El part a casa, un luxe?
Re: El part a casa, un luxe?
Neus33 ha escrit:
Tot i que no és el moment ja hi penso i m’agradaria saber, aquelles que ja teníeu un fill o una filla com ho vareu gestionar. Sé que s’ha tractat però voldria que m’expliquéssiu més en detall...també hi era en el moment del part? Com ho va portar? Teníeu pla B?
Com a cosa més secundaria m’agradaria saber que vareu fer amb els tema dels veïns, suposo que al moment ni hi penses...
Són dos arguments pels que em plantejo anar a una casa de parts enlloc de fer-ho a casa, a més de saber que en cas de no haver-hi més remei i haver d’anar a l’hospital, les professionals que t’acompanyen poden conèixer el personal, donar a conèixer el cas i aconseguir que siguin més respectuosos... què en penseu?
Casa o casa de parts?
Petons.
Jo encara no he viscut l'experiència, espero fer-ho en un mes com a molt, i no tinc més fills (serà la primera) però potser et podré explicar com és viu amb un gat! jejeje!
El tema dels veïns, doncs els de dalt son els sogre i ja ho saben i els de baix no tinc cap relació, per tant passo d'avisar a ningú, però si que ho recomanen, més que res, per estalviar que truquin als mossos espantats pels crits (si crides).
Per saber més experiències a cases de part, seria millor que obrissis un post nou amb aquest títol, així ho podrà veure més dones que ho hagin fet!
Re: El part a casa, un luxe?
Et responc amb parts del meu relat:
Tot i que no és el moment ja hi penso i m’agradaria saber, aquelles que ja teníeu un fill o una filla com ho vareu gestionar. Sé que s’ha tractat però voldria que m’expliquéssiu més en detall...també hi era en el moment del part? Com ho va portar? Teníeu pla B?
"veig com l'Eva entreté a la meva filla fent una titella amb un mitjó, "el señor calcetines". De sobte penso que són els últims moments com a la meva única filla i em fan una mica d'enveja, amb els seus jocs."
"El meu marit fica la nena al cotxet i se l’endú a passejar, últimament ens funcionava molt bé per a que s’adormís, i aquell dia necessitava que ell se’n fes càrrec. No va trigar en tornar amb la missió complida. El meu pare està avisat de que el part comença, perque si la nena es desperta i cal que algú la vingui a buscar, ho farà ell."
"PErò en aquell moment surt de l’habitació: La meva filla s’ha despertat, el seu pare la va a buscar i l’acompanya tota l’estona. Em plantejo una altra vegada el tema dels meus crits. Però els necessito. Reso perque la meva filla no es traumatitzi massa i em juro a mi mateixa estalviar per pagar els psicòlegs, i segueixo apretant i cridant. La nena al principi s’espanta però després vol veure què passa. Ho va viure molt bé i sense cap trauma."
Com a cosa més secundaria m’agradaria saber que vareu fer amb els tema dels veïns, suposo que al moment ni hi penses...
"Crido des de la gola, faig un so que mai havia fet, potser desde fora sembla que m’estripen els budells. Però m’alleujava molt cridar així i cada cop ho faig més fort: a pendre pel sac els veins, crido tot el que soc capaç. "
Són dos arguments pels que em plantejo anar a una casa de parts enlloc de fer-ho a casa, a més de saber que en cas de no haver-hi més remei i haver d’anar a l’hospital, les professionals que t’acompanyen poden conèixer el personal, donar a conèixer el cas i aconseguir que siguin més respectuosos... què en penseu?
Casa o casa de parts?
Visita les cases de part a veure quina impressió et donen i com et sents. El millor lloc per a cada dona és on es senti segura.
Tot i que no és el moment ja hi penso i m’agradaria saber, aquelles que ja teníeu un fill o una filla com ho vareu gestionar. Sé que s’ha tractat però voldria que m’expliquéssiu més en detall...també hi era en el moment del part? Com ho va portar? Teníeu pla B?
"veig com l'Eva entreté a la meva filla fent una titella amb un mitjó, "el señor calcetines". De sobte penso que són els últims moments com a la meva única filla i em fan una mica d'enveja, amb els seus jocs."
"El meu marit fica la nena al cotxet i se l’endú a passejar, últimament ens funcionava molt bé per a que s’adormís, i aquell dia necessitava que ell se’n fes càrrec. No va trigar en tornar amb la missió complida. El meu pare està avisat de que el part comença, perque si la nena es desperta i cal que algú la vingui a buscar, ho farà ell."
"PErò en aquell moment surt de l’habitació: La meva filla s’ha despertat, el seu pare la va a buscar i l’acompanya tota l’estona. Em plantejo una altra vegada el tema dels meus crits. Però els necessito. Reso perque la meva filla no es traumatitzi massa i em juro a mi mateixa estalviar per pagar els psicòlegs, i segueixo apretant i cridant. La nena al principi s’espanta però després vol veure què passa. Ho va viure molt bé i sense cap trauma."
