L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Mara17 ha escrit:Si mires el diccionari veuràs que és atacar algú per matar o fer mal. I els nens a aquesta edat no volen fer mal (i molt menys matar). El matís, encara que a algú no l'hi sembli, es important. Qualificar un nen d'un any d'agressor (entenent que implica voluntat) em sembla un pèl fora de lloc, personalment.
No implica voluntat en el sentit de lliure arbitri, però sí en el sentit de tenir-ne ganes. Per a tenir lliure arbitri són massa petits, és clar. Per això dic que no hi tenen responsabilitat. A dos anys, jo no pegava perquè les criatures del meu voltant eren totes més grans i s'hi haurien tornat, però no per falta de ganes: quan em prenien les coses o em feien malbé les boles de fang que jo havia fet, de bona gana els hauria fet plorar. Ja ho crec, que tenia ganes de fer-los mal!
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Recordes que amb dos anys volies fer mal a algú? De debò? Jo no tinc records tan enllà... De fet, crec sincerament que a aquesta edat no tenen gaire clar el concepte de força o de fer mal per les ganes de fer mal. No sé, jo aquesta intencionalitat no l'hi veig a aquesta edat. Potser sóc molt del lliri a la mà. Però mai se m'acudiria anomenar agressor un nen tan petit (crec que deia que eren nens de P1).
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Ah, i a mi per exemple els meus fills no em peguen si s'enfaden amb mi (ho fan entre ells), però jugant jugant sí que m'he endut alguna pessigada (per part de la nena) o cop (per part del nen, idèntic als que fa a la seva germana quan tenen raons). No sé si tenen tan clar que segons què fa mal.
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Mara17 ha escrit:Recordes que amb dos anys volies fer mal a algú? De debò? Jo no tinc records tan enllà... De fet, crec sincerament que a aquesta edat no tenen gaire clar el concepte de força o de fer mal per les ganes de fer mal. No sé, jo aquesta intencionalitat no l'hi veig a aquesta edat. Potser sóc molt del lliri a la mà. Però mai se m'acudiria anomenar agressor un nen tan petit (crec que deia que eren nens de P1).
Sí que me'n recordo. Tinc entès que les experiències de la primeríssima infantesa és normal que s'oblidin i que tot el període quedi cobert per una mena d'amnèsia; si de cas, es recorda alguna cosa molt traumàtica (el meu home recorda una operació a la pell que li van fer sense anestèsia a l'edat d'un any; no recorda el dolor però sí com era la sala i com el subjectaven). Però a mi, l'amnèsia en qüestió es veu que em funciona malament. Sóc depressiva endògena (lleu, afortunadament) i suposo que una cosa té a veure amb l'altra; deu ser genètic. Però per al cas de la discussió d'ara, això no té importància. De fet, el que em sembla important és dir que una criatura d'un any o dos, intencionals o no, no ha de rebre cops ni esgarrapades i que, si s'escau, la mestra ha de vigilar i separar qui pega de qui rep.
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Jo sincerament crec que s'estan dient coses molt sectaries i perdoneu pero o no sou profes o no sabeu de que va el tema.es impossible evitar aquestes coses per molt que vigilis.i aixo de separar alumnes k fem classes per nens "agressors" i nens bons? Fem classes per nens baixets i nens alts? O calla pels k tenen pares dun mateix sexe i els k no?? Jo flipo de veritat.
Els nens passen aquesta etapa i clar que es feina de la llar dinfants dirigirlos a altres conductes pero si la familia questiona la feina del profe esteu perduts perque la criatura prendra el pèl als pares i als educadors
Ara be si a tu alguna cosa no et quadra de la guarde o del cole primer es pregunta k ha passat i despres ja començarem a despotricar dels professionals de l'educacio.i despres ja et questionaras si canvies el nen de cole o si qui lha esgarrapat es hannibal lecter! Perdoneu pero em fa molta gracia catalogar els nens de pseudodelinquents per una mossegada o una esgarrapada
Els nens passen aquesta etapa i clar que es feina de la llar dinfants dirigirlos a altres conductes pero si la familia questiona la feina del profe esteu perduts perque la criatura prendra el pèl als pares i als educadors
Ara be si a tu alguna cosa no et quadra de la guarde o del cole primer es pregunta k ha passat i despres ja començarem a despotricar dels professionals de l'educacio.i despres ja et questionaras si canvies el nen de cole o si qui lha esgarrapat es hannibal lecter! Perdoneu pero em fa molta gracia catalogar els nens de pseudodelinquents per una mossegada o una esgarrapada
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
nivalis ha escrit:Moltes gràcies per les vostres respostes!
[/u] Els darrers dies quan l'he anat a recollir li he preguntat "t'ho has passat be?" Ell abans em rtesponia "si", ara em respon "Fulanita m'ha fet mal" i es toca la cara.
Això em sembla un error, perquè el nen és massa petit perquè et puguis fiar de les respostes. No saben mentir, però saben jugar i fer teatre i, quan els fas una pregunta, no distingeixen prou si demanes informació o bé estàs iniciant un joc. Jo no li faria la pregunta; si està trist per com li ha anat el dia, ja t'ho dirà.
A veure si m'explico. Quan els diem "arri arri tatanet, anirem a sant Benet" algú de l'exterior podria pensar que enganyem el nen prometent-li una excursió a cavall. El nen no s'ho agafa com una promesa; ja ho veu, que el contingut de la frase no té importància; de vegades ho pot dir ell, fent-li el mateix joc a un nino. Si cada dia li repeteixes la pregunta de si s'ho ha passat bé i dónes per bona la repetició de la resposta, potser ell no s'adona que li demanes informació i es pensa que li demanes de repetir el joc verbal dels altres dies.
Una vegada, a la guarderia d'una de les meves nétes, vaig ser testimoni d'una escena curiosa. Una mare protestava a la mestra perquè, per dinar, havia donat llenties al fill quan la mare ja havia avisat que no li agradaven i les vomitava. Aquell dia el menut se les havia menjat d'allò més bé i ja havien passat dues hores (potser les llenties de l'escola estaven més ben guisades que les de casa). Era obvi que la mare s'equivocava; però, per demostrar que tenia raó ella, va preguntar al nen: "t'agraden les llenties?" El nen va fer un ampli somriure i a continuació es va posar tot seriós, va dir "no" i va fer el gest de vomitar. Devia tenir uns dos anys, per l'aspecte. I és clar que ell no sabia que mentia, perquè no sabia que li estaven demanant una informació; ell jugava el joc, només.
Maria V. l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. abr. 07, 2015 11:07 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
El comentari de martina 13 m'ha fet pensar molt. Potser sí que hem estat generalitzant massa totes plegades. El cas és, però, que el problema era concret: era la situació que es va trobar la Nivalis. La mateixa martina13 diu: "clar que és feina de la llar d'infants dirigir-los a altres conductes". La Nivalis va ser personalment testimoni que la mestra del seu fill no ho feia.
La referència a pseudodelinqüents deixem-la córrer: segons la martina13, potser a mi em sembla que als dos anys jo era com l'Hannibal Lecter... El que passa és que no totes estem d'acord amb el significat de l'expressió "voler fer mal". Jo m'hi volia tornar fent-los sentir almenys tant de dolor com m'havien causat a mi. I tant, que ho desitjava. Encara no sabia que això no està bé.
La referència a pseudodelinqüents deixem-la córrer: segons la martina13, potser a mi em sembla que als dos anys jo era com l'Hannibal Lecter... El que passa és que no totes estem d'acord amb el significat de l'expressió "voler fer mal". Jo m'hi volia tornar fent-los sentir almenys tant de dolor com m'havien causat a mi. I tant, que ho desitjava. Encara no sabia que això no està bé.
Re: L'esgarrapen i el peguen a l'escola bressol
Maria V. ha escrit:Això em sembla un error, perquè el nen és massa petit perquè et puguis fiar de les respostes. No saben mentir, però saben jugar i fer teatre i, quan els fas una pregunta, no distingeixen prou si demanes informació o bé estàs iniciant un joc. Jo no li faria la pregunta; si està trist per com li ha anat el dia, ja t'ho dirà.
En això potser tens raó. Ho tindré en compte.
De tota manera, he decidit donar un marge de confiança a l'escola després d'haver parlat amb elles. Espero que sabran com s'ha d'actuar en aquests casos. També he parlat amb altres mares i veig que no és un problema només del meu fill. A veure...
M'han anat molt be les vostres explicacions.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |









