Dubtes amb la baixa

[jaruma]

Hola,

avui he anat a la ginecòloga i m'ha dit que ja hauria d'estar de baixa, perquè treballo amb nens. Sóc professora d'anglès en una acadèmia, i treballo només unes hores a la tarda. Segons ella, no importa la feina que facis, sinó el risc de contagi que suposa estar en contacte amb nens.
El problema és que, segons la meva directora, jo no puc optar a la baixa de risc laboral precisament perquè sóc professora d'anglès i no educadora infantil. Que si fos educadora infantil, sí que me la donarien.

Sabeu si això és cert? La ginecòloga m'ha dit que parli amb la mútua, però jo no tinc accés a la mútua que té contractada la directora.

Tinc molt clar que m'agafaré la baixa encara que no sigui per risc laboral, però en aquest cas... me l'he d'agafar per malaltia, no? A través del metge de capçalera. I sabeu si et fan revisions o històries per comprovar que has d'estar de baixa?

He oblidat dir que estic de 25 setmanes ara.

Qualsevol informació que em podeu donar serà benvinguda. Gràcies per endavant

[t_laurfm]

Bon dia, Jaruma!

Crec que som del grup: Mamis del Juliol! Jo estic de 21+4 i també vull agafar la baixa el 31 de març. Encara que no treballo amb nens, estic a una oficina 8h + faig un master i arribo a casa gairebe a les 23h quasi tots els dies... vaig molt cansada i estressada, a més a més dels dolors de la zona pèlvica i caderes.

Ma mare, infermera prejubilada de la S.Social, s'ha informat i li han dit els seus ex-companys que la baixa ha de ser per lumbalgia, per exemple, per a que no et resti la baixa de maternitat (16 setmanes).

La meva doctora de la mútua no me la vol fer la baixa perqué porto un "bon embaràs" (no tinc cap risc) i em diu o bé que deixi de treballar (si em vaig voluntàriament, no cobro paro i deixo de tenir ingresos) o bé que deixi el master (m'ha costat un dineral que no vull ni recordar-ho). Total, no puc deixar cap de les dues coses.
Per tant, jo ja tinc visita programada amb la meva doctora de capçalera per a que em pugui fer la baixa sempre. Espero que tingui consideració!
Pero en el teu cas, es molt més fàcil: Si tu tens el volant de la mútua, la doctora de capçalera te la fará d'inmediat.

Espero que t'hagi ajudat! I sobretot, que et puguin gestionar la baixa i així disfrutar de la resta de l'embaràs!

Una abraçada!!!

Laura

[jaruma]

Hola t_laurfm!

A mi em toca parir al juny, cap al 25.
Buf, no sé com aguantes, amb tanta activitat! Jo treballo 3 hores a la tarda, només, i ja vaig cansadíssima!
Sobre el que em dius, avui parlaré amb la directora. Segurament em posarà mala cara, però tinc claríssim que no vull arriscar-me. En cas que hagi d'anar al metge de capçalera, el conec de fa molts anys i sé que no em posarà cap problema. Això del volant de la mútua, no sé com funciona, la veritat. Jo no tinc cap contacte amb la mútua si no és a través de la directora.

No sé si poden comprovar-ho, però jo t'aconsello això de dir que tens molt mal d'esquena. Si la teva doctora és d'aquestes que no vol donar la baixa, no crec que s'hi pugui negar en cas de lumbàlgia. En tot cas, molta sort! Pel que dius, et convé agafar-te la baixa ja i evitar tant estrés i cansament.

Una abraçada!

[catalanna]

Jo vaig passar de la mútua de la feina, vaig anar al capçalera i em van fer baixa ipsofacto per lumbàlgia. Ara bé, em faltàven 15 dies per parir... Jo també sóc mestra a jornada completa i dubto que algú m'hagués donat la baixa a les 20 i pico setmanes. No he sentit mai a parlar d'estar en grup de risc de res.

