Milions de dubtes en la cerca del segon

[Miska]

Hola mamis!

Sóc una antiga usuaria del fòrum però ara tinc un altre Nick.
Tinc un nen de 2 anys i a casa ronda el tema de tenir un nou bebè... sembla mentida però quan cercàvem el primer ho teníem tan i tan clar!!! No hi havia dubtes, el volíem i desitjavem i aquí acabava el tema.

Ara... Tinc el cap que m'explota de donar-hi tants tombs. Per una banda em moro de ganes de tornar a viure l'experiència de l'embaràs, de que el meu fill tingui un germanet, de poder ser 4, d'omplir la casa d'alegria,... En definitiva, de tornar a ser mare.
Però per altra banda... Els milions de preguntes que em venen al cap em fan plantejar-me si realment ho vull aìxò o si m'haig d'esperar o què nassos haig de fer.

Primer em preocupa el tema econòmic però crec que això ja ho anirem gestionant... Al final crec que fent de mési de menys això ja ho aniriem tirant endavant.
El que si que em té el cap ben ocupat és com s¡ho prendrà el meu fill gran... Acostumat a estar sempre amb mi i amb un tipus de criança en el que he estat moltíssim per ell... També haig de tenir en compte que el meu marit mai ronda per casa, que tenim un gos al que tb s'ha d'atendre i que el temps és el que és.
I finalment la por al part. El part del meu primer fill va ser algo que m'ha costat molt de digerir... i tinc pànic de reviure el mateix i més ara que tinc un altre petit que m'espera a casa.

SUposo que no sóc ni la primera ni la última que s'ha plantejat tot això... Sé que hi ha un post on parleu dels segons embarassos però no acabo de trobar el que cerco i pensó que aquí podríem parlar les mares que us trobeu com jo o... les que ja ho heu viscut ems podeu aclarir una mica les idees.

una abraçada molt forta i estic contenta de tornar a rondar per aquí.

[Tutty29]

Hola Miska!!Jo tinc un nen de 26 mesos i tambè estem pensant anar pel segon ara aviat, ja he anat amb ala llevadora i ja m'estic prenent l'acid fòlic, es normal que tinguem aquestes pors. Es diferent criar un fill que tenir-ne dos perque has d'estar per ells.
Pero com dius tu omplir la casa d'alegria, ser quatre,...
Aixi que endavant!!!

[Niu]

Quines ganes de contestar aquest post!!
T'explico el meu cas. Un part amb cessària viscut fatal. Un fill arribat després d'avortaments. Un nen! Volia un nen i el vaig tenir! Un post part lleona total, una perfecció de fill per mi! Suposo que amb això coincidim, haha. I un embaràs del segon portat amb por i molt malament per si no me l'estimaria igual, perquè només ocupava el cor el meu fill. I va i em diuen que és una nena. Oooh no la vull! Volia un nen! Volia un mirall del meu primer fill. Que equivocada estava!
En resum. Un segon part via vaginal, una nena que em va costar d'acceptar, et seré sincera, perquè el meu fill ho era tot. Però ara estic boja d'alegria, de que sigui nena, de tenir-ne dos, que els germans tinguin companyia bona o dolenta quan jo no hi sigui, i de no tenir un fill únic. I els meus fills, me'ls estimo diferent, està clar, igual que m'estimo diferent el meu pare de la meva mare, però cap ocupa el lloc de l'altre, tots dos són persones úniques. I per cert, fa quinze dies que tinc gos.
T'animo a perdre les pors, a passar un embaràs dubtós respecte els teus sentiments (com és molt natural), un post part semi trist mirant el teu primer fill, però uns anys posteriors genials.
Endavant, ara estic convençuda que mai em penediré que arribi un fill nou a la familia sigui el número o el sexe que sigui.

[Miska]

Tutty gràcies pels ànims!! Tan de bo ben aviat em llanci a la piscina i ens trobem a algun post de cercadores.

Niu m'has fet emocionar perquè en vàries coses ha sigut com veure'm en un mirall.
El meu fill ha costat molt... Ha costat fins el dia del part que el vaig estar a punt de perdre i... No sé com duré un segon embaràs... Em dóna la sensació que només puc tenir ulls per ell. I, és ridícul que ho digui però em sento traïdora envers ell (per no poder seguir donant el que li dono ara) i envers el petit que hagi de venir (per no poder donar-li el qe el seu germà ha tingut). Jo en aquest cas no tinc preferència de sexe... Però em desborda pensar si podré amb tot, amb dos nens i el gos.
M'ha animat molt llegir-te perquè veig que no sóc la única que té totes aquestes paranoïes!!

[Martina32]

Hola Miska! Nosaltres tenim una filla de 3 anys i mig i jo fa temps que tinc ganes de donar-li un germanet@ però la part mes racional de mi m'ha frenat completament. El meu home treballava moltes hores i arribava força tard, jo treballo també però els meus horaris són mes compatibles així que de la criança de la meva filla me n'he ocupat pràcticamentjo sola: matins, cole, sopars, banys,...i sort n'he tingut dels meus pares. Per mi ha estat difícil, sobre tot els primers dos anys i plantejar-me això de nou però multiplicat per dos....Ara el meu home ha començat una feina nova ja que ell mateix veia que s' estava perdent masses coses i hem començat a plantejar-nos seriosament anar a buscar el segon. Si podem pot ser em plantejaria una reducció de jornada però no és segur, però el que tenim clar és que no volem ser una familia de 3. Segurament hi haurà moments complicats però estic segura que si pensem i vivim en positiu tot serà mes fàcil. A mi l'edat ja em comença a apremiat i, tot i que la nena va ser a la primera, aquesta panxa no.sabem si trigarà o no a venir, així que en um parell de mesos ens hi posarem a la feina!

[atreya]

hola nosaltres tenim una nena de tres anys i ara un nen de 20 dies.
vam estar un any donant voltes al tema sobretot pel tema de la nena. te molt de caracter, molt tossuda,molt demandant sobretot amb mi i vaja el centre del meu univers. tenia mil pors x ella pero tbe consideravem que li aniria molt be la figura d'un germa apart que en teniem ganes a pesar dels dubtes. total ens hi vam posar i pam a la primera upssss no vam tenir temps ni d'assimilar ho. l'embaras ha passat volant perque amb la nena el dia a dia es super intens i jo entre mi pensava que no el podria estimar com la nena. dons res nomes neixer i posarmel al damunt ja l'estimava. la mateixa sensacio que amb la nena i n'estem enamorats. aixo si no es facil....la nena va passar dues setmanes molt dolentes i ara ppc a poc va sent ella pero encara ens estem adaptant tots plegats.

[Miska]

Mil gràcies per les vostres respostes noies. Em va molt bé llegit les vostres experiències ja que vulguis o no veig el que serà...

Martina 32 jo tb ho penso que ens en sortirem, suposo que hi haurà moments millors i pitjors però de tot se surt no? El que em passa com a tu, que jo m'encarrego absolutament de tot del meu fill, casa, etc i em frena el fet qe el nen no sé si serà prou autònom quan tingui 3 anys (que és quan naixeria el germanet si ens hi posessim ara i tot anés bé)

Atreya això és el qe dic al misku... Al final si tingués la panxa ja no podria donar més tombs perquè ja hi seria i no hi hauria volta de full... Aleshores és passar-ho. El meu fill també està molt enmarat i no crec que ho porti massa bé... Em fa una pena... Suposo que és el que estas vivint tu en aquests moments! Per cert enhorabona!!

[Martina32]

La meva filla te 3 anys y mig i encara depen molt de mi. Tot i que sap vestir-se sola, despullar-se, anar al w.c, ...necessita tenir-me a prop i em crida sovint encara que ella mateixa estigui resolent el problema.Per dormir també necessita algú, preferiblement la mama. Per altra banda no te cap mania ni s' ho passa malament quan s'ha de quedar amb els avis o els tiets, ni tan sols a la nit, fins i tot a vegades m'ho demana. I ella sovint demana un germanet@, així que suposo que li farà ilusió però això no treu que al principi s' ho passi malent, no deixa de produir-se un desordre i tornar-se a ordenar suposa un temps per tots. Per cert, nosaltres tenim una gossa, que pobreta està amb tractament per càncer, però d'ella se n'ocupa el meu home, tot i que quan estava de viatge ho havia de fer jo i era tot un problema, sobre tot al matí. Ara sembla que jo hi haurà masses viatges. Estic cagadeta de por, ho haig de reconéixer, però és ara o mai així que ja he començat amb l'àcid fòlic.

[sivi]

Una altre amb els vostres dubtes.
Tenim una nena de tres anys, molt independent, pero a la vegada molt enganxada amb mi.
El meu home i es poc i jo treballo alguns caps de setmana.
Faig una setmana de matins i una de tardes i quan vaig de tardes la cuiden els meus pares acavats de jubilar.
Molts dubtes, pero si a casa meva teniem pocs recursos i som tres germanes i totes tenim una bona vida, tambe podrem nosaltres no?
A veure si tenim sort i aviat podem donar germanets!

[Marsa]

Mamis una altre que s'afageix al post! El nostre petit té 18 mesos! També tenim gos, el meu home q no es mai a casa per feina....i jo que me'n encarrego de TOOOOT!!! Sense cap ajuda!!
La mEva mare em diu q estic boja pensar amb un segon si ell no pot estar més pet casa! Jajaja... Però jo penso q si me'n he ensortit fins ara amb un altre cap problema ;)
Ànims! I aviam si aviat busquem totes!!!

[Miska]

Marsa!! Ja en som dues!! Ma mare tb m'ha insinuat que potser m'hauria d'esperar perquè aquí cal sumar-hi el fet que sóc molt independent!! Jo vull fer-ho tot a la meva manera jajajajajaja però em poden les ganes!! Jajajajja
Deu meu quin merder mental!!

Sivi i martina32 potser si que acabarem coincidint al final!!

Confessaré que he trucat a la gine per demanar hora, em pegui una repassada per tal que tot estigui bé i almenys aclarir els meus dubtes de por al part...

[Martina32]

Jo no li he dit a la meva mare, igual també diria que estem bojos, jajaja, i tindria raó, jajaja. No, de veritat, jo si no fos per els meus pares les hauria passat mes canutes encara. Jo ara espero que les cosss vagin diferents o m'agafarà un telele. D'entrada el martino no fa cap master ni viatja cada setmana com abans.

[Miska]

Martina32 pensa q la teva nenaja es mes gran i pel que expliques comença a ser més autònoma. Per altra banda quan neixi el bebe ja tindrà vora un any més. I si les condicions del teu marit són millors ja ho tens!!

Jo a ma mare no li he dit però allò parlant hipoteticament si que mho ha insinuat, que si ets jove, que ho ha temps per tot...

[Miska]

Marsa si finalment ens animem ens donarem recolzament l'una a l'altra perquè jo estic exactament igual que tu. Sola practicament sempre amb el nen i el gos i tirant-ho tot endavant.

Pregunta, s'ha de prendre acid folic un temps abans d'anar a buscar el nen? Ja no me'n recordo de com anava això. Seé que en prenia quan el buscavem... Però no recordo com anava el tema...

[Martina32]

Miska es recomana uns 3 mesos abans. El meu home va anar a comprar-ne l'altre dia, jijiji

[Miska]

Doncs quan em decideixi a veure com li faig entendre al misku que encara haurem d'esperar 3 mesos jajajaja és el que en té més ganes!! Però per ell tot és molt fàcil!!
A veure que ens diu la gine..

Jo no sé si us passa però a mi em va a dies i a moments... Hi ha estones que ho veig claríssim que ho vull i d'altres que em començo a agobiar i penso que estic boja de voler-ne ara un altre...

[Martina32]

Nosaltres no ens esperarem els 3 mesos, no crec que encertem tan ràpid, segur que em dona temps de pendre-me'l. A mi em passa igual! Ahir estava al sofà, la petita es va quedar a casa dels avis la molt bandarra, i pensava:aixxx, ara que estic tan tranquil.la ficar-me de nou en aquest embolic, ara que dormim tota la nit, que podem anar a tot arreu...Però després penso com serà la relació de germans, tenir un bebe als braços, ...i m'entren ganes de nou. Sentiments trobats! No se si hauriem d'estar 100% segurs però també tinc el pressing de l'edat, vaig cap als 37 i no em ve de gust tornar a ser mare molt mes tard.

[gisa]

Hola noies!!!
Aquests dies us he anat llegint, i m'apunto al club dels dubtes... En el nostre cas tenim una nena de 3 anys i 8 mesos, i fins ara, les circumstàncies (feina, salut, diners...) ens impedien posar-nos-hi de nou, però fa uns mesos que donem voltes al tema (bé, jo fa molt més que em pica "el gusanillu") i si tot va bé, cap a l'estiu ens hi posarem. Tot i això, a vegades m'envaiexen els dubtes; la nostra nena és encantadora i és el meu petit gran tresor, però no és una nena "fàcil": li costa menjar, fins fa molt poquet encara no s'adormia sola, es despertava a la nit, té molt de caràcter i és difícil de gestionar, és molt moguda... A part d'això, com moltes de vosaltres, jo treballo fora però també tiro el carro de tot (casa, educació de la nena, economia familiar, metges...) perquè el meu home treballa fins molt tard i alguns caps de setmana. I tampoc puc comptar amb els meus pares, que pobrets són vellets i estan malalts, i els meus sogres treballen... o sigui que amb una ja fem mil muntatges... A vegades penso que quines ganes de tornar a embolicar-nos ara que dormim a les nits, que la nena és més autònoma i que ha millorat amb temes com salut, menjar i dormir, que com a parella hem tornat a l'equilibri que vam perdre quan vam ser pares per primer cop i que ens ha costat retrobar... però després penso que, què coi, si tothom s'ensurt nosaltres també, i que com més esperem més "mandra" ens farà, i que amb la nena es portaran massa anys, i que jo ja en tinc 34... i mira, que estem una mica bojos, jajajaja! Doncs res, que suposo que és inevitable tenir "neures", però que quan arriba el segon, ja ho acabes gestionant com pots, no?
Sobre el que dèieu de l'àcid fòlic, s'ha de prendre mínim 3 mesos abans... jo fa una mes que el vaig anar a demanar a la metgessa de capçalera... va ser com fer el pas oficial cap a la recerca de la segona panxu!

[Martina32]

Gisa estas describint la meva filla! Mala menjadora, encara no s' adorm sola, moguda i amb caràcter. Aixxxx, en quin "embolao" ens ficarem, jajaja

[gisa]

Jjajaja, Martina! La gent em consola dient que ara me'n toca un/a de tranquil.let/a, per tenir-ne un de cada, jijij!