan estas embarassada es fa molt més difícil concentrar-se, estudiar... potser el primer seria acabar-la, i després buscar el nen.

Llegint el teu missatge, penso (i no és una crítica) que magnifiques les coses. Entenc que l'any ha estat estressant, però com tu dius tens tendència a obssessionar-te. P.ex. un retard de regla és normalíssim, no vol dir que tinguis cap problema. A gairebé tothom li ha passat algun cop. Fins i tot amb regles irregulars et pots quedar fàcilment embarassada si tens relacions sovint.

Jo a part d'anar de metges per l'oïda, aniria a un terapeuta o buscaria una via per disminuir l'estrés. Pot ser l'esport, el ioga o el que a tu més t'atregui. Em sap greu que amb aquesta actitud no arribis a disfrutar del tot de l'embaràs o del bebé. Pots aconseguir-ho!!! de debò Marga, però t'han d'ajudar a prendre't les coses més tranquil·lament.

[Marga_2]

rateta, tens moltíssima raó. Jo tmb penso de vegades q potser no és el moment, xo si espero a acabar les coses pendents no ho faré mai, xq sempre surten d'altres. I, d'altra banda, x experiència veig que no es bo ajornar allò personal x motius laborals, xq això al final només produeix més frustració. I és q me n'adono que, al final, són les coses personals les que em fan feliç, com quan ens vam casar. En canvi, a la feina, quan aconsegueixes 1 cosa no et fa feliç xq ara has d'aconseguir una altra, una altra... no acabes mai i mai estàs satisfet.

El que hauria de fer és aprendre a deixar la feina fora de casa i a no dedicar el 100x100 del temps a treballar. Sempre tinc al cap la feina, sempre. I és això el q vull aprendre a fer, xo com es fa?? Això del terapeuta o psicòleg ho trobo una bona idea i potser m'ajuda. Xo no sé a on buscar-lo xq no tinc referències.

En coneixeu cap a Bcn?

[bitxeta80]

Hola Marga! Si és o no és el moment adequat per buscar l'embaràs... jo et diria que si realment sents per dins el desig de ser mare, fes-ho, comença o continua ja, deixant a un costat totes les pors. Jo per motius econòmics he estat esperant tres o quatre anys perquè pensava que no era el moment o m'han fet creure que no era el moment i al setembre vaig dir prou, tiro endavant i comencem a buscar i des de llavors som més feliços, som igual de pobres però sóm més feliços perquè tenim una il-lusió.El que et vull dir és que potser ara mateix et trobes en un moment en que realment t'has de plantejar que realment et fa feliç i aquesta ansietat, nervis, que no et vingui la regla, ... és una senyal de que algo no està anant bé,és una manera de dir-te "ei, para i pensa bé cap a on vols anar".
Jo també t'aconsello anar a un terapeuta, jo no sóc de Barcelona i per tant no et puc ajudar. Jo vaig a un terapeuta que m'està ajudant a veure justament això, què vull i cap a on vull anar i sobretot que sóc capaç de fer-ho, cosa que realment mai he cregut. En el meu cas, portava una temporada en el que en moments determinats, no feia més que plorar i no podia parar. A la feina, m'havia de tancar al lavabo a plorar cada dos per tres perquè realment era incapaç de reprimir-ho. A partir d'aquí vaig plantejar-me anar a un terapeuta i poc a poc he vist què em passava, el que m'ha ajudat a tirar endavant.
Jo també passo moltes hores treballant dins i fora de l'horari laboral, abans però, hi dedicava més hores. Per mi dedicar més hores de les que realment havia de fer era una manera d'evitar pensar en tot el patiment que tenia per dins i de no centrar-me en fer la meva pròpia vida perquè em sentia incapaç. Jo a la feina soc molt organitzada, competitiva, exigent amb els altres i amb mi mateixa, ... però a la vida personal tinc moltes pors per tirar endavant el que realment vull.
Potser m'he extés massa, no volia tampoc explicar la meva vida, jeje. Ja sé que la teva situació és diferent, però sobretot no ajornis el que realment desitjes. Ara es el teu moment de parar i dir que esta passant i que vols fer. Cuida-t molt.

[petitacuca]

A mi m'ho va aconsellar una professora de la infància que hi tinc molta confiança. Jo vaig anar a Girona, però un cop li vaig demanar el contacte d'algú de Bcn per una amiga. Si el trobo te'l dono.

La meva era teràpia de la Gestalt. La clau és tenir un bon feeling amb el terapeuta, a la meva amiga no en va tenir i la va fer mandra canviar i ho va deixar, però jo crec que val molt la pena.

Ànims!

[Marga_2]

És molt cert això de q si esperes el moment adequat no el trobes mai. Ara m'ha passat això i vull esperar a millorar una mica del mareig xq vull gaudir al 100x100 el moment de veure el meu positiu, xo no penso q hagi d'esperar a acabar la tesi, etc... xq llavors dp vindrà una altra cosa, i dp una altra... i, com diu la bitxeta, a mi em fa feliç pensar q ara buscarem un fill. I, x contra, m'entristeix profundament q el maleït mareig m'hi faci renunciar...

[Laurasg]

Bon dia Marga,

Jo també m'he sentit identificada amb tu! Sóc molt exigent amb mi mateixa i encara que jo vaig tenir un bon any abans d'anar a buscar el nen em va passar una cosa semblant a la teva. Sempre he tingut regles motl regulars i aquell mes em va baixar una regla irregular amb poc flux i que va durar 15 dies, després va marxar i 15 dies més... en principi era un problema sense importància (una petita hemorràgia), però no deixa de ser curiós que em passés quan anava a buscar el nen.

Vaig quedar embarassada de seguida, però va ser un embaràs complicat i entre això i que estava fent un màster vaig acabar amb una ansietat disparada... pensava que no seria capaç de tenir cura del meu fill, però va ser veure-li la cara i tot va canviar! El vam tenir ingressat a neonats perquè va venir abans d'hora i tot i així no vaig perdre la calma, vaig aprendre a relativitzar més les coses i a entendre el que realment té importància.

De totes formes aquest temperament hi és i hi serà i haurem de treballar dia a dia perquè l'estrès i l'anisetat no domini la nostra vida