[sargantana:28]

Jo sóc mestra d'infantil i si que m'ofrerien la baixa des de la setmana 20 per riscos laborals però jo estava molt bé i la vaig agafar a la 37. La baixa me la va tramitar l'empresa de riscos laborals que ens fa els assessoraments, vaig cobrar el 100% del sou fins a la 40 q vaig parir. Mira-ho bé perquè si agafes la baixa médica també cobres tot el sou sencer? De paperassa només vaig necessitar un informe del gine conforme l'embaràs NO era d risc

[la_rodri]

Al metge de capçalera et fonaran la baixa per malaltia (lumbalgia es lo tipic), no consumeixes baixa maternal, però fins el moment del part cobraràs nomes un 70% del sou. Aqui la directora pot dir Missa!
Ara be, la mutua de treball, si et dona la baixa per risc laboral, cobres el 100%, i també pot dir Missa la directora, perquè serà el metge qui t'atengui i decideixi. Has de tenir accés a la mutua, així que no et vinguin amb pamplines.
Altra cosa que pot passar es que el teu metge de capçalera et doni la baixa només per uns dies o setmanes, i hagis d'anar al CAP per renovar-la amb visita de control pel mig.... No es comú però de cegades ho fan; o inclús que amb baixa de la SS el metge de la mutua de treball vulgui veure't.

[neuetes]

La prestació per risc laboral, la gestiona la mútua de l'empresa, és ella qui et paga i cobres el 100 %. Aquesta prestació no va en funció de si tens un embaràs de risc o no, ho determina el tipus de feina que fas que comporti un risc pel teu embaràs. Precisament aquestes prestacions estan pensades per embarassades amb un embaràs de baix risc (no complicacions mèdiques), perquè si ja tens algun problema durant l'embaràs ja no pots optar a aquestes prestacions. Per determinar quan pots gaudir d'aquesta prestació depèn de la feina que fas (si agafes molts pesos, si estàs en llocs amb agents químics,... ) i si l'empresa no et pot col.locar en un lloc alternatiu que elimini aquest risc. Hi ha una escala de barems que depèn del que facis o què comporti la teva feina es pot agafar abans o després. Jo la vaig agafar a la setmana 26.
Si estàs treballant donada d'alta entres a dins de la mutua de l'empresa segur, pregunta directament a la mútua.

La baixa per malaltia comuna és un altre tema i compte que ara els metges de capçalera no les donen amb tanta alegria a les embarassades com abans. La meva metgessa no me l'hagués donat ni de conya a la setmana 26. La baixa de malaltia comuna no té res a veure amb la baixa de maternitat.

[garota]

És un tema delicat la baixa... Jo també sóc mestra, i amb la mútua de l'escola me la donaven a ls 20 setmanes xl tema dels decibels a l'escola... Jajaja imagieneu-vos, vaig alucinar..! Però no la vaig agafar. Però a ls 26 setmanes vaig tenir unes contraccions que per sort no van afectar negativament, però la meva metgessa de capçalera no va dubtar ni 2 segons a fer-me una baixa per malaltia comuna. I clar, vaig passar uns dels millors mesos de la meva vida, sumats als que ja porto feliç amb el peque jeje. Em va anar molt bé, per desconnectar, per relaxar-me, passejar, connectar amb el petit, preparar coses, .... En fi, que cadascú fa el que pot i el que vol i només faltaria, però crec que hauria de ser obligat parar el ritme un mes mínim abans de parir. Perquè el ritme després canvia molt i va molt bé per ser conscient del que està passant, que per mi, va ser meravellós!!!
Sort i a veure si t'ho accepten per malaltia comuna!!!! I que segueixi anant tant bé l'embaràs, que això és l'important!

[cositina]

sé q aquest missatge és totalment impopular però a mi em sembla bé q els metges "no donin la baixa amb tanta alegria com abans". Em sembla logic q la donin quan hi ha embaras de risc o algun problema q faci dificil treballar o hi ha una feina incompatible amb l'embaràs però aquest pais té un problema molt seriós de recursos a la seguretat social i trobo bé q controlin una mica quan cal realment donar la baixa i quan ve la gent fingint coses a mig embaràs només perquè li ve més de gust quedar-se a casa preparant la canastilla. Per a moltes feines hi han altres opcions (negociar amb l'empresa fer tota o part de la jornada amb teletreball, per exemple)

Si si, ja em podeu menjar pero #alguhohaviadedir

[jaruma]

Gràcies a totes per les vostres respostes, encara no he pogut parlar amb la directora, a veure si avui hi ha ocasió.

Cositina, jo estic d'acord en què no es demani la baixa perquè sí, tant si és d'embaràs com si és en qualsevol altre cas. Està clar que abusar del sistema no és correcte i no beneficia més que a uns quants. Però no crec que ningú d'aquest post ho estigui fent, i per la meva experiència, les noies embarassades que conec que han demanat la baixa abans realment ho necessitaven. Penso que a les feines en general també hi hauria d'haver més sensibilitat amb el tema, perquè està clar que no estàs malalta, però tampoc és aconsellable que portis a terme segons quines tasques. Hauria de ser molt més fàcil aconseguir el que proposes (reducció de jornada, canvi en el format de treball, etc) però en la majoria de casos la sensibilitat és zero (a no ser que les causes estiguin contemplades com a clarament perilloses per a l'embaràs, i llavors s'hi vegin obligats per llei).

[aivlis85]

normalment la baixa per embaras quan es demana es perque una ja no es veu capaç d'assumir la seva feina o ja eu que pot comportar un risc. Jo me la van donar a la setmana 19 perque em vaig fer una contractura musucular a l'esquena del pes de la panxa i pel fet d ser mestra de p4 a jornada sencera on jo sola amb 27 nens acabava rebentada...si que es veritat que porto bessons i ja comporta més risc...no hagues superat les 25 setmanes sense agafar-la pk basicament ara mateix l important son ells.
Hi ha feines que si que pots aguantar potser una mica més pero...jo penso que les persones que escriuen al post i diuen que agafen la baixa tenen el seu raonament.

a mi em van donar la baixa per la contractura a l'esquena, i vaig enviar un informe dient que estava embarassada de tantes setmanes i el tipus d'embaras k tinc i no he tingut cap problema, això si aviat em cridaran els de l'icam per passar el tribunal mèdic.

[xity]

jajaja Cositina! Algú ho havia de dir! Jo penso com tu!
S'ha d'agafar la baixa quan realment no pots seguir fent la teva feina al 100% o quan realment hi ha un risc. I evidenment de com es troba cada dona durant el seu embaràs. Cada una ha de valorar el q realment li convé, el millor per la seva salut i del bebè.
Jo és q em dec trobar massa bé... Sóc entrenadora de patinatge i òptica, he anat amb patins fins la setmana 24, vaig deixar els entrenaments fa 10 dies i de moment estic encara a l'òptica si tot va bé fins la setmana 37 no agafaré la baixa. Ja m'agradaria a la 35, pero com em deixen seure de cadira en cadira mentre no graduo la vista o atenc a la gent, a no se q em trobi fatal i si vull conservar bon feeling amb els jefes al curro fins a la 37!

[cositina]

ostres amb patins, m'acabes de deixar flipada!
Jo també sóc de les q es troba bé, més cansada del normal però és normal, tinc 2 feines, escola oficial d'idiomes, classes diverses i ésclar q quan arriba la nit estic més cansada q fa 6 mesos però em sento plenament capacitada per treballar, i si m'he apuntat a mes activitats "extraescolars" de les q seria recomanable és un problema meu, no de l'empresa. Em sobta molt quan em trobo gent q em diu "quan estiguis de baixa ja faras aixo o aixo altre" donant per fet q totes les embarassades indepoendentment del seu estat de salut i tipus de feina s'agafen la baixa mesos abans del part. A la meva oficina ara mateix de 6 dones q som, estem 3 embarassades! les darreres setmanes d'embaras la gent es queda trebalant amb l'ordinador a casa. Sé q no totes les feines permeten fer aixo però si no fos aixi aquesta empresa no sé com es podria permetre la taxa de fertilitat que tenim jeje

[India]

jajaja... és un tema clarament delicat... I jo sí que conec noies que han agafat la baixa simplement perquè preferien estar a casa uns mesos descansant. Personalment em sembla fatal perquè això implica que en molts casos els petits empresaris prefereixin contractar homes que dones joves (perquè moltes al final entre baixa per l'embaràs i baixa per maternitat acaben estant gairebé 1 any sense treballar). És cert que a segons quines empreses no miren per tu i no ets més que un número (especialment a multinacionals), però jo amb el meu primer embaràs vaig treballar fins el dia del part (desde casa, això sí, perquè la meva feina ja era així). També és veritat que em van fer fora fa uns mesos per ajustos i reorganització de plantilla després de 9 anys traballant-hi (i altres companys encara pitjor perquè portaven fins i tot 25 anys)... Però per ètica personal crec que tornaria a fer el mateix, sempre que la feina no sigui realment de risc per l'embaràs, és clar! Jo ara vaig cansadíssima perquè he d'anar darrera d'un belluguet de 20 mesos i la panxa comença a pesar, però no renuncio a cuidar del meu fill gran per estar embarassada, així és que no em semblaria excusa tampoc per deixar la feina.
Tot i que també penso que s'hauria d'allargar la baixa per maternitat, que 16 setmanes són una vergonya!! Una cosa no treu l'altra

[Sumsi]

És un tema delicat, però penso igual que tu Cositina. La baixa s'ha d'agafar per necessitat per embaràs d'alt risc o la feina té risc per l'embaràs, perquè tal com et diuen estar embarassada no és ninguna malaltia jeje.

Al començament, vaig tenir un embaràs de risc perquè tenia un hematoma i descansant quan arribava a casa (que era molt tard) i al cap de setmana,no vaig tenir que agafar la baixa i així no vaig tenir que dir res a l'empresa fins els 3 mesos (era tot un secret i amb els nervis buufff ho vaig passar fatal). I la baixa si que la vaig agafar els últims 15 dies perquè el metge va insistir molt perquè sinó no l’hagués agafat.

Per sort vaig tenir un embaràs molt bo i tot hi que treballar 8 hores amb jornada partida, fent hores extres (sense cobrar ) i fent cursos i classes de tot tipus i arribar a casa petada i molt tard mai vaig pensar en agafar la baixa perquè quedar-te embarassada és una opció (un altra cosa és per necessitat ja per edat i altres temes), que ningú s'ho prengui malament que tot són punts de vista.

Cada dona és un món i cada embaràs també

[martona1980]

Hola noies,
jo sóc mestra d'infantil i porto de baixa des de la setmana 20 i poc... no recordo.
Des de bon principi em vaig trobar molt malament. Vaig agafar una bronquitits i la baixa, em trobava millor i m'incorporava i a la setmana tornava a estar malament... altra cop baixa...era molt depriment, arribava a casa plorant pq no podia amb mi mateixa...al final vaig anar al metge, no podia més... i estava fent anar malament a tothom, amb l'angoixa que em suposava no ser capaç d'aguantar un dia.
El metge em va fer la baixa per ansietat. I ja estan de baixa em troben que tinc diabetis... Al principi em sentia fatal per estar de baixa però si ho penso fredament... cada cop m'incorporava amb 1000 ganes però no podia, no podia i ho vaig haver d'assumir.
Totes les mames del meu entorn s'havien trobat bé i havien agafat la baixa poc abans del part...això tampoc ajuda.
Ara ja penso que vaig fer el millor. Per la meva petita i per mi.

[jaruma]

Potser no té res a veure, però avui dia les dones, a la majoria de llocs, encara cobrem menys que els homes per realitzar les mateixes tasques. Jo crec que això per als empresaris és un bon motiu per voler contractar-nos, encara que pugui passar que ens quedem embarassades.

Tal com dic, això no té res a veure amb abusar del dret a agafar la baixa, i penso que si es té un embaràs perfectament bo i una feina compatible amb el benestar de la mare i del fill, el més correcte és treballar fins el final. Però quan es té algun problema, o una feina que requereix massa esforç, o comporta riscos (i no em refereixo només als riscos recollits a la llei que determina què és un lloc de treball de risc, perquè penso que per molt que estar embarassada no sigui una malaltia, en la majoria de casos no és convenient ni passar estrés, ni tenir que estar moltes hores de peu, etc. i això no ho contempla cap llei), el millor és agafar-se la baixa, posant per damunt de tot el benestar del nen i de la mare.

Està clar que a molts llocs agafant-te la baixa t'arrisques a perdre la feina, o a que et mirin molt malament, i cadascuna ha de decidir si li convé més aguantar o arriscar-se a perdre la feina. Entenc que en la majoria de casos convé més aguantar. Però això no treu que les empreses en aquests casos estiguin abusant i no estiguin respectant els nostres drets. I de vegades, enlloc de molestar-nos amb els empresaris, sembla que ens molestem més amb la gent que exerceix el seu dret a agafar la baixa.

Tot són maneres de veure-ho, està clar, i no és que tingui ganes d'allargar la polèmica, però és que algunes de les situacions que heu descrit, en les que heu estat treballant fins al final, a mi em semblen quasi per denunciar a l'empresa.

[Sumsi]

Tens tota la raó Jaruma, si hi ha risc per la mare o per el bebè s’ha d’agafar la baixa immediatament i sense pensar-ho. La salut és el primer de tot i lo més important i encara més quan està creixent una personeta dins teu, que és lo més preciós que pot haver-hi i de vegades costa molt aconseguir-ho.

Si es té la gran sort de tenir un embaràs bo, sense complicacions i la feina és compatible doncs l’embarassada pot decidir fins quan vol treballar però clar si és un embaràs de risc s’ha d’agafar la baixa que lo primer és lo primer. Quantes noies pobres han de passar els 9 mesos en repòs absolut!!

Bé boniques felicitats per a totes les embarassades i les que ja tenim el nostre ha disfrutar-ho molt que creixen molt ràpid!!