SOS amb nena de dos anys MOLT REBEL!

[mamidesara]

Hola noies,

Suposo que el tema que plantejo us deu sonar a totes. Tinc una nena de dos anys i mig amb MOLT caràcter. D'una banda, està molt espavilada, xerra pels colzes, coneix lletres, compta, etc., però de l'altre, últimament mostra un caràcter que ens és difícil de controlar. Ja no només són les rebequeries, que també, sino que no fa cas de RES!! Li dius que no faci alguna cosa i la torna a fer encara amb més ganes. Fins ara, almenys, no picava mai. Ho havia fet alguna vegada, però ràpidament li vam treure el costum. Ara no només pica quan s'enfada (poc, però ho fa), sino que també dóna patades a les portes (i a més, ho diu "Voy a dar una patada a la puerta" i ho fa). Intentes seure amb ella i explicar-li, tots dos enfadats, però raonant, que ha fet malament, i riu, i quant més t'enfades, més riu, i això, de veritat, et fa perdre la paciència i al final acabes fent un crit , que sabem que és el més desaconsellable. Abans era molt carinyosa amb els nens però ara, quan veu un nen/a al carrer comença a dir "Malo, nene no!!". Imagineu-vos que anar al parc amb ella s'ha tornat una mena de malson.

No sé ben bé a què és degut. Va a l'escola bressol, però ja hi anava l'any passat i estava bé. Li encantava estar amb els altres nens. Sé que els dos anys són complicats però el seu comportament està arribant a un límit que ens estem plantejant consultar un professional o psicòleg infantil, per tal que ens doni pautes per fer més efectiva la comunicació amb ella, ja que veiem que és com si no tinguéssim autoritat (i us asseguro que tant el meu home com jo tenim un caràcter fort i l'hem donat des de sempre molts límits). Creiem que a l'escola on va passen molt temps jugant a la seva, en joc lliure, i això pot generar entre nens tan petits molts conflictes, que després ella manifesta amb nosaltres. No ho sé noies, perquè a l'escola em diuen que es comporta perfectament, que no hi ha cap problema, i encara em quedo més al.lucinada, perquè quan la porto i estic jo al davant, es comporta bastant malament amb la resta de nens...

Uff, perdoneu pel rotllo que us he explicat, però almenys m'ha servit per desfogar-me. Si hi ha algú en la mateixa situació, o que ho hagi patit, creieu que és exagerat mirar de consultar algú més, tipus professional? Moltes gràcies!!

[Laetitia]

l'any passat també anava a l'escola bressol però aquest any és la mateixa mestra? perquè normalment això depen de la mestra no de l'escola. no dic que sigui això eh, però per anar buscant que li ha passat o en què no està a gust.

[Ítaca]

La nostra baldufa també se'ns rifa....
Moltes de les actituds de la teva coincideixen amb el fa la meva... això de donar patates o cops, no... (va tenir una època q sí q em pegava, i a vegades li fum per terrra les ulleres a l'itaco, però són coses molt puntuals...). El q sí q fa és riure quan l'estem renyant, per ella és un joc. Jo penso q quan veu la renyem, riu, pq està aconseguint el q realment vol, q estiguem a sobre d'ella. Tinc clar q moltes coses les fa per cridar l'atenció, i com és una nena molt demandat (necessita constantment q estiguem amb ella jugant), quan veu q estem fent altres coses (cuinant, planxant, etc...) és quan pitjor es porta.

Ahir mateix va fer una cosa q em va deixar al·lucionada... la vem deixar al llit, i al cap de 2 minuts ja estava cridant, com va veure q no vem anar al segon, es va despullar tota, sense bolquer ni res... quan vaig entrar i la vaig veure, en lloc de renyar-la, em vaig posar sèria i li vaig dir q no m'agradava q fes això pq es refredaria, la vaig vestir, sèria, però sense dir-li res, i ella es va posar a plorar, precisament pq veia q no li feia cas... em deia: mama, plorant, ploraaant! I jo com si res. I de cop, em diu: mama, perdona, i em va fer un petó... VAIG FLIPAR! pq era el primer cop q ella ho feia per si mateixa
Aleshores la vaig agafar, ens vem abraçar, i li vaig preguntar si es posaria a dormir i si es portaria bé, i em va dir q sí... al cap d'1 minut ja estava

T'ho explico pq realment ahir vaig veure q és més efectiu fer veure q no li fas cas, en lloc de renyar-la. Espero q un altre dia em funcioni igual!

