FIVS AMB EXIT ALS 43 ANYS?

[Mima70]

Hola, tinc 43 anys i després d'una fiv fallida sense oportunitat de congelar no sabem si fer un altre intent, perque no veig enlloc dones de 43 anys que hagin aconseguit un embaràs amb fiv sense ovodonació. Hi ha algu que ho hagi aconseguit. Tinc molts dubtes en si fer-ne un altre o plantejar-nos l'ovodonacio.

[avatar]

Hola
Jo no conec ningu..pero segur que hi ha.Conec gent amb embaras natural als 42...
Que et diuen els metges?
Si et serveix d'alguna cosa naltros vam fer una FIV amb 41 i com tu i vem passar a ovo..tinc bessons a la primera.
Es molt personal, depen de la importancia que li dongueu a l fet que siguin teus i tambe clar de si tens opcions.En el meu cas en tenia amb ovuls propis, pero poques i per aaixo vem fer ovo..no va resulatr gens traumatic per cap dels dos.
Jo crec que s'ha d'anar on hi hagi mes opcions, pero clar torno a dir que aixo es molt personal i cada cos es unic. Vull dir que igual tens opcions amb ovuls propis...parla amb els gines...

[Mima70]

Avatar: Hola, gracies per respondre, i felicitats pels teus bessons, encara estic pensant en que fer, tinc molts dubtes, vull repetir la fiv amb els propis però potes una ovo m'estalviarà disgustos i diners...I es que no coneixo dones de 43 anys que ho hagin aconseguit i m'agradaria saber les seves experiències, segons les estadístiques fins als 42 anys es una cosa i a partir dels 43 canvia bastant els resultats d'èxit.

[avatar]

Jo penso que has de fer el que et digui el cor...si hi ha opcions per poques que siguin .Ara si no hi ha...
No et quedis amb el i si ...a mes ovo no es ciencia exacte..jo vaig tenir sort pero no tothom es queda a la primera...
Espero que decideixis el que sigui et vagi moolt be!

[penelopeglamour]

Jo crec que es depèn de cadascú, tinc una coneguda que es va quedar de forma natural als cuaranta set, imagina't. I per exemple jo era ben fértil, fins hi tot em vaig quedar embarassada dues vegades fins que se'm va presentar una Menopausia precós als 40. Cada cas és un món. La M son els diners, perquè ès molt car. Però això ests tu ho has de decidir tu, escolta't a tu mateixa que és el que realment vols i intenta-ho, que mai hagis de dir potser si ho hagues intentat .... Una abraçada i molta sort.

[Mima70]

Dons teniu molta raó, hem decidit intentar-ho de nou, però abanç prendré DHEA durant 2 mesos, m'ho ha sutgerit la Doctora Aura de la Quiron. Algu mé n'ha pres?
Penelopeglamour: Lo dels diners es horrorós perquè quan et donen el negatiu sents com si els haguessis llençat, ja es prou dur tot això com per haver-se de preocupar de aconseguir euros, al cap i a la fi nosaltres som fortes i resistents i no ens fa por tornar-ho a intentar i que l'únic que ho impedeixi siguin els maleïts diners es molt molt injust.

[penelopeglamour]

Mima, sí és molt injust. Però així roda el món. Mira'm a mi, tinc tres anys més que tu, i amb una segona parella amb la qual voliem tenir fills i em va passar el que t'he explicat, després de rumiar-ho molt doncs segurament tirarem per l'ovodonació, no crec que jo tingui altres possibilitats, ja ho veurem , encara haig de demanar hora per informar-me de tot, jejejee. Però tu no t'amuinis ja veuràs com tot anirà bé.

[Mima70]

Penelope: Gracies per respondre, també vull tenir un fill amb la meva segona parella, i mai he tingut problemes per quedar-me, tinc un fill de set anys, però el meu home és més jove que jo i no te fills i ens agradaria moltissim fer més gran la familia, per nosaltres es un refer la vida al complet. I l'ovodonacio es una opció. La doctora m'ha recomanat que com que només he fet una fiv provi de prendre la DHEA, i d'aquí dos mesos ho torni a intentar amb els meus òvuls, si no surt bé anirem a la ovodonació. T'envio ànims amb la teva ovodonació, aumenten tant les possibilitats que es el que em fa dubtar. Segur que ho aconsegueixes. Cuida't un munt .

[penelopeglamour]

Ja ho veurem, es la primera vegada que faig una cosa així jejejeje.
Avui he rebut la información d'una clínica i mare meva ... econòmicament et deixa una mica KO. I clar penses si no em surt bé a la primera .... o a la segona sé de gent que ho ha intentat tres vegades, es un desfalc. Es clar que diuen que això es considera un luxe i per això surt tant car, però... buf! Bé seguiré informant-me per altres bandes.
Un petó i ànims.

