anquiloglosia tipus 4 (frenet ocult)

[elenacs]

Hola! La Laia té 24 dies i li està costant molt guanyar pes. Entre dos pediatres, una infermera i una llevadora han sumat quatre opinions diferents i ara hem vist que cap encertada. Això ens estava creant força angoixa. Teníem la sensació que el problema era a la lactància, i no en la Laia ni en la meva capacitat per a produir llet, tal i com suggerien alguns d'aquests professionals. Fins i tot m'han fet prendre uns sobres d'eficàcia no provada per a augmentar la producció de llet. I al final, hem agafat el toro per les banyes i vam fer venir a casa una assessora de lactància recomenada per l'Alba Padró. Ens va trobar a la primera el problema: un frenet lingual submucós. Ens va explicar totes les opcions que teníem i la veritat és que el sol fet de saber on era la causa ja ens va tranquilitzar. Ja ens va advertir, també, que hi ha molta desconeixença i negació per part dels pediatres. I efectivament, el pediatre, a part d'afirmar amb prepotència i categòricament que tenir el nadó més de deu minuts per pit era una tonteria, va negar que tingués el frenet. Al final hem optat per adoptar la tàctica del "si, carinyo, tens raó, carinyo" i fer els que ens sembli millor a nosaltres. Les recomanacions de l'assessora van ser, d'inici utilitzar altres postures per amamantar: la del cavallet, sobretot. Encara li estem agafant "el truquillo" però sembla que ja ha començat a agafar més pes... No volem cantar victòria ni relaxar-nos, però sembla que estem en el bon camí.
A qualsevol persona que tingui problemes amb la lactància, o que sospiti que potser hi ha alguna cosa que no rutlli, els recomanem que no ho dubtin i recorrin a alguna assessora de lactància abans de renunciar. A vegades la solució és bastant menys fotuda que l'angoixa de no saber què passa. I com a mínima saber quines opcions es tenen per a poder triar ja és molt tranquilitzador. Per exemple, nosaltres hem descartat directament la vía quirúrgica, si les altres mesures no fossin eficaces. Però ho hem triat sabent perquè! Si haguéssim seguit fins ara, segurament hauríem acabat amb el biberó però sense saber perquè! tal i com li va passar a ma mare amb mi, que resulta que també tinc frenet sota la llengua i no ho sabia!!!

[MarionCole]

Hola, acabes de descriure fil per randa la situació amb la que em vaig trobar jo amb el meu fill petit. Revisió del mes, ha guanyat zero grams, haurem de donar-li suplements.

Jo n'hi vaig donar, de suplements amb llet meva. Però com a mesura provisional, perquè jo volia saber quina era la causa i arreglar-la si era possible. Anava tot el dia amb el tirallet, la xeringa, la teta, l'altra filla, que tenia completament abandonada de resultes de tota la moguda amb son germà. El pediatra tot ho acabava amb els suplements i si guanyava pes, arreglat. A mi se'm partia el cor. Vaig anar a un grup de lactància i les llevadores van veure que tenia un frenet tipus 4 com el de la teva Laia. Ens van enviar a Joan XXIII on hi ha el pediatre més collonut de la via làctea, Adolfo Gómez-Papi, expert en lactància materna. Ell va dir que si volíem ens l'operava en un moment. Vam dir que sí. A partir d'aquell moment, caques grogues (eren verdes), nen empassant, guany de pes progressiu (no és un toro, és menut, però ha anat fent) i fora suplements. Fantàstic!!

A partir de la nostra experiència (teva i meva) jo en treuria dues conclusions:

1) En general (hi ha excepcions), els pediatres no tenen ni punyetera idea de lactància materna. Biberons (o xeringa) i avall.

2) Els suplements són un parxe que amaga un problema sovint mecànic de la lactància. Animo a totes aquelles que volen donar el pit i els diuen que el nen no s'engreixa o que passa gana... aneu a un grup de lactància i que us assessorin molt bé, perquè de vegades té solució i salvareu la lactància.

Una cosa és que no vulguis donar el pit. Això és cosa de cadascú. Però l'altra és que vulguis i que un metge se't carregui els plans. He conegut ja tants casos... i em foto malalta.

[Rossinyola]

Hola elenacs! No saps com t'entenc!
Nosaltres vam passar un calvari de 4 mesos amb la meva filla per un frenet tipus 2. La van visitar diversos pediatres i deien q no passava res pq aixecava la llengua. El nostre pediatra ens va dir q el màxim problema seria la pronuncia d la R. I quan li deiem q les caques eren molt verdes va dir q mentre no fossin negres cap problema. Jo sabia q alguna cosa passava i vaig anar al grup d ciutadella d l'ALBA. De casualitat i sense jo saber qui era la va veure l'Alba Padró justament i em va dir sense dubtar q el frenet era molt limitant i q amb un tall milloraria segur. Així q tot i q estavem cagats per fer el tall, vam anar a un dels metges q ella ens va recomanar. En una setmana les caques van passar d verdes a mostassa abundants, i en un mes va passar d percentil 3 a 50. Quan la va visitar el pediatra d nou va dir q què haviem fet, q si li haviem donat biberó, doncs no "li hem tallat el frenet", a quadres es va quedar (i això q era molt pro LM!). Ara amb el meu 2n fill tb vaig intuîr q passava alguna cosa, jo li veia frenet però a l'hospital em van dir q era molt posterior. Als 3 dies vaig anar al grup Alba, aq cop no hi era la Padró, peró les altres consultores em van dir q era dubtôs aq frenet, i em van suggerir postures com la del cavallet etc. Igualment no milloravem massa, les caques tornaven a ser verdes i jo no volia tornar a passar el mateix, a part d ells pateixen molt en païr només la primera llet. Vam tornar al mateix cirurgiá i sols pel q li explicava em va dir q semblava un tipus 3-4, i així va ser. Aq cop no vam dubtar tant i vam tallar, tot i q va ser un tall mes complicat q requereix uns exercicis. I hem millorat moltîssim! Amb aixó no vull dir q sempre calgui tallar, les mateixes assessores em van dir q amb tipus 4 no sempre és la solució, però n el nostre cas sí q ho ha estat. El q sí és desastrós és la manca d coneixement dels professionals sobre aq tema, què hi ha més important per un nadô q l'alimentació? Quantes LM s'hauran carregat? En fi
Molts ànims i felicitats per seguir el teu instint! Sort q això sovint no falla!

[elenacs]

El que trobo més trist és que els professionals "guia" en la criança de nadons no tinguin ni idea del que és més important: l'alimentació! I que es permetin el luxe d'opinar alegrement sense plantejar-se que creen una angoixa terrible als pares desorientats! A més com pot ser que un pediatre no sàpiga reconèixer un problema anatòmic en un òrgan???? Me'n faig creus! Animo a totes les mares i pares que no deixin que la incompetència d'alguns els porti a un camí que no desitgen! El biberó hauria de ser una elecció, no la única opció en aquests casos!

[mteixitur]

Bona nit
El meu fill marc tenia exactament el mateix tipus de frenet lingual vam operar als 2 anys es senzill y el canvi en parla i menjar espectacular
Ens va operar el dr francisco parri de sant joan de deu
No puc dir mes que coses bones d'ell i de l'atencio rebuda
Haureu de fer una mica d'exercicis pero val molt la pena
Una abraçada
Txell

[elenacs]

I em pots explicar com va ser el post operatori i aquests exercicis?? Gràcies!

[elenacs]

I una altra cosa, independentment de que el que ens va aconsellar l'assessora de lactància funcioni (creiem que està funcionant), ens plantegem si cal fer una visita amb un pediatra especialista en LM i anquiloglosia. També perquè seria una manera de fer-se valdre davant del pediatra de la nena, que tingui clar que hi ha un diagnòstic i no ho segueixi negant, i si hi ha un altre nen amb poc guany de pes, li miri si és això i no maregi la perdiu com amb nosaltres... M'aconselleu que ho faci???

[picdeladona]

Doncs en el cas del meu petit el pediatra hospitalari de la Dexeus de seguida em va comentar que tenia frenet tipus 4 i que hauria de passar pel cirurgià sí o sí per tal que la LM funcionés. Se li havia de tallar el frenet. El problema va ser que no em van donar hora amb el cirurgià fins 5 dies després i ara quan miro enrere penso que va ser un error esperar tant. El meu nen va estar 5 dies que per molt que es va enganxar bé a la teti etc.. no podia fer el moviment lingüal per succionar com calia. Així que com va tenir hiploglucemia i ja va neixer amb poc pes, vam haver de donar suplement.. pobret estava mort de gana!! Un cop li van fer el tall, tot va anar molt millor però em va ser molt difícil el·liminar el bibe. És un nen molt ansiós per menjar i tot i que s'agafava a la teti ell volia jalar ràpid i quantitat. Tot i així hem mantingut una Lactància mixta que ens fa molt feliços. Ara té 7 mesos.
L'equip de la Dexeus ho va veure claríssim! Frenet tipus 4 superdifícil que la LM funcioni. Per molt que intentava xuclar el frenet li impedia..

[MarionCole]

Elena, respecte a la pregunta que fas de si val la pena tenir un diagnòstic per "restregar-li"al pediatre, doncs jo no ho vaig fer. Ja li has explicat, i ell sabra què ha de fer amb el vostre cas: o prendre nota de cara a futurs pacients o sudar de tot des del podi que li confereix el títol de medicina. Jo tinc clar que el pediatre esta per les malalties, i no li parlo dels meus pits ni de si els nens dormen amb mi, dormen al sofà o a sobre la vitro. Ell tampoc m'ho pregunta i tan amics.

Sobre els exercicis que s'havien de fer despres de l'operació, doncs passar un cop al dia una gasseta x sota la llengua, i mirar que el nen mogués la llengua d'un cantó cap a l'altre tocant-li les galtones per dintre amb el meu dit.

[Rossinyola]

Doncs jo sí q li vaig explicar tot al pediatra, q es va quedar molt sorprès, no tan per restregar-li sinó pq en tinguès constància. No sé si haurà servit pq es recicli una mica, espero q sí, però crec q és una qüestió mèdica importantíssima q no es pot deixar passar. Sabeu q a la carrera d medicina el tema d la lactància gairebé ni s'estudia?? Almenys això vaig llegir al blog d la dra Ibone Olza. A mi em sembla escandalós!

Pel q fa als exercicis, nosaltres tb li hem fet, fregar-li el tall i fer-li moure la llengua posant el dit a dins. No han sigut més d 2setmanes i es fan pq no cicatritzi tal com estava ni es regeneri el tel. ah! I el tall li va fer en uns segons!

[elenacs]

I em podeu explicar si va ser dolorós per als peques?? Això és el que ens fa més por de tot...

[Rossinyola]

En el nostre cas tenia 15dies, suposo q és diferent si el nen és molt gran. Dolorós imagino q potser una mica, va plorar no sé si pel tall o perquè el manipuléssin, però d seguida me'l vaig posar al pit i es va calmar. Potser seria com quan es posen arracades a les nenes? No ho sé pq la meva no en porta però suposo q ploren!

[princesa_ballarina]

El meu menut va començar la lactancia fent-me molt de mal (evito els comentaris de infermeres, pediatres i altres"experts" per no ferir sensiblitats). Una trucada a l'Alba Padró des de l'hospital ja ens va fer entendre que tenia un frenet tipus 3 o 4, quan la vam veure ens ho va confirmar: tipus 4!. Ens va recomanar postures, però no ens acabavem d'acostumar (seguía fent mal). Als 7 mesos, quan va tenir problemas de deglució (alimentació complementària), vam anar a la consulta del Doctor LUIR RUIZ (gavà). Ens va recomanar unes postures que no van funcionar i vam decidir operar, i així ho vam fer (Per SS als 10 mesos).
Però ja estavem massa "viciants" en la postura i de més i no va servir per massa.
Si fos ara, només nèixer, el duria amb aquest doctor (expecialista en frenets) per tal de no entrar en vicis...
Dolor: ell ja tenia 10 mesos, a l'estona d'operar, ja tornava a prendre pit. Va ser més traumàtic separar-se dels papes i estar amb desconeguts que l'operació en si.

[elenacs]

Hola! La Laia ja té un més i mig! Tot i el frenet, canviant la postura per amantar ara ja ha après a succionar i mou la llengua molt millor. La millor prova és que ha començat a guanyar pes com cal i jo ara produeixo molta més quantitat de llet! No l'hem operat tot i que més endavant la portarem a un especialista perquè la valori bé! Estem molt contents!

[Mara17]

A la meva filla petita li han trobat frenet tipus 4 i estem valorant opcions. Pel que he llegit el doctor Ruiz és especialista en això? Si em pogués estalviar l'operació la veritat que ho faria. Aparentment puja de pes (dilluns sabrem si a bon ritme) i fa caques mostassa, a banda que fa força pipí, però les preses són i infinites, per ella mai tindrien fi, i jo tinc els mugrons ben adolorits (cap clivella, però).

[elenacs]

Mara, no havia vist aquesta entrada, perdona. Nosaltres vam anar al Dr. Parri, que visita per SS a Sant Joan de Déu o per privat a la Teknon. Com que just ens acavàbem de fer mútua, a Alba Lactància ens van recomenar el Parri, que el cobreix la mútua. I a part del tracte , del que només puc dir coses bones, em va encantar que no anés a tallar directament. Ens va explicar tot, respondre tots els dubtes i com que ja havíem solucionat tot el tema de lactància, ens va recomenar que no talléssim (hi vam anar quan ja tenia 3 mesos, crec recordar. Ens va explicar també tots els problemes que podria portar en un futur i que podríen justificar el tall, però que ja aniríem veient. Ara farà l'any a final de més i l'haurem de portar al primer control amb ell. Portem gairebé 12 mesos de lactància i seguimos para bingo! i cap problema! La llengua sencereta i feliços tots plegats! També et dic que si tinc un altre fill, a l'endemà de parir, noti o no noti problemes, a l'hospital faré venir l'assessora de lactància per fer-li passar al nadó la ITV de la llengua. Jo no passaré mai més pel que vaig passar amb la Laia, encara que ara ja quedi molt lluny. Queda lluny però aquell patiment per ella, pel dolor, per la incertesa, pel mal que feia al cor plantejar-me els suplements en aquell moment vulnerable... aquell dolor crec que no l'oblidaré encara que ara ja no faci cap mal!