Si et serveix de consol, la mestra ens ha dit q a l'escola es porta de maravella... seu quan li diuen, juga sense enfadar-se, i creu tota l'estona. Ella mateixa li va dir a ma mare (q és qui la va a buscar) q veient com es comportava sols sortir de la llar, q veia clar, q a casa es comportava diferent q a la llar (tema fer cas)

[mamidesara]

Aquest any té una altra mestra, amb un tarannà molt diferent. La noia és molt maca, super atenta, però és també molt més, com ho diria... més "laxa", menys disciplinària, i no em malinterpreteu, que no vull pas una mestra-sargent, però és més de deixar fer, i el que sí que veig és que els nens van més a la seva. La petita, però, va molt contenta al cole, tot i que només obrir la porta ja està ficant-se amb el altres nens... Jo també he intentat trobar les raons del comportament i no me'n surto, així que, sobretot, vull saber com tractar-la per ajudar a canalitzar aquest caràcter tan fort que té.

Itaca, tens raó, això jo també ho he provat i és veritat que funciona. Reaccionen millor quan mantens una "calma continguda". La meva també ha fet això de despullar-se!! I demanar atenció sense parar! El que sí que ha après, i ho fa, es demanar perdó quan es passa. Almenys, de moment, no ha perdut aquest costum... El que passa es que de vegades és difícil nmantenir la calma en situacions que realment et possen al limit. Ets de Sant Cugat, també, oi? Sí que van fortes les nenes d'aquí!

[Ítaca]

Si noia... aquestes bladufes santcugatenques ens han sortit amb caràcter!!!

La Txell suposo q tot just comença a adonar-se ara quan s'està passant o no... depèn de la cara q posis, para i et fa un petó (fins ara res... ella seguia amb lo seu). Estan en l'edat difícil... els 2 anys...
A veure si mica en mica es van calmant!

[entrerius]

Hola mamidesara. Jo tinc un fill una mica més gran que la teva, té quasi 3 anys. A l'escola també és un nen molt tranquil i ho fa tot a la primera. A casa ha estat i continua (amb menys grau) estant molt complicat. També té molt de caràcter i a partir de l’any el va començar a treure de valent.
Molts cops m’he plantejat si ho estic fent bé, si el collo massa o si li deixo la corda massa fluixa, si li he de fer cas o no, si ell té un problema o si el tinc jo...... hi ha hagut dies molt complicats i altres de plàcids i calmats.

No sé si et servirà d'alguna cosa, ja que cada nen és diferent, o si hi podràs veure reflectida la teva filla, però et vull explicar el que he pogut aprendre durant aquest temps de rabietes del meu fill.
La principal causa: la falta de temps. Quan estic amb ell i tinc temps per dedicar-li, tot va com una seda, però quan treballo i no puc dedicar-li tot el temps que necessita me’l reclama i jo no tinc la mateixa paciència. Ell necessita el seu temps per fer-ho tot, i el seu temps és molt diferent al que jo disposo. Per ell tot és un joc, per mi tot és un trencaclosques que s'ha de muntar en un temps marcat.
No cada dia ho portem igual ni ell ho accepta de la mateixa manera...... però indubtablement el sentit de l’humor, la rialla, el treure recursos de sota les pedres, el reinventa’t cada dia i el convertir-ho tot en un joc és el que millor funciona. Lo complicat és saber mantenir el sentit de l’humor quan fas tard a la feina, o transformar la rabieta en un joc quan portes un núvol negre damunt del cap........ i per suposat tragar-te l'orgull per poder veure que el teu fill no et desafia si no que simplement està desenvolupant la seva independència.

