Què hauria de fer?
Què hauria de fer?
Bones a totes,
farà unes setmanes vaig demanar opinió sobre els tres centres de RA que hem consultat pel nostre cas i em vau ser de molta ajuda. Ara hem de prendre una decisió sobre quin tractament seguim i tot i que el meu marit ho té clar, però no sé si el mou la butxaca o realment pel que creu, jo estic feta un embolic, no sóc capaç de veure la millor opció.
L'any passat vam passar per 3 avortaments (en un plaç d'11 mesos) i tot i que tots ells aturats a les primeríssimes setmanes no em vaig escapar dels respectius raspats per a poder fer net. El primer va ser anembrionari, el segon...NI IDEA! (el sac estava col·lapsat i segons ens van dir hi havia un hematoma...) i del tercer sí que van fer-nos una biopsia corial donant-nos per causa un problema genètic: trisomia 16.
Ens han fet toootes les proves existents, als dos!!!, i només van sortir tres coses malament: possible SAF -ja anàvem coberts en el darrer embaràs- incompatibilitat amb els anticossos antiparentals -ja porto la primera dosi de la vacuna- i elevadíssima fragmentació d'ADN espermàtic al meu marit que ara, en el segon control amb només 12h d'abstinència ha passat del 80% (amb 5 dies) a 2%!!!
Així que només els queda senyalar 2 culpables: combinació de fatalitat consecutiva o MALA QUALITAT OVOCITÀRIA(cosa que no veuen clar per edat, tinc 31 anys, reserva ovàrica amb 40 folicles amb total i regularitat dels meus cicles i normalitat hormonal).
Al centre de Ra pel qual ens hem decantat ens ha proposat: FIV/ICSI-DGP
Per la nostra part estem fent tractaments amb antioxidants, vitamines, DHA, etc i jo, a més, amb inositol que diuen que serveix per a millorar l'ovulació i la qualitat ovocitària.
QUÈ FARÍEU EN EL NOSTRE CAS?!?!?!?!
- Embarassant-nos sempre amb relativa facilitat ens xutem amb vitamines i similars, vigilem dieta, fem acupuntura com fins ara i passada la segona dosi de la vacuna ens llencem a l'aventura de fer una darrera prova via natural???
- Ens deixem d'històries i passem a la RA, sabent que ja els tinc -als metges- acollonits amb una possible hiperestimulació ovàrica pel gran volum de folicles recompats, per intentar aconseguir embrions genèticament bé però que potser no implanten amb la mateixa facilitat que per la via natural pel fet de ser una situació "estimulada"?
Pel meu marit ho hauríem de tornar a intentar per nosaltres mateixos, però ell és el primer que diu que aquests centres van a fer diners -que ja sabem que no són les germanetes de la caritat- i que ens ho diuen pel seu interès i no pel nostre.
Jo vec perfectament que la RA és qualsevol cosa menys un camí de roses, i sóc conscient dels diners que implica, però sé que si tornem per la via natural i s'esguerra com em temo que s'esguerri per 4a vegada...no pararé de retreure'm que l'hem kgat i que és un temps valuós que hem tornat a perdre...
Vosaltres, des de fora, per la vostra experiència, què en penseu?!?!?!
P.D.: La trisomia 16, causa genètica del darrer avortament, se sol associar segons molts estudis a la dona, és a dir, l'óvul venia tarat, però la probabiliat de tornar a passar per una trisomia 16 per edat és molt baixa, segons ens va dir un genetista.
Perdoneu el rotllo, però lluny de treure'm un pes de sobre ara que hem finalitzat tota la bateria de proves i visites...estic més confossa que mai!
farà unes setmanes vaig demanar opinió sobre els tres centres de RA que hem consultat pel nostre cas i em vau ser de molta ajuda. Ara hem de prendre una decisió sobre quin tractament seguim i tot i que el meu marit ho té clar, però no sé si el mou la butxaca o realment pel que creu, jo estic feta un embolic, no sóc capaç de veure la millor opció.
L'any passat vam passar per 3 avortaments (en un plaç d'11 mesos) i tot i que tots ells aturats a les primeríssimes setmanes no em vaig escapar dels respectius raspats per a poder fer net. El primer va ser anembrionari, el segon...NI IDEA! (el sac estava col·lapsat i segons ens van dir hi havia un hematoma...) i del tercer sí que van fer-nos una biopsia corial donant-nos per causa un problema genètic: trisomia 16.
