Les tardes

[rundi]

Hola,
Fa uns mesos que quan el pare de les criatures arriba a casa, sempre em troba K.O, i quan jo li deia que les tardes amb els dos eren un infern, em deia exagerada. Bé, ara està amb grip a casa, i ahir va al·lucinar.
El nen té 17 mesos i la nena 4,5 anys. Han arribat a agafar una dinàmica que es barallen tota la tarda. És exagerat. La nena el pega i li fa de tot. I ell ara, des de fa unes setmanes, la busca i la provoca per barallar-se.
És per tornar-se boig i al final acabo cridant i dels nervis, i per quan dormen sóc, literalment, una piltrafa humana incapaç de moure un dit.
La nena és grandeta com per entendre que no ha de pegar ni fer la guitza al germà, però tot i que fora de casa és una nena exemplar, amb el germà no.
Com puc canviar aquesta dinàmica?
Si els hi proposo un joc (construccions, etc...) s'entretenen una estona, però de seguida hi tornem a ser. L'alternativa parc, ara per ara, és una mica inviable perquè el nen s'encostipa a la mínima i perquè un cop hi és només vol que pujar el tobogán del revés, amb el risc de trencar-se la closca. La tele, ni parlar-ne. I de vegades els separo, en plan ella manualitats, i ell jocs, però és el de sempre, que a la mínima ja hi tornem a ser.
Com ho feu les que teniu dos fills que estan sempre com gat i gos?
Els caps de setmana ni de broma es porten tan malament, suposo que també hi té a veure que arriben a casa esgotats del cole i és la seva manera de desestressar-se...

[VespresVerds]

Bones rundi,

Jo et proposaria que pensessis jocs i activitats que hagin de fer plegats i en el mateix bàndol. Que s'hagin d'aliar per jugar "contra" els pares i poder guanyar-los, per exemple. Intentar que d'alguna manera, vegin que poden tenir una relació diferent i que tots dos es poden ajudar mútuament. A vegades els nens només veuen un camí i una manera de fer, i cal proposar-los situacions que els facin veure altres coses, que per ells sols, no poden.

També procuraria implicar la gran en tasques de casa que normalment feu els adults, d'aquesta manera ella pot adonar-se'n que té una responsabilitat més que el seu germà perquè és més gran que ell i que t'ha d'ajudar a cuidar-lo, guiar-lo i ensenyar-li coses bones.

[Susana82]

Hola
I si parles amb un especialista.... no dic q sigui un psicòleg, però si un terapeuta... potser us aniria b.
I per a tu q t'ensenyessin algun mètode d relaxació, no se...

[rundi]

Moltes gràcies Vespres! :) Ho intentaré!

Susana, en principi no ho tinc pensat. Prefereixo els consells de mares amb situacions similars, que consultar amb un terapeuta! Merci també!

[Takita]

Segurament ja ho hauràs fet, però jo parlaria amb la nena i li explicaria que no s'ha de picar a ningú i menys al seu germà que, a sobre, és petit i fa moltes coses per imitació i no perquè realment les vulgui fer.
Això que comenta la VespresVerds també ho trobo molt bona idea. A veure si mica en mica va canviant la seva relació