Pel que comentes de l'escola, en el nostre cas he pogut deduir, per petits detalls o comentaris que m'ha fet, que a l'escola es reté, s'aguanta les emocions:
- no pega quan de vegades li vindria de gust prendre-li la joguina al company amb una espenta tal com altres fan... però és reté perquè sap que ho està bé
- alguna mestra li crida l'atenció per alguna cosa i ell se sent malament....
- ha tingut algun conflicte amb un company o companya i no l'ha pogut solucionar...

aleshores quan surt de l'escola ho treu tot!!!!!! En certa manera penso que reclama l'atenció que no ha pogut tenir en el moment del conflicte i necessita treure la ràbia, la tristor o el que sigui que aquell dia porti dins amb una gran rabieta i així treure tot l’estrés acumulat.

Resulta complicat de vegades, però d’altres molt gratificant, sobretot quan aprenen a demanar perdó, a donar les gràcies, a respectar els torns de paraula...... i veus que tots els esforços poc a poc van donant fruits.

Molts ànims.

[evawin]

Totalment d'acord amb el que diu l'entrerius. No es pot explicar millor. Jo també tinc aquests sentiments de pensar si ho estic fent bé o malament, si tot és culpa meva... La setmana passada vaig patir 2 situacions oposades:

- un dia, al sortir de l'escoleta vam anar una estona al parc amb els seus amics-> va ser terrible: pegava, tirava coses, s'enfadava... terrible!

- un altre dia, vam anar ell i jo cap a casa: doncs la tarda va ser fantàstica. Això sí, vaig haver d'estar jugant amb ell tota l'estona, però semblava un nen completament diferent al del dia anterior.

L'escoleta els hi provoca molt estrés i d'alguna forma l'han de treure a fora. Molta paciència i molts ànims!

[Pupuleta]

entrerius...no ho has pogut explicar millor...m'hi sento totalment identificada!!! El meu té 3 anys i 3 mesos i les situacions que dius són exactament les mateixes.
Pàciencia és el que necessitem i saber-nos posar en el lloc dels nens en determinades situacions!!! Els seus sentiments són important i sovint no els tenim gaire en compte i no els hi donem l'importància que es mereixen.

[mamidesara]

Moltes gràcies, noies, per les vostres aportacions!! Ja veig que no és pas una actitud tan atípica, però és que realment em fa patir, perquè com bé dieu, mai no saps si l'estàs collant massa i et passes, o el contrari. Sí és veritat que aquesta setmana vaig decidir que totes les tardes li dedicaria tot el temps, per tal de poder estar amb ella, i ha anat molt millor. He pogut parlar i fer-li entendre algunes coses i m'he adonat que, almenys, tot i que ella segueix amb el seu caràcter, s'està tornant molt més conscient de quan fa malament. Aquests últims dies, si m'ha fet enfadar per alguna cosa, ràpidament ha vingut a fer-me petons i a dir-me que no m'enfadi. També ha coincidit que jo tenia una setmana de feina molt tranquila i estava ben relaxada. Estic segura que ells també ho noten.

I també estic molt d'acord que a casa treuen l'estrès de l'escola. Són molt petits i encara no canalitzen bé les emocions. A veure si mica en mica van suavitzant aquests "prontos", que si no ja em coneixaran al super per les rebequeries de la peque!!

[nius]

entrerius, quin gust poder llegir el que jo també sento. Quanta veritat! Totalment d'acord que el temps no es igual x ells que per nosaltres ( fa uns dies anavem tard al mati, i em feia mal al cor donar-li pressa x tot, no s'hagi mereixen!).
Aquesta tarda han vingut dos amics seus a casa (una d'elles l'amiga inseparable, son cul i merda, xo a la vegada volen la joguina d l'altre, etc). Doncs no volia deixar-los les joguines, xo ho feia a consciència, ja que la nena ha volgut la raqueta d genis i ell ha tirat la pilota sota la taula expressament. No era tant com possessió, sinó de fastiguejar....
Ahir vaig demanar a l'escola si està mes rebel, i em van dir q no... Però q dels 2 als 3 anys es una època complicada pq es quan estan desenvolupant el seu jo, i la manera es dur-ho tot a l'extrem i posar-nos al límit en tot moment. Es súper difícil.
I he notat que amb l'embaràs tinc menys paciència, així que bufff, encara ho veig mes complicat.
Però entenc que el que ell agraeix es el temps, i no que sigui un temps controlat d 6minuts, sinó dedicar-li la tarda, el matí, tot el temps q tinguem. Un altre dubte: ha de ser exclusiu x ell? Pq avui tampoc estava receptiu......

Recomaneu algun llibre?

[Afrodita]

Diuen que "mal de muchos, consuelo de tontos" però m'ha agradat moltíssim trobar aquest post i llegir-vos perquè el meu fill em desespera! Em posa al limit constantnent i acaba amb la meva paciència diariament... M'he sentit molt identificada amb vosaltres! Això de treure's la roba i el bolquer m'ho fa molts cops i em fa posar negra! sobretot ara que fa tant de fred... pujo la calefacció i compto fins a deu, després més relaxada torno a entrar i li dic que estic molt enfadada, que això no es fa i que es posarà malaltó i no podrà anar al parc a jugar amb els amiguets... però no senore en funciona,...

Paciència noies!

[pucpuc]

jo me llegit el llibre de la rosa jove ni rabietas ni conflictos i m'ha agradat força per desangoixar

[Afrodita]

Moltes gràcies per l'aportació pucpuc!!! Buscaré el llibre! ;)

[boira75]

veig que fa temps que escriviu en aquest post, el cert és que l'he trobat i m'hi he sentit identificada. Jo cada dia respiro fons, em dic paciència, surto de l'habitació deu cops abans no acabo de vestir-la...i no se què estic fent malament, perquè amb el pare no passa el mateix, quan arriba canvia la cara i tot, a mi se'm mofa! Jo intento tnir moooolta paciència, fins que exploto i després soc terrible, crido i em desespero. Algun dia m'ha arribat a fer alguna patada que m'ha fet mal, i a mi se m'ha escapat una bufa al cul, marxant a treballar amb un sentiment de culpabilitati llàgrimes als ulls. Tot plegat m'ha fet plantejar el meu autocontrol i com m'ho puc treballar, perquè no vull cridar ni enfadar-me però a vegades m'és inevitable...ara quan veig que la cosa puja de to, marxo de l'habitació i espero que es calmi perquè sinó acabo desquiciada! espero que passi aviat aquesta època, d'aquí una setmana farà els dos anys i mig....queda gaire?

[feeling]

Hola
El meu nen fara 3 anys a l'abril i a l'agost arrivara el germanet.
Sempre ha sigut un nen mogut, però ara a mes, agafa cada una quan no fa el que vol que estoc flipant... a mes pega...
Quan s'emprenya s'enrabia moltissim i dona cops d cap o patades...
no sé si l'hem d'ignorar o castigar-lo o que... però moltes vegafes acavem barajant-nos nosaltres i ell plotant pq s'ha escapat algun crit...
Començo a estar desquiciada i no em vui imaginar q pot passar quan neixi el petit...

[feeling]

Bueno... doncs d bo mati ja hem començat. S'ha pres la llet i l'he dit a tocava fer un pipi (no feia des d'ahir a les 21h i eren les 7.30).
Ja ha començat a dir q no i a cridar i a fer sorolls de rabia... el dia promete...
sabeu d'algun llibre q em pugui orientar com haig d'actuar??

[boira75]

La Laia va a dies i a temporades. I ho tinc clar, com més nerviosa i desquiciada estic jo més ho està ella, és instantani, jo estic malament ella respon amb rabietes. Jo últimament ignoro, fa rabieta i no vol caminar, l'agafo a coll i punt, no dic res més...si fa algo més gros, com tirar el plat del sopar per terra l'agafo i la porto a la seva habitació, li dic que això no està gens bé, em mostro enfadada, molt enfadada, i li dic que quan li passi torni al menjador...plora una mica i quan torna ja s'ho menja tot....en fi, jo crec que és paciència!!!

[tristantao]

Feeling,

A més de moltíssima paciència, et recomano el llibre Ni rabietas ni conflictos de la Rosa Jové.

Ja ens diràs què tal!

[feeling]

Gracies Tristanao!!
El buscare pq necessitem ajuda amb això...