Ens han fet toootes les proves existents, als dos!!!, i només van sortir tres coses malament: possible SAF -ja anàvem coberts en el darrer embaràs- incompatibilitat amb els anticossos antiparentals -ja porto la primera dosi de la vacuna- i elevadíssima fragmentació d'ADN espermàtic al meu marit que ara, en el segon control amb només 12h d'abstinència ha passat del 80% (amb 5 dies) a 2%!!!
Així que només els queda senyalar 2 culpables: combinació de fatalitat consecutiva o MALA QUALITAT OVOCITÀRIA(cosa que no veuen clar per edat, tinc 31 anys, reserva ovàrica amb 40 folicles amb total i regularitat dels meus cicles i normalitat hormonal).
Al centre de Ra pel qual ens hem decantat ens ha proposat: FIV/ICSI-DGP
Per la nostra part estem fent tractaments amb antioxidants, vitamines, DHA, etc i jo, a més, amb inositol que diuen que serveix per a millorar l'ovulació i la qualitat ovocitària.
QUÈ FARÍEU EN EL NOSTRE CAS?!?!?!?!
- Embarassant-nos sempre amb relativa facilitat ens xutem amb vitamines i similars, vigilem dieta, fem acupuntura com fins ara i passada la segona dosi de la vacuna ens llencem a l'aventura de fer una darrera prova via natural???
- Ens deixem d'històries i passem a la RA, sabent que ja els tinc -als metges- acollonits amb una possible hiperestimulació ovàrica pel gran volum de folicles recompats, per intentar aconseguir embrions genèticament bé però que potser no implanten amb la mateixa facilitat que per la via natural pel fet de ser una situació "estimulada"?
Pel meu marit ho hauríem de tornar a intentar per nosaltres mateixos, però ell és el primer que diu que aquests centres van a fer diners -que ja sabem que no són les germanetes de la caritat- i que ens ho diuen pel seu interès i no pel nostre.
Jo vec perfectament que la RA és qualsevol cosa menys un camí de roses, i sóc conscient dels diners que implica, però sé que si tornem per la via natural i s'esguerra com em temo que s'esguerri per 4a vegada...no pararé de retreure'm que l'hem kgat i que és un temps valuós que hem tornat a perdre...
Vosaltres, des de fora, per la vostra experiència, què en penseu?!?!?!
P.D.: La trisomia 16, causa genètica del darrer avortament, se sol associar segons molts estudis a la dona, és a dir, l'óvul venia tarat, però la probabiliat de tornar a passar per una trisomia 16 per edat és molt baixa, segons ens va dir un genetista.
Perdoneu el rotllo, però lluny de treure'm un pes de sobre ara que hem finalitzat tota la bateria de proves i visites...estic més confossa que mai!
S'han apagat 4 estrelles però brillaran sempre al nostre cor.
http://www.todoporunbebe.blogspot.com.es/
Re: Què hauria de fer?
Hola petita83!
Fa de mal aconsellar tot això...... I us diria q és una decisió q heu de pendre vosaltres i sobretot q el q escolliu sigui perquè ho voleu els 2 perque si no anés bé, els retrets farien més mal q bé.
El camí dels avortaments és molt dolorós, és un camí pesat, ple de desànims i ens desespera...per sort, vosaltres dueu un tractament ja estipulat q en principi hauria d'ajudar....
No ho sé, nosaltres, després de quasi dos anys des del dia q vam decidir provar a veure si ens embarassavem, després de 2 avortaments, un ou buit amb raspat i un bioquímic, vam aconseguir el 3r embaràs anés bé,sense cap problema els 9 mesos i el nostre petit ja té 13 mesos... Amb 2 avortaments no volen fer proves a la SS i com sempre em deien q era mala sort.... De moment no ho sabrem si va ser mala sort o no, o ésq al meu cos o al del papi passava alguna cosa,.. Qui sap.
Bé doncs això, q em sapgreu pqnosé q aconsellar-te, feu el que us dicti el cor, sou molt joves xo... Heu patit molt sí, i això éshorrorós..!!! Jo si vols la meva humil opinió o q faria jo, faria un intent més x via natural. Però és el q jo faria. Jaet dic, decidiu el q decidiu feu-ho amb calma i q hi estigueu els 2 d'acord!
Molts i molts ànims! Et desitjo de tot cor q acabeu aconseguint un embaràs amb final feliç. Després de patir tant, quan ho aconseguiu veureu q el camí recorregut tenia un sentit, encara q hagi sigut dolorós.
Molts petonets!!
Fa de mal aconsellar tot això...... I us diria q és una decisió q heu de pendre vosaltres i sobretot q el q escolliu sigui perquè ho voleu els 2 perque si no anés bé, els retrets farien més mal q bé.