Com a cosa més secundaria m’agradaria saber que vareu fer amb els tema dels veïns, suposo que al moment ni hi penses...
"Crido des de la gola, faig un so que mai havia fet, potser desde fora sembla que m’estripen els budells. Però m’alleujava molt cridar així i cada cop ho faig més fort: a pendre pel sac els veins, crido tot el que soc capaç. "
Són dos arguments pels que em plantejo anar a una casa de parts enlloc de fer-ho a casa, a més de saber que en cas de no haver-hi més remei i haver d’anar a l’hospital, les professionals que t’acompanyen poden conèixer el personal, donar a conèixer el cas i aconseguir que siguin més respectuosos... què en penseu?
Casa o casa de parts?
Visita les cases de part a veure quina impressió et donen i com et sents. El millor lloc per a cada dona és on es senti segura.
Re: El part a casa, un luxe?
Bon dia!!
Que poquet et queda Xop!! Segur que serà una experiència increïble i meravellosa. Espero poder llegir la crònica del teu part!!
Ayrs, una altra vegada, gràcies. Ets una mena de guia per a mi, tens molt sentit comú i sempre dona gust llegir-te.
Que poquet et queda Xop!! Segur que serà una experiència increïble i meravellosa. Espero poder llegir la crònica del teu part!!
Ayrs, una altra vegada, gràcies. Ets una mena de guia per a mi, tens molt sentit comú i sempre dona gust llegir-te.
Re: El part a casa, un luxe?
Escric millor que parlo jijiji
Gràcies pels afalagaments, es un honor ser útil.
Gràcies pels afalagaments, es un honor ser útil.
- soclamarga
- :: pantera
- Entrades: 843
- Membre des de: dc. març 10, 2010 9:46 pm
- Ubicació: Lleida
Re: El part a casa, un luxe?
Hola, perdoneu que m'infiltri de cop i volta. Vaig contestar al principi de tot del post, aviat farà 4 anys! Llavors feia tot just 4 mesos que acabava de tenir el meu primer fill, a l'hospital, per part natural, sense gaire problemes i força "a gust". Des de llavors, no he tornat a dir res (en aquest post) però de tant en tant us he anat llegint…
He de dir que per mi, tot i que crec fermament en el part natural, parir a casa mai ha estat una opció. Preferia la "seguretat" que em donava un hospital per si alguna cosa no anés bé. Però respecto perfectament les que sí que ho volen fer, és clar.
I coses del destí, aquest diumenge farà 1 any que vaig tenir la meva segona filla. El part va anar molt bé, per sort. Va ser un part natural. I sense voler-ho, va ser A CASA!
Ara, m'he decidit a escriure de nou per poder respondre una mica a la Neus33 respecte a això de parir a casa amb un altre fill gran.
En el meu cas, nosaltres vivim a 150Km del familiar més proper, de manera que quan s'acostava la data de part vam "convidar" a venir a la meva sogra a casa uns dies, perquè en el moment que jo em posés de part, ella se'n pogués cuidar i nosaltres poguéssim anar a l'hospital tranquils. El divendres 19 de juliol a la tarda van començar les contraccions de part. La meva sogra ja feia uns dies que estava a casa. Aquella nit vam anar a dormir al voltant de les 12, fins i tot el meu fill gran (estava com nerviós, semblava que ho sapigués!), i jo em vaig passar la nit llevant-me de tant en tant per les contraccions, sense fer soroll perquè no ho necessitava. A les 7 ja em vaig quedar llevada perquè anaven sent més seguides. La meva sogra es va llevar poc després. El meu home i el meu fill potser cap a les 8 del matí, i jo anava tenint contraccions, però no trencava aigües. I no sé per quins set sous, no vaig dir "anem a l'hospital", sinó que anava esperant i esperant… Tenia al cap que m'havia de dutxar després de trencar aigües, com havia fet amb el primer part. Al final, cap a les 10 del matí les contraccions ja eren molt seguides, i jo encara no havia trencat aigües, total que… vaig decidir dutxar-me!!!
