per que es desperta a les nits??

[saludoalaluna]

Hola mamis,

Tinc una nena que dissabte fara 3 anys i fa una temporada que es desperta toootes les nits ( sense plorar) i ve tant tranquila a la nostra habitacio a dormir amb nosaltres. No es que m importi fer colkit, al contrari: amb el seu germa gran n hem fet duraant molt de temps i amb ella de petita tambe.
El que em sobte es que es una nena que sempre ha dormit be, del tiron i que ara es desperti cada nit...

A mes, si per casualitat m aixeco per anar al bany o vaig a beure aigua es posa a plorar demanant la mami.

Ella sen va a dormir be al seu llitet... per tant no se que li pot passar.

[Alehop]

A mi m'ha passat exactament el mateix. La mar va fer 3 anys a l'agost i sempre havia estat una nena que dormia super be...cap drama a l'hora d'anar a dormir, s'adormia soleta des de ben petita...Va ser arrel de les vacances de nadal que marxar a dormir s'ha convertit en anar al llit a les 20.30 i aixecar-se cada 5 minuts fins que al final se'n va a dormir al nostre llit (mentre nosaltres sopem) i alla es queda tota la nit...

I si per casualitat està tan cansada que es queda adormida al seu llit, en algun moment de la nit arriba al nostre llit (de vegades ni me n'adono fins que no sona el despertador).

A mi tampoc no m'importa gens fer collit (de vegades dormim tots 4 i cap problema!), però tampoc entenc aquest canvi sense motiu aparent...

[Alesta]

Noies,

Cap als 3 anys es diu que hiha la petita adolescència. Això vol dir que per primer cop es senten persones totalment separades dels seus pares, descobreixen que ells són uns ésser independents i això que els pot servir per refermar la seva autonomia i tenir una fase de "jo sola" o "amb tu no!", també els fa una mica de por! Saben que els seus pares poden no ser-hi i en són conscients de debò i, la nit, és un moment de solitud que, de vegades, fa una mica de respecte. Això no vol dir que tinguin por d'estar sols, però no els agrada i es senten millor en companyia.
Amb molta comprensió i amor, ells mateixos van adquirint la independència i autonomia que necessiten per entendre tots aquests canvis i aquestes sensacions.
Jo no li prohibiria aquestes intrusions nocturnes, li explicaria que estem allà pel que necessiti i, si ho anés acceptant i no volgués que estigués al nostre llit, l'anaria portant-la poc a poc (els dies que estigués més receptiva...) cap al seu llit.
De totes maneres, arribarà un dia en que voldrà quedar-se al seu llit i ja no es despertarà tant.
Però això és només una manera de fer, cadascú ha de seguir la seva!
Espero haver-vos ajudat ni que sigui una miqueta...
Molta paciència (que segur que ja la feu servir!!!!) i ànims amb les excursions nocturnes!

[Alehop]

Moltes gràcies Alesta! No tenia ni idea d'aquesta etapa...

Ja us dic, a mi no em fa res que dormi amb nosaltres (de fet, sovint la miro embadalida rato i rato...), però clar, ara que tenim un llit de 2 x 2...quan teniem el d'1,35 no sé si m'hagués agradat gaire...jejeje