donar el pit fins quan?

[Liula]

Com dieu totes a mi m'agradaria donar-li fins que algun dels dos digui prou, però de moment ja em sento bastant contenta d'haver-li pogut donar fins ara... ja que a les tres setmanes ni m'ho imaginava que podríem durar tant... ara si arribem als sis mesos serà genial, i si després puc m'agradaria continuar donant-li...

[vak]

Reprenent el tema, jo també em vaig marcant fites: la propera és superar el retorn a la feina i poder arribar als sis mesos. Però m'agradaria mantenir alguna toma fins als dos anys, mentre ell no ho rebutgi i jo encara vulgui. La meva àvia m'ha explicat que abans, quan es volia destetar a un nadó, es posaven una substància molt amarga al mugró i així el nen no en volia més. Bé, no sé si encara es fa, però em sembla un mètode molt heavy!! Pobrets!!

[Nunaika]

Doncs jo mai m'havia plantejat el fins quan, només tenia clar que volia donar el pit, i ja té dos i mig........i continua amb la teta, i encara que durant l'embaraç semblava que ja no li feia cas (només per dormir) ara amb la pujada de llet que tinc amb el naixement del germanet, el tiu s'hi posa les botes, tot el dia que em va darrera: mama, vull teta.
Sobre donar-li el pit en públic als nens grans, jo al meu li vaig deixar de donar en públic des del moment que li podia explicar i ell ho entenia, més o menys cap els dos anys, aproximadament...
En tot cas això és molt personal i cadascú ha de fer allò que li vingui de gust. Si es fa així, mai t'ha d'importar el qué diràn.

Petons,

cris.

[molly]

Reprenc aquest fil que fa temps va obrir la marta, per posar-vos aquest link

http://www.youtube.com/watch?v=fxv6R9fUO74

és una mare que continua alletant a la seva filla que té 8 anys.

com ho veieu això?
no ho trobeu una mica exagerat? o senzillament han anat seguint la pauta i cap de les dues se n'ha cansat? jo no tinc fills i, per tant, no puc opinar des de l'experiència d'una mare que alleta al seu fill... per això tinc curiositat de saber què opineu les que sí que ho feu...

[Marta_fp]

Hola Molly,

A mi se'm fa molt estrany veure les imatges d'una nena que no cap al sofà mamant del pit de seva mare, però alhora, ara més que mai, no sé imaginar-me un dia en què jo digui prou. La Mariona amb el temps també ha anat canviant la seva relació amb el pit i això em fa pensar que quan menys m'ho esperi em dirà que ja no en vol més.

He de tornar a veure el vídeo, perquè se m'ha escapat alguna cosa, però les nenes sembla que ho viuen com la cosa més natural del món. Potser podríem iniciar una mica de debat. A tu què et fa dir que potser és una mica exagerat? Segurament tots vivim d'acord a una cultura i això ens fa tenir prejudicis respecte a la manera de viure d'altra gent.

Una tieta meva m'explicava fa uns mesos que quan la meva àvia va alletar a ma mare i al meu tiet (més petits), ella va tornar a enganxar-se al pit. La meva àvia es posava coses al mugró perquè tingués mal gust i ni així aconseguia que li rebutgés el pit. Per l'edat que es porten entre germans, pots comptar que devia prendre pit fins als cinc o sis anys. Jo mai m'havia plantejat que la meva tieta pogués ser diferent a cap altra persona i ara que sé que es va alletar fins a tan gran, tampoc sé associar aquest fet amb un caràcter que la faci diferent a la resta de gent. No sé si m'explico. Trobo que la meva tieta és tan normal ara com abans de saber que s'havia alletat fins tan gran.

[molly]

Hola Marta!

suposo que a mi, em passa com a tu, que em sobta veure una nena que no cap al sofà, mamant. a això em referia quan deia que potser era "exagerat"...

de tota manera, el que em pregunto és el sentit d'això. m'explico: entenc que, en aquest cas, l'alletament no obeeix a raons alimentícies o de nutrició, pq crec que la nena estaria igual de ben alimentada o ben nutrida si no prengués pit. evidentment mal no li fa, però és molt diferent del cas de nadons o nens més petits que encara no mengen de tot. amb 8 anys una criatura ja pot portar una dieta completa i perfectament equilibrada sense pendre llet materna.

per tant, això em porta a pensar que potser es tracta més d'una raó afectiva, de vincle, de lligam mare-filla. d'això sí que no puc opinar pq, com ja he dit, no sóc mare i no he tingut l'oportunitat (encara ) d'alletar ningú. A priori, però, penso que potser hi altres maneres de mantenir aquest lligam... vist així, i repeteixo que parlo des de la més completa inexperiència, em sembla més un "vici". ep! vici no en un sentit sexual (només faltaria) si no del tipus fer pipa o dormir amb el xumet. si una criatura de 8 anys fa pipa o vol dormir amb el xumet, bé se li intenta corregir no? doncs això.

d'altra banda, si partim de la base que sí, que s'ha de mantenir, que no importa, etc... jo em pregunto, fins quan? fins als 12? fins als 15? i no ho dic per portar l'exemple al límit, si no pq penso que, efectivament, el més probable és que una criatura de 12 o 15 anys ja no hi estigui interessada, però també és cert que hi ha nens de tot tipus i potser, a algún, no que no li faria res...

i per acabar, no penso pas que una persona que alleta fins tan gran no sigui normal. només miro d'entendre les raons que li porten a fer-ho.

[Marta_fp]

Hola Molly,

Vaig a provar de capgirar una mica el que dius.

de tota manera, el que em pregunto és el sentit d'això. m'explico: entenc que, en aquest cas, l'alletament no obeeix a raons alimentícies o de nutrició, pq crec que la nena estaria igual de ben alimentada o ben nutrida si no prengués pit. evidentment mal no li fa, però és molt diferent del cas de nadons o nens més petits que encara no mengen de tot. amb 8 anys una criatura ja pot portar una dieta completa i perfectament equilibrada sense pendre llet materna.

Encara no he tornat a veure el vídeo. A veure si ho faig amb el Martu al costat i ell m'ajuda a entendre el que se'm va escapar, però em sona que en algun moment parlen de la relació que s'ha trobat entre coeficients intel·lectuals alts i alletament matern. La llet materna és molt bona per als nens petits i és veritat que hi ha qualitats de la llet que es van perdent o no s'assimilen de la mateixa manera a mesura que el nen es fa gran, però potser encara n'hi ha moltes com això de la intel·ligència que es mantenen. Francament, he oblidat moltes de les coses que vaig llegir sobre la lactància materna, beneficis, durada...

per tant, això em porta a pensar que potser es tracta més d'una raó afectiva, de vincle, de lligam mare-filla. d'això sí que no puc opinar pq, com ja he dit, no sóc mare i no he tingut l'oportunitat (encara ) d'alletar ningú. A priori, però, penso que potser hi altres maneres de mantenir aquest lligam... vist així, i repeteixo que parlo des de la més completa inexperiència, em sembla més un "vici". ep! vici no en un sentit sexual (només faltaria) si no del tipus fer pipa o dormir amb el xumet. si una criatura de 8 anys fa pipa o vol dormir amb el xumet, bé se li intenta corregir no? doncs això.

Segons el que jo entenc en el vídeo, sembla que el vincle afectiu és el que les fa continuar amb l'alletament. I aquí és on vull capgirar el teu comentari. Segur que hi ha moltes maneres de tenir vincles afectius amb els pares, però quin motiu negatiu em pots donar perquè l'alletament no sigui una manera més de reforçar els lligams afectius?

Ja que treus el tema de la pipa, hi ha metges que creuen que no és dolenta per la boca (tampoc el dit). N'hi ha que pensen que un abús de pipa pot endarrerir l'evolució de la parla en el nen. Ara bé, si sabéssim del cert que la pipa o el dit no són gens perjudicials per al nadó, quin problema hi hauria en veure nens i adults pel carrer amb una pipa a la boca. La imatge és còmica, ho reconec, però ara veig molts adults amb la cigarreta a la boca i això sí que és perjudicial per la salut d'un mateix i per la dels altres.

d'altra banda, si partim de la base que sí, que s'ha de mantenir, que no importa, etc... jo em pregunto, fins quan? fins als 12? fins als 15? i no ho dic per portar l'exemple al límit, si no pq penso que, efectivament, el més probable és que una criatura de 12 o 15 anys ja no hi estigui interessada, però també és cert que hi ha nens de tot tipus i potser, a algún, no que no li faria res...

Doncs fins quan, no ho sé. Potser hauríem de fer estudis sobre la psicologia dels nens alletats fins ben grans i veure si l'alletament amb nens tan grans és perjudicial d'alguna manera, però no s'hi val a teoritzar sense haver comprovat casos reals. Si un psicòleg troba que els nens no tenen cap problema de resultes d'això, no veig perquè li hem de posar límit.

En el fons jo ho comparo amb grups de primats que es toquen per treure's els polls els uns als altres i fer-se carícies. Penso que la idea de veure persones establint una relació semblant a la dels primats és molt romàntica, però la consciència que tenim de la nostra sexualitat fa que no veiem bé aquests comportaments. I segurament em quedo curta si parlo només de la sexualitat. Potser també hauríem de comentar aquí que les persones som més geloses que els animals i que no estem preparats per tenir relacions poligàmiques lliures (vull dir que no siguin imposades per ningú ni per cap cultura). En el fons el problema de l'home és que pensa massa.

Sembla que me'n vagi del tema, oi? El que vull dir és que les persones tenim necessitat de tenir "propietats". La nostra parella d'alguna manera és la nostra propietat, com també ho són els nostres fills. Compartir aquesta propietat porta a conflictes de gelos i enveges, tan si ho fem des d'una vessant sexual com si ho fem des d'una vessant més afectiva. Si la relació ja és difícil amb els sogres, imagina't si tots plegats ens alletéssim fins a tan grans! Però si hi hagués famílies que ho portessin bé, quin problema hi hauria?

i per acabar, no penso pas que una persona que alleta fins tan gran no sigui normal. només miro d'entendre les raons que li porten a fer-ho.

Ja t'havia entès. Ep! que a mi tot plegat també em xoca, eh!

Per cert, torno a treure a la meva tieta. Hi ha adults que es posen el dit a la boca per relaxar-se i es veu que la meva tieta també ho fa o ho va fer fins ben gran. Això sí que em va xocar, en saber-ho, perquè d'alguna manera m'havien ensenyat que posar-se el dit a la boca era un senyal d'immaduresa, però, altra vegada miro a la meva tieta i veig que tot són prejudicis.

[Marta_fp]

Per cert, ho deia en el primer missatge del post, però potser que ho digui aquí també. Sempre em va semblar que no l'havia encertat amb el títol del post i l'he canviat per un més neutre.

[molly]

Marta,

si em permets, començo citant-te:

Segons el que jo entenc en el vídeo, sembla que el vincle afectiu és el que les fa continuar amb l'alletament. I aquí és on vull capgirar el teu comentari. Segur que hi ha moltes maneres de tenir vincles afectius amb els pares, però quin motiu negatiu em pots donar perquè l'alletament no sigui una manera més de reforçar els lligams afectius?

aquest és el quid de la qüestió. que probablement no n'hi ha cap, més enllà de que "sobta", que "no toca". però llavors el plantejament va molt més enllà. i és extensible a qualsevol altra cosa que marxi del que és considerat "normal". i no només en allò relacionat amb els fills. com bé tu dius, podríem parlar de poligàmia o d'anar pel carrer amb el dit a la boca.
però en la societat en la que vivim, per raons més o menys encertades, més o menys correctes, això no ho fem. ni sé qui va decidir-ho així, ni dic que estigui bé, insisteixo. senzillament, no ho fem. per convencionalisme social, per prejudici o pel que sigui. i com aixó, molts exemples que demostren que vivim en societats pautades, plenes de normes no escrites, plenes de convencions. I dic "societats" pq aquests convencionalismes canvien i són diferents. a l'índia, per exemple, és normalíssim que els homes vagin agafats de la mà pel carrer. de dos en dos. per ells això és una demostració d'amistat. malauradament, si aquí dos homes passegen agafats de la mà pel carrer, estic segura que rebran més d'una mirada, com a mínim, curiosa.

i per aquí venia el meu qüestionament a vosaltres, les mares que alleteu. n'esteu molt contentes amb l'alletament, els vostres fills també ho estan i us enteneu de perles. alletarieu al vostre fill/a de 8 anys si així li vingués de gust o deixerieu de fer-ho per una qüestió de convencionalisme social?

[Marta_fp]

i per aquí venia el meu qüestionament a vosaltres, les mares que alleteu. n'esteu molt contentes amb l'alletament, els vostres fills també ho estan i us enteneu de perles. alletarieu al vostre fill/a de 8 anys si així li vingués de gust o deixerieu de fer-ho per una qüestió de convencionalisme social?

Doncs a això no et puc respondre fins que no m'hi trobi. En aquests moments estic gaudint molt amb la lactància i no em plantejo el final. Sempre he pensat que la Mariona seria qui decidiria i que segurament ho faria al voltant dels dos anys, però si vol allargar-ho, per a mi, endavant. Per a nosaltres el pit és aliment, però també és afecte i joc. Una mica com allò que deia dels primats.

Fins ara tampoc he patit gens els comentaris de la gent, però suposo que si continués alletant durant molt temps, començaria a sentir-los. Sempre em quedaria el recurs d'alletar només en la intimitat, però segurament la Mariona també estaria al cas dels comentaris i, com a nena petita, li afectarien més que jo i ho acabaria deixant.

En fi, pel que fa a mi, no hi sé veure el final.

[molly]

gràcies marta. ha estat molt interessant "conversar" amb tu!

[barrufeta]

Hola noies! La vostra conversa ha estat molt interessant i he pensat de dir-hi la meva.

Jo estic alletant al meu fill de 5 mesos i n'estic molt orgullosa però no crec que m'agradés fer-ho fins els 8 anys. No m'he plantejat fins quan, espero que sigui ell qui triï.

Però tinc una germana que va alletar la seva filla fins els 2 anys, però no tant per la nena sinó perquè s'acabava de separar i es refugiava en l'alletament per no patir tant la separació. En aquell moment jo pensava que havia de deixar-ho perquè no deixava que la nena madurés i li creava una dependència. No sé.
Del vídeo jo em plantejaria qui no ho vol deixar: la nena o la mare?

[Marta_fp]

Molly, per a mi també ha estat un plaer!

Hola Barrufeta,

T'ho va dir ella que ho feia per refugiar-se de la separació? I la nena no ho feia de gust? Jo penso que és molt difícil forçar una criatura a que prengui el pit. En el Sócpetit veuràs que està ple de mares que els sap greu que els seus fills ho deixessin més aviat del que elles haurien volgut.

No tens fills més grans? La meva experiència amb la Mariona és que els nens petits no agafen dependència de res, sinó que són els pares els que no s'atreveixen a introduir canvis per por a passar alguna nit sense dormir o alguna rabieta.

D'altra banda, penso que parlar en termes de madurar o dependència en relació amb l'alletament, reflecteix molts dels prejudicis que té la nostra societat envers la lactància. El moment de l'alletament és entre d'altres coses, una mostra d'afecte entre mare i fill, però també ho pot ser un petó i no en fem tants judicis. Estem d'acord que quan fem un petó a una criatura no vol dir necessàriament "no cal que et preocupis per res a la vida que jo et resoldré tots els problemes", oi? i estem d'acord que el nen tampoc entén això, oi? Doncs amb l'alletament tampoc estem transmetent cap dependència mare-fill que limiti el procés de maduració del nen. Simplement comuniquem amor i confiança com ho faríem amb un petó o una abraçada.

I diuen que no hi ha res més important per a l'autoestima que sentir-se estimat i saber que pots confiar en la gent que tens més a prop. En aquest sentit, l'alletament també pot ser una eina a favor de la construcció de l'autoestima del nen, com ho pot ser el simple fet d'escoltar-lo, jugar amb ell o els petons de què parlava.

Si alguna cosa em costa d'entendre del vídeo és el que diuen les nenes, però m'han semblat que tenien les idees clares, malgrat que sabien que el seu cas era poc comú. No et sembla això una prova de maduresa?

I la mare del vídeo em fa l'efecte que és conscient que algun dia la nena no en voldrà més i no li preocupa que aquest moment trigui més o menys a arribar.

[Nunaika]

Hola noies, trobo molt interessant el vostre "debat", ja havia vist el video fa un temps, i el que més em va xocar va ser el fet de que la nena no cabia al sofà i no que tingues 8anys, ja veus tú...després de veure el video vaig observar al Biel mentre mamava,i vaig veure que ell també havia crescut...no m'en havia donat compte...Us poso en antecedents per si no m'heu llegit pel SP: soc mare de dos fills, el Biel de tres anys i el Pau de set mesos, els estic alletant als dos alhora.
No pateixo gens ni mica pels comentaris, perque no només alleto als meus dos nens, sinó que ademés collitem, i el petitó va nèixer a casa...així que n'he sentit de tots colors
Molts petons,

cris.

[YOLANDA75]

Malgrat que fa molt temps que no hi ha entrades al tema, m'estic trobant molt gent que em mira de manera rara quan alleto al meu fill o que critica obertament el fet que encara l'alleti. te 11 mesos i m'han arribat a dir que l'estic fent depenent. Tinc clar que vull donar-li com a mínim fins als dos anys com a la seva germana

Alguna té experiències recents de lactància perllongada QUe us en diu el pediatre?

[tristantao]

Hola Yolanda75!
Jo estic en la meva segona lactància i el dia 22 farem 25 mesos d'alletament. Els comentaris de la gent (si és que en fan) me la bufen bastant! Ara, és cert, que hem passat per etapes en que demanava llet cada 30 segons i era bastant esgotador, però després de molt reflexionar deixaré que sigui ella la que poc a poc vulgui deixar el pit.
Si la lactància és satisfactòria per mare i fill, jo penso que no s'ha de trencar.
Que vagi bé!

[picdeladona]

Yolanda75 el meu petit també té 11 mesos. Jo per diverses raons vam haver de fer lactància mixta, bibe i teti. O sigui que he rebut tot tipus de comentaris per les dues 'bandes'. Ara que està a punt de fer l'anyet no em ve de gust deslletar . De moment per tots dos és un plaer, encara que en el meu cas són poques presses..però és que encara és molt petit per treure-li no?
Res noia, que passant dels comentaris de la gent. Feu el que us vingui de gust fins que trobeu que ha arribat el moment..sense presses i sense estar condicionada per les opinions del personal..

[Cayena]

El meu nen té 18 mesos i seguim amb el pit a tope. Per a mi, si la OMS recomana fins als 2 anys per algo sera...
Sigui com sigui, crec que és una qüestió molt personal i un assumpte que exclussivament pertany a dues persones: mare i fill. Si tu estas còmode amb la teva lactancia i el teu fill també, doncs endavant.
No crec que generi cap dependència. Es que això em fa molta ràbia!!!! Què passa? que els nens de biberó als 11 mesos ja son tan independents que es netegen el cul sols i es preparen el bibi de mitja nit amb les seves manetes??? Vinga, per favor!!!
Que parlem de nadons, per definició són depenents, així és com ha de ser. I jo més d'un cop he repetit una frase que m'encanta: per ser un adult independent primer s'ha de ser un nen depenent.
O sigui que tu tranquila, alleta el teu fill fins que ell i tu volgueu i de veritat, passa del que et diguin.
A mi quan em diuen que és molt gran per fer pit i quan el deixarem sempre dic el mateix: ell deixarà quan prefereixi el pit de la seva nòvia al de sa mare. Fin dels comentaris....

[daniela3]

YOLANDA75 et dic el mateix que t'han dit les companyes, has de fer el que TU i el TEU fill tingueu ganes de fer, és una cosa que només us afecta a vosaltres dos, no tingues por de fer una cosa mal feta ni d'estar-lo "malcriant", és el més bonic que hi ha entre un nadó i la seva mare quan són tant petitets.
T'explico que els meus dos s'han deslletat per decisió pròpia als 13 i als 36 mesos respectivament, i cap dels dos ha tingut cap trauma per fer-ho ni té cap seqüela per haver-ho fet, en canvi tenen una salut de ferro, i un vincle efectiu amb mi que no canviaria per res del món, a part de totes les hores de mimos, petons, complicitat i un llarg etcètera que hem compartit i que mai ningú ens podrà prendre...
És una decisió personal i decideixis el que decideixis estarà ben fet, però sobretot decideix per tu i pel teu fill no per l'altra gent que no n'ha de fer res

Mil petons guapa

[Aly84]

Buff! La Gent i els seus comentaris de ficar cullerada a tot arreu. Com ja t'han dit fes el que et vingui + de gust per A tu i el teu fill. La teta no li farà Cap mal, i quan sigui el moment Ja es deslletarà per si sol de manera natural.

La meva té 32 messo i seguim ben felices a la teta. La Gent m'ha comentat de tot, però ni me'le escolta.