TRASLLAT EXTRANGER-sos

[CASA]

Hola!

Fa uns mesos que, per temes de feina, ens estem plantejant marxar a viure al extranger.
Fa deu anys ja vem viure 5 anys a USA i va ser la millor experiència de les nostres vides.
Ara però, tenim dos nens de 3 i 6 anys i em fa pànic pensar què passarà....els faré un favor a la vida? o bé els generaré problemes?
El gran és tímid i només parla bé el català, coneix el castella i el xampurreja de l'escola i fa dos anys que fa anglès extraescolar, però no el domina, ni molt menys.
El petit és obert i extrovertit, no enten res de l'anglès i el castella ben just.
Si marxessi a fora, hauriem de treballar tots dos (com ara), però es clar, no és el mateix que estiguin amb avis, o una cangur de confiança que en una escola on no eneten l'idioma...

Aix! Estic feta un embolic.

Agrairia molt saberde les vostres experiències/consells i opinions!

Gràcies!

[Elidé]

Hola Casa!
Nosaltres fa un mes i mig que hem tornat de Suècia, on hem viscut un any (el meu marit encara hi és). Vam marxar en part per la nostra filla, pensant que allà tindria més oportunitats, i hem tornat perquè el seguiment era pèssim (ella va néixer microprematura i és sorda severa). En aquest temps ha estat en una escola internacional i en una llar sueca, i hem conegut altres famílies amb nens petits. En el cas de la nostra nena l'experiència no ha estat bona, però no pas perquè hi hagi hagut problemes d'adaptació. En general als nens els costa menys que a nosaltres, tot i que també t'he de dir que aprendre la llengua no és qüestió de dos o tres mesos, sinó de més temps... A l'escola internacional vaig veure que al principi els nens que ja parlaven bé la seva llengua materna però no l'anglès se sentien bastant frustrats quan no aconseguien comunicar-se amb els altres, i per als mestres era difícil organitzar activitats inicialment.

No crec que la meva filla tingui records negatius d'aquest any, però la veig molt més feliç aquí. S'ha de tenir en compte que allà l'entorn no acompanya gaire, a l'hivern fa fred i hi ha poca llum, no és fàcil conèixer gent i el contacte amb altres nens és mínim fora de les hores escolars. El nostre cas és particular perquè l'Ada té NEE i allà no les han atès en absolut, però en general crec que viure fora t'aporta moltes coses. Els teus fills resoldrien per sempre el problema de l'anglès (que no és poc) i coneixerien una altra cultura i gent diferent, que això sempre obre les mires... La part negativa és que tens la família i els amics lluny, i això pesa.

No sé si t'he ajudat gaire, la meva conclusió és que, si els nens no requereixen atencions particulars, no hi ha d'haver cap dificultat.

[Bila]

Hola Casa,
Nosaltres fa uns quants anys que vivim a Bèlgica i jo et diria que si us surt una oportunitat laboral a un altre país, no la deixeu escapar. Els teus nens encara són petits i, en general, l'adaptació a una altre país i a l'escola amb una altra llengua és força ràpida. Evidentment al principi no entendran res a l'escola però això durarà poc. I crec que l'experiència de conèixer bé una altra llengua i l'experiència de viure a un altre país serà un regal per tota la vida que els hi fareu als vostres fills.

El meu cas no és el mateix que el teu: tenim un nen de gairebé dos anys que ja va néixer aquí, a Bèlgica, (i un altre que ve en camí) però tenim molt clar que no tornarem fins que els nens siguin prou grans per haver consolidat el francès. Treballo amb moltes parelles catalanes i d'altres països que han vingut aquí amb fills petits i tothom n'està molt content. Els nens, en general, s'adapten ràpid i aprenen una llengua molt més ràpid que els adults. Tots els començaments són difícils (i haver de trobar casa i escola a corre-cuita i tot plegat a un país que no saps com funciona no és fàcil) però crec els avantatges superen els inconvenients.

Si al final decidiu marxar i aneu a parar a un país on no coneixeu com funciona tot el tema de les escoles, poseu-vos en contacte amb el Casal català que hi hagi per allà i us en informaran.

Molta sort!