Em podeu dir algo? tic fatal

[pruna]

Hola pitufa2,
no et puc ajudar en respecte a la teva pregunta de l'omifin, encara no me'l prenc, tot i que crec que em tocarà fer-ho.
Entenc la teva reacció envers als fills del teu home, però has de mirar de ser forta i intentar evitar que et passin aquests pensaments pel cap. Si el teu home se n'adona crearà conflicte, son els seus fills, i crec que això no us beneficia de cap manera.
Imagino que és dur això que t'està passant, però hauries de mirar de pensar-hi en positiu, hi ha parelles que no en poden tenir, i gràcies a la FIV hi ha moltes dones que ho aconsegueixen, mira l'amiga de l'anabelen, a la primera FIV bingo! I la noia més contenta que unes pasqües.
Se que no soc ningú per dir-te res, però crec que hauries d'intentar afrontar-ho des d'un altre punt de vista, parla amb les noies que ho han de fer així, entra al post, no se, busca recolzament.
No et desanimis, ara son festes, mira d'aprofitar el màxim per estar amb el teu home i aprofitar cadascun dels dies que et dona la vida, és curta, i no perdona, així que...

Bé, un petonas guapa, i espero que a poc a poc els teus dies vagin millorant. Anims, i a veure si en aquests 2 mesos teniu més sort.

[GEMMARE]

Hola wapa, jo no et puc ajudar amb els temes "técnics", però t'he vist tant aixafada que et vull donar quatre ratlletes que llegir a veure si et distreuen una mica...

Sé que és fàcil dir-te que t'animis i no hi pensis i molt complicat de fer-ho, però pensa que hi ha moltíssimes noies que per un motiu o per un altre hem passat per moments en que pensavem que no podriem tenir un fill i que tot se'ls tornava negre. Però al final del camí sempre hi ha una maneta que t'agafa i fà que tot s'esborri. Jo no vaig tenir problemes físics, però sí problemes de diners, de feina, de diferentes opinions amb qui havia de ser el pare del meu fill, i vaig passar époques en que no entenia ni per què estava en aquest món. Quan veia les mares amb els seus fill i jo pensava que mai podria ser una de elles. Però finalment les coses es van anar arreglant i vaig aconseguir poder compartir el meu amor amb el meu petit, donant per bó tot el llarg camí, les enraviades, les nits de plorera, els dies grisos i negres... A tu també et passarà, no desesperis i intenta per tots els mitjans no encaparrar-t'hi massa, encara que ja veig que ho intentes. Aquest és el camí, que tenir un fill no sigui l'eix de la teva vida, sinó un regal que la vida et donarà. És segur que ho aconseguiras tart o d'hora, ara intenta relaxar-te tot el que puguis i disfrutar de tantes coses que quan arrivi ell o ella ja no tindràs, com un bon bany relaxant, una nit dormint sencera, un matí gandulejant al llit fins a les dotze, un viatge improvissat, sense haver de carretejar amb mitja casa, o una sortida amb les amigues. Tot això si els fills del teu marit t'ho permeten, es clar.

Segur que el 2008 serà el teu any

[cuqueta]

pitufa2 em sap greu que estiguis tan malament. No sé es molt difícil aconsellar els altres pero estic d'acord amb la pruna en que has d'aprofitar els moments amb la teva família, els sentiments negatius apartar-los del teu pensament, els fills del teu home segur que t'estimen i no els agrada veure't trista, intenta pensar en alguna altra cosa, no sé ara que són Festes i si tens els nens amb tu doncs fer galetes de Nadal, portar-los al parc de Nadal, algo que et distregui una miqueta. Totes les noies que els ha costat molt quedar-se diuen que quan van aconseguir no pensar-hi tant va ser quan s'hi van quedar.
I nena anima't que NO es la fi del món, a vegades tb va bé mirar al teu voltant i veure que hi ha gent que esta pitjor que tu i tira endavant, segur que tens un home que t'estima molt i a fi i al cap no teniu cap malaltia greu, esteu junts,...no sé i si no pots més doncs desfoga't aqui amb nosaltres, vale?? molts petonets

[koks]

Hola pitufina2!!

Estàs passant uns dies foscos, i el que has d'intentar és sortir d'aquesta espiral negativa. Com tu ben dius, pensar obsessivament en l'embaràs no propicia gaire que aquest arribi. I a mi no em preguntis perquè, per que és una cosa que mai no he entès, però es veu que funciona així.
Si t'han dit que ho intentéssiu tres mesos amb Omifin és que han vist possibilitats de que t'hi quedis de forma natura. Intenta aprofitar-se. Però simplement fent els deures i disfrutant fent-los, i la resta, serà qüestió de sort....
I el que dius dels fills del teu marit... aixó és un sentiment que has d'anar elaborant, perquè un cop li treguis aquesta capa negativa, segur que els disfrutaràs més!! La qüestió és reconciliar-te amb la teva realitat!! I que en cap moment t'han dit que no en pogueu tenir, i que les esperances mai s'han de perdre.... i que enfonsant-nos no solucionem res de res.
Mira, en el meu cas, portem més d'un any buscant, i res. El primer espermatograma que li van fer al meu marit va sortir que en tenia poquets de vàlids, pero em van dir que ho intentéssim tres mesos més amb unes vitamines, i després ja parlariem de medicació hormonal. No em van donar ni Omifin!! Però be, he de pensar que si ha dit que ho seguissim intentant, serà per algo, no?
Doncs be, amb aquest panorama, la nit de Nadal, el meu germà, que té cinc anys menys que jo, va i ens anuncia que estan esperant un fill. Vist des de fora és una noticia molt bona, però des de dins, com et passa a tu amb els fills del teu home, ho vius molt negatiu. Aquell embaràs de la meva cunyada el volia tenir jo, i ho passes fatal. Vaig estar tota la nit plorosa; sort que semblava de l'emoció de tots plegats.... però no....
No obstant, mica en mica, me'n vaig fent a la idea, i intento disfrutar-la. Despres dels primers sentiments de rebuig, ara mica en mica intento poder disfrutar la situació, i disfrutar el futur paper de tieta. I esperem que el juliol, quan neixi la criatura, al menys jo ja pugui estar embarassada.... Pero mira, que si no és així, doncs difrtutarem el nebodet!!! Ara t'ho dic tant serena, pero aquesta visió fa un parell de dies em desesperava!!!


Amb tot aquest rotllo només et volia dir que hi ha una part de la feina que l'has de fer tu, i és la d'intentar tranquilitzar-te, que els fills, malauradament, no venen quan els busquem, sinó quan ells decideixen apareixer, i a algunes es veu que se'ns resisteixen. Que perqué nosaltres? Jo em pregunto el mateix, pero no tinc la resposta....
Però la vida mentrestant va passant, i no la pots deixar escapar! Hi ha massa coses boniques per tenyir-les d'un vel negre de tristesa.... Intenta fer l'esforç de mirar al teu voltant amb altres ulls, i de reconciliar-te amb la situació actual, que no és culpa de ningú, però és la que és.

Molts i molts ànims, pitufina2!!!!

I esperem llegir-te més animada i positiva ben aviat!!

[Gasteiztik]

Guapa!!

T´entenc perfectament, entenc que estiguis trista, que el fet de no poder tenir un fill de forma natural doncs ens afecta...però jo et vull explicar la màgia que també té passar per una FIV.

Les coses desagradables no les explico, doncs és un rotllo haver de punxar-se, que et facin la punció, anar a control cada dia...però té coses moooolt maques!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

A mi, aquest matí m´acaben de trucar per dir-me que han fecundat nou òvuls dels que em van treure ahir. I no sé com explicar-t´ho, però saber que tinc nou "fillets", que ens están esperant...és una cosa increible...sento una emoció enorme...

I el dissabte, quan anem a buscar-los (me´n fica´ran 2), doncs no et pots imaginar el que sentirem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I quan avui m´han trucat, m´hauries d´haver vist, em tremolaven les cames!!!!!!!!!!I quan he trucat al meu marit...ha estat fantàstic!!!!

Guapa, disfruta del viatge a Roma, del teu marit, de tot...ja veuràs com de mica en mica ho veuràs tot més clar...

I ja sé que no poder tenir un fill de forma natural és molt dur, però jo penso que en el meu cas, no tothom pot saber el dia que es forma el teu fill, i el dia que entra dins teu (espero que deixin entrar al meu marit per a què pugui veure com els fiquen a l´úter)...és dur acceptar-ho, però després, tot té la seva màgia, i per a mi, tot i que no puc tenir fills de forma natural, considero que tinc MOLTA SORT de viure aquest procés de la concepció dels meus fills. JO ARA MATEIX EM CONSIDERO MOLT AFORTUNADA, L´IMPORTANT ÉS ARRIBAR A SER MARE, DE LA FORMA QUE FACI FALTA!!! No et pots imaginar que es sent quan saps que els teus fills ja estan creixent i que en dos dies estaran dins meu!!!!!!!!!

Molts ànims preciosa, ja veuràs que tot es sol·luciona i de mica en mica ho veuràs tot més clar!!!!!!!!!!!!

Una abraçada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Aneris]

pitufa, amunt els ànims, b, jo no puc parlar-ne gaire, xq la veritat és q no estic en el meu millor dia, en fi, només qda pensar q dmà serà millor

una abraçada

[ariRU]

hola pitufa, es molt dificil passar per tot aixó i ningú es pot imaginar que les dones que estem passat per aixó no tenim res mes al cap i ens obsesionem i fustrem totes les hores del dia. Intenta no pensar i gaudir d'aquesta esperaça , cada dia que passa vol dir que falta un menys per conseguir aquest desitg tant i tant maravellos. Molts anims i endevant!

[socpetitona]

Boniques, heu de mirar endavant! S'ha de mirar endavant!
És dur que costi tant tenir el que vols, però precisament perquè és el que més vols a la vida, fa tant de mal no poder-ho tenir.
És molt MOLT important que estiguis bé amb el teu marit i amb els seus fills! Això, com ja et vaig dir en un altre post, és cosa de 2. Creus que ell no ho està passant malament? No poder tenir un fill amb la dona que estimes ha de ser molt dur també, eh? És clar però, que per estar bé amb ell, primer ho has d'estar amb tu mateixa. La comunicació és de les coses més importants a una parella, és molt important que parleu, que li tinguis la confiança per explicar tot el que sents, i que ell ho pugui fer amb tu.
No et prenguis malament el que et diré ara, ni em mal interpretis, t'ho demano per favor, i t'ho dic perquè jo en sóc... penso que potser et podria anar molt bé parlar amb un professional, de vegades només parlar de les coses ja funciona (que és el que fem aquí al soc petit, i a algunes ens funciona, però pot haver-n'hi d'altres que no), però no és el mateix parlar davant d'un ordenador que fer-ho davant un ser humà, que et podrà tocar, la comunicació no verbal, etc. Conec casos que s'han enfonsat i anar a parlar, només palar amb un psicòleg els hi ha anat molt bé... no sé reina, no t'ho dic perquè t'ho prenguis malament, només que et veig força enfonsada i no m'agrada veure la gent així, em fa patir...

Koks bonica, t'ho dic per experiència, ser tieta és una passada!! I ja que de moment no podem ser mares, disfrutar dels nebots també té lo seu, sobre tot quan passa, com el dia de Sant Esteve va passar a casa meva, que la nena es va estar una hora, si, si, una hora plorant de son que tenia i no podia dormir, total, el meu germà va acabr marxant emprenyat a casa seva per posar la nena a dormir! Aquest moment el meu marit i jo ens vam mirar volent dir... "estem segurs que en volem?" jejeje

Boniques, molt aviat, MOLT ho aconseguirem, sigui de la manera que sigui ho aconseguirem!

Gaste, m'he emocionat llegint-te!! quina passada!!

[glauc]

Pitufa, estic totalment d'acord amb el que ha dit socpetita! és ben cert que a vegades parlar amb un professional ens ajuda molt...i molts ànims nina!!!
Jo a vegades quan veig el que fan els altres que tenen fills també em plantejo si en vull tenir...però la resposta final sempre és la mateixa: Sí! val la pena!!! i per això hem de lluita i no enfonsar-nos!!!!! oi noies?

[Carla]

Hola pitufina2!
Tot i que jo no vaig tenir problemes a l'hora d'anar a buscar el nostre petit crec que et pc entendre perquè aquest és un tema que sempre m'havia preocupat, a més jo era molt irregular i clar, sempre em ratllava pensant que si la gent regular té 14 oportunitats l'any jo només en tenia 8 o 9. Bé, no et vull atabalar, només vull donar-te molts ànims i dir-te que em sap greu que estiguis tan xafada, a vegades aquestes festes ho fan tot més difícil oi?
Intenta distreure't i gaudir dels bons moments, com diu una amiga meva: cada mes en queda un menys per quedar-me embarassada.
Una abraçada i desfoga't tot el que calgui, que per això estem!

[nube]

Hola pitufa cariño!!

Este es un mensaje de animo,vive el momento disfruta de lo k tienes ahora y piensa k los hijos de tu marido tb son una fuente de alegria y cariño, vuelca tu cariño en ellos y en tu marido y libera la mente del embarazo pues este llegara!! Toy segura!! Yo te lo deseo de corazon!!

Te cuento, yo me puse a buscar el embarazo despues de llevar muchisimos años tomando anticonceptivos y mira por donde voy y me kedo a la primera, taba loca de contenta, se lo conte a todo el mundo y mira por donde no era mi momento y lo perdi, imaginate el palo, pues claro la gente me felicitaba pues se lo habian contado y no sabian k lo habia perdido, fueron momentos muy duros y tb para mi marido k estaba super ilusionado. Me costo sobreponerme y de cara a la galeria intente poner buena cara, cuando el ginecologo nos autorizo para volver a intentarlo yo estaba cagada de miedo, y si se repetia todo de nuevo!! Me volvi a kedar sin problemas y esta vez no se lo dije a nadie estaba por un lado contentisima y por otro super angustiada, pues tenia un dolorcillo en el costado y asi fue como empezo lo de perder el otro, pero esta vez no, tenia dolor pq eran 2,y habia problemas, todo el embarazo de baja, con revisiones semanales y un nudo en el estomago cada vez, pues uno de los bebes no crecia lo suficiente ( esta nacio con solo 1kg de peso ), pero esta vez fue mi momento, y hoy tengo 2 niñas maravillosas con casi 9 meses en mis brazos.

Con todo este rollo k te he soltado intento animarte, k todo llega, k a veces nos cuesta un poco pero hay k luchar,no desesperes, lo conseguiras!! tendras un embarazo estupendo!! Y un bebe maravilloso!!

Te envio un besazo con todo el cariño!!!

[anabelen2007]

pitufa reina......no et desanimis...se que es molt dificil..epro pensa que el 2007 sácaba ..entrem en un nou any i segur que el 2008 será el nostre any...afortunadament hi han molts tractaments per poder quedar embaraçadaa! aixi que anims bonica....intenta al menys aquests dies no pensar tant.....que son dies de festa i ilusió!!!
anims que tot arriba guapisima!!!