No es vol quedar sol al llit

[jpc]

Hola noies,
estic una mica desesperada, a veure que opineu.

El meu peque de 3 anys dorm al seu llit a la seva habitació des que té un anyet. A les 10 anem al llit els dos junts, li explico un conte i em quedo estirada amb ell fins que s'adorm i després marxo. Però des de fa uns dies no em deixa marxar, ell està adormit però només notar que m'aixeco es desperta i comença a plorar com un desesperat dient- que no m'en vagi,que no el deixi solet que encara es molt petit (tot això amb un dramatisme brutal). Diu que el meu llit és el seu i que perquè he d'anar a dormir amb el papa. Portem dues nits que s'adorm a les 12 esgotat, intento deixar-lo sol però munta un circ que espanta i al final em torno a estirar amb ell fins que cau esgotat. Li he explicat 50 vegades que no el deixo sol, que estic a l'habitació del costat (literalment) i que si es desperta i em necessita només m'ha de cridar i vinc de seguida però no hi ha manera, tu!
Si encara volgués que s'adormís solet però ja no demano això, jo m'estiro amb ell sense problema però si que em deixi marxar.
Sempre he intentat educar-lo sense crits, acompanyant-lo en tot, explicant-li les coses i donant-li molts mimitos, etc i no sóc gens partidaria dels mètodes que deixen plorar els nens però arriba un punt que m'ho plantejo. Li explico tres vegades i si no ho entén doncs que s'adormi d'esgotament, tu! Però és clar, em fa pena i torno amb ell.
Aix!! A veure si alguna si ha trobat...

[garota]

Holaaa!!

Doncs està en una edat on les pors es fan presents, i la lògica ( perquè tu dorms amb el papa i jo no???) també...!
Acompanya'l en tot aquest procés, parleu-ne,... Però és una cosa que passarà.
Jo no em plantejaria deixar-lo sol perquè potenciaràs encara més les pors...
No sé, una reflexió: jo encara recordo què em feia por estant al llit, per tant, si d'adults ho tenim tant present, ésque de petits ho hem viscut intensament...!
Dona-li temps, i paciència... Ja sabem com va això, un dia, si se sent acompanyat i recolzat passarà!
Molts ànims!!

[la_rodri]

Ji també tinc un de 3 qie dorm solet a la seva habitacio desde l'any. La nostra rutina es exactament la mareixa, pero un cop s'adorm no tinc problema per marxar del seu costat.
Aquest estiu (no tota els dies) hem intentat deixar-lo abns que s'adormi; fem el conte i li explico que la mama o el papa van a fer coses de recollir, dutxa, etc... Que deixem la porta oberta i que anirem venint a preguntar-li com esta i si necessita res, i que ell vagi tancant els ullets. Llavors deixo passar un minut i entro, li faig un petó i el torno a possar be el llençol, després trigo uns minuts mes, i així fins que vaig i ja esta dormit (acostimo a fer 3-4 visites...).
Es clar, el meu no plora en cap moment, i ja t'he dit que no tots els dies ho podem fer perque ell no sempre este disposat... Pero pots provar. El que fem nosaltres es fer "activitat" que ens senti caminar pel passadis, encendrw la llum de la nostra habitacó, preparar la nostra roba per l'endemà... Que vegi realment que ens movem, no ens quedem esperant fora, perque si no dira: perque estigui aqui fora, que s'estirin amb mi, no?

[Kids20]

Pots provar de possar-lo a dormir una mica abans i fer les proves que et diuen al SP!

[Tutty29]

Jo faig la mateixa rutina que tu, espero que s'adormi i marxo, algun cop se'n adona que marxo i em segueix,.sembla que tingui un radar. El meu nen te 32 mesos i dorm sol des del novembre passat.