Ànims baixos i por al part
Ànims baixos i por al part
Hola,
avui he anat d'urgències per molèsties a la panxa, i m'han diagnosticat una infecció d'orina mal curada (me la van diagnosticar fa un mes, però em van posar un tractament massa suau i es veu que ha tornat). M'han receptat antibiòtics per 10 dies, i repòs fins que se'm passin les molèsties.
El cas és que a urgències m'han passat a la zona de parts, m'han posat les corretges, i per un moment he cregut que estava de part! (només estic de 28 setmanes). I des d'on era he sentit cridar a una dona que estava parint, i he sentit plorar un nadó, i la veritat és que des de llavors tinc els ànims per terra. Sempre m'ha fet molta por el part, però des de feia uns mesos que m'estava conscienciant, i confiava en mi, en la força que tindré quan arribi el moment, etc. Però de cop i volta se m'ha passat tota la valentia, quan ho he vist tan de prop, i no em sento capaç de res.
A sobres tinc el cor molt accelerat, i al meu pobre nen li dec haver passat els nervis del matí, perquè està que no para de fer patades i moure's. I també em sap greu haver de prendre antibiòtic durant tants dies, tot i que està clar que els riscos de prendre'n són més petits que els de no prendre'n.
En fi, només volia desfogar-me una mica perquè m'he quedat ben pansida, tot i no haver cap motiu real per desanimar-se. Les hormones, suposo!
avui he anat d'urgències per molèsties a la panxa, i m'han diagnosticat una infecció d'orina mal curada (me la van diagnosticar fa un mes, però em van posar un tractament massa suau i es veu que ha tornat). M'han receptat antibiòtics per 10 dies, i repòs fins que se'm passin les molèsties.
El cas és que a urgències m'han passat a la zona de parts, m'han posat les corretges, i per un moment he cregut que estava de part! (només estic de 28 setmanes). I des d'on era he sentit cridar a una dona que estava parint, i he sentit plorar un nadó, i la veritat és que des de llavors tinc els ànims per terra. Sempre m'ha fet molta por el part, però des de feia uns mesos que m'estava conscienciant, i confiava en mi, en la força que tindré quan arribi el moment, etc. Però de cop i volta se m'ha passat tota la valentia, quan ho he vist tan de prop, i no em sento capaç de res.
A sobres tinc el cor molt accelerat, i al meu pobre nen li dec haver passat els nervis del matí, perquè està que no para de fer patades i moure's. I també em sap greu haver de prendre antibiòtic durant tants dies, tot i que està clar que els riscos de prendre'n són més petits que els de no prendre'n.
En fi, només volia desfogar-me una mica perquè m'he quedat ben pansida, tot i no haver cap motiu real per desanimar-se. Les hormones, suposo!
Re: Ànims baixos i por al part
Hola maca!
Mira, entenc que el part et faci respecte, perque és una situació nova, que no has viscut i que depenent de les experiències que hagis escoltat al teu voltant, te'l miris amb recel. Però no li tinguis por.
Jo no li vaig tenir por, perque és un procés fisiològic, t'embarasses i aquest nen ha de sortir, i si tu no vols patir gens, no pateixisque t'ajudaran,...ja només l'epidural ja diuen queés un gran què!
Jo vaig parir sense epidural perque vaig arribar a l'hospital ja de part. Al matí, m'havienfet corretges i només estava dil·latada d'1cm, em van fer un. Tacte iem molestava molt que em toquessin,...a mi un part natural sempre m'haviapassat xl cap, pensava si suporto el dollor, perque posar-me epidural,..però amb els tactes li deia al meu marit, jo epidural sí osí perque si ja em molesta això,....
Però al final sense, i tinc un record preciós. El cos es posa en marxa, reacciona i sap què fer i és espectacular.
Jo sóc partidària del positivisme. Intenta veure el parten positiu, comenta-li a la llevadora, quet'ajudi, busca com enfocar-ho perquè no et causi neguit. El partel viuras sí osí i la recompensa és brutal, el teu fill. Gaudeix de l'embaràs, no t'angoixis, i gaudeix de tot el q comporta que ja veuras com va molt bé!
Molts ànims!!!
Ah!iper l'antibiòtic no pateixis, si te l'has de pendre és el q hi ha!
Millora't i cuida't!
Mira, entenc que el part et faci respecte, perque és una situació nova, que no has viscut i que depenent de les experiències que hagis escoltat al teu voltant, te'l miris amb recel. Però no li tinguis por.
Jo no li vaig tenir por, perque és un procés fisiològic, t'embarasses i aquest nen ha de sortir, i si tu no vols patir gens, no pateixisque t'ajudaran,...ja només l'epidural ja diuen queés un gran què!
Jo vaig parir sense epidural perque vaig arribar a l'hospital ja de part. Al matí, m'havienfet corretges i només estava dil·latada d'1cm, em van fer un. Tacte iem molestava molt que em toquessin,...a mi un part natural sempre m'haviapassat xl cap, pensava si suporto el dollor, perque posar-me epidural,..però amb els tactes li deia al meu marit, jo epidural sí osí perque si ja em molesta això,....
Però al final sense, i tinc un record preciós. El cos es posa en marxa, reacciona i sap què fer i és espectacular.
Jo sóc partidària del positivisme. Intenta veure el parten positiu, comenta-li a la llevadora, quet'ajudi, busca com enfocar-ho perquè no et causi neguit. El partel viuras sí osí i la recompensa és brutal, el teu fill. Gaudeix de l'embaràs, no t'angoixis, i gaudeix de tot el q comporta que ja veuras com va molt bé!
Molts ànims!!!
Ah!iper l'antibiòtic no pateixis, si te l'has de pendre és el q hi ha!
Millora't i cuida't!
Re: Ànims baixos i por al part
hola,
No conec dona amb mes por al part que jo mateixa, de veritat, ja desde abans de quedarme embarassada sempre he tingut fobia i molt panic al part, vaig arribar a pensar que no podria tenir fills nomes per aixo.
I mira fa dos mesos vaig tenir la meva filla i t‘asseguro que no tinc cap trauma. Pensa que si pareixes amb epidural un cop la portis no t‘enteres de res, no et guiis per les experiencies dels altres i el que t‘expliquin , a mes a la gent no se perque li agrada ficar-te la por al cos. Pensa que si fos tant ningu repetiria. Clar que hi ha casos i casos, pero pensa quanta gent te dos fills o mes i tothom ho fa i tan tranquiles.
A mes, quan et posis de part nomes pensaras en que el teu fill estigui be i no tingui cap problema.
En serio si ho he fet jo, ho pots fer tu. ;-b
No conec dona amb mes por al part que jo mateixa, de veritat, ja desde abans de quedarme embarassada sempre he tingut fobia i molt panic al part, vaig arribar a pensar que no podria tenir fills nomes per aixo.
I mira fa dos mesos vaig tenir la meva filla i t‘asseguro que no tinc cap trauma. Pensa que si pareixes amb epidural un cop la portis no t‘enteres de res, no et guiis per les experiencies dels altres i el que t‘expliquin , a mes a la gent no se perque li agrada ficar-te la por al cos. Pensa que si fos tant ningu repetiria. Clar que hi ha casos i casos, pero pensa quanta gent te dos fills o mes i tothom ho fa i tan tranquiles.
A mes, quan et posis de part nomes pensaras en que el teu fill estigui be i no tingui cap problema.
En serio si ho he fet jo, ho pots fer tu. ;-b
Re: Ànims baixos i por al part
Garota: moltes gràcies pels ànims! A mi els tactes em fan força respecte també. Intentaré parlar-ho amb la llevadora, tal com em dius, a veure si em pot ajudar. En realitat estava força positiva, però ha sigut la situació d'avui la que m'ha desmoralitzat. Suposo que demà estaré millor ja. Gràcies altre cop! 
Gusiluz: sí, jo el que pensava per animar-me aquests mesos era això, que un cop arribat el moment l'únic que m'importarà serà el benestar del meu fill. Però avui, suposo que perquè m'he trobat en la situació sense ser el moment encara, m'he sentit moooolt covarda. Però bé, em queda temps encara per tornar-me a conscienciar. Gràcies pels ànims, i enhorabona per la teva petita!
Gusiluz: sí, jo el que pensava per animar-me aquests mesos era això, que un cop arribat el moment l'únic que m'importarà serà el benestar del meu fill. Però avui, suposo que perquè m'he trobat en la situació sense ser el moment encara, m'he sentit moooolt covarda. Però bé, em queda temps encara per tornar-me a conscienciar. Gràcies pels ànims, i enhorabona per la teva petita!
Re: Ànims baixos i por al part
No pateixis, amb l'emborratxada hormonal que portaràs a sobre el dia del part, ni te'n recordaràs que hi tenies por.
Re: Ànims baixos i por al part
jaruma a mi el part era el que més por em feia, em feia pànic i vaig entrar a la sala de parts amb una cara de por que no vegis, i allà em van tranquil.litzar i vaig confiar molt amb el personal i la meva parella que estava amb mi tota l'estona.
Mira que quan em dein empeny, no sabia fer-ho, feia força amb la cara i la llevadora em va dir xata com si fecis caca i sí sí va sortir tot bé, instrumentalitzat però bé, i un cop tens el teu fill entre els teus braços és el més maco del món.
Molts ànims i pensa que ha totes i sobretot les primerenques ens fa moltíssima por però desprès no és res.
Mira que quan em dein empeny, no sabia fer-ho, feia força amb la cara i la llevadora em va dir xata com si fecis caca i sí sí va sortir tot bé, instrumentalitzat però bé, i un cop tens el teu fill entre els teus braços és el més maco del món.
Molts ànims i pensa que ha totes i sobretot les primerenques ens fa moltíssima por però desprès no és res.
Re: Ànims baixos i por al part
Jaruma si et serveix de consol jo estic igual...el part m'aterra. Alhora sento ràbia perque m'agradaria afrontar-ho amb més relativisme, doncs soc una persona fonamentalment positiva, però en quant he mostrat algo de força al respecte sempre ve alguna amiga, companya de feina, etc a passar-me la realitat per la cara. De fet m'han explicat coses tan tremendes que he prohibit a ningú del meu voltant que m'expliqui el seu part perque no em vull obsesionar amb el tema. A part, no em considero una persona amb una gran tolerància al dolor. Bé, de fet mai he patit cap dolor extrem, de manera que no puc saber de cap manera fins on soc capaç d'arribar; només ho sabré quan arribi el moment, i això fa una por...a sobre mai he estat ingressada a un hospital, fet que encara que sembli una tonteria trobo que té la seva importància.
En fi, que el poti poti al final es fa ben gran, entre una cosa i una altra et vas espantant cada cop més. Espero poder afrontar-ho amb molta més valentia...
En fi, que el poti poti al final es fa ben gran, entre una cosa i una altra et vas espantant cada cop més. Espero poder afrontar-ho amb molta més valentia...
Re: Ànims baixos i por al part
Clara13 ha escrit:Jaruma si et serveix de consol jo estic igual...el part m'aterra. Alhora sento ràbia perque m'agradaria afrontar-ho amb més relativisme, doncs soc una persona fonamentalment positiva, però en quant he mostrat algo de força al respecte sempre ve alguna amiga, companya de feina, etc a passar-me la realitat per la cara. De fet m'han explicat coses tan tremendes que he prohibit a ningú del meu voltant que m'expliqui el seu part perque no em vull obsesionar amb el tema. A part, no em considero una persona amb una gran tolerància al dolor. Bé, de fet mai he patit cap dolor extrem, de manera que no puc saber de cap manera fins on soc capaç d'arribar; només ho sabré quan arribi el moment, i això fa una por...a sobre mai he estat ingressada a un hospital, fet que encara que sembli una tonteria trobo que té la seva importància.
En fi, que el poti poti al final es fa ben gran, entre una cosa i una altra et vas espantant cada cop més. Espero poder afrontar-ho amb molta més valentia...
Clara com ja he dit, la gent te la mania d‘explicarte el pitjot per ferte agafar por. No escolteu, no feu cas d aquestes persones que ho ha molta malicia. A mes, pensa que hi ha dones que els ha anat molt be pero aquestes no ho expliquen no se perque, suposo que en aquests temes nomes s explica lo dolent.
De veritat no us deixeu acollonir per la gent, ja veureu que no es tant com sembla.
Re: Ànims baixos i por al part
Gràcies pels ànims Gusiluz. Si que tens raó, el percentatge de dones que m'han explicat el part com una experiència increible és ben baix, i és una pena, per que totes hauriem d'arribar amb aquestes sensacions abans de donar a llum.
De moment sento una barreja d'emoció increible barrejada amb la por per com m'anirà, però tinc moltes ganes d'afrontar-ho positivament.
De moment sento una barreja d'emoció increible barrejada amb la por per com m'anirà, però tinc moltes ganes d'afrontar-ho positivament.
Re: Ànims baixos i por al part
Noies feu cas a la gusiluz que té tota la raó del món, hi ha gent que es dedica a dir les coses negatives i dolentes, quan no és així. És normal que us sentiu com us sentiu perquè és una incertesa però com he escrit abans i per la meva experiència de veritat no hi ha per tant i durant el part penseu amb el vostre fill i ja veureu que tot surt rodat.
Ànims boniques i molta força.
Ànims boniques i molta força.
Re: Ànims baixos i por al part
Hola reina,
Crec que si ja tenies por al part, havent sentit una dona cridant i una criatura plorant,( tot i haver començat a concienciar-te de no tenir aquesta por), t'ha tornat a aflorar aquest neguit.
Dius que estas de 28 setmanes i igual no has començat a fer les classes de preparació al part. Crec que et poden ajudar molt ja que t'explicaran ben bé que passa al teu cos durant el moment que la criatura diu que vol sortir.
Comenta-li a la teva llevadora, i com et diuen, l'epidural t'elimina el dolor gairebé al instant!
Jo també era com tu, em feia por el part d'abans de l'embaras, pero a mida que passaven els mesos de gestació, vaig confiar amb mi mateixa i sobretot amb els professionals que em van tocar en el moment del part. Et diria que disfrutessis d'aquest moment tant com puguis per que és realment especial.
Es normal que et sapiga greu pendre't medicació per l'infecció d'orina però millor fer net! i si tu estas neguitosa ells ho noten i per això es mouen mes. Relaxa't i disfruta molt de la panxa que et queda!
Molts anims!!!
Crec que si ja tenies por al part, havent sentit una dona cridant i una criatura plorant,( tot i haver començat a concienciar-te de no tenir aquesta por), t'ha tornat a aflorar aquest neguit.
Dius que estas de 28 setmanes i igual no has començat a fer les classes de preparació al part. Crec que et poden ajudar molt ja que t'explicaran ben bé que passa al teu cos durant el moment que la criatura diu que vol sortir.
Comenta-li a la teva llevadora, i com et diuen, l'epidural t'elimina el dolor gairebé al instant!
Jo també era com tu, em feia por el part d'abans de l'embaras, pero a mida que passaven els mesos de gestació, vaig confiar amb mi mateixa i sobretot amb els professionals que em van tocar en el moment del part. Et diria que disfrutessis d'aquest moment tant com puguis per que és realment especial.
Es normal que et sapiga greu pendre't medicació per l'infecció d'orina però millor fer net! i si tu estas neguitosa ells ho noten i per això es mouen mes. Relaxa't i disfruta molt de la panxa que et queda!
Molts anims!!!
Re: Ànims baixos i por al part
I la frase... cada part es un món... es veritat!
no feu cas de les experiencies de cada mare que teniu al vostre voltant! Cada un té el seu... i cada dona té el seu ritme...
Així que positivisme i res de capficar-vos! si us expliquen coses que vosaltres no heu preguntar, digueu-ho... no vull saber com va ser el teu part per que el meu serà una sorpresa que destaparé amb el meu fill!
no feu cas de les experiencies de cada mare que teniu al vostre voltant! Cada un té el seu... i cada dona té el seu ritme...
Així que positivisme i res de capficar-vos! si us expliquen coses que vosaltres no heu preguntar, digueu-ho... no vull saber com va ser el teu part per que el meu serà una sorpresa que destaparé amb el meu fill!
Re: Ànims baixos i por al part
Gràcies noies per totes les vostres respostes i ànims. És veritat que encara no he començat les classes pre part, tothom em diu que ajuden molt a tranquil·litzar-te, així que ja en tinc ganes! Això que expliqueu de la gent i les seves històries de terror, quina tela! Jo per sort no me n'he trobat cap. Bé, sí, precisament la meva mare va tenir una mala experiència amb mi, però mai ha volgut entrar en detalls. Intentaré que ningú m'expliqui res que no sigui positiu.
