Depressió

[Xop]

Hola,

alguna noia s'ha quedat embarassada mentre seguia un tractament per la depressió o ansietat?
Per la falta de serotonina i els meus antecedents i estudis, diversos professionals ja em van dir que era molt possible que sempre tingui que estar pendent de medicació.
Ara el tractament era el mínim de medicació, i al quedar-me embarassada, me'l van anar reduint fins que fa unes setmanes que no prenc res i no sé si serà per això o per la primavera o per les hormones, que fa uns dies que tinc moments de plorera tonta i ansietat i m'angoixa que pugui traslladar el meu estat d'ànim a la petita que creix dins meu...
Estic cansada de comentaris de gent que no n'ha patit mai tipus "has d'animar-te, tens de tot, gaudeix d'aquesta etapa tant bonica, bla, bla, bla". NO és una decisió meva trobar-me així, sóc la primera que vull estar BE.
I quan penso en que en el post-part puc estar pitjor.....
No suporto que la gent em vegi malament ni que sàpiga el que m'ha passat i no m'agrada parlar del tema, porto massa anys amb recaigudes, etc...
Així que aquest escrit és un rampell que possiblement me'n penedeixi d'haver-ho fet.

[Marga33]

Hola Xop,
Conec de prop el cas d'una noia que ha tingut 2fills i ha de medicar-se també perque el seu cos no segrega serotonina. Li van treure la medicació durant embaràs i lactància. Ella va donar biberó justament per poder tornar a medicar-se. Estava desitjant tornar a fer-ho perquè notava molt el canvi.. Però ara és una mare feliç, i els seus fills estan super espabilats i sans.
De vegades el camí que volem fer, és més esquerp per a nosaltres que per d'altres que fan el mateix recorregut. Però no decaiguis, arribaras al final!!

[atlanta]

Bones!
Jo tb tinc falta de serotonina i fa molts anys q em medico amb paroxetina. Amb el primer embaras vaig ser capaç d'estar els 9 mesos sense medicacio i 2 donant el pit pero em vaig posar fatal i em vaig tornar a medicar.
Ara estic embarssada de 35 setmanes i m'estic prenent una pastilla al dia. El primer trimestre no en vaig prendre pero dp tenia molta depressio i tots els metges em van dir q en prengues q seria el millor. Tb em van dir q amb la paroxetina es pot donar el pit i aquesta es la meva intencio.

[shizue]

jo es més per ansietat, prenc paroxetina fa molts anys. he pres mitja a l0'embaras i tot perfectee :))

[shizue]

per cert, la gent tb opinava i no saben lo maament que es passa, i és nociu estar amb ansietat i malament tot el dia. ´la decisió és teva

[lovekyn]

Hola xop! T'entenc perfectament... Jo estuc de baixa x ansietat i depressió des del desembre per la feina.
En prenia varies pastilles x dormir y durant el dia q les he hagut de deixar i no estic gaire be!
Nose con explicar-ho, estic molt contenta x l'embaraç pero alhora molt trista i deprimida. Passo moltes hores al dia sola i tampoc tinc opcio de quedar amb gent xq tots trevallen! Vaig intentar tornar a la feina xo als 4 dies estava amb atacs d'ansietat.. O sigui q a casa un altre cop! No t'amoinis q de tot en sortirem i tindrem uns bebitos i bebitas preciosos i sans!! Qualsevol cosa ens tenim aqui x desfogar-nos.

Perons maca!

[noviachuky]

NO ESTEU SOLES!

Jo he patit les dues vegades depressió post-part, les dues vegades he pres paroxetina i m'ha anat molt bé. Ara em prenc una pastilla al dia però crec que amb la primavera tot i la medicació estic una mica xof.
El pitjor es que ningú t'enten però que sapigueu que la culpa no es nostra.
Xop parla amb el ginecoleg o llevadora i explica'ls, ells t'aconsellaran millor que ningú, sobretot no et sentis culpable.
Les depressions són de les malalties tabú pq són molt difícils d'entendre per la gent que no les ha patit mai.

Un petó molt fort!

[Xop]

Moltes gràcies a totes, com es nota que sabeu del que parleu...

lovekyn, jo per desgràcia també estic moltes hores sola, si vols podem quedar...
En aquesta situació em costa posar-me obligacions, però sé que les necessito.

Demà li ho comentaré amb la llevadora.

[t_laurfm]

Jo vaig patir una forta depressió fa molts anys per moltes coses i la més important: pèrdua del meu avi (per mi era una figura molt important per a mi) i us entenc una miqueta...

D'altra banda, jo tinc una "malaltia invisible" que afecta a les articulacions de tot el cos i porto patint dolors des de fa molts anys... la gent i inclús metges (a l'inici del meu peregrinatge de metges) em deien que eres xorrades meves... m'he sentit molt sola i incompresa per molta gent, incloent amics i familiars. És molt trist i lamentable. Que passa, que t'han de veure a l'hospital ingresada per que s'ho creguin? Que t'han de veure amb sang? No és suficientment creible l'estat d'ànim i els dolors que expliques? El tema és que com exteriorment et veuen genial i estupenda, no es creuen que estàs fotuda o amb dolors.

Jo he seguit endavant, he buscat alternatives, m'he mogut i sobretot, he reconegut que tinc el que tinc i pot ser que tinc unes petites limitacions que abans no tenia pero no sóc menys que una altra. Això vull que ho tingueu present totes!
La gent parla dels seus problemes cotidians i és pensen que el món gira al voltant d'ells, però t'has parat a preguntar-m'he que tal estic i com em trobo? Això és la millor terapia: sentir-se acompanyada!

I amb l'embaràs, intenteu pensar en vosaltres i el vostre baby! Intenteu focalizar-vos en això!

Un petonet i abraços de colorins a les panxus!!!

Laura

[Xop]

D'altra banda, jo tinc una "malaltia invisible" que afecta a les articulacions de tot el cos i porto patint dolors des de fa molts anys... la gent i inclús metges (a l'inici del meu peregrinatge de metges) em deien que eres xorrades meves... m'he sentit molt sola i incompresa per molta gent, incloent amics i familiars. És molt trist i lamentable. Que passa, que t'han de veure a l'hospital ingresada per que s'ho creguin? Que t'han de veure amb sang? No és suficientment creible l'estat d'ànim i els dolors que expliques? El tema és que com exteriorment et veuen genial i estupenda, no es creuen que estàs fotuda o amb dolors.

i sobretot, he reconegut que tinc el que tinc i pot ser que tinc unes petites limitacions que abans no tenia pero no sóc menys que una altra. Això vull que ho tingueu present totes!
La gent parla dels seus problemes cotidians i és pensen que el món gira al voltant d'ells, però t'has parat a preguntar-m'he que tal estic i com em trobo? Això és la millor terapia: sentir-se acompanyada!

I amb l'embaràs, intenteu pensar en vosaltres i el vostre baby! Intenteu focalizar-vos en això!

Un petonet i abraços de colorins a les panxus!!!

Laura

[Clara13]

Hola Xop,

Conec molt d'aprop aquest tema per un familiar que es troba en la mateixa situació que tu. Les depressions ni són voluntàries ni s'arreglen "animant-se". Cal medicació i altres atencions mèdiques per tractar-ho i sobretot, molta comprensió per part dels que t'envolten. La gent sovint és molt cruel amb aquest tipus de situacions, donen per fet que és la persona afectada la que no fa prou esforços per estar bé, quan en realitat existeix un factor químic provat que dificilment es pot controlar a menys que es prengui la medicació i tractaments adecuats.

Tot el que et puc dir en aquest sentit és que miris de ser aprop d'aquelles persones que et recolcen de bon grat, sense prejudicis, que t'estimen i et volen ajudar. De la resta passa olimpicament, encara que entenc que de vegades sentir el que altres puguin dir de tu fa mal. Aquest tipus de situacions inclouen alts i baixos, però les coses sempre tendenixen a anar millor. El meu consell és que quan et trobis baixa d'humor, trista, intenta pensar que tot passa i millora i sobretot, no t'autocensuris ni et sentis culpable. Tu series la primera que si poguesis evitar estar així ho evitaries.

Molta força!

[Xop]

Hola Xop,

Conec molt d'aprop aquest tema per un familiar que es troba en la mateixa situació que tu. Les depressions ni són voluntàries ni s'arreglen "animant-se". Cal medicació i altres atencions mèdiques per tractar-ho i sobretot, molta comprensió per part dels que t'envolten. La gent sovint és molt cruel amb aquest tipus de situacions, donen per fet que és la persona afectada la que no fa prou esforços per estar bé, quan en realitat existeix un factor químic provat que dificilment es pot controlar a menys que es prengui la medicació i tractaments adecuats.

Tot el que et puc dir en aquest sentit és que miris de ser aprop d'aquelles persones que et recolcen de bon grat, sense prejudicis, que t'estimen i et volen ajudar. De la resta passa olimpicament, encara que entenc que de vegades sentir el que altres puguin dir de tu fa mal. Aquest tipus de situacions inclouen alts i baixos, però les coses sempre tendenixen a anar millor. El meu consell és que quan et trobis baixa d'humor, trista, intenta pensar que tot passa i millora i sobretot, no t'autocensuris ni et sentis culpable. Tu series la primera que si poguesis evitar estar així ho evitaries.

Molta força!

Moltes gràcies, poques vegades sento aquestes paraules, que son realment les que demostren que et comprenen,,,

[Inda]

Molts ànims Xop!!



I a totes les que esteu en situacions semblants!

Edito per posar correctament el nom del medicament: es SERTRALINA.

[neurona]

Xop no tenis idea q esta es amb aquests anime!!!

Entenc q aixo no hi han ganes de parlar amb gent q no es tromba en aquesta situación. Pero siempre escolto q l'estat de la madre el nota el bebe.

