Despres de 4 aborts algu em dona esperança?

[Blanquerna]

Gràcies, noies. La veritat ês que costa un esforç immens ser positiva. Hi ha moments baixos i durs. Suposo que fins que no hagi passat l'ILE no començaré a aixecar el cap de veritat. Però cal intentar al màxim pensar que aquest malson passarà, que vindran millors dies i li.lusionars-nos perquè així sigui.

[Petitprincep2013]

Blanquerna molts ànims!

[Blanquerna]

Petitpríncep, gracies!

Petitprincep


Jo e passat per 2 avorts i quant us llegeixo penso que no se si emocionalment podria aguantar-ne 3, 4, 6.... és molt dur.

Sí que és dur... Però crec que som molt fortes i que si desitgem una cosa de veritat lluitem fins a aconseguir-ho. Val a dir que és més dur quan encara no s'ha tingut cap fill... En el meu cas els dos primers avortaments eren en la recerca del segon fill, i ara en el tercer. Tenir nen/s voltant per casa ajuda a portar la pena de la frustració.
Aquest Fòrum omple de coratge quan es coneixen casos realment extrems i la valentia de les seves protagonistes al tirar endavant.
Jo crec que, sempre in quan no sigui un perill per a la nostra salut, cal que tirem endavant!
Ànims a tothom qui està lluitant per a aconseguir els seus somnis!

[tineta]

Jo n'he passat 4 fins que hem trobat el camí a seguir. Sempre hi ha una espurna d'esperança.
Molta sort, bonica

[petita83]

Jo n'he passat 4 fins que hem trobat el camí a seguir. Sempre hi ha una espurna d'esperança.
Molta sort, bonica

Tineta comparteixo pregunta amb la companya, quina ha sigut la vostra solució? Nosaltres en portem 3 a les espatlles en menys d'un any, tots al 2013, i ja hem fet més proves que una rata de laboratori, ens han trobat des de SAF a fragmentació d'ADN espermàtic passant per haver-nos de posar la vacuna antiparental...i tooots aquests tractaments sense garanties, simplement estudis científics al darrere on saps que hi ha % que no funcionen mai.

[tineta]

Jo n'he passat 4 fins que hem trobat el camí a seguir. Sempre hi ha una espurna d'esperança.
Molta sort, bonica

Tineta comparteixo pregunta amb la companya, quina ha sigut la vostra solució? Nosaltres en portem 3 a les espatlles en menys d'un any, tots al 2013, i ja hem fet més proves que una rata de laboratori, ens han trobat des de SAF a fragmentació d'ADN espermàtic passant per haver-nos de posar la vacuna antiparental...i tooots aquests tractaments sense garanties, simplement estudis científics al darrere on saps que hi ha % que no funcionen mai.

Dream i Petita, flipeu una estona... En 8 anys nosaltres els hem anat col.leccionant tots, aquests símptomes: Bitxillos escassos i lents, Anti paternals, natural killers, biòpsia testicular, extracció de tumor ovàric, recomptes baixos de tot l'imaginable i més, i finalment fins el passat abril, al perdre el nen a les 21 setmanes, vam donar amb el que sembla era el problema de repetició: Trombosi placentària. Així que al desembre sant tornem'hi i a partir del positiu, heparina injectable diaria, més la progesterona, més el fòlic, més l'adiro (aspirina infantil) Fins al 4rt mes, que deixàrem el fòlic i l'Utrogestan i hi afegiem la multivitamina prenatal (Gestagyn embaràs). Però com us dic ha estat un autèntic via crucis fins que sense massa seguretat hem arribar a la conclusió que els abortaments espontanis (dins del 1er trimestre) també eren causats per alguna anomalia a la sang.

Espero que no defalleixi ningú i el que us he comentat serveixi per donar ànims i pensar que amb molta paciènci, molt d'amor i una mica de fe, si es possible.

[boira75]

Doncs jo després d'haver quedat embarassada sempre a la primera (inclòs una ILE, un avort i un bioquímic i un embaràs perfecte ara tampoc no hi ha manera....ja porto des de gener (avort al març, biqímic al juny) i els següents mesos res de res, la regla cada mes és una decepció....ara m'estan fent proves a veure si hi ha algun `problema però tot se m'està fent etern...