I és clar, la meva filla, sent un segon part, ja no podia esperar més de les 12 hores que en realitat portava de part! O sigui que va decidir que volia sortir mentre m'estava eixugant el cabell sobre la pilota aquella inflada… Vaig anar al lavabo pensant fer l'últim pipi abans d'anar a l'hospital, però ja era massa tard. El meu home em va haver de portar la pilota al lavabo, i va fer de llevador 
(va trucar a una coneguda que tenim que és llevadora i el va calmar miraculosament). La meva sogra trucava a l'ambulància i feia de barrera perquè el meu fill gran no anés cap a on era jo. Com que estàvem tots força espantats, i jo li cridava les dades de contacte que havia de donar la meva sogra als de l'ambulància, va haver-hi un moment que el nen va començar a mig plorar, però crec que era més perquè no el deixaven passar que per altra cosa. Per sort l'expulsiu va ser molt ràpid, i no va haver-hi cap problema de cordó al coll ni res. No vaig fer crits ni durant el part ni durant l'expulsiu (excepte per avisar al meu home que vingués amb la pilota i això de les dades per l'ambulància jeje), però és que per sort he tingut uns parts molt poc dolorosos, o molt suportables. Però sí que van haver-hi moments de nervis, per la por de tot el que podia passar sense algú expert al costat!!! Un cop va haver nascut la nena, vam anar al llit, i als 5 minuts entraven els de l'ambulància a casa. Era un anar i venir de gent. I el nen es va quedar tota l'estona al menjador amb la meva sogra. Quan li van haver tallat el cordó (per sort crec que ja no bategava quan va arribar la metgessa), li van anar a ensenyar la nena a la sogra i al meu fill un momentet, perquè veiessin que estava bé. Després me la van portar altre cop, i em van portar a l'hospital per expulsar la placenta, que estava encara enganxada i ells no tenien la medicació que haurien d'haver tingut per si de cas hi havia algun problema amb això. Bé, el cas és que tot i que els de l'ambulància anaven com amb presses, em vaig poder acomiadar del nen, i quan em va veure assentada i que li somreia i li deia que em vindria a veure després, ja es va quedar molt més tranquil. Per cert, ell tenia 3 anys llavors.
Els veïns no se'n van enterar, o almenys no em van dir res, i es van sorprendre quan els vaig dir que havia parit a casa. Evidentment no estaven avisats…. perquè no va ser una cosa planejada en el meu cas.
Neus33, si ja has tingut un fill, i en el primer vas cridar molt o en vas tenir moltes ganes, potser sí que s'hauria d'avisar als veïns, però sincerament no és una cosa que se m'hagués acudit. No n'han de fer res. I ja es poden pensar que si estàs embarassada i aviat et posaràs de part i senten crits, poden imaginar-se de què deuen ser… No ho sé, suposo que depèn de la confiança o del tracte que hi tinguis. Pel que fa al fill gran… doncs si hagués sigut una cosa planejada jo potser hauria evitat que hi fos en el moment del part, perquè hauria tingut més llibertat per cridar més sense patir per si s'espantava, i més si es dóna el cas que és de nit! Ara, que també ha de ser maco, de tenir el recent nascut a sobre i el fill gran al costat, amb el pare… perquè al ser una cosa planejada ja no us caldria anar a l'hospital en principi, clar… Potser si el fill és prou gran se li pot explicar que la mama cridarà molt però per ajudar al bebè, que en realitat no li farà mal (perquè no s'espanti, vull dir)… no ho sé, la veritat.
Ostres, perdoneu que no sé resumir i sempre acabo donant detalls potser innecessaris!
Aprofito per felicitar-vos a totes les que ja heu tingut els vostres bebès i les que ho fareu d'aquí a poc! Sort!
He de dir que per mi, tot i que crec fermament en el part natural, parir a casa mai ha estat una opció. Preferia la "seguretat" que em donava un hospital per si alguna cosa no anés bé. Però respecto perfectament les que sí que ho volen fer, és clar.
I coses del destí, aquest diumenge farà 1 any que vaig tenir la meva segona filla. El part va anar molt bé, per sort. Va ser un part natural. I sense voler-ho, va ser A CASA!
Ara, m'he decidit a escriure de nou per poder respondre una mica a la Neus33 respecte a això de parir a casa amb un altre fill gran.
En el meu cas, nosaltres vivim a 150Km del familiar més proper, de manera que quan s'acostava la data de part vam "convidar" a venir a la meva sogra a casa uns dies, perquè en el moment que jo em posés de part, ella se'n pogués cuidar i nosaltres poguéssim anar a l'hospital tranquils. El divendres 19 de juliol a la tarda van començar les contraccions de part. La meva sogra ja feia uns dies que estava a casa. Aquella nit vam anar a dormir al voltant de les 12, fins i tot el meu fill gran (estava com nerviós, semblava que ho sapigués!), i jo em vaig passar la nit llevant-me de tant en tant per les contraccions, sense fer soroll perquè no ho necessitava. A les 7 ja em vaig quedar llevada perquè anaven sent més seguides. La meva sogra es va llevar poc després. El meu home i el meu fill potser cap a les 8 del matí, i jo anava tenint contraccions, però no trencava aigües. I no sé per quins set sous, no vaig dir "anem a l'hospital", sinó que anava esperant i esperant… Tenia al cap que m'havia de dutxar després de trencar aigües, com havia fet amb el primer part. Al final, cap a les 10 del matí les contraccions ja eren molt seguides, i jo encara no havia trencat aigües, total que… vaig decidir dutxar-me!!!
I és clar, la meva filla, sent un segon part, ja no podia esperar més de les 12 hores que en realitat portava de part! O sigui que va decidir que volia sortir mentre m'estava eixugant el cabell sobre la pilota aquella inflada… Vaig anar al lavabo pensant fer l'últim pipi abans d'anar a l'hospital, però ja era massa tard. El meu home em va haver de portar la pilota al lavabo, i va fer de llevador (va trucar a una coneguda que tenim que és llevadora i el va calmar miraculosament). La meva sogra trucava a l'ambulància i feia de barrera perquè el meu fill gran no anés cap a on era jo. Com que estàvem tots força espantats, i jo li cridava les dades de contacte que havia de donar la meva sogra als de l'ambulància, va haver-hi un moment que el nen va començar a mig plorar, però crec que era més perquè no el deixaven passar que per altra cosa. Per sort l'expulsiu va ser molt ràpid, i no va haver-hi cap problema de cordó al coll ni res. No vaig fer crits ni durant el part ni durant l'expulsiu (excepte per avisar al meu home que vingués amb la pilota i això de les dades per l'ambulància jeje), però és que per sort he tingut uns parts molt poc dolorosos, o molt suportables. Però sí que van haver-hi moments de nervis, per la por de tot el que podia passar sense algú expert al costat!!! Un cop va haver nascut la nena, vam anar al llit, i als 5 minuts entraven els de l'ambulància a casa. Era un anar i venir de gent. I el nen es va quedar tota l'estona al menjador amb la meva sogra. Quan li van haver tallat el cordó (per sort crec que ja no bategava quan va arribar la metgessa), li van anar a ensenyar la nena a la sogra i al meu fill un momentet, perquè veiessin que estava bé. Després me la van portar altre cop, i em van portar a l'hospital per expulsar la placenta, que estava encara enganxada i ells no tenien la medicació que haurien d'haver tingut per si de cas hi havia algun problema amb això. Bé, el cas és que tot i que els de l'ambulància anaven com amb presses, em vaig poder acomiadar del nen, i quan em va veure assentada i que li somreia i li deia que em vindria a veure després, ja es va quedar molt més tranquil. Per cert, ell tenia 3 anys llavors.Els veïns no se'n van enterar, o almenys no em van dir res, i es van sorprendre quan els vaig dir que havia parit a casa. Evidentment no estaven avisats…. perquè no va ser una cosa planejada en el meu cas.
Neus33, si ja has tingut un fill, i en el primer vas cridar molt o en vas tenir moltes ganes, potser sí que s'hauria d'avisar als veïns, però sincerament no és una cosa que se m'hagués acudit. No n'han de fer res. I ja es poden pensar que si estàs embarassada i aviat et posaràs de part i senten crits, poden imaginar-se de què deuen ser… No ho sé, suposo que depèn de la confiança o del tracte que hi tinguis. Pel que fa al fill gran… doncs si hagués sigut una cosa planejada jo potser hauria evitat que hi fos en el moment del part, perquè hauria tingut més llibertat per cridar més sense patir per si s'espantava, i més si es dóna el cas que és de nit! Ara, que també ha de ser maco, de tenir el recent nascut a sobre i el fill gran al costat, amb el pare… perquè al ser una cosa planejada ja no us caldria anar a l'hospital en principi, clar… Potser si el fill és prou gran se li pot explicar que la mama cridarà molt però per ajudar al bebè, que en realitat no li farà mal (perquè no s'espanti, vull dir)… no ho sé, la veritat.
Ostres, perdoneu que no sé resumir i sempre acabo donant detalls potser innecessaris!
Aprofito per felicitar-vos a totes les que ja heu tingut els vostres bebès i les que ho fareu d'aquí a poc! Sort!
Re: El part a casa, un luxe?
Hola Soclamarga!
Moltes gràcies per explicar la teva experiència, m'agrada llegir a dones que han tingut parts naturals. Pel que dieu em queda bastant clar que és important explicar per quin moment passarà la mama, i sembla que es posen neguitosos més perquè volen saber que està bé que no pas perquè tinguin por. A mi m'agradaria molt que la meva filla hi fos amb mi, saber que hi és a prop, ha de ser increïble una abraçada de 4!!
D'altra banda, em queda clar una vegada més que no vull intervenció!! Vas parir tranquil•lament a casa i quan va arribar la ambulància van començar les corredisses, no et van preguntar quan volies tallar el cordó, et vas haver d'acomiadar del teu fill amb presses...Espero que no t'ho prenguis malament si us plau, no voldria ofendre’t, parlo sense saber si tot això era necessari. Només és que no m'agrada com fan les coses... De totes maneres, l’única cosa important és que va ser una bona experiència per tu, la teva filla i la teva família.
Me n'alegro molt que t'hi hagis "infiltrat"!!
Moltes gràcies per explicar la teva experiència, m'agrada llegir a dones que han tingut parts naturals. Pel que dieu em queda bastant clar que és important explicar per quin moment passarà la mama, i sembla que es posen neguitosos més perquè volen saber que està bé que no pas perquè tinguin por. A mi m'agradaria molt que la meva filla hi fos amb mi, saber que hi és a prop, ha de ser increïble una abraçada de 4!!