[Mima70]

Penelope: fas bé de preguntar a altres cliniques, es important tenir varis pressupostos i punts de vista diferents. Nosaltres vam anar primer a la Deixeus, però era impossible pagar el que ens demanaven i vam acabar a la Qurion pel tema de ser d'Adeslas. Et desitjo sort.

[Clareta04]

Mima70: no sé si el que et diré et pot ajudar...jo tinc 42, faig els 43 aviat.....ja he passat per una FIV i t'haig de dir que per mi, per nosaltres, era important que fos un fill "biològic" pel que tot i tenir poques possibilitats ho vam tirar endavant.
És cert que a aquesta edat tens poca reserva ovàrica, però caram! mentre hi ha òvuls hi ha esperança!!!

Vaig conseguir 4 folis i 2 òvuls madurs dels que 1 va fecundar...i era de tipus A!!! O sigui que, ja estem començant la 2a estmulació i espero poder reunir almenys els 3 embrions bons que calen per una transfer.

El metge no és precisament algú que ens animi gaire...més aviat hem sortit un piló d ecops desanimats de la consulta, però amb ganes i perseverança ens hem anat sobreposant i tirant endavant. Haig d ecreure que sortirà bé! Almenys veig que puc "produir" embrions ben bons!!! POcs però bons!

Quantes dones de 40 avançats tenen fills per sistemes artificials! JO hi confio, és la darrera carta que em queda jugar i m'hi agafo fort.
Vaig passar fa un any i mig per un embaràs no evolutiu...o sigui que quedar-me embarassada puc, i òvuls en tinc i a més fecuden.
Tot això jo no m'ho podia imaginar quan vaig començar!
Però no em podia quedar amb el dubte...de fet no n'he tingut mai!

una forta abrassada i escolta el què et diu el cor!

[Mima70]

Clareta: Hola, si que em pots ajudar perquè estem igual, jo faig els 43 d'aquí poc i també he fet una fiv, amb 3 òvuls, 2 fecundats clase A, vam posar tots dos però no es van agafar.

Com que tinc un fill se que em puc quedar embarassada, la questió es aconseguir òvuls. També es important tenir-lo biològic per nosaltres.
Ho tornarem a intentar el juny, m'han recomenat prendre DHEA. També coincidim amb això de sortir de la consulta desanimats, a nosaltres també ens passa. La frase: "El factor edat.." i quan preguntes si es possible fer alguna dieta o algo per millorar els resultats et diuen... "Obtenim el que correspon a una dona de 42 anys.." i "baixa reserva ovàrica..." després "amb la teva edat podries plantejar-te una ovodonació..." Edat edat edat!!! Jo surto sentint-me molt molt vella, gran, menopàusica i em fa baixar l'autoestima.
Però penso que estic aqui per tenir un fill, i si dones mes grans queden embarassades jo també puc. Així que aquí estem. Tornar-ho a intentar es una molt molt bona opció i molt molt encertada. Espero que et vagi bé la estimulació, anims i cuida't. Punxar.se cada dia es molt pesat.

[Mima70]

Penelope: Com vas? Espero que tot bé, si has començat dons molts ànims i molta molta calma.

[Clareta04]

Hola noies,
MIma; Penélope....aquest ànims ben amunt!!!!
JO he desconnectat uns dies i diumenge ja començo amb la 2a estimulació i tinc les piles carregades! Què caram....aquí totes a embarrassar-nos i que segur que tindrem sort. Vinga picar pedra i vinga picar pedra i al final el premi!
JO voldria que fos més ràpid i tot, però bé...aquests cicles tenen els seus temps! NO us hi penseu tant dones que encara podeu quedar embarassades i el premi bé que s'ho mereix. 40 anys no és el final de res, anirem a un ritme més lent i amb poquets òvuls però mica en mica s'omple la pica!

Hi ha una cosa que voldria compartir i és el tema DHEA...la "hormona antienvelliment". M'he informat però no ho veig clar. NO es comercialitza a ESpanya però sembla que a alguna li han "receptat", jo no me'n refio...això de que se't transformin els ovaris en uns ovaris de 20 anys....és estrany! Què en penseu?
Ara em posaré en mans d'un metge, que em faci una dieta per tenir més bona salut i augmentar la fecunditat. ja us explicaré...a mi el rotllo acupuntura no em va.....
MOlts petons a totes i ja explicareu què aneu fent!

[Sonunna]

Jo de tu, no gastaria els calers en una cosa que és molt complicada. La fertilitat dels óvuls baixa vertiginosament a partir dels 35 anys. És veritat que n'hi ha casos de gent que s'ha quedat amb 45 anys, però has de mirar una altra cosa que és la possibilitat de malformacions genètiques, que són molt més altes.

Tinc 41 anys acabats de fer i jo he recorregut directament a ovodonació, encara que són de la meva parella (mètode ROPA), ja que ella té 32 anys. Pensa que si ho intentes amb els teus, potser tens una probabilitat de quedar-te de un 5%, com a molt, en canvi, amb ovodonació, pot pujar al 41%. És per pensar-hi, no??

[aliganiu]

.

[Clareta04]

Sonnunna: no em sembla gaire bé que desanimis tant la gent que empra aquest fòrum per buscar informació i compartir experiències. Crec que totes tenim les estadístiques a la mà. Malauradament ens les recorda constantment el ginecòleg, les sabem, no som il·luses i no ens enganyem.Però tampoc cal anar-les recordant un cop has près la decisió d'anar endavant. L'esperança i la il·lusió en l'objectiu ens fa tirar endavant i son moltes les que ho han aconseguit, però que no apareixen en aquests fòrums.
Per tant, el món és dels valents. Tirar endavant no vol dir tirar els diners. Si el gine no ho veiés del tot clar bé ens ho diria i, no obstant, ens diu a algunes que tenim possibilitats. Si hi són, cal aprofitar-les. NO fer-ho sí que seria un error.
Un cop tenim els embris congelats es fa una anàlisi genètica abans d ela implantació, pel que els no aptes ja no s'implanten reduint el risc de malformacions. I no tots els embris produïts han de ser dolents.

Ànims a totes!

[Cayena]

Hola
Doncs jo us vull animar amb la meva historia
Tinc 42 anys i un meravellos nen de10 mesos ara mateix dormint a la teta
Nosaltres vam passar durant més de 4 anys per tres inseminacions, dos FIV amb tres transfers i tres avortaments... L'edat sempre era l'explicació que ens donaven....
Al setiembre de 2012 van fer la segona FIV amb un resultat desastros, només vam aconseguir dos embrions de mala qualitat i la beta va ser, com ja esperavem, negativa.
Vam decidir tirar cap a Ovo pero abans donar-nos un temps per recuperar-nos físicament i anímicament... I al mes següent, a l'octubre, em vaig quedar embarassada de manera natural! I contra tot pronòstic, amb els meus ovaris vellets, sense cap tractament... Aquí tinc al meu cachorrillo!!!!
No defalliu, passar dels 40 no es una sentencia d'esterilitat. Es dur, difícil, però no imposible.
Molts anims!!!!!

[aliganiu]

.

[Sonunna]

Sonnunna: no em sembla gaire bé que desanimis tant la gent que empra aquest fòrum per buscar informació i compartir experiències. Crec que totes tenim les estadístiques a la mà. Malauradament ens les recorda constantment el ginecòleg, les sabem, no som il·luses i no ens enganyem.Però tampoc cal anar-les recordant un cop has près la decisió d'anar endavant. L'esperança i la il·lusió en l'objectiu ens fa tirar endavant i son moltes les que ho han aconseguit, però que no apareixen en aquests fòrums.
Per tant, el món és dels valents. Tirar endavant no vol dir tirar els diners. Si el gine no ho veiés del tot clar bé ens ho diria i, no obstant, ens diu a algunes que tenim possibilitats. Si hi són, cal aprofitar-les. NO fer-ho sí que seria un error.
Un cop tenim els embris congelats es fa una anàlisi genètica abans d ela implantació, pel que els no aptes ja no s'implanten reduint el risc de malformacions. I no tots els embris produïts han de ser dolents.

Ànims a totes!

Perdona, però ella ha demanat opinions i jo li he donat. Ja se que els metges ens desanimen una barbaritat. Jo mateixa vull ser mare des de que tinc 14 anys i ara mateix he hagut de renunciar a ser-ho per un problema al genoll en el que m'han d'operar, així que ho intentarà la meva dona, a més, abans d'això, he hagut d'escoltar barbaritats como que si estàs massa grassa, que si tens fibromialgia...
Jo no li he dit en cap moment que NO PUGUI ser mare, només que en comptes de fer 4 FIVS i deixar-s'hi tots els estalvis, que s'ho pensi i valori la opció de la ovo o la adopció d'embrions. Serà mare igual, però sense deixar-se les calces.