Jo he estar molt trista desde q en han detectat la cardiopatía. I molt nerviosa amb la amnio hem temblava total e cos i es un ésteres fort x e nen. A ir un altre cop xq vaig anar d'urgencies... Pero em de ver l'esforç d'estar be x el be de tot el proces.
Pero no et recriminis el estar de bajón tampoc...

Molts anims bonica

I conta amb mi x lo q necessitis

[SòniaBanyoles]

Xop, t'has plantejat tractar-te amb teràpies naturals? Homeopatia, flors de bach, psicoterapia, etc..

Jo el 2008 vaig passar una depre molt bèstia amb molta ansietat i alguna crisis de pànic i nomès ho vaig solucionar anant a l'arrel del problema, buscant i rebuscant dintre meu. Em van donar medicament però nomès sentia que em tapava el problema... no era jo...i als 6 mesos vaig decidir deixar-ho i investigar dins meu quina era la causa de tot aixó i buscar els recursos dins meu i no fora, saber autogestionar-me. Per fer això es necessita tenir molta força de voluntat i no tenir por al que et pugui mostrar el teu interior. Això només ho aconsegueixes centrant-te amb tu i no donar les culpes a la gent de l'entorn, tots tenim una part de culpa del que ens passa, hem de deixar enrere victimismes i veure cada cosa de la que ens passa com una oportunitat per avançar, sense estancar-nos-hi.

Al febrer de l'any passat vaig passar per un abort i va se un daltabaix molt important x mi, la primera proba desprès de la depressió...i vaig saber autogestionar-me. Amb periodes d'introspecció, centrant-me en mi i fent un ritual x despedir-me d'aquella vida que havia creat.

Amb això nomès vull comunicar que les persones tenim els recursos dins nostre per gestionar les nostres emocions. Evidentment moltes vegades es necessita medicació i x aixó hi ès, però no s'hauria de deixar de fer un treball des de la psicoterapia per anar a buscar la causa real de tot aixó. La serotonina la podem crear si volem! Us ho dic per experiència propia!

I si es tenen moment de depressió s'han d'escoltar, passar per una introspecció però no estancar-s'hi. Els moments de debilitat son naturals i humans.

Una abraçada a totes

[Rossinyola]

Xop, t'he escrit en un altre fil teu i ara he vist aquest de la depressió. Com t'he dit, jo no he patit depressió greu, però ara sí que et recomano 100% l'acupuntura, ja que ajuda a produir de manera natural la serotonina. Hi ha molts articles per internet que en parlen, te'n deixo un http://www.metgesacupuntors.org/es/sobr ... ogicos.htm

Pel que fa a la resta del món, com ja t'han dit, passa d'ells. Jo vaig deixar de quedar amb amigues/familiars que em posaven el cap com un bombo i augmentaven la meva inseguretat i ansietat. Fora tu, perquè ells no pensen en cap moment en com et sents ni en el que estàs passant. Les embarassades necessitem sentir-nos segures, recolzades, fent el nostre "niu" en pau.

[Xop]

Xop, t'has plantejat tractar-te amb teràpies naturals? Homeopatia, flors de bach, psicoterapia, etc..

Jo el 2008 vaig passar una depre molt bèstia amb molta ansietat i alguna crisis de pànic i nomès ho vaig solucionar anant a l'arrel del problema, buscant i rebuscant dintre meu. Em van donar medicament però nomès sentia que em tapava el problema... no era jo...i als 6 mesos vaig decidir deixar-ho i investigar dins meu quina era la causa de tot aixó i buscar els recursos dins meu i no fora, saber autogestionar-me. Per fer això es necessita tenir molta força de voluntat i no tenir por al que et pugui mostrar el teu interior. Això només ho aconsegueixes centrant-te amb tu i no donar les culpes a la gent de l'entorn, tots tenim una part de culpa del que ens passa, hem de deixar enrere victimismes i veure cada cosa de la que ens passa com una oportunitat per avançar, sense estancar-nos-hi.

)

Si, Sònia, sé de d'arrel del "problema" des de fa molt temps, i també he provat Homeopatia, flors de bach, acupuntura i psicoterapia, però no he notat CAP millora i ara mateix no m'ho puc permetre econòmicament.
Jo mai he donat les culpes a l'entorn, el problema és que només em culpo jo per no aconseguir els medis per mi mateixa per re-flotar en alguns moments puntuals que ho necessito.

[lovekyn]

Hola Xop! perdona no he entrat fins ara per aqui...

Doncs bonica si saps l'arrel del problema ja tens "algu" guanyat, no? mira-ho aixi , jo encara no ho se encara que m'ho puc imaginar, nose...
La veritat es que a mi tampoc em va be ara fer algun tipus de teràpia alternativa, potser demano al metge del CAP que em derivi al psicoleg!

Podem quedar a fer un cafe un dia si vols, ho anem parlant guapa!!!