D'altra banda, em queda clar una vegada més que no vull intervenció!! Vas parir tranquil•lament a casa i quan va arribar la ambulància van començar les corredisses, no et van preguntar quan volies tallar el cordó, et vas haver d'acomiadar del teu fill amb presses...Espero que no t'ho prenguis malament si us plau, no voldria ofendre’t, parlo sense saber si tot això era necessari. Només és que no m'agrada com fan les coses... De totes maneres, l’única cosa important és que va ser una bona experiència per tu, la teva filla i la teva família.
Me n'alegro molt que t'hi hagis "infiltrat"!!
- soclamarga
- :: pantera
- Entrades: 843
- Membre des de: dc. març 10, 2010 9:46 pm
- Ubicació: Lleida
Re: El part a casa, un luxe?
Hola Neus33,
evidentment no em va agradar el tema de l'ambulància. Va ser estressant tenir a tothom per allà, ells nerviosos (els de la primera ambulància van respirar quan van arribar i van veure que la nena ja havia nascut i no havien de fer res… perquè suposo que debia ser el seu primer cas... El problema va ser que la metgessa que va venir (i tots els tècnics que l'acompanyaven…) semblava q no en tenia ni idea de parts… i encara menys de placentes. No portaven la medicació que cal tenir (a més es veu que és super barata i que l'haurien de portar sempre!), i si hagués tingut un problema amb el desprendiment de la placenta em podria haver mort abans d'aribar a l'hospital (conec infermeres que treballen a planta de parts i ho han vist algun cop!). Per això les presses (suposo, vaja). En el meu cas, supposo que si hagués parit a l'hospital hauria estat més tranquila en el moment de l'expulsiu, i l'estona de després no m'haurien separat de la nena (en canvi, quan vam arribar a l'hospital, al baixar de l'ambulància, em van agafar la nena i la portaven a coll mentre a mi em portaven en camilla!!! Vaig dir que me la donessin i no sé per què no me la van voler donar fins que no em van entrar al "paritori" per expulsar la placenta!!)
Pel que dius que ha de ser molt maco l'abraçada dels 4, doncs sí, suposo que sí, però jo crec que millor passar un part tranquil tan per tu com pel fill gran (que estigui a una altra casa vull dir), i que vingui just després de tenir-lo, poder fer-vos l'abraçada igualment però haver-li estalviat els crits… Gaudir uns instants del petitó "a soles" també s'agraeix. Pensa que el petitó haurà de compartir els pares des del primer moment de vida… com a mínim deixar-li uns minutets de ser fill únic, no? jejeje Bé, és només la meva opinió!
evidentment no em va agradar el tema de l'ambulància. Va ser estressant tenir a tothom per allà, ells nerviosos (els de la primera ambulància van respirar quan van arribar i van veure que la nena ja havia nascut i no havien de fer res… perquè suposo que debia ser el seu primer cas... El problema va ser que la metgessa que va venir (i tots els tècnics que l'acompanyaven…) semblava q no en tenia ni idea de parts… i encara menys de placentes. No portaven la medicació que cal tenir (a més es veu que és super barata i que l'haurien de portar sempre!), i si hagués tingut un problema amb el desprendiment de la placenta em podria haver mort abans d'aribar a l'hospital (conec infermeres que treballen a planta de parts i ho han vist algun cop!). Per això les presses (suposo, vaja). En el meu cas, supposo que si hagués parit a l'hospital hauria estat més tranquila en el moment de l'expulsiu, i l'estona de després no m'haurien separat de la nena (en canvi, quan vam arribar a l'hospital, al baixar de l'ambulància, em van agafar la nena i la portaven a coll mentre a mi em portaven en camilla!!! Vaig dir que me la donessin i no sé per què no me la van voler donar fins que no em van entrar al "paritori" per expulsar la placenta!!)
Pel que dius que ha de ser molt maco l'abraçada dels 4, doncs sí, suposo que sí, però jo crec que millor passar un part tranquil tan per tu com pel fill gran (que estigui a una altra casa vull dir), i que vingui just després de tenir-lo, poder fer-vos l'abraçada igualment però haver-li estalviat els crits… Gaudir uns instants del petitó "a soles" també s'agraeix. Pensa que el petitó haurà de compartir els pares des del primer moment de vida… com a mínim deixar-li uns minutets de ser fill únic, no? jejeje Bé, és només la meva opinió!
Re: El part a casa, un luxe?
Perdona si t'hi he fet pensar soclamarga! Sento molt que et separéssin de la teva filla, hauria d'estar prohibit! (per protocol...)
I sobre el tema d'estar present el fill o la filla gran no sé si em condicionaria en el moment...i potser tens raó i cal donar aquest moment exclusiu al segon o segona. Ja hi haurà temps per pensar-hi!!
Gràcies una altra vegada.
I sobre el tema d'estar present el fill o la filla gran no sé si em condicionaria en el moment...i potser tens raó i cal donar aquest moment exclusiu al segon o segona. Ja hi haurà temps per pensar-hi!!
Gràcies una altra vegada.
Re: El part a casa, un luxe?
Neus33 ha escrit:Bon dia!!
Moltes gràcies per la informació Ayrs, potser ens trobem al setembre Crissie!
Tot i que no és el moment ja hi penso i m’agradaria saber, aquelles que ja teníeu un fill o una filla com ho vareu gestionar. Sé que s’ha tractat però voldria que m’expliquéssiu més en detall...també hi era en el moment del part? Com ho va portar? Teníeu pla B?
Com a cosa més secundaria m’agradaria saber que vareu fer amb els tema dels veïns, suposo que al moment ni hi penses...
Són dos arguments pels que em plantejo anar a una casa de parts enlloc de fer-ho a casa, a més de saber que en cas de no haver-hi més remei i haver d’anar a l’hospital, les professionals que t’acompanyen poden conèixer el personal, donar a conèixer el cas i aconseguir que siguin més respectuosos... què en penseu?
Casa o casa de parts?
Petons.
Hola bonica!
cito: "aquelles que ja teníeu un fill o una filla com ho vareu gestionar. Sé que s’ha tractat però voldria que m’expliquéssiu més en detall...també hi era en el moment del part? Com ho va portar? Teníeu pla B?"
Jo encara no he parit, espero no trigar gaire, però: En el part de la Maria (que finalment va ser a l'hospital) tenia clarissim que el meu fill de 21 mesos no volia que hi fos pq em feia molta por no poder estar per mi mateixa. Val a dir qe volia parir a casa per POR i no pas per CONVICCIÓ. Aquesta vegada és ben diferent...aquest cop és per convicció pura i dura i tinc moltes ganes de compartir el meu part amb els meus fills...QUe visquin el naixement del seu germà envoltats de respecte, de pau i d'amor
Pe`ro evidentment si que tinc plan B per si m'agobio o s'agobien ells i a casa tindré a una super amiga que en el cas que sigui necessari s'encarregarà d'ells. Durant l'embaràs he xerrat molt amb ells (tenen 4 i i 2 anys), hem parlat moltissim sobre el tema, hem vist videos de parts a casa i hem llegit contes com el de "Hola bebé" que explica amb dibuixos com és un part a casa.CITO: "Com a cosa més secundaria m’agradaria saber que vareu fer amb els tema dels veïns, suposo que al moment ni hi penses.."
Doncs tema veïns només hem avisat als veïns de dalt que tenen la nostra edat i tenim prou bon rotllo, als demés no els avisarem, l'únic que si que hem dit és que si crido molt penjarem (en aquell moment) una nota a la nostra porta posant que estem de part, que é sun part assistit i controlat i que perfavor no molestin ni interrompin. Pe`ro això només en cas que cridi molt, sinó res
CITO: "Casa o casa de parts? "
doncs on et sentis més segura... És qüestió de demanar visites amb lllevadores independents i amb cases de parts, xerrar molt, tenir una llista de preguntes i valorar els espais. Un cop fet això, jo crec que veuràs clarissim on voldràs parir
VISITA EL MEU BLOG: http://maretameva.wordpress.com/
[b][color=#0080FF]EL PART DE LA MARIA: viewtopic.php?f=115&t=27419&p=1388186#p1388186
Re: El part a casa, un luxe?
Ostres soclamarga, qué curiós que tinguessis aquest part! Felicitat per la teva nena.
- soclamarga
- :: pantera
- Entrades: 843
- Membre des de: dc. març 10, 2010 9:46 pm
- Ubicació: Lleida
Re: El part a casa, un luxe?
Neus33, tranquila que hi penso gairebé cada dia en el dia d'aquell part… Per com van anar les coses i tot el que podria haver passat (de dolent) o tot el que podria haver fet (millor)… Per sort va anar tot bé, i tot va quedar en una anècdota que al meu home li agrada explicar jeje
Ayrs, sí, molt curiós el que em va passar, perquè no sé què em debia passar pel cap per no anar a l'hospital molt abans, quan vam estar tots desperts per exemple..., si no hi havia res que m'ho impedís! Per això hi penso cada dia, en com pot ser possible que no reaccionés abans. Era un segon part, sabia perfectament què passava, estava "avisada" que el segon part segurament aniria més ràpid que el primer (que ho va ser força), portava hores amb contraccions de part,… no ho sé, realment hi he pensat tantes vegades i encara no n'he tret l'entrellat! Per sort, com deia, tot va acabar bé.
Crissie, bona ide això del cartellet a la porta de casa perquè no et molestin els veïns! No hi havia pensat!!
Ayrs, sí, molt curiós el que em va passar, perquè no sé què em debia passar pel cap per no anar a l'hospital molt abans, quan vam estar tots desperts per exemple..., si no hi havia res que m'ho impedís! Per això hi penso cada dia, en com pot ser possible que no reaccionés abans. Era un segon part, sabia perfectament què passava, estava "avisada" que el segon part segurament aniria més ràpid que el primer (que ho va ser força), portava hores amb contraccions de part,… no ho sé, realment hi he pensat tantes vegades i encara no n'he tret l'entrellat!
Per sort, com deia, tot va acabar bé.Crissie, bona ide això del cartellet a la porta de casa perquè no et molestin els veïns! No hi havia pensat!!
Re: El part a casa, un luxe?
La teva casa tenia un iman que no et deixava marxar 
A vegades la vida ens posa en situacions per aprendre algo. Abans del meu primer embaràs jo pensava: quina mala pasada per a una dona haver de tenir cesària perque el nadó estigui de natges. Perque mira, si es per salvar la vida, vale, pero per una cosa tan tonta? I toma!! No va ser cesària per vaig haver d'assumir que podia ser.
El problema del teu part és que va ser inasistit, és lògic que et plantegis el que podia haver passat. No és estrictament el tipus de part del que parlem aquí.
I tema sanitaris quan van arribar... la gent de les ambulàncies que van a parts així normalment no tenen p idea del tema, no tenen cap mérit en que el part hagi anat bé peró després a les notícies son els herois, ells o qui estigui veient el cap sortir, sigui un veí, el pare, el fill... vinga home!!!
I la típica foto amb el nadó en braços... deixeu el bebè amb la seva mare que no es un trofeu!!
(em posa negra, es nota?)
A vegades la vida ens posa en situacions per aprendre algo. Abans del meu primer embaràs jo pensava: quina mala pasada per a una dona haver de tenir cesària perque el nadó estigui de natges. Perque mira, si es per salvar la vida, vale, pero per una cosa tan tonta? I toma!! No va ser cesària per vaig haver d'assumir que podia ser.
El problema del teu part és que va ser inasistit, és lògic que et plantegis el que podia haver passat. No és estrictament el tipus de part del que parlem aquí.
I tema sanitaris quan van arribar... la gent de les ambulàncies que van a parts així normalment no tenen p idea del tema, no tenen cap mérit en que el part hagi anat bé peró després a les notícies son els herois, ells o qui estigui veient el cap sortir, sigui un veí, el pare, el fill... vinga home!!!
I la típica foto amb el nadó en braços... deixeu el bebè amb la seva mare que no es un trofeu!!
(em posa negra, es nota?)
Re: El part a casa, un luxe?
Hola Crissie guapa!
Quina passada, sento com si anés seguint el mateix camí que tu! El tema de que pensi en anar a cases de parts també crec que és perquè em falta convicció, vull fer-ho perquè tinc por a tornar a l’hospital, i em manca confiança per fer-ho a casa. Però penso informar-me i formar-me moltíssim quan arribi el moment, aniré a tallers i xerrades, visitaré diferents llocs i professionals, llegiré (tinc apuntat el de “Parto Seguro”)…com a mínim espero estar ben preparada. I potser arribi a tenir la confiança necessària per parir a casa, el meu somni!!
Una vegada més, és quan et llegeixo que m’encoratjo i sé que el que realment m’agradaria és que la meva filla visqués el naixement del seu germà o germana en un ambient de pau, de respecte i d’amor, compartir aquest moment amb ella, perquè ella forma part de mi, forma part de la família.
I com et deia, sembla que et segueixi, amb el meu marit hem pensat que ens agradaria tenir un altre fill o filla quan la nostra nena tingui uns 2 o 3 anys. Com ho porta la Maria? M’apunto el “Hola bebé”.
Així doncs, et queda molt poquet no? Quin moment més bonic! Jo vaig gaudir tant de l'embaràs, fins el final!! No et cal però t’envio molta força, estic convençuda que serà un part meravellós. Podrem llegir la crònica?
Gràcies. Una abraçada.
Ayrs, una miqueta si es nota si, jejeje, però és que és per posar-hi!!
Quina passada, sento com si anés seguint el mateix camí que tu! El tema de que pensi en anar a cases de parts també crec que és perquè em falta convicció, vull fer-ho perquè tinc por a tornar a l’hospital, i em manca confiança per fer-ho a casa. Però penso informar-me i formar-me moltíssim quan arribi el moment, aniré a tallers i xerrades, visitaré diferents llocs i professionals, llegiré (tinc apuntat el de “Parto Seguro”)…com a mínim espero estar ben preparada. I potser arribi a tenir la confiança necessària per parir a casa, el meu somni!!
Una vegada més, és quan et llegeixo que m’encoratjo i sé que el que realment m’agradaria és que la meva filla visqués el naixement del seu germà o germana en un ambient de pau, de respecte i d’amor, compartir aquest moment amb ella, perquè ella forma part de mi, forma part de la família.
I com et deia, sembla que et segueixi, amb el meu marit hem pensat que ens agradaria tenir un altre fill o filla quan la nostra nena tingui uns 2 o 3 anys. Com ho porta la Maria? M’apunto el “Hola bebé”.
Així doncs, et queda molt poquet no? Quin moment més bonic! Jo vaig gaudir tant de l'embaràs, fins el final!! No et cal però t’envio molta força, estic convençuda que serà un part meravellós. Podrem llegir la crònica?
Gràcies. Una abraçada.
Ayrs, una miqueta si es nota si, jejeje, però és que és per posar-hi!!
Re: El part a casa, un luxe?
Em colo un moment per anunciar que la Crissie, ja ha parit! En Joan ha nascut d'una manera molt i molt especial! espero que ella ens ho expliqui, per no trencar la sorpresa!
Segur que en quan pugui entra ella i ens fa el comunicat oficial!
espero que no li molesti que m'hagi avançat, però m'ha pogut l'emoció!
Segur que en quan pugui entra ella i ens fa el comunicat oficial!
espero que no li molesti que m'hagi avançat, però m'ha pogut l'emoció!
Re: El part a casa, un luxe?
Xop ha escrit:Em colo un moment per anunciar que la Crissie, ja ha parit! En Joan ha nascut d'una manera molt i molt especial! espero que ella ens ho expliqui, per no trencar la sorpresa!
Segur que en quan pugui entra ella i ens fa el comunicat oficial!
espero que no li molesti que m'hagi avançat, però m'ha pogut l'emoció!
Síii aiii quina il·lusió tinc per ella
la propera seràs tú bonica!! Et desitjo el millor 
-
carbasseta
- :: zebra
- Entrades: 1042
- Membre des de: dl. des. 27, 2010 11:56 am
- Contacta:
Re: El part a casa, un luxe?
Jo també he entrat per veure si hi havia alguna notícia d'ella!!!
MOLTÍSSIMES FELICITATS CRISSIE!!!!!!!!! I BENVINGUT JOAN!!
Tinc moltes ganes de llegir la vostra crònica, però ara a gaudir a tope d'aquesta nova família! Una abraçada!!
Xop!! Ja et queda molt poquet!! Com ho portes?!!
MOLTÍSSIMES FELICITATS CRISSIE!!!!!!!!! I BENVINGUT JOAN!!
Tinc moltes ganes de llegir la vostra crònica, però ara a gaudir a tope d'aquesta nova família! Una abraçada!!
Xop!! Ja et queda molt poquet!! Com ho portes?!!
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca, has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia
http://instintmaternal.blogspot.com.es/
http://instintmaternal.blogspot.com.es/
Re: El part a casa, un luxe?
shyla ha escrit:Xop ha escrit:Em colo un moment per anunciar que la Crissie, ja ha parit! En Joan ha nascut d'una manera molt i molt especial! espero que ella ens ho expliqui, per no trencar la sorpresa!
Segur que en quan pugui entra ella i ens fa el comunicat oficial!
espero que no li molesti que m'hagi avançat, però m'ha pogut l'emoció!
Síii aiii quina il·lusió tinc per ella
Ay tant de bo! gràcies!
ja m'estic començant a ansiar una mica, no per ella, doncs confio en la meva petita i se que sortirà quan estigui preparada, però la pressió social, no la porto gaire bé...
Re: El part a casa, un luxe?
carbasseta ha escrit:Jo també he entrat per veure si hi havia alguna notícia d'ella!!!
MOLTÍSSIMES FELICITATS CRISSIE!!!!!!!!! I BENVINGUT JOAN!!
Tinc moltes ganes de llegir la vostra crònica, però ara a gaudir a tope d'aquesta nova família! Una abraçada!!
Xop!! Ja et queda molt poquet!! Com ho portes?!!
Carbasseta!
físicament em trobo genial, ahir vam pujar a La Mola i molt bé, no tinc CAP símptoma de pre-part ni res!
I tu? com vas?
finalment què has decidit?
Re: El part a casa, un luxe?
Moltíssimes felicitats Crissie!!! T'acabo de veure al FB de néixer a casa! Quina cara de felicitat
Xop, ànims ja queda poc....
Xop, ànims ja queda poc....
DALMI l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. jul. 21, 2014 3:47 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
G. 07/06/2007
A. 30/03/2010
M. 17/04/2014
A. 30/03/2010
M. 17/04/2014
-
carlotayeric
- :: pantera
- Entrades: 893
- Membre des de: dc. març 13, 2013 12:53 pm
Re: El part a casa, un luxe?
Qué ganas de leer la.cronica!!!
Felicidsdes crissie!!!!
Felicidsdes crissie!!!!
26-6-15 nico brilla en el cielo. papa y mama jamás podremos olvidarte ni dejaremos de quererte nunca
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |