Gelos ? Sempre n´hi han amb el segón fill ?

[Crisalexi]

nenes,

Nosaltres tenim ja un fill l´Alexi, ( 5 anys ha fet al maig ), el nostre sol de cada dia ;) i super bon nen, i ara esperem el segón per octubre, no sabem si es nen o nena, doncs no volem saber-ho, però començo a estar agobiadilla que tothom em demani cuasi sistemáticament, com ho porta l´Alexi, i que com farem amb el tema dels gelos...Perdó? Quin tema? Ni tan sols ha nascut encara i ja m´he d´amoinar per un suposat problema, que fijo fijo que tindrem, segons altres mames de dos nens?
Nosaltres sóm 3 germans, i no recordo haver patit aquest sentiment, tot i que amb el meu germá petit ens portem 8 anys, i jo era la " nena" de la casa, i ens adorem i sempre ha estat així...
L´altre dia a una persona el meu home se li va acudir dir que era com amb els gossos ( en tenim dos tb ), que si arriba el bebé i els apartes és cuan agafen gelos, que si integres un membre més, i deixes participar sense apartar-los no tindrás cap problema, jo ho trobo més que just, i ens van mirar amb cara de flipar mandarines...
Alguna experiència de mames que no hagin passat per els gelos del germá-germana gran ? Alguna recomanació?

Merci!

[Mara17]

Doncs jo de germans grans no en tinc ni idea, però amb bessons tothom em sentenciava que "quina sort que els bessons no es tenen gelos"... Ehem. Així que ja t'ho trobaràs i faràs just pel que et trobis. De totes maneres, entenc que els gelos en aquest cas són normals i fins i tot sans. No cal reprimir aquest sentiment si apareix (tampoc alimentar-lo, suposo que s'entén). Però he vist casos en que s'avergonyeix el nen que té gelos i ho trobo una falta de respecte brutal.

[ña]

Donc jo et parlo desde la meva experiencia. Tinc 2 pekes que ara tenen 5 i 3, i el gran no va tenir gelos de la germana perque encara no havia fet els 2 quan va neixer, jo crec que ell ha crescut pensant que ja tenia una germana i no ho va notar gaire, pero era molt petit.
Si algu ha tingut gelos ha sigut la peke del gran!!!! Alguna vegada si que hem vist que feia petits moments de gelos, al acariciar, petonejar, fer pessigolles al gran..... ve corrents i diu que a ella tambe!!!! Pero es ben normal, veu que el seu germa s'ho passa be. No et preocupis per un problema que ara no tens, pero hi han llibre i/o contes que expliquen l'arribada de un nou germa i poden ajudar a assimilar-ho.
Qualsevol cosa ja saps on som!!!!

[aral]

Hola,
Els meus nens, es porten 16 mesos, i també em varen dir que no agafaria gelós, perquè es portaven tant poquet, però quan el nen tenia uns 6 mesos, la nena va agafar molts gelos, ella patia molt, i jo també, li vaig donar flors de bach, i es va tranquilitzar una miqueta, i en mica en mica li va anar passant.
Cada nen es diferent, i ho viuen a la seva manera.
Que vagi tot molt bé!!!!

[Cotones]

T'entenc perfectament..ahir precisament vaig arribar a casa indignada per que una Veïna de ma mare li va preguntar a la meva petita (que té 29 mesos) que qué faria quan la "abuela" agafés al bebé i no a ella..No m'ho podia creure...És que com si la gent volgués que els petits tinguin gelos.

Jo soc la major de tres i no recordo mai haver tingut gelos, ni els meus germans de mí. I le pregunto a ma mare (per que la memoria és molt selectiva) i diu que no, que "ojalá" la meva baldufa actui igual que els meus germans i jo..(hem porto 2 anys amb el meu germá i 13 amb la meva germana).

Tinc una amiga que ha tingut una nena quan el nen encara no tenia els 3 anys, i el nen se la menja a petons i la cuida i només vol que jugar amb ella..Així que no sempre hi ha gelos, hem nego a pensar que sí.

[melela]

Els meus es porten 22 mesos i són el típic cas de gelos brutal, però igualment no crec que hagi de passar sempre i hi ha molts factors que hi influeixen. Nosaltres vam tenir uns quants problemes que ens ho van fer difícil.

Primer, la meva filla era tan petita quan esperava el segon que vam intentar preparar-la, explicar-li què passaria, però senzillament era massa petita per entendre-ho. I també era massa petita per involucrar-la amb la cura del petit, que és una cosa que pot ajudar moltíssim (responsabilitza el gran i el mateix temps fa que ell participi i no sigui deixat de banda): físicament no podia fer gaire cosa per ajudar ni tampoc volia.

Segon, el caràcter de la meva filla gran: mooooolt introvertida, mooooolt enganxada a mi, i també moooolt tossuda etc. El naixement del germanet li va trencar tots els esquemes i va patir des del principi. La primera vegada que em va veure donant el pit va esclatar en un plor desconsolat, em va trencar el cor. I encara ara, que té 4 anys i mig i el petit 2 i mig, és fonamentalment gelosa d'ell: ara sí juguen junts i riuen molt, però també el pega, li treu joguines per la gràcia de fer-lo plorar etc (molt lleig de veure coma a mare, creieu-me).

Tercer, el meu petit va agafar una bronquiolitis horrorosa i va complir el mes de vida ingressat a la UCI pediàtrica amb oxigen i tot el rotllo, i jo ingressada amb ell durant una setmana... i des de llavors una bronquitis rere l'altra, a més de pell atòpica i problemes intestinals, metge rere metge, imagineu-vos l'impacte de tot això amb la meva pobra nena.

Pel que veig, quan els nens es porten 4, 5, 6 anys, tota la dinàmica és molt diferent: si se l'involucra des de l'embaràs, al la gran li fa molta il·lusió tindre un germà petit. I el petit tindrà ulls només pel seu germà gran...

Per cert, nosaltres també tenim gos, i és molt cert el que has explicat

Que vagi súper bé, i encara que al final tingui gelos, amb amor i paciència tot es soluciona!

[karruxina]

A veure jo tinc, dues nenes una de 5 i l'altre d'1 i mig, i de moment no em tingut gelos! Nosaltres el que vam fer es, desde que va neixer la peke, fer-li el cas just, i que la gran no notes en cap moment que hi havia molt canvis. Hem deixat que desde ben petita ella estigues amb la seva germana com si res, (ho dic perque hi ha molta gent que tendeix a "sobreprotegir" als bebes, ella desde ben petita l'agafat en braços, l'agafa del bressol,...
Nosaltres voliem que la gran seguis en el mateix ambit, ja desde el 4 messos dormen juntes perque tampoc notes res.
Tambe suposo que depent la diferencia d'edat potser es diferent.Perque les meves amb tres anys i mig, la gran ja es mes que independent, vol fer tot ella sola.
Pero no crec que tots els germans grans en tinguin, i jo la veritat espero que segueixi així.

[marcaina]

els meus es porten tres anys i mig, i el nen que es el gran ho passa fatal. Durant l'embaràs super be, pero un cop va néixer ha canviat molt, amb la nena li fa la punyeta tant com pot i amb nosaltres els pares ens diu moltes coses que et demostren que ho esta passant fatal i ja fa tres anys que viuen junts. No poden estar separats perquè s'anyoren moltíssim, pero junts.... No sabem gaire com gestionar-ho, la pediatra ens diu que es normal i que seguim actuant com fins ara, naturalitat i ja anirà passant. Vam fer un temps flors de Bach per la meva desesperació pero no vam notar res de res. Esperem que mica en mica ho porti millor.
Tant el meu marit com jo som 4 germNs, nosaltres no recordem tenir gelós, pero els pares ens han confirmat que hi van haver èpoques de tot.

[Ir26]

És molt interessant tot això que esteu explicant! Jo encara estic "cuinant" la meva primera filla però, la idea, és que al cap de poc anem a buscar al germanet o germaneta.

A casa meva som 4. Tinc dos germans (nois) grans - ens portem 15 i 13 anys, i després la meva germana bessona i jo. La meva mare diu que els meus germans no van tindre gelós però entre nosaltres si, quan una tenia una cosa l'altre la volia i a l'inrevés, però suposo que és el normal.

[Crisalexi]

Grácies per les respostes!!
Cotones, menuda veina!! Hi ha per dir-li, escolti..No se li crema algo al foc ??
Quina poca vista, i encara menys intel.ligència...Demanar-li això a una criatura...La gent a vegades, ajuden a caure.

[jllt]

Nosaltres tenim un nen i una nena que es porten 16 mesos i penso que és inevitable que en un moment o un altre hi hagi puntes de gelos, i no precisament sempre del gran cap al petit, en el nostre cas estem al 50-50. Com ha explicat alguna altra mare, al portar-se tan poc temps, al nen no vam perdre mai el temps a explicar-li què suposava tindre una germaneta perquè poca cosa entenia del tema, i els primers mesos els va portar molt bé. I de fet ho ha portat sempre prou bé. També estic d'acord amb el que ha apuntat algú més amunt, que és veritat que hi ha gent que sembla que disfrutin o que vulguin que hi hagi gelos entre ells, no entendré mai per què...

[Syneracakes]

En el meu cas, com a filla, jo ja tenia 7 anys quan va neixer el meu germà i els meus pares van aplicar la tècnica d'involucrar-me des del principi, cosa que va fer que tinguéssim una relació maravellosa: des d'ajudar a preparar l'habitació, llegir-li jo els contes, a donar-li bibes o papilles (no recordo canviar bolquers), organitzar festes d'aniversari, ajudar la nit de reis a partir de que vaig saber com funcionava, començar a deixar-me de cangur quan tenia 10 anys... per mi era molta responsabilitat, però jo estava encantada en que confiessin en mi i comptessin amb la meva ajuda per col·laborar en tot. Suposo que també per l'edat, vols sentir-te una nena gran i em feia molta il·lusió participar

En el cas del meu home, es porta només 2 anys amb el seu germà i no recorda haver tingut gelos. El seu pare diu que en va tenir molts, però el que si recorda el meu home és que cap als 8 anys, cada cop que jugaven a barallar-se i a fer-se la guitza, saltava son pare dient que es tenien gelos i ell s'emprenyava perquè no eren gelos, era un joc d'entre germans a veure qui és més fort... Actualment, cap dels dos té cap trauma i són supercolegues ;)

En fi, cada família es un món, però sembla que si es porten més edat s'assimila millor de bon principi :)