El camí dels avortaments és molt dolorós, és un camí pesat, ple de desànims i ens desespera...per sort, vosaltres dueu un tractament ja estipulat q en principi hauria d'ajudar....
No ho sé, nosaltres, després de quasi dos anys des del dia q vam decidir provar a veure si ens embarassavem, després de 2 avortaments, un ou buit amb raspat i un bioquímic, vam aconseguir el 3r embaràs anés bé,sense cap problema els 9 mesos i el nostre petit ja té 13 mesos... Amb 2 avortaments no volen fer proves a la SS i com sempre em deien q era mala sort.... De moment no ho sabrem si va ser mala sort o no, o ésq al meu cos o al del papi passava alguna cosa,.. Qui sap.
Bé doncs això, q em sapgreu pqnosé q aconsellar-te, feu el que us dicti el cor, sou molt joves xo... Heu patit molt sí, i això éshorrorós..!!! Jo si vols la meva humil opinió o q faria jo, faria un intent més x via natural. Però és el q jo faria. Jaet dic, decidiu el q decidiu feu-ho amb calma i q hi estigueu els 2 d'acord!
Molts i molts ànims! Et desitjo de tot cor q acabeu aconseguint un embaràs amb final feliç. Després de patir tant, quan ho aconseguiu veureu q el camí recorregut tenia un sentit, encara q hagi sigut dolorós.
Molts petonets!!
Re: Què hauria de fer?
garota ha escrit:Hola petita83!
Fa de mal aconsellar tot això...... I us diria q és una decisió q heu de pendre vosaltres i sobretot q el q escolliu sigui perquè ho voleu els 2 perque si no anés bé, els retrets farien més mal q bé.
El camí dels avortaments és molt dolorós, és un camí pesat, ple de desànims i ens desespera...per sort, vosaltres dueu un tractament ja estipulat q en principi hauria d'ajudar....
No ho sé, nosaltres, després de quasi dos anys des del dia q vam decidir provar a veure si ens embarassavem, després de 2 avortaments, un ou buit amb raspat i un bioquímic, vam aconseguir el 3r embaràs anés bé,sense cap problema els 9 mesos i el nostre petit ja té 13 mesos... Amb 2 avortaments no volen fer proves a la SS i com sempre em deien q era mala sort.... De moment no ho sabrem si va ser mala sort o no, o ésq al meu cos o al del papi passava alguna cosa,.. Qui sap.
Bé doncs això, q em sapgreu pqnosé q aconsellar-te, feu el que us dicti el cor, sou molt joves xo... Heu patit molt sí, i això éshorrorós..!!! Jo si vols la meva humil opinió o q faria jo, faria un intent més x via natural. Però és el q jo faria. Jaet dic, decidiu el q decidiu feu-ho amb calma i q hi estigueu els 2 d'acord!
Molts i molts ànims! Et desitjo de tot cor q acabeu aconseguint un embaràs amb final feliç. Després de patir tant, quan ho aconseguiu veureu q el camí recorregut tenia un sentit, encara q hagi sigut dolorós.
Molts petonets!!
Moltíssimes gràcies bonica!
La veritat és que entenc perfectament el que dius, és un tema de difícil aconsellar; si jo sent part afectada ja no sé ni quin camí he de prendre...
Nosaltres aquest Novembre farà dos anys que vam començar el nostre via crucis personal... en la línia del que comentes que us va passar a vosaltres. El més frustrant de les proves és que, per sort segons es miri, surt tot bé, aleshores encara fa més complicat decidir sobre una o altra opció, perquè veus que tot acabarà depenent de la sort, l'atzar o com li vulguin dir.
M'alegro que la vostra història tingués un desenllaç feliç, ja us tocava també :***
S'han apagat 4 estrelles però brillaran sempre al nostre cor.
http://www.todoporunbebe.blogspot.com.es/
Re: Què hauria de fer?
Hola Petita!... jo, desde la meva experiencia i desprès de 3 avortaments i un bioquímic, aniria de cap a DGP..... penso que teniu moltes possibilitats pero si aneu pel natural, pot ser que sigui un patiment i el pitjor es si hi ha una nova perdua que t'afecta a tots els nivells... si us ho podeu permetre jo no ho dubtaria, triaria una bona clínica, esclar, amb un bon laboratori i si conve podries fins i tot anar acumulant embrions per a fer dgp al final... et desitjo MOLTA MOLTA SORT!!.. ÀNIMS!!
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |