Es millor que els germanets es portin poc??

[julieta12]

hola mares! tinc una nena de 2 anyets i 3 mesos, i l'altre dia vem saber que estava embarassada!! estem contents però a la vegada acollonits! almennys jo....(que seré la que "pringui" més) si Deu vol i tot va bé, naixerà cap a finals d'Agost, és a dir, la meva nena no tindrà ni 3 anys.
Ara vaig força de bòlit amb la Júlia, feina, casa, parella....bufff aixì que no sé com m'ho faré!
A més la nena encara pren pit, i està moooooolt emmarada, vull dir que ja tremolo!!
Alguns consells?? vull perdre el cangelis que porto a sobre!

apa bones festes!!

[Lula1]

Hola Julieta12,

Jo tinc dos pekes que es porten dos anys i mig. I estic donant el pit als dos. No t'enganyaré, al principi és durillo. El petit necessita tota la teva atenció i el "gran" et necessita més que mai. fins que tothom a la família no troba el seu lloc és complicat. Però poc a poc tot torna al seu lloc, i no saps ben bé com pots amb tot. Jo haig de dir que tinc tota l'ajuda dels avis, vaig a dinar cada dia a casa ma mare, i quan estic desesperada vaig a casa els meus sogres que sempre hi ha algú disposat a entretenir el gran.

Jo també tenia por quan em vaig quedar embarassada, i encara ara a vegades em pregunto si he fet bé. Però quan els veig junts no tinc cap dubte, he fet el millor que podia fer!

Anims bonica!

[ña]

Doncs els meus no es porten ni 2 anys i ha sigut genial. El gran es un sant q esta encantat amb la seva germana. Tenim dies de tot, pero ara amb 3 i 5 anys es fantastic, juguen junts, van junts al cole, i sempre estan o be rient junts o be matant-se!!! Jejeje. Deixa't portar i oblidat de tot el q no siguin els teus petits.

[ña]

Ahhhh x cert, tots dos han fet pit fins ben grandets!!!

[sargantana:28]

Doncs jo d' aquí uns dies t'explico, estic de 37 setmanes i tinc una nena de dos anys i 8 mesos. Jo estic súper feliç, volíem que es portessin poc i quan la nena va fer dos anys vam anar per segon i patam, a la primera. He de dir que he tingut un embaràs boníssim i que la meva filla " gran" és un sol, suposo q tot ajuda, per mi és una bona decisió.

[Mara17]

Si tot va bé, tindré el meu tercer fill quan els meus bessons tindran dos anys i mig. Penso que potser al principi pot ser una mica atabalador, però a la llarga trobo que és positiva una diferència d'edat curta. Jo em porto força anys amb els meus germans i sincerament de petita em sentia filla única (vivíem moments totalment diferents). De grans les distàncies s'escurcen però abans dels vint anys pocs anys poden ser un món.

[numa1982]

Els nostres petits es portaran 17 mesos, ara estic de gairebé 33setmanes. T'entenc perfectament: jo ho veia clar però portem unes quantes nits "mogudetes" amb el futur germà gran i no sé si el pare és conscient del que ens espera.

Ja t'aniré explicant! Ah! I felicitats per l'embaràs!

[sasha_vikos]

Les meves filles es portaran 21/22 mesos. Tinc una de 18 mesos i estic de 26 setmanes. No se si es millor o no. Jo la veritat no ho havia planejat, hagues volgut esperar una mica mes. Ara estic ilusionada. Suposo que els primers anys sera molta feina, pero despres podran jugar juntes .

[jllt]

Els nostres es porten 16 mesos. Ara tenen 4 i 5 anys i semblen bessons, en el sentit que el que fas per un ho fas per l'altre i fins i tot madurativament, la nena (la petita) està igual a igual amb el nen. Els primers dos-tres anys van ser durets, sobretot per mi, que em vaig deixar de treballar i vaig quedar a casa amb ells, que no van ser precisament uns petits gaire tranquils ni dormidors, però ara que ja pots anar a tot arreu amb ells i que hi ha una complicitat tan maca entre tots dos, no ho canviaria per res del món.

[SandraUA]

Julieta estem igual!
Tinc un peque de 2 anys i 1 mes i estic embarassada. Em toca mitjans d'agost també.
Jo estic preocupada per com ho viurà, però,intentarem fer els canvis (control d'esfinters i canvi habitació) abans no neixi el petit. El que més em preocupa es com viura començar P3 amb el germanet a casa. No ho sé... Després penso que poc a poc ja ens en sortirem i serà molt bonic veure'ls jugar junts! Estic molt contenta però amb inquietuds que amb el primer no et planteges.

[cigronet!?!]

hola,
millor o no no es pot dir...però jo et dic que tinc una peque d'un mes i quinze dies i una "gran" de 19 mesos...es porten 18 mesos.... el segon no va ser planificat i al moment de saber-ho em vafer molta ilu però a la recta final va ser molt dur pensar què passaria amb la "gran", com ho portaria, que entenia....
en el meu cas la "gran" ho està portant força bé, crec que al ser tant petita no es planteja les coses més enllà de lo evident, per exemple ella dorm a la seva habitació i la peque a la nostre habitació, ella veu el moises i a vegades ha vist a la peque al nostre llit al matí, però no crec que s'immagini que dorm amb nosaltres, o quan ella va a la guarderia no es queda amb la idea que jo i la petita tornem a casa soles... no se si m'explico... al ser més petits crec que no es qüestionen les coses que no veuen...
a mi el que més m'ha sorprès es veure l'instint protector de la "gran" cap a la peque... quan plora una mica de seguida corre a veure què li passa o et diu "mama la teta"..... o li porta un nino i li diu "no ploris juga" o li diu "ara ja està, un petó i ja està".... i es impressionant la cara d'alegria que fa al veure-la!!!!! suposo que quan la peque faci més cosetes o li remeni lo seu serà diferent i vindràn temps més durs però jo crec que es millor que es duguin poc....

[numa1982]

Fa temps que vaig escriure aquí, encara estavs embarassada. Ara us puc explicar la nostra experiència. Els nostres nens es porten 17 mesos: ara el gran en té 26 i la petita, 9. Nosaltres treballem els dos, la petita no dorm massa bé i anem cansats. Ara bé, superats els primers mesos, l'experiència no és tan dura com creia. Hi ha moments estressants, sobretot perquè el gran està en plena època de rabietes, però quan estan cntents, és fantàstic. L'estona del bany, amb els dos rient i jugant a la banyera, és impagable!

[tineta14]

Nosaltres ara tenim una nena de 18 mesos, i seria impensable tenir-ne un altre abans dels 3 o 4 anys..! Per varies raons, però la principal: l'estrés. Crec que has de tenir un tarannà molt tranquil com per poder aguantar el ritme de dos nens tan petits per casa!! La nostra considerem que és una nena força pacífica, però té els seus moments... i quins moments!! sobretot ara que ha començat l'escola bressol, quan està malalta, quan té "mamitis", les rabietes.. (deu n'hi do quines rabietes!!!), el tema dels bolquers, cotxet amunt i avall, etc. Amb això vull dir que la nostra idea és, segur, esperar a que la nena parli, no porti bolquer i les rabietes ja vagin a la baixa... és a dir, cap als 4 anys. A més, en el nostre cas, tenim una nena d'alta demanda que es diu, i justament per això ens sol·licita molt, principalment a mi, sovint necessita dormir amb nosaltres, els canvis els tol·lera malament, en definitiva, ens reclama moltíssim. Segurament que com la majoria, però pel caràcter que tenim, dos nens massa seguits penso que no ho portaríem massa bé.
A més, jo sóc del parer que això que "com menys es portin millor perquè així jugaran més..", això mai se sap! perquè i si resulta que tenen caràcters incompatibles?? no tots els germans s'entenen tant com per jugar plegats tot el dia... En fi, que el millor és tenir el segon quan realment et va bé en tots els sentits, i no per la idea de "si no es porten poc, ja no jugaran mai...". Evidentment que si el segon ve abans, doncs benvingut sigui! i de tot te'n acabes ensortint.. Aquesta és la meva opinió!

[pesoleta314]

M'alegra veure un post sobre el tema, ja que els meus es duran 21 mesos i estic una mica cagada. Nosaltres ens volíem esperar, però les coses han anat com han anat. El primer mes me'l vaig passar amb angoixa i plorant, amb això us ho dic tot!! Però ara penso que tothom se n'acaba sortint, i que de vegades en fem un gra massa de les coses. És clar que serà estressant i que hi haurà dies que tindré ganes de marxar i no tornar, però també em passa ara jejeje. Crec que tot té avantatges i desavantatges, jo era molt pro que es portessin uns anyets per comoditat dels pares, però és cert que veig que quan vulguem fer activitats plegats serà molt més fàcil si es porten poc temps. Tambe deia del bolquer però tinc diversos casos a prop que el gran ha fet retrocés quan ha nascut el petit, així que mira, potser millor treure'l quan ja volti per aquí (qui no és consola és perquè no vol :P). El tema cotxets no em preocupa perquè la nena camina que se les pela i el cotxet ja no l'hem fet servir gaire mai perquè ens sembla un armatoste. Em preocupa més els moments de tensió i rabietes, que encara només ho hem tastat de forma esporàdica. La nena és molt autònoma i tot i que encara tenim alguna nit de despertars, la resta va com una seda. Però bé, veig que tots penseu si fa no fa: que passat la primera fase, és genial. Jo amb ma germana me'n duc 6 i la veritat és que poca cosa tenim en comú.

[numa1982]

Tineta: ningú més que vosaltres pot saber què us convé més, així que a gaudir de la petita que ja teniu!

Pesoleta: ja et dic que els nostres es pprten 17 mesos i ha anat bé. Tenim moments estressants, però també els tindríem si es pprtessin més. Ja veuràs com no n'hi ha per ttant!

[VespresVerds]

Jo crec que és independent, l'edat que es portin els germans. El que cal és treballar el vincle des de ben petits.
Jo em porto 4 anys i 11 mesos amb el meu germà (més petit que jo), i de petits jo he estat més mama que germana, era el meu ninot, i ell se sentia segur de tenir una germana taaaan gran que el cuidava sempre; a l'escola, a la piscina, al casal... :P
Ara que som adults ens portem millor que mai, parlem de tot, tenim gustos similars i compartim moltes coses!

[petipe]

Doncs suposo que depèn molt del tarannà del nens, dels pares i del punt de vista que es miri.

De cara a fer activitats junts, sí que penso que és millor que es portin poc. Amb una diferència de 3 anys i mig, com és el meu cas, ja hi ha coses que un pot fer i l'altre no, o que un li veu la gràcia i l'altre no...

Però des del punt de vista del pares, jo penso que tenir-ne un que passa dels 3, és molt millor, ja que comencen a ser més autònoms i no cal estar tan a sobre, per tant és més fàcil dedicar atenció al nadó. Amb això no vull dir descuidar el gran sinó que, com a mínim, si estàs canviant un bolquer, pots fer-ho més tranquil·lament si el gran està entretingut, o a l'hora de menjar és molt més fàcil, per exemple.

Penso que tenir dos nens que es porten menys de 2 anys ha de ser súper estressant, però hi ha pares que ho prefereixen fer "tot de cop", segons diuen. Així que al final, va a gustos.

El tema de reforçar el vincle s'ha de fer sempre, entenc, independentment de l'edat que es portin, però no és el mateix "gestionar" el dia a dia amb 2 nadons que amb un nen i un nadó.

[pesoleta314]

Petipe, jo pensava com tu però ens vénen així seguits al final, així que no m'ha quedat altra que buscar-hi la part positiva! el que tu dius és cert en part. Vull dir que depèn molt de com és el fill gran. En el nostre cas, ara només té 16 mesos, però menja completament sola i menja de tot, dorm quasi totes les nits senceres, prefereix caminar que anar amb cotxet, és molt autònoma jugant, té un tarannà tranquil tot i que no para quieta i entén tot el que li dius; a part, nosaltres no som d'estar-li gens a sobre, i ella ve quan ens necessita (potser per això la considero ja més nena que nadó). Vull dir que clar que serà complicat al principi, com tothom, però per exemple tinc unes parentes que es porten 15 mesos i quan va néixer la petita la gran ni caminava, ho veig molt més complicat en situacions així.

El tema del vincle que comenteu està molt bé, però hi ha germans (com jo) que no tenim gustos semblants i som com la nit i el dia de tarannà. Mons pares treballaven el tema vincle familiar, però som molt diferents. Ens portem bé, ens ajudem sempre que ens cal i sabem que ens tenim l'una a l'altra, però no ens expliquem la vida ni aniríem a fer un cafè perquè no tindríem tema de conversa, i moltes coses que fem l'altra no les entén. No tot és controlable, també hi ha una part d'atzar.

Tot té pros i contres, i parlis amb pares que tenen fills que es porten molt o poc tots hi veuen la part positiva.

[petipe]

Sí, està clar que segons com sigui el primer serà molt més fàcil, per això vaig escriure, en primer lloc, que depèn del tarannà de la criatura! La meva primera va dormir malament fins bastant tard i és clar, això pesa molt. Jo no podia entendre de cap manera com hi havia pares que decidien tenir els nens tan seguits però el meu cas no era el de tothom i n'hi ha que dormen seguit des dels 6 mesos.

Parts positives n'hi ha moltes, segur que sí! I ara te'n diré una de molt tonta: cada cop que guardo la roba de la gran, em fa una mandra pensar que l'he de tenir ocupant espai durant 3 anys... jajaja!!!

Segur que us anirà molt bé!!