Cabòries sobre iaies i papes

[jaruma]

Hola,

M'agradaria saber opinions "externes" sobre dos situacions que acaben sent una en el fons. Una té a veure amb la meva mare i l'altra amb el meu home. Intentaré no extendre'm gaire.

La meva mare és extremadament nerviosa i catastrofista, amb tendència a estar deprimida. Com a iaia és moooolt afectuosa i sobreprotectora. Porta el nen a coll tant com pot (té 10 mesos), li ho dona tot trituradíssim, etc. També li compra mil coses sense preguntar: joguines, pijames, contes, una moto! El nen és l'alegria de la seva vida ara mateix, i com que se'l queda totes les tardes quan jo treballo, és com si el considerés "seu". Més d'un cop m'ha insinuat que no sap per què no vivim allà tots (amb ella i les tietes, que no viu pas sola!). Val a dir que el nen s'ho passa bomba allà, és una festa contínua.

El meu home es posa dels nervis, diu que no és bo que el nen estigui molt amb ella, diu que és intrusiva, permissiva i no la suporta.
Jo estic d'acord en que no respecta gaire els límits, etc. però al mateix temps em sap greu dir-li res. I no sé com parar-li els peus, ni fins quin punt. Per exemple, m'hauria de preguntar el que pot comprar i el que no?

No sé, en realitat el meu home té raó, però la meva mare ho fa més per necessitat que per altra cosa, i per això em costa tant acceptar-ho, suposo.

L'altre tema: el meu home té problemes de cor i no pot agafar el nen en braços. Per això se'l queda ma mare quan treballo. Però ara diu que, quan el nen camini ni que sigui de la mà, ja se'l vol quedar ell. Jo en part ho entenc, però per altra banda em fa patir molt, perquè per molt que camini, tan petit necessita que l'agafin igualment. I si plora o el que sigui, no sé... També és cert que discutim sovint perquè no coincidim en estils de criança, ell de vegades el tracta com si fos més gran, i diu que el consenteixo i que el sobreprotegeixo, i potser per això em costa tant deixar-lo amb ell (tot i que sé que l'adora igual que jo, eh?). I en aquest cas, tot i que el nen se l'estima molt, no es queda del tot content amb ell. Però no deixa de ser el seu pare, el més lògic és que estiguin junts quan jo no hi sòc, no?

Buf, no sé, si algú s'anima a opinar, a veure si m'aclareixo una mica.

Perdó pel rotllo!

[charito]

Doncs crec que tu sola et respons... el nen hauria d'estar amb el pare quan tu no hi ets. Es el pare i ha de tenir prioritat en l'educacio del seu fill a la teva mare. Per altra banda sembla que l'avia el te bastant consentit i potser el pare el marca mes i el nen ho nota, a la llarga sera millor que tingui aquesta figura d'autoritat com a referencia. L'avia per malcriarlo algun dia puntualment si pero com a rutina no.

I el tema agafarlo a braços hi ha moltes mares que pel que sigui no poden carregar pes i no passa absolutament res el nen s'adapta i no per aixo se l'estima menys.

Si el teu marit vol estar amb el seu fill quin millor regal li pots fer al nen que una relacio estreta i maca amb el seu pare!

[Mireia80]

Hola Jaruma,
jo estic d'acord amb la Charito, si el teu home vol estar amb el nen ha d'estar amb ell. Si plora o qualsevol cosa ell es pot ajupir a abraçar el nen, no cal agafar-lo en braços. Entenc que et faci cosa que ara ta mare no el tingui cada dia, però podeu acordar que un dia a la setmana vagi amb ella, per exemple, que segur que a la llarga el teu home també ho agraeix. És normal que li molesti que la teva mare el "malcrii", no et passaria a tu si fos algú de la seva família? A mi segur que si :)
Del tema dels regals, etc, jo em vaig trobar amb la meva primera filla amb el mateix cas, però amb la meva sogra. Cada cap de setmana tenia un regal esperant a casa seva, un conte, un vestit, el que fos, qualsevol tonteria. Em va costar, però al final li vaig dir que si us plau no li regalés tantes coses, que no volia que la consentís tant, la seva resposta sempre era " pero si solo es un cuento, es muy barato", però al final li vaig fer entendre que no podia ser, que potser un dia per reis o per l'aniversari o el que fos li regalaríem un conte i la nena no el sabria valorar. Més o menys ho va entendre, o almenys ho va respectar (per sort el meu home és igual que jo amb aquestes coses i entre els dos ens vam fer forts), i ara espaia molts més els regals... Pels aniversaris, reis etc li dic el que necessita (normalment coses que sé que a la nena li encantaran, tipus disfressa, per a que vegi lo contenta que es posa en obrir-ho), perquè si no es tornaria boja comprant...

[nivalis]

Sento no estar d'acord amb el que considereu "malcriar". Ella diu que l'àvia l'agafa en braços, li compra joguines i que el nen amb ella s'ho passa bomba. Això és malcriar??? El meu marit i jo fem això amb el nostre fill i no pensem que l'estiguem malcriant. I no parlem de la meva mare, els meus sogres... Tots el tractem el millor que podem... No se...
Una altra cosa és que el pare vulgui estar amb el seu fill i que per una malaltia no el pugui agafar. Doncs molt be! Però no per això s'ha de tirar la labor de l'àvia per terra...

[charito]

Nivalis ella mateixa diu que l'avia es sobreprotectora i intrusiva i s'excedeix en els regals, ningu tira pel terra res, nomes que com a festa un dia d'avia que l'adori esta genial pero com a rutina diaria crec q es millor que estigui amb el seu pare. Al cap i a la fi es el que pregunta. A mes si el pare no hi esta d'acord s'ha de respectar la seva opinio.

[Marieta vola vola]

Jo estic d'acord amb les companyes... Els avis hi són, sí i va molt bé que hi siguin, sempre i quan respectin l'opinió i la manera de fer dels pares, però qui realment ha decidit tenir un fill som els pares. A mi també em va passar amb la sogra, ella es posava o es volia posar on no li demanàvem i, la veritat, aquest no era el pla. Jo crec que la funció dels avis és aquesta (malcriar-los, i amb això no vull dir que jo no agafi a coll a la meva filla, per exemple, però sí que li poso més límits en molts altres aspectes que els avis no fan), però no educar-los. Si tens la sort que el pare es pot quedar amb ell, qui millor no? Tot i que no el pugui agafar a coll, pot jugar, explicar-li contes, anar a passeig, etc. Són opinions molt personals i amb diferents maneres de criar els nostres fills, però jo ho vaig tenir molt clar des del principi de l'embaràs. Sort!!

[martina13]

Jo el deixaria amb el pare esta clar si es el k ell vol perque sino es com si se l'exclogues de la vida del seu fill i no es plan.
Jo tampoc volia acostumar a ma filla a agafarla en braços perque pateixo moltes contractures i entre tots lhem acostumat aixi.
Jo crec k fer regals cada cada dia no pot ser i x mi es malcriar aixo pero tot son opinions.

[PEDRA LLUNA]

Jaruma, jo tambe penso que amb qui hauria d'estar es amb el pare, per molt que la teva mare estigui encantada i ara mateix sigui la seva alegria i la seva vida, ella ja ha tingut els seus fills, la seva familia, ara us toca decidir a vosaltres, criar-los a la vostra manera, el teu home trobarà la manera de fer-li totesles carantonyes del mon, segur que troba la manera de cuidar-lo molt be. Si la llibertat que te la teva mare se la prenguessen els teus sogres, ho veuries diferent??? Jo es que soc molt independent, massa radical...

[Koaleta]

Jo també penso que amb qui millor estarà el teu fill és amb el seu pare. També és cert que quan el nen comenci a caminar l'haurà d'agafar menys en braços però haurà de córrer bastant darrere seu. Vull dir que l'esforç físic no disminueix gaire.

[jaruma]

Moltes gràcies per les vostres respostes. No sé si m'he explicat del tot bé: el pare no només no el pot dur en braços, sino que no pot aixecar-lo (posar-lo a la trona, al canviador, al cotxet...). Però és cert que això no el pot excloure, intentarem trobar solucions.

Sobre la iaia i la petita polèmica sorgida, jo no considero que portar en braços al nen sigui malcriar-lo, de fet sóc la primera a dur-lo sovint! Però la meva mare li ho permet tot, faci el que faci, i clar, ara que comença a entendre-ho tot ja no li és del tot bo gaires hores al dia.

En fi, buscarem solucions perquè pugui tenir-lo el pare quan treballo.

I buf, amb els regals m'hauré de posar seriosa!

[jaruma]

Reprenc el tema per tornar a demanar-vos opinió. Resulta que el papa ha intentat quedar-se al nen un parell de cops, i no se'n surt. Com que no el pot agafar a coll ni pujar-lo a la trona, etc. el nen se li escapa. Al final acaba havent d'agafar-lo, i no li convé.
Total, que el propi pare diu que ell no el pot tenir. Per tant, l'ha de tenir ma mare. Ara passo a treballar 6 hores seguides, i ma mare m'ha proposat que, a mig matí, vagi el meu home amb ella a ajudar-la, perquè ella haurà de fer el dinar, i també li anirà bé un descanset. El nen pot quedar-se jugant pel terra, el papa el supervisa, i si passa res la meva mare pot anar i agafar-lo.

Doncs el meu home s'hi nega. Diu que ma mare el posa molt nerviós, que estarà tota l'estona tocant la pera, i que no hi anirà. Així que ell estarà tot el matí a casa sol, fent... res! i la meva mare amb el nen.

Jo sé que no s'aguanten, però... us sembla normal que es negui a anar? A mi és que ja em comença a cremar aquesta fòbia a la meva mare, penso que seria també una manera d'estar amb el nen. Però potser ho veig des de la meva perspectiva i per això no ho entenc. Segons ell sempre m'estic posant del cantó de ma mare, i suposo que és veritat. Però en aquest cas, és que no ho entenc!

[Koaleta]

És un tema difícil. Des del punt de vista de mare costa d'entendre que prefereixi estar sol que amb el seu fill i la teva mare. Ara bé, si em poso en el punt de vista de gendre, compartir els matins amb la sogra quan no t'hi portes bé ha de ser molt complicat i pot derivar a enfrontaments i conflictes familiars.
Això és un tema molt delicat i personal, però jo francament no m'hi ficaria gaire, que ho resolguin ells.

[FloR]

Jo penso igual a la koaleta, conforme anava llegint pensava que pobre pare, per que a més ha d'acceptar que no pot cuidar del seu propi fill amb els dubtes i les angoixes que li pot provocar.. També quan has dit que la teva mare necessitaria algú una estona he pensat que el meu home no hi aniria amb la meva mare segur.. I no tenen cap problema i es porten bé, però no.. Tenen maneres de fer diferents, en terreny que no és el seu.. No ho veig.. Ha de ser dur, però deixa que ho resolguin ells, tampoc estàs tu aixi que no pots fer gaire més..

[jaruma]

Hola noies,

M'esteu ajudant a veure-ho des de l'altra perspectiva, gràcies! Ara només necessito saber com dir-li a la meva mare, hehe. Jo és que m'hi he de ficar, perquè faig d'intermediària. Però no li insistiré al meu home.

Gràcies!

[jaruma]

Doncs finalment la setmana que ve es quedaran papa i nen junts. Res, no arriba ni a tres horetes, i treballo molt a prop. I a pesar d'això estic angoixada! Si l'hagués de portar a la llar d'infants crec que hauria de prendre ansiolítics!

Només volia escriure-ho per desfogar-me. El meu home adora el nen, i sovint juguen junts. Però molts cops simplement s'asseu al sofà a mirar el mòbil, i no el vigila del tot. Diu que els nens han de caure, etc. i sé que sóc molt sobreprotectora, però no em fa gràcia. No em sento tranquil.la. I sortiran a passejar, però el nen sovint es cansa i jo l'agafo en braços o el fico al cotxet, però com ell no el pot agafar, diu que s'esperarà que torni a caminar, o li dirà que han de marxar o se'n va ell.
I quan deixo el nen amb l'àvia i li dic que me'n vaig a treballar, es queda tan tranquil. Però quan el deixo amb el pare, per estonetes curtes, sempre s'angoixa i plora. Suposo que jo li passo l'angoixa.

En fi. Segur que estaran perfectament, però pateixo. A algú li passa, que no es quedi tranquil.la de deixar els fills amb el pare? És que té molt bona intenció, però és tan confiat, i tan despistat de vegades, i d'altres vol ser tan lògic que sembla que no entèn el que el nen vol. No sé si són característiques típiques de "papa", suposo que no (i algun papa que em llegeixi s'enfadarà).

En fi, perdó per la parrafada, no tinc raons per angoixar-me, ho sé!

[numa1982]

A veure, jo crec que és normal que t'angoixis una mica, però has de pensar que també és fill seu, té dret a equivocar-se i poc a poc s'ajustaran l'un a l'altre. Segur que durant l'embaràs ja havíeu pensat en la logística, doncs ara toca portar-ho a la pràctica.
Una altra opció (que jo no em podria permetre) seria una cangur q ajudés el pare de la criatura. Ànims!