Milions de dubtes en la cerca del segon
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Hola noies!
Aquí una altra que s'ha llançat a buscar el germanet! Bé, de fet l'estiu passat ja ho vam intentar però vaig tenir un avortament i ara, tants mesos després, fa un cicle que ens hi hem tornat a posar.
Daniela3, m'ha agradat tantíssim això que has dit! És una pregunta que jo sempre m'he plantejat: em podré estimar el segon tant com m'estimo la meva nena? Se'm fa molt difícil pensar que sí, però segur que quan t'hi trobes et surt de manera natural estimar-lo com ho vas fer amb el primer. En tot cas, gràcies per corroborar-ho
Novella, jo de tu no em preocuparia pel pit. Quan em vaig quedar embarassada a l'estiu, em vaig agobiar molt amb aquest tema. Jo tampoc em veia fent tàndem i vaig fer algun petitíssim intent de destetar la meva filla i va ser un drama. Ara, amb la distància, veig que em vaig passar el poquet temps que vaig estar embarassada patint per com me'n sortiria amb un munt de coses i no vaig gaudir del cigru que va marxar com ho hauria d'haver fet. Ara no em tornarà a passar, ja m'ha deixat de preocupar. Penso que aquestes coses ja se solucionaran soles o bé se solucionaran quan arribi el moment. El més important és tenir moltes ganes i il·lusió, i la resta ja vindrà.
Moltes felicitats a les que ja teniu panxu i a les que hi esteu posades, us desitjo una cerca gaudida i curteta
Aquí una altra que s'ha llançat a buscar el germanet! Bé, de fet l'estiu passat ja ho vam intentar però vaig tenir un avortament i ara, tants mesos després, fa un cicle que ens hi hem tornat a posar.
Daniela3, m'ha agradat tantíssim això que has dit! És una pregunta que jo sempre m'he plantejat: em podré estimar el segon tant com m'estimo la meva nena? Se'm fa molt difícil pensar que sí, però segur que quan t'hi trobes et surt de manera natural estimar-lo com ho vas fer amb el primer. En tot cas, gràcies per corroborar-ho
Novella, jo de tu no em preocuparia pel pit. Quan em vaig quedar embarassada a l'estiu, em vaig agobiar molt amb aquest tema. Jo tampoc em veia fent tàndem i vaig fer algun petitíssim intent de destetar la meva filla i va ser un drama. Ara, amb la distància, veig que em vaig passar el poquet temps que vaig estar embarassada patint per com me'n sortiria amb un munt de coses i no vaig gaudir del cigru que va marxar com ho hauria d'haver fet. Ara no em tornarà a passar, ja m'ha deixat de preocupar. Penso que aquestes coses ja se solucionaran soles o bé se solucionaran quan arribi el moment. El més important és tenir moltes ganes i il·lusió, i la resta ja vindrà.
Moltes felicitats a les que ja teniu panxu i a les que hi esteu posades, us desitjo una cerca gaudida i curteta

Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
De res guapes
Jo també em preguntava si estimaria tant al segon com al primer, però només veure-li la carona acabat de nèixer em va envair el sentiment aquest que sents com quan t'enamores bojament la primera vegada, amb el cor que no et cap al pit i només pots pensar en que els estimes i estimaràs als dos per sempre més, passi el que passi, i quan els veus junts per primera vegada...uffffffff és màgic!!! increïble!!! nosaltres ara estem a la busca i captura de la tercera panxu
després de tres anys pensant de si sí, o si no... espero compartir mes d'embaràs amb alguna de vosaltres 
Jo també em preguntava si estimaria tant al segon com al primer, però només veure-li la carona acabat de nèixer em va envair el sentiment aquest que sents com quan t'enamores bojament la primera vegada, amb el cor que no et cap al pit i només pots pensar en que els estimes i estimaràs als dos per sempre més, passi el que passi, i quan els veus junts per primera vegada...uffffffff és màgic!!! increïble!!! nosaltres ara estem a la busca i captura de la tercera panxu
després de tres anys pensant de si sí, o si no... espero compartir mes d'embaràs amb alguna de vosaltres - sargantana:28
- :: poltre

- Entrades: 646
- Membre des de: dg. ago. 19, 2012 11:07 am
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
ai Daniela quines paraules més boniques, jo també he pensat alguna vegada si podria estimar al segon igual que estimo a la meva primera filla, sembla mentida que un amor així es pugui repetir, doncs ja us dic que sí, que és possible, i us ho dic perquè ja ho començo a sentir així, ESTIC EMBARASSADA de nou i molt molt feliç. la cerca ha estat molt curteta, m'hi he quedat a la primera així que els dubtes tal i com van venir van marxar. 

Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Ole, ole aquests germanets i germanetes que ja estan al forn!
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
A nosaltres ens fa molta ilusio donar-li un germanet/a al nostre tresoret.
Te un cosinet de 3 mesos i em cau la baba com se'lmira, li agafa la ma, li posa el xumet.. per moments m'imagino que te el germanet/a al costat.
Te un cosinet de 3 mesos i em cau la baba com se'lmira, li agafa la ma, li posa el xumet.. per moments m'imagino que te el germanet/a al costat.
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
M'ha encantat llegir els escrits de la daniela3, explicant les seves experiències. Estic en ple desespero, amb un clearblue a casa, he tingut el nen amb gatro aquests dies i ahir em va agafar un bajon molt gran i vaig acabar plorant amb el meu home dient-li si ens haviem precipitat, i que si estic embarassada pobre el meu nen, que no podré amb tot, que com m'organitzaré.... Una ploreraaa.... Necessitava llegir paraules com les de la daniela i llegir-vos a totes i adonar-me que teniu les mateixes pors però que tot s'acaba solucionant.
Marsa, em sembla que eres tu la que preguntaves pel pit... El meu encara en pren i... Saps? Al final sóc del parer de la flordeneu, tot ja s'anira fent i posant al seu lloc. No el vull destetar, vull que sigui ell el que ho decideixi... I de moment aniré tirant.
Flordeneu tan de bo que el proper intent surti be!!
I les futures super doblemamis també!!! Que siguin uns embarassos genials!!
Marsa, em sembla que eres tu la que preguntaves pel pit... El meu encara en pren i... Saps? Al final sóc del parer de la flordeneu, tot ja s'anira fent i posant al seu lloc. No el vull destetar, vull que sigui ell el que ho decideixi... I de moment aniré tirant.
Flordeneu tan de bo que el proper intent surti be!!
I les futures super doblemamis també!!! Que siguin uns embarassos genials!!
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Per cert sargantana!! Enhorabona que no sé si t'havia felicitat!!
Quantes panxus no??
Quantes panxus no??
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Moltes felicitats a totes! El mes de maig ha sigut molt profitós!
Miska, que l'altre dia no et vaig dir res! La veritat és que és una mica complicat tot plegat... Estic feta un embolic! Potser també perquè estem vivint una situació familiar dificil i se'm fa tot encara més com si estigués a una muntanya russa!
És que de vegades penso que si no ens posem d'acord, què hem de fer? Si al final no en tenim cap altre, crec que això jo ho duria a dins tota la vida... I si en tenim un altre però ell no hi està convençut, què? Bufff...

Miska, que l'altre dia no et vaig dir res! La veritat és que és una mica complicat tot plegat... Estic feta un embolic! Potser també perquè estem vivint una situació familiar dificil i se'm fa tot encara més com si estigués a una muntanya russa!
És que de vegades penso que si no ens posem d'acord, què hem de fer? Si al final no en tenim cap altre, crec que això jo ho duria a dins tota la vida... I si en tenim un altre però ell no hi està convençut, què? Bufff...


28/09/2010: TE +!
17/01/2011: ÉS UNA NENA!!
02/06/2011: La Clara ja és aquí!!
El post de la Clara!! viewtopic.php?f=91&t=22771
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Leta, tenia pendent escriure't des que vaig llegir la teva situació perquè jo en vaig passar una de similar. Jo vaig patir un avortament i després d'això el meu xicot es va replantejar el fet de tenir un segon fill. Vam estar uns mesos que ell em deia que no podria amb un segon, que la nena ens portava molta feina i que no s'hi veia, que se li feia una muntanya. Jo em vaig enfonsar, perquè a les ganes de tenir un altre fill se sumava la urgència que sents després d'un avortament. Només pensava en això i estava molt trista, però intentava no treure-li el tema gaire sovint per no agobiar-lo, i el cert és que el dia abans de la dpp del que hauria estat el nostre segon fill vam parlar i vam decidir tornar-nos a posar a buscar. En aquesta conversa ell va ser sincer i em va dir que, si fos per ell, ja estàvem bé com estàvem, però que sabia que per a mi era molt important i que no volia que jo em quedés amb aquesta espina clavada tota la vida, com has dit tu. També em va dir que sabia que s'estimaria aquest segon fill tant com el primer i que la il·lusió seria la mateixa, fet que per mi era essencial. Jo em moria per tornar a ser mare però volia que fos una cosa compartida, si no no valia. Això va ser a l'abril, encara és molt recent, però jo torno a ser feliç i ell ja s'imagina la vida sent quatre, ara només falta que surti el positiu.
Amb això vull dir-te que potser el que li passa al teu home és només una etapa i que, en cap cas, és una resposta definitiva. Parla-hi un dia amb calma, de bon rotllo, i fes-li veure que per a tu és molt important i el que et suposaria haver de renunciar a un fill que desitges. Que tinguis molta sort, guapa!
Amb això vull dir-te que potser el que li passa al teu home és només una etapa i que, en cap cas, és una resposta definitiva. Parla-hi un dia amb calma, de bon rotllo, i fes-li veure que per a tu és molt important i el que et suposaria haver de renunciar a un fill que desitges. Que tinguis molta sort, guapa!

Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Leta i flordeneu, com us entenc.... en el nostre cas passa al contrari.
Tenim un fill de 19 mesos ara i jo només esperava que passessin 12 mesos per posar-nos pel segon. Va venir a la primera i el vem perdre a les 8 setmanes. Al quedar-me tan depressa em van venir tot de pors, de com ens ho fariem etc....
D´això ja fa 4 mesos i jo estic en una cruilla de sentiments... per una banda voldria donar-li un germanet al meu fill per sobre de tot, per l´altra... ara mateix em sento incapac fisicament i psicologicament. Treballo jornada completa i faig guàrdies a casa i em veig al límit entre el nen i aixó (tot i que amb el meu home compartim, però per horaris les tardes són meves), la pressió económica i la por de si ens en sortiriem durant la baixa (visc a Alemanya, aquí estaria entre 7m i un any) ja que sóc la que aporta la majoria dels diners i acavem de comprar una casa... No sé, em supera.
També s´afegeix que estic a punt de fer-ne 39 i veig que com més temps passi més mandra em farà.
Jo com a mare em sento ja realitzada i satisfeta però lo del germà... pesa molt. On vivim no tenim ningú, i voldria que es tinguessin l´un a l´altre, no se si m´explico...
El meu home també vol un segon però zero pressió, ni ho esmenta. I ell té gairebé 49 anys i sent l´edat encara més...
Tenim un fill de 19 mesos ara i jo només esperava que passessin 12 mesos per posar-nos pel segon. Va venir a la primera i el vem perdre a les 8 setmanes. Al quedar-me tan depressa em van venir tot de pors, de com ens ho fariem etc....
D´això ja fa 4 mesos i jo estic en una cruilla de sentiments... per una banda voldria donar-li un germanet al meu fill per sobre de tot, per l´altra... ara mateix em sento incapac fisicament i psicologicament. Treballo jornada completa i faig guàrdies a casa i em veig al límit entre el nen i aixó (tot i que amb el meu home compartim, però per horaris les tardes són meves), la pressió económica i la por de si ens en sortiriem durant la baixa (visc a Alemanya, aquí estaria entre 7m i un any) ja que sóc la que aporta la majoria dels diners i acavem de comprar una casa... No sé, em supera.
També s´afegeix que estic a punt de fer-ne 39 i veig que com més temps passi més mandra em farà.
Jo com a mare em sento ja realitzada i satisfeta però lo del germà... pesa molt. On vivim no tenim ningú, i voldria que es tinguessin l´un a l´altre, no se si m´explico...
El meu home també vol un segon però zero pressió, ni ho esmenta. I ell té gairebé 49 anys i sent l´edat encara més...
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Montsekit: Entenc que la vostra situació és complicada, però comparteixo amb tu l'opinió sobre el germà. Per mi és molt important que el dia de demà en Pau no es trobi ni se senti sol, ni aclaparat i ofegat quan nosaltres ens fem grans... El meu sogre i el meu marit són fills únics, i quan veig el que han d' "aguantar" els meus sogres i el que ens espera a nosaltres quan ells es facin més grans (tenen 62 anys i per sort, encara queda una mica) i no voldria que en Pau ho passés sol. Molta gent no comparteix aquest argument, i jo mateixa tinc un germà amb qui mai he pogut comptar per res des que som adults, però de petits ens fèiem molta companyia, jugàvem, aprenguérem a compartir, a guanyar i a perdre... No ho sé, però trieu el que trieu la vostra família sempre serà la més fantàstica pel vostre nen i per vosaltres!
Miska: Com ha acabat el desespero? Habemus
?
Floredeneu i Leta: Jo mai he passat per un avortament, per tant no us diré que sé com us sentiu, però només el fet de plantejar-vos el germanet/a em mostra com en sou de fortes, i segur que us en sortireu! Una abraçada enoooooooooooooooooorme a les dues i una cerca curteta!
I, ara moment ego: Jo em moro de ganes de tenir un altre fill (de fet, el projecte inicial que teníem era amb tres criatures, a veure on arribem...) i el Numo, en principi, també. El mes passat vaig tenir la primera regla des que va néixer en Pau (té 8 mesos i mig) i, evidentment, ell ho sap. Doncs el pinxitos d'aquest mes (2 en SW) van ser conscientment sense cap tipus de precaució, així que jo estic en desespero i ell no ho sé! No crec que encertem, però com que teòricament ens hi posem de veritat el setembre (farà un any de la cesàrea), és un desespero tranquil, sense pressió. Ja us aniré contant (espero la W per algun dia d'aquesta setmana, però si amb l'embaràs m'ha canviat la durada dels cicles, potser triga més!). Ah! I tinc psicosímptomes: moltíssima son i olfacte aguditzat!
Miska: Com ha acabat el desespero? Habemus
?Floredeneu i Leta: Jo mai he passat per un avortament, per tant no us diré que sé com us sentiu, però només el fet de plantejar-vos el germanet/a em mostra com en sou de fortes, i segur que us en sortireu! Una abraçada enoooooooooooooooooorme a les dues i una cerca curteta!
I, ara moment ego: Jo em moro de ganes de tenir un altre fill (de fet, el projecte inicial que teníem era amb tres criatures, a veure on arribem...) i el Numo, en principi, també. El mes passat vaig tenir la primera regla des que va néixer en Pau (té 8 mesos i mig) i, evidentment, ell ho sap. Doncs el pinxitos d'aquest mes (2 en SW) van ser conscientment sense cap tipus de precaució, així que jo estic en desespero i ell no ho sé! No crec que encertem, però com que teòricament ens hi posem de veritat el setembre (farà un any de la cesàrea), és un desespero tranquil, sense pressió. Ja us aniré contant (espero la W per algun dia d'aquesta setmana, però si amb l'embaràs m'ha canviat la durada dels cicles, potser triga més!). Ah! I tinc psicosímptomes: moltíssima son i olfacte aguditzat!
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
numa1982 molta sort en la cerca i mil gràcies perls comentaris!! Ets molt valenta!
El gine et va dir 8 mesos només? el meu em va insistir molt en que precaucions durant 12 mesos, no s´aclareixen.
Els de la meva germana es porten 18 mesos, dues cesàrees i molt bé.
Flordeneu i Leta molts ànims i forca! us aniré seguint
El gine et va dir 8 mesos només? el meu em va insistir molt en que precaucions durant 12 mesos, no s´aclareixen.
Els de la meva germana es porten 18 mesos, dues cesàrees i molt bé.
Flordeneu i Leta molts ànims i forca! us aniré seguint
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Hola!!
Flordeneu, encara no t'havia contestat! És que des del mòbil se'm fa raro... Em sap greu el que vas passar!
Me n'alegro que ara tot s'hagi aclarit i esteu a l'espera de que arribi de nou!
El meu no baixa del burro i l'altre dia la vam tenir grossa... Però és que aixi no podem continuar i ens hem donat treva, a veure a on anem a parar! És que jo cada cop tinc més clar que vull que la meva filla tingui un germanet@!
Numa, jo, per sort, no he viscut cap avortament. Jo tinc al pare malalt (malaltia greu) i això em fa pensar molt, no vull que si, per desgràcia, ens passa algo a mi o al seu pare, li toqui pringar i patir tota sola, vull ser egoïsta per ella... De vegades les situacions ja són prou dures de per si com per haver de fer front a les coses sol...
montsekit! Molts ànims!
Flordeneu, encara no t'havia contestat! És que des del mòbil se'm fa raro... Em sap greu el que vas passar!
Me n'alegro que ara tot s'hagi aclarit i esteu a l'espera de que arribi de nou! El meu no baixa del burro i l'altre dia la vam tenir grossa... Però és que aixi no podem continuar i ens hem donat treva, a veure a on anem a parar! És que jo cada cop tinc més clar que vull que la meva filla tingui un germanet@!
Numa, jo, per sort, no he viscut cap avortament. Jo tinc al pare malalt (malaltia greu) i això em fa pensar molt, no vull que si, per desgràcia, ens passa algo a mi o al seu pare, li toqui pringar i patir tota sola, vull ser egoïsta per ella... De vegades les situacions ja són prou dures de per si com per haver de fer front a les coses sol...
montsekit! Molts ànims!


28/09/2010: TE +!
17/01/2011: ÉS UNA NENA!!
02/06/2011: La Clara ja és aquí!!
El post de la Clara!! viewtopic.php?f=91&t=22771
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Perdona'm per la confusió, Leta. No estic massa acostumada a personalitzar i he ficat la pota! Em sap greu que ton pare estigui malalt, una abraçada, guapa!
Per part meva, la novetat és que m'ha començat a baixar la regla, així que acabem el "desespero no desesperant". Com que es millor que passi una mica més de temps per a buscar una nova panxu, tampoc em sap massa greu. Us aniré seguint i informant de l'evolució i us aviso de seguida que ens hi posem de debò!
Per part meva, la novetat és que m'ha començat a baixar la regla, així que acabem el "desespero no desesperant". Com que es millor que passi una mica més de temps per a buscar una nova panxu, tampoc em sap massa greu. Us aniré seguint i informant de l'evolució i us aviso de seguida que ens hi posem de debò!
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Bon dia! Recordeu que us vaig dir que ja havia arribat la W? Doncs era pq havia començat a tacar marró i això em solia passar un dia abans que em baixés. Porto tacant així des de dimecres i encara no ha baixat. Ara ve la pregunta: quan em baixi del tot compto q serà el 1r dia de cicle o compto a partir del primer dia de tacat? He de fer un estudi per quedar-nos-hi aviat!
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Guapes, que ja no taco i encara no m'ha baixat
! No tinc símptomes ni psicosímptomes, només punxadetes i la panxa inflada. Divendres com a molt tard farem TE perquè això és un "sinvivir". De moment he demanat hora a la gine que em va portar l'altre embaràs per dia 2 de juliol per si de cas... Aix quins nervis!!!!!!!!

! No tinc símptomes ni psicosímptomes, només punxadetes i la panxa inflada. Divendres com a molt tard farem TE perquè això és un "sinvivir". De moment he demanat hora a la gine que em va portar l'altre embaràs per dia 2 de juliol per si de cas... Aix quins nervis!!!!!!!!

Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Numa, quina bona pintaaaaaa!!!
Jo segueixo igual, a la que trec el tema, diu que no i, si no, callada per resposta...
L'altre dia parlavem de mon pare i jo li explicava els meus motius... I res, tu, quan li ho vaig dir... mutis!!
És que veig que ni explicant-li els meus motius cedeix... I ara què representa que haig de fer? Perquè jo em reboto però ell fa com si no hagués passat res (cosa que encara em fa emprenyar més!!
)

Jo segueixo igual, a la que trec el tema, diu que no i, si no, callada per resposta...
L'altre dia parlavem de mon pare i jo li explicava els meus motius... I res, tu, quan li ho vaig dir... mutis!!
És que veig que ni explicant-li els meus motius cedeix... I ara què representa que haig de fer? Perquè jo em reboto però ell fa com si no hagués passat res (cosa que encara em fa emprenyar més!!
)

28/09/2010: TE +!
17/01/2011: ÉS UNA NENA!!
02/06/2011: La Clara ja és aquí!!
El post de la Clara!! viewtopic.php?f=91&t=22771
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Guapes!!!! Vam fer TE dimarts i va ser positiu! En vam fer tres perquè no ens ho crèiem! El Numo va estar unes hores en estat de shock però a la nit ja ho havia superat! Bé, ho ha superat a estones...
No sé si a les altres us ha passat però com que el primer embaràs va anar tan bé però vaig saber de casos que no hi havien acabat, ara tinc el pressentiment que el cigronet no s'enganxarà o que es pararà o... Ara?", segons DUR estaria de 5+2 i fins el 2/07 (a les 8s), no m'han donat hora amb la gine. Es farà mooooooolt llarg!
Ah! I els petits es portaran uns 17 mesos!
No sé si a les altres us ha passat però com que el primer embaràs va anar tan bé però vaig saber de casos que no hi havien acabat, ara tinc el pressentiment que el cigronet no s'enganxarà o que es pararà o... Ara?", segons DUR estaria de 5+2 i fins el 2/07 (a les 8s), no m'han donat hora amb la gine. Es farà mooooooolt llarg!
Ah! I els petits es portaran uns 17 mesos!
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Numa felicitats!!!! Jo amb aquest segon embaràs estic igual, primer pensava si seria un ectòpic, quan el vaig veure al seu lloc ben posadet em dóna per pensar que es pararà, aixxxxx, aquests pensaments fora, fora, fora!!!
Noies com van els dubtes?
Noies com van els dubtes?
Re: Milions de dubtes en la cerca del segon
Numa, enhorabona!!! Segur q tot va molt bé, ja ho veuràs!9
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |





