Clara13, jo tampoc he viscut cap dolor extrem, ni m'han hospitalitzat mai, i la meva parella (que ha passat per una operació a cor obert) sempre em diu que estic molt mal acostumada, i que tinc una ressistència al dolor baixíssima. Però bé, segur que quan arribi el moment trobem les forces i ho fem molt bé. Ànims per a tu també!
Clara13, jo tampoc he viscut cap dolor extrem, ni m'han hospitalitzat mai, i la meva parella (que ha passat per una operació a cor obert) sempre em diu que estic molt mal acostumada, i que tinc una ressistència al dolor baixíssima. Però bé, segur que quan arribi el moment trobem les forces i ho fem molt bé. Ànims per a tu també!
Re: Ànims baixos i por al part
Gràcies Jaruma!
També molts ànims per tu!
També molts ànims per tu!
Re: Ànims baixos i por al part
sobre la por al part:
http://www.elpartoesnuestro.es/informac ... o-al-parto
http://www.elpartoesnuestro.es/informac ... o-al-parto
Re: Ànims baixos i por al part
Jaruma estem del mateix temps de gestació!
T'explico la meva experiencia: jo tampoc havia estat mai hospitalizada i resiatencia al dolor era (i es) pésima, a la mínima cremada ja ploro :'(
Doncs el dia del meu part vaig arribar havent trencat aigues, sense cap dolor, sentia altres dones cridant com tu vas sentir i pensava "ai quan estigui jo amb aquestes contraccions"
Doncs les contraccions van comencar i jo em concentrava en respirar com m'havien dit a les classes prepart (diuen q a les contracxions el baby rep menys oxigen) i ni cridava ni res -he de dir q va arribar un punt q com no cridava ningú em venia a veure a veure com anava ni a fer cap tacte ni res ( debien pensar q encara estava molt verda pq no cridava o algo aixi)- al final el meu home va demanar si algu em podia mirar , jo vaig demanar un tacte per veure l'evolucio del part i ja estava dilatada de 8cm!! Abans d'aquell tacte pensava "quan arribin les contraccions mes fortes -sentint les altres dones cridant- no se si aguantaré, pero les contraccions fortes ja les tenia i les estava portant super be!!
Despres va arribar l'epidural i amb ella la calma... l'expulsiu va ser instrumentalitzat pq el nen portava 3 voltes de cordó i no sortia, em van demanar si volia fer pis i tot i q no tenia ganes vaig pensar fes-ho ara q esta tot dormit q quan es desperti el tema potser etpiquen els punts intentant pijar
just acabava de passar per un part sent una campiona i ja pensava amb l'escoçor dels punts hehehe
En quan a l'hospitalitzacio per mi un 10, em posaven uns plats q ni a un restaurant!!
T'explico la meva experiencia: jo tampoc havia estat mai hospitalizada i resiatencia al dolor era (i es) pésima, a la mínima cremada ja ploro :'(
Doncs el dia del meu part vaig arribar havent trencat aigues, sense cap dolor, sentia altres dones cridant com tu vas sentir i pensava "ai quan estigui jo amb aquestes contraccions"
Doncs les contraccions van comencar i jo em concentrava en respirar com m'havien dit a les classes prepart (diuen q a les contracxions el baby rep menys oxigen) i ni cridava ni res -he de dir q va arribar un punt q com no cridava ningú em venia a veure a veure com anava ni a fer cap tacte ni res ( debien pensar q encara estava molt verda pq no cridava o algo aixi)- al final el meu home va demanar si algu em podia mirar , jo vaig demanar un tacte per veure l'evolucio del part i ja estava dilatada de 8cm!! Abans d'aquell tacte pensava "quan arribin les contraccions mes fortes -sentint les altres dones cridant- no se si aguantaré, pero les contraccions fortes ja les tenia i les estava portant super be!!
Despres va arribar l'epidural i amb ella la calma... l'expulsiu va ser instrumentalitzat pq el nen portava 3 voltes de cordó i no sortia, em van demanar si volia fer pis i tot i q no tenia ganes vaig pensar fes-ho ara q esta tot dormit q quan es desperti el tema potser etpiquen els punts intentant pijar
just acabava de passar per un part sent una campiona i ja pensava amb l'escoçor dels punts heheheEn quan a l'hospitalitzacio per mi un 10, em posaven uns plats q ni a un restaurant!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |