Dilema amb el nom

[jaruma]

Porto ja mesos fent-li voltes al tema del nom, i he pensat que compartir-ho aquí potser m'ajuda a aclarir-me les idees.

El fet és que si era nena teníem claríssim com es diria, però ha resultat ser nen. Durant mesos vam estar buscant noms a internet, demanant suggerències a coneguts, pensant... però res de res. Passava el temps i no ens posàvem d'acord. Finalment jo vaig proposar que cadascú triés 5 noms, que l'altre podria descartar-ne 4, i entre els 2 guanyadors ho féssim a sorts.

El meu home va proposar llençar els daus, i el nom que sortís 3 cops seria el guanyador. Un amic li va proposar el nom d'Eneas, i li va encantar. A mi no m'agradava gens, però encara m'agradaven menys els altres noms que proposava, així que de la seva llista va quedar aquest. I jo, amb un bloqueig considerable ja, cada cop em costava més que m'agradés cap nom. Finalment em vaig quedar amb un que a ell sempre li havia agradat (fins fa poc) i que a mi, a força de sentir-lo, m'havia acabat agradant: Uriel.

Total, que quan va arribar el moment de tirar els daus, vaig intentar convence'l que no, que el nom que proposava ell no m'agradava en absolut, i que no podia ser. I ell va proposar donar-me a mi un tant per cent molt més alt en els daus (jo tenia un 80% de possibilitats de que sortís el meu nom). Així que vaig acceptar. I res, que va guanyar el seu, contra tota lògica i estadística. I em va agafar tal disgust, que el meu home em va dir que m'ho pensés, que tampoc era definitiu, que no tenia tanta importància. Però en el fons crec que sí que n'hi dóna, d'importància.

Doncs res, han passat 2 setmanes i el tema del nom ha quedat suspès. Ja estic de 33 setmanes, i el nen encara no té nom. I no sé què fer. Per una part penso que el més just seria decantar-nos pel nom que ens mig agrada als dos. Per una altra, a mi no m'entusiasma cap, al meu home sí, i em vaig prestar a fer això del dau i vaig perdre. A més, de tant en tant no em sona tan malament, però buf... és com massa èpic. I a ningú a qui li comento li agrada, tothom posa cara d'horror, i no voldria que el meu fill hagués de portar un nom que no li agradés. Però clar, qui sap el que li agradarà?

I això, estic bloquejada. Perdoneu el rotllo!

Vosaltres què faríeu? Què considereu que és el més just?

[Clarona]

Ostres Jaruma, quin pal!
Tot i que sembla que el nom encara no és definitiu (malgrat els daus).
Jo crec que el nom ha d'agradar-vos a tots dos, encara que és evident que algú ha d'afluixar, perquè els gustos són diversos.
Pensa que un cop aquest nom tingui cara (la del nen més maco del món) el nom també et semblarà més bonic.
A mi també em passava quan encara no el teniem decidit, que haviem parlat d'un nom, sense decidir-lo del tot, que quan pensava en el nen ja li posava aquest nom, vull dir que clar, tu també penses en ENEAS, perquè ha sortit de la manera que vau decidir i potser t'influencia, però n'heu d'estar convençuts tots dos no? Encara us queden unes setmanes per decidir-ho.
El que està clar és que tant si es diu Eneas com Uriel segurament serà l'únic de la seva classe perquè són noms poc posats, i això també està bé.
En fi, entenc el bloqueig perquè heu de prendre una decisió important, hauràs de tornar a treure el tema perquè sinó ell potser donarà per fet el nom, molta sort

[charito]

Es un tema complicat, nosaltres vam fer algo similar amb el Quim. A mi m'agradaven mes altres noms com Biel pero al pare no i Quim no li va desagradar i a mi tampoc, ell proposava Pep com el seu pare i jo estava bastant en contra. Al final vam preguntar amb el pendol a la panxa mig en conya si Pep o Quim i va sortir Quim 3 cops i aixi va quedar. Si hagues sortit Pep m'ho hagues hagut de menjar amb patates... i de fet amb la nena va tornar a sortir el nom de Pep pero afortunadament ha sigut nena. Aquest cop jo no tenia cap idea i ell tampoc fins que vaig trobar Nora pel forum i a tots dos ens encanta.

El que si penso es que si que s'ha de negociar pero us ha d'agradar minimament a tots dos i si a tu tan et desagrada Eneas podries continuar buscant alternatives, encara teniu temps!!!

[maria85]

És un tema que ens estressa força als futurs pares perquè sabem que és algo de per vida i volem el millor nom. Nosaltres ens trobem en una situació similar. No sabem quin nom posar-li, en aquest cas nosaltres esperem una nena. Als que a mi m'agraden a ell no i al revés.Total que aquells noms els vam deixar de banda perquè no arribavem a cap acord i en vam trobar 2 que encara ens fan prou el pes als dos però encara no ens hem decidit. A més som força crítics i busquem un nom que no tingui traducció (o sigui mínima) del català al castellà, que sigui curt i que no es repeteixi ni a la seva familia ni a la meva. Hem provar forces tàctiques a veure si ens decidiem: em mirat a pronunciar-los per veure com sonen, a escriure'ls, a escriure'ls amb els cognoms, etc. De totes maneres em volgut deixar passar un temps sense parlar-ne entre nosaltres a veure si en trobem un de millor pels nostres gustos o sen's aclaren les idees. Potser ja ho heu provat o potser us serveixen aquestes tàctiques. De totes maneres lo important es que tot surti bé és digui com es digui. Ànims!

[fagalu]

Doncs el q has de tenir clar es q el nom us ha d'agradar a tots dos i q heu d'estar 100% convençuts pq un nom es per tota la vida.
El meu home i jo vam fer una llista de noms cadasqun i vam anar descartant els q no ens agradaven a tots dos. Finalment, nomès va quedar un nom q ens encantés a tots dos i la nostra filla es dirà Eva.

Encara ets a temps de trobar el nom perfecte si Eneas no t'agrada encara q hagi guanyat. Quan el trobis no tindras dubtes, t'ho ben asseguro.
Parla amb el teu home, segur q enten els teus dubtes.

Una abraçada.

[azalais]

Es una decisió que de vegades es complicada, si et serveix t'explico el que vaig fer jo: Vam fer una llista i descartant noms ens van quedar dos, els vaig escriure ben grans nom i cognoms en una cartolina cadascun, en el meu cas veure'l escrit ens va servir per decidir, hi havia gent que no li agradava el nom, en concret a la meva millor amiga, després de nascut el nen em va dir " cada dia m'agrada més el nom, ara que l'associo al teu nen el trobo molt maco i no el veig amb altre nom" Ànims, fins el dia del part no hi ha res decidit!! I fins i tot en aquell moment pots canviar d'opinio conec el cas d'una Júlia que en el moment que va néixer la mama li va veure cara d'Alba i li va canviar el nom "

[tona]

Hola. Jo estic amb les companyes. L eleccio del nom es complicada... molt conplicada. Pr hi heu d estar d acord. Eh que tu vas descartar noms q a ell no li agradaven. Doncs ell ho hauria d haver fet també. I buscar noms q almenys us fessin el pes a tots dos. Crec q ha de ser una decisio compartida!! Torneu-ho a parlar tranquilament i exposa-li tot aixo q sents. Ànims
Per cert. El meu gran també es diu quim!!!

[Anna Maria]

Hola!
Tema complicat aquest. Ja heu mirat que quedi bé amb el cognom? Pel que fa al que digui la gent, pensa que hi ha una part de la població que pensa que els noms "nous" són tots lletjos, com si abans tots fossin bonics (per exemple, filomena és bonic? nooooo). Així doncs, sempre hi haurà gent que el trobarà lleig, gent que el trobarà ocurrent, i gent que el trobarà bonic. Pel que fa al que li agradarà al nen, no et pensis. Jo tinc un nom ara m'encanta, però hi va haver una època que no m'agradava gens. El que sí que és cert és que heu d'estar convençuts els dos, i pel que dius tu no n'estàs, així que toca tornar-ne a parlar.
Una abraçada,
Anna Maria

[montsejoel]

Ai Jaruma, el tema del nom és un embolic... no podeu tornar a començar? proposar noms nous?

[Raqueleta]

Jo crec que és igual qui guanyés als daus, el nom us ha de fer el pes als dos!
A nosaltres ens ha passat semblant. Ja amb el primer embaràs havíem decidit que si era nena es diria Clara i si era nen, en parlaríem llavors. Va ser nena i no va haver res més a discutir. Ara no teníem res pensat i vam posposar el tema fins saber el sexe i és un nen. "Mala sort" perquè de nena coincidíem amb més noms i hagués estat més fàcil...
Vam fer una llista cadascun i al final vam triar un nom finalista cadascú. A mi el d'ell no m'agradava i a ell el meu no li desagradava però tampoc li acabava de fer el pes. Jo deia que per "justicia" s'havia de dir com jo volia, Clara era el nom que ell sempre havia volgut per una filla i a mi em va agradar i vaig accedir, i el nom que jo proposava era un nom que m'agradava des de petita però ell no s'acabava de decidir. Al final va aparéixer Mario en escena i ens va agradar als dos, complia més o menys ams els requisits (que eren pràcticament iguals als de la Maria85) i amb Mario es va quedar. Algunes persones de la meva familia han arrufat el nas però ja s'acostumaran!

[feeling]

Totalment d'acord... El nom us ha s'agradar als 2. Nosaltres amb el 1er teniem clar el d nena però va ser un nen i li vam donar voltes fins q vem trobar un q ens agradaba a tots 2.
Ara estem a la mateixa situacio i torna a ser un altre nen... I com q no ens acabavem d posar d'acord, sabeu qui ha escollit? El meu fill gran!! (gran d 3 anys jeje)
Ha volgut q el seu germà es digues com el seu amic de la guarde. Però tinc clar q si el nom o ens agrades a nosaltres li hauriem buscat un altre.
I a la gent ni cas!! Et liaran mes encara!!
Sort amb la busqueda!!

[jaruma]

Moltes gràcies per les respostes! M'ha ajudat veure que hi ha tanta gent amb problemes per decidir el nom! Com a mínim ja ho porto molt millor.

Crec que acabarà sent Eneas, perquè (i és un motiu ben absurd) he tingut ja 4 infeccions d'orina, i tot el que sona "Uri" em fa tremolar, ja! Així que Uriel cada cop m'agrada menys. Mirarem de buscar un altre nom, però si no, doncs res, Eneas, i a esperar que al nen li agradi dir-se així

[maria85]

Hola buniques! Com portem els noms? Nosaltres encara res de res, tampoc en parlem massa ja. Lo important és que l'embaraç vagi perfecte. Ja hi haurà temps de triar nom... Us imagineu allà emputjant i discutint amb el marit el nom encara? jejeje
Jaruma ja et veig més decidida que jo! jejeje ànims!

[Endora]

Maria85, si et derveix d"ajuda, una de les meves amigues no va decidir el nom del seu fill fins que no li va veure la cara al néixer!

Jo us puc explicar el nostre cas. Com el meu marit és gallec, a tots dos ens feia il·lusió que els nostres fills portessin noms en gallec. Per una qüestió personal, quan vam saber que portàvem un nen, a mi em feia molta il·lusió que es digués com el meu pare, Joaquim, i tot i que al meu marit no li feia gaire el pes, al final va estar d'acord a posar-li Xaquín.

I amb què ens van trobar? Dons que cada cop que déiem el nom, havíem de donar explicacions perquè aquí, evidentment, no se senten gaires Xaquíns. Al començament m'agobiava força (sobretot perquè fins i tot hi va haver gent que ens preguntava si era àrab, encara que, ben mirat, hagués donat igual mentre ens agradés a nosaltres), però després m'he adonat que les explicacions només les has de donar un cop, que al final tothom associa el nom amb el nostre fill i ja no en podria tenir cap altre i, com a curiositat, que com té un nom diferent, tothom se'n recorda d'ell! I això, vulguis o no, també fomenta la seva individualitat !

I ara que esperem el segon, seguim amb la nostra línia i tindrem un Brais per ampliar el ventall de noms!

[RAPUNZELL]

Endora m'encanta el nom de Brais! Enhorabona x l'elecció!
En el nostre cas el primer fill li hem posat un nom irlandes i la nena que arribarà d'aqui molt poquet un nom escandinau....la gent s'estranya, sembla que per tenir x conviccions has de posar un nom ben catalá i no tè perquè, a d'altres els encantan....
I l'unic important és com dieu que us agradi a vosaltres...i no pareu fins que un nom que us encanti us trobi a vosaltres...

[jaruma]

Jo conec el cas d'uns pares que no li van posar el nom al nen fins 3 mesos després d'haver-lo parit! No sé com ho van fer per registrar-lo, però el cas és que el nen va estar una bona temporada sense nom. Espero que no li passi a cap de nosaltres!

[fagalu]

Jo conec el cas d'uns pares que no li van posar el nom al nen fins 3 mesos després d'haver-lo parit! No sé com ho van fer per registrar-lo, però el cas és que el nen va estar una bona temporada sense nom. Espero que no li passi a cap de nosaltres!

Ostres q fort!! No es devien posar d'acord de cap de les maneres.

[Ona23]

Hola!

Nosaltres també tenim un bon embolic amb això dels noms... perquè com més temps passa enlloc d'escurçar la llista la vaig fent més gran! Així no ens en sortirem mai!!!
Però jo també penso que una cosa és dubtar i l'altra és que si a un dels dos un nom no li agrada gens aquest segur que s'ha de descartar.

Que fort això de trigar tres mesos després del part per triar nom!Però millor callo perquè tot pot ser que ens passi a nosaltres amb lu "cagadubtes" que som amb tot... imagineu-vos amb una cosa de tant llarga durada!!!

Jo també tinc coneguts que fins al moment del naixement s'havien decantat per un nom i després al néixer i dirigir-se al nen haver de canviar per un altre perquè no s'hi veien bé! PEr tant, no desesperem....

M'agrada veure que no som els únics que tenim tants dubtes... és que hi ha gent que ho té tant clar....quina sort!

[Idrial]

Carai noies... jo pensava que era un cas estrany. Ja he passat la dpp i encara no tenim el nom!! Em sento un desastre i fins i tot em dona per pensar que no neix per això. Uff... estic una mica ratllada. En el nostre cas vam anar apuntant noms tots dos i els que no ens agradavem anaven fora. Va haver un moment que li vaig proposar dir-li cada dia d'una manera, amb els noms que ens quedaven, a veure amb quins ens sentiem còmodes i amb quins no ens acabavem de fer. Vam descartar uns quants així. I amb un d'ells em sortia super natural. Li vam anar dient així uns dies però jo tampoc volia descartar els altres i aquí és on em vaig ratllar. El cas és que ara tenim 4 noms i ens encanten tots quatre. A tots els trobo coses a favor o en contra. No sé què farem, espero que el dia que neixi ho tingui clar, però preferiria ser capaç de decidir-ho ja. No sé pq em costa tant!!

El tema dels daus crec que està bé però no com a obligació. Vull dir, que si teniu dos noms i tirant els daus et quedes conforme amb el resultat, és que aquest nom t'agrada. Però si et surt un nom i arrugues el nas, és senyal que l'has de treure. Serveix per ajudar a adonar-te quin t'agrada, no per obligar-te a ficar el que ha sortit.

Encara teniu temps vosaltres, i de vegades surten noms nous que ni havies pensat. Crec que és important trovar un que us agradi als dos.

[rkl]

Sí que és un dilema...surt el tema i gairebé sempre ens acabem picant...Al final algun nom tindrà i el nen/a